Imatges retrospectives d'una ciutat

Avinguda de Josep Tarradellas

Noves imatges de les estructures descobertes sota la “bola del mundo”

Aquest matí m’he pogut escapar i he fet una caminada fins a les obres que s’estan realitzant al final de l’avinguda de Josep Tarradellas. He volgut saber de primera mà el que s’estava desenterrant allà. No es pot entrar, però des de fora he vist les tres estructures de formigó sense ferro, de forma circular, separades entre elles més o menys per la distància del seu diàmetre… el mateix que un usuari del bloc ens va comentar ahir, però no he pogut veure cap túnel, ja que no hi ha angle i a més tot està ple d’argila. He fet algunes fotos que comparteixo a continuació, es poden ampliar.

Aquesta primera la he fet des de la zona més propera al carrer d’Àlvarez de Castro, a l’accés a la Ronda, i podeu veure dues de les tres estructures, que s’han descobert fins ara. La tercera queda darrere de la retroexcavadora vermella.

_DSC8213

Aquesta és l’estructura central.

_DSC8216

La part superior de la següent és la que podíem veure en superfície abans de les obres i va donar lloc a tot tipus de llegendes entre els nens que allà jugaven.

_DSC8217

Aquesta seria la fotografia inversa a la primera, on podem veure l’estructura que allà tapava la retroexcavadora vermella. Probablement a la zona que encara queda sense excavar sortiran més estructures.

_DSC8218

REFERÈNCIES


El final de la “bola del mundo”

L’any passat per aquestes dates vaig publicar aquestes fotografies d’en Santos Vallespín, són d’una cúpula de formigó, ara desapareguda, i que es situava al barri del Centre, entre l’avinguda de Josep Tarradellas i les vies. Els nens que fa anys jugaven a aquest espai, davant de la singularitat d’aquest objecte, van inventar alguna que altra llegenda, alguns pensaven que a sota s’havia enterrat a persones, altres que era un dipòsit d’armes,… alguns li deien la bola del mundo, d’altres l’anomenaven les tortugues,…
cupulassantos

L’Artur García ens va oferir el testimoni del seu pare, que las havia vist construir, tan sols eren dipòsits de combustible de la CAMPSA, que es situava a Cornellà. Ens comentava que els havien situat allà, lluny de la fàbrica, clar objectiu de guerra, per tal de salvaguardar-les en cas d’atac aeri, de fet aquestes cúpules eren una mena d’armadura en contra de les bombes.

Bé, a aquesta zona toca fer pisos, i ja han arribat les excavadores, ja han obert el terra i ja sabem que no hi havien ni armes, ni morts,… el pare de l’Artur tenia raó, eren dipòsits. La següent fotografia també és de Santos Vallespín, veiem la paret dels dipòsits.

dipositsvallespin

Aquest matí m’he escrit amb en Josep Maria Solias, el director del museu, per tal de saber si s’estava documentant la troballa, m’ha comentat que s’estan prenent fotografies. No s’han trobat altres objectes, ni tan sols conductes; es veu una obertura a la paret del dipòsit, orientada cap a la línia de ferrocarril, però no s’observa cap altre objecte que relacioni ambdós elements. També m’ha comentat que no queda cap rastre de líquid, el fons està ple d’argila, no sé si és que el van netejar quan van quedar en desús, o bé l’han ficada al realitzar l’excavació actual. Sobre la data de construcció, no està clara, encara no es sap si és anterior o posterior a la Guerra Civil.

També a aquest mateix bloc hem rebut un missatge anònim amb una descripció del que s’ha trobat: “Puedo comunicar que las estructuras de hormigón no se hicieron con varillas metálicas típicas del hormigón armado, sino que se hicieron con hormigón directamente sin arena, con piedra de río. La verdad es que las máquinas percutoras están encontrándose con mucha dificultad para echar abajo las estructuras. Teniendo una visión general de la calle donde están haciendo la obra, concretamente desde la acera de enfrente pueden apreciarse un total de tres grandes estructuras cilíndricas con un diámetro considerable, al menos de diez o doce metros y una profundidad de unos seis o siete metros. Las paredes son de medio metro por lo menos de grosor. Es lo que se puede ver desde la calle. Al final tenía razón el comentario del texto:  las “tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues”, las referidas tres cúpulas por lo visto se corresponderían con las partes superiores de las estructuras citadas.”

Bé, aquest és el fi de la bola del mundo, de les tortugues, adéu a la cúpula, les cúpules misterioses,…

REFERÈNCIES

Post “la cúpula misteriosa” a aquest mateix bloc.


Copa del Món de Marxa Atlètica, 1989

Els dies 27 i 28 de maig de 1989 es va disputar a la nostra ciutat la Copa del Món de Marxa, que es considerava el esdeveniment de més prestigi del programa internacional d’aquest esport, superant el Campionat del Mon i els Jocs Olímpics. A l’edició de l’Hospitalet van participar 35 països, una quantitat mai assolida. La va guanyar Rússia, i Espanya va quedar quarta.

Les següents fotografies han estat cedides per Antonio Trujillo, a la primera podem veure al medallista olímpic del Prat de Llobregat, Jordi Llopart Ribas.

A aquesta segona fotografia veiem la pujada de l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan (abans Alps), amb la Farga al fons.


REFERÈNCIES

El Pais, 27.05.1989


Al pati del col·legi Busquets i Punset

Aquests és un post una mica estrany, ja que he agafat fotos de diferents persones realitzades amb molt temps de diferència a pràcticament el mateix lloc, parlo del que seria ara el pati del Col·legi Busquets i Punset.

Aquesta primera fotografia la va compartir Santos Vallespín Gavilán fa la tira al grup de facebook i ell mateix ens explicava que tot això era un hort en que hi havia plantades cols, bledes i enciams, a més d’un munt d’arbres fruiters. El amo de la finca era un tal Segura, amo dels Magatzems Segura que es situaven al carrer de Pelai, a Barcelona, i es veu que li va comprar, juntament amb una masia a una marquesa. El senyor de la foto, el tiet d’en Santos, cuidava la finca, i a més treballava als magatzems citats. Santos calcula que la fotografia és de l’any 1962-63, i com veieu els edificis del barri de Can Serra no s’han començat a construir. El canal de la Infanta passava a la dreta, a sota del talús, i una altra infraestructura que veiem és el pont de ferro que creuava les vies cap a la torre Serra, darrere de les palmeres. A dalt de la muntanya es veuen uns xiprers,…

La següent fotografia també és d’en Santos i és uns anys posterior. Està orientada cap el sud, es a dir entre el camp i la casa passaria l’actual avinguda de Josep Tarradellas i Joan, i també el canal de la Infanta. Santos ens diu que la casa era d’un veí que era taxista.

La següent és de l’Angel Margenet Díaz, està pressa al mateix lloc però el paisatge ha canviat, els blocs de Can Serra ja han aparegut. Em manca tenir una cronologia de l’edificació del barri, segurament amb ella podria datar la fotografia, ara mateix sols puc dir que segurament és de principis dels 70.

La següent és robada d’un grup de facebook del cole, és de Vanesa Gual Gallego i segurament de finals dels 80, està feta al pati, just al salt entre pistes.


A continuació us situo més o menys on es situarien les fotografies anteriors, segons complicadíssims càlculs geomètrics,…

i una fotografia actual, també robada, en aquest cas del lloc web del cole,…


REFERÈNCIES


A la recerca de la cúpula misteriosa

Tot va començar quan en Munh Radeac va preguntar al grup de facebook “Protegim el Canal de la Infanta!” que què era el cercle que es veu a les fotografies. Va afegir que quan era petit, crec que als anys 60 (no?), tot era un camp d’ametllers, i en mig es trobava aquesta gran cúpula de formigó, els nens li deien la bola del mundo i comentaven que dintre hi havien huesos de muertos,…

Ens trobem al sector elevat que queda entre les vies i  el carrer de Josep Tarradellas, i entre les rampes del carrer Miquel Peiró Victori i del Carrer Álvarez de Castro.

L’evidència documental més antiga de l’existència de la cúpula per ara la trobem a la fotografia de 1947. L’edifici més proper es can Bori, una antiga torre residencial construïda a l’any 1878, els seus terrenys eren travessats pel canal de la Infanta, i a l’altra banda d’aquest, just al costat de la nostra cúpula, tenien l’hort i molts arbres fruiters. L’any 1928 va canviar de mans i es va convertir en una escola tècnica que mai va funcionar; amb l’arribada de la República es va transformar en escola per nens, a la Guerra Civil va continuar com a escola, encara que els dies en que es van incrementar els bombardejos no van fer classe.

A la dreta d’aquest hort tenim la riera del Canyet que baixava des de l’actual barri de Sanfeliu per un canal obert a uns 3-4 m de profunditat respecte el terra. A la banda esquerra, com veieu hi havia camps, fins les propietats de la caserna de la Remunta, on els soldats feien maniobres.

La cúpula encara existeix a l’actualitat, la podeu veure des de diversos angles a la fotografia inferior:

També, gràcies a Santos Vallespín tenim fotografies molt més properes. Com veieu és molt gran, la part que es veu a la superfície al menys té 10 metres de diàmetre.

Ràpidament al grup van sortir diverses hipòtesis inicials: un forn de bòbila, un bunker de la guerra civil, un pou artesià,… i un altra, molt més elaborada que ens va aportar Artur Garcia, bé, el seu pare a través d’ell. Segons ells existien tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues. Les altres dues no es veuen a cap fotografia, i pot ser van desaparèixer quan van obrir el carrer, ell recorda una força més petita cap al sud-sudest de l’encara exisitent.

Segons el seu pare, que va ser testimoni de la seva construcció quan era petit, aquestes estructures eren les defenses anti-bomba d’uns dipòsits subterranis que mai es van arribar a construir. Artur ens diu “sembla ser que això era la part de sobre, llavors s’havia de buidar de baix…, imagino que utilitzant la terra com a motlle i no haver d’encofrar“. Els dipòsits els pretenia construir la CAMPSA, que tenia una refineria a Cornellà, a 400 metres, per protegir els olis que produïa d’un possible atac aeri del bandol nacional a la Guerra Civil. L’Artur ens ha fet aquest esquema per tal d’orientar-nos:

També he trobat una fotografia al grup del Centre d’Estudis de l’Hospitalet feta als 80, quan van obrir el carrer Alpes, ara avinguda Josep Tarradellas i Joan; on l’estructura no està tan soterrada i es troba envoltada d’horts, desapareguts no fa molts anys. Si sabem que l’edifici que té davant, el centre municipal d’emergències Els Alps, té una longitud de 28 m, pot ser la cúpula fa al menys uns 12 m de diàmetre, per tant pot ser en profunditat encara és més gran.

A una altra foto, també de Santos Vallespín, i més antiga que l’anterior, de quan el carrer Alpes encara no s’havia obert, podem veure una espècie d’elevació, però crec que és més llunyana i no té res a veure amb les cúpules. En tot cas podem veure com era abans aquesta zona.


A la fotografia següent podeu veure el talús que es va produir quan van obrir el carrer. Són materials molt tous, argiles, i encara que no veig cap canvi de nivell estratigràfic, semblen dipositades naturalment, es a dir, crec que no té aspecte de que sigui cap replè artificial.

A veure si podeu distribuir aquest resum entre els vostres coneguts, pot ser algú té més records o informació i ens soluciona aquest misteri!

UNA ANY DESPRÉS, EL MISTERI S’HA RESOLT, SEGUIU AQUEST ENLLAÇ,…

 

REFERÈNCIES


CP Pau Esteve, 1969-70

Avui una fotografia del CP Pau Esteve apunt d’inaugurar-se. Actualment aquest col·legi ja no existeix el van tancar per manca de matriculacions. Després d’unes obres d’adequació per l’accés de discapacitats es va tornar a obrir al curs 2003-2004, però amb el nom d’escola Sant Josep – El Pi, una entitat educativa que té els seus origens al Sant Josep dels anys 30,… us deixo un enllaç sobre la seva història a sota.

He incorporat un plànol de situació, l’escola es troba a l’avinguda Josep Tarradellas i Joan, 122

La escola Pau Esteve (primer metre d’escola de la ciutat al segle XVI), va formar part del pla d’expansió cultural de l’ajuntament d’aquells temps, gobernat per Josep Maties de España Muntadas (1962-1973). Era l’època del baby boom i a l’Hospitalet havien arribat molts nouvinguts, com veieu s’inauguraven quatre escoles a la vegada, i hi havia tants nens que a cada classe encabien a 50, en fi,… podeu trobar un munt d’aqustes nens i nenes (una mica crescudets) ordenats per any de naixement als fòrums del grup de facebook que indico a sota,…

REFERÈNCIES


L’últim vestigi hospitalenc del canal de la Infanta també serà destruït

Dissabte passat es publicava al bloc Memento Mori! la resposta del nostre ajuntament a una carta del seu autor reivindicant la defensa del canal de la Infanta, una infrastructura que quan es va construir, fa quasi 200 anys, va transformar positivament la nostra ciutat.

Aquesta resposta es basa en “uns treballs de prospecció arqueològica i monumental per tal de fer un diagnòstic sobre l’estat de la qüestió en l’àmbit objecte del planejament” d’on es dedueixen  arguments per tal de no protegir-lo.

El primer argument diu:“El reconeixement del Canal de la Infanta en l’àmbit del municipi de L’Hospitalet de Llobregat queda restringit als terrenys de l’antiga caserna de La Remunta. La situació en què es troben no permeten definir amb precisió l’estat de l’antiga canalització de les aigües de rec i tan sols és visible una part del pont de connexió dels terrenys situats a ambdós costats del canals, avui totalment transformat”

A continuació aporto una imatge de 1958 on he marcat el recorregut del canal (si piqueu a sobre desapareix la marca i a més s’amplia la imatge) i a continuació una imatge actual on marco en groc la zona on encara podem trobar el canal. El que queda d’aquesta infraestructura té el mateix aspecte que fa 50 anys

La segona argumentació diu:“El mateix estudi, tot i fent una explicació història del que va ser el canal i la importància econòmica del mateix en el municipi; reconeix que difícilment pot definit cap tipus d’actuació, ja que no figura en cap dels nivells de protecció arquitectònica, artística o monumental vigent en el municipi”.

Cal dir que això és cert, i per tant si considereu que s’ha de protegir cal donar-se presa i reclamar mitjançant instància l’inici de tramitació de l’expedient administratiu de bé cultural d’interès local. Ja que el llistat del nostre patrimoni es renova cada 10 anys, i aquest any toca (si teniu en ment més elements podeu aprofitar)

El tercer argument diu:“La situació del vial, perllongament de l’avinguda de Josep Tarradellas, ha d’ocupar el traçat de l’antic canal ja que el vial corresponent al municipi de Cornellà de Llobregat ja està executat mancant tant sols el tram de 125 metres de l’àmbit de La Remunta”

A sota deixo el plànol extret del lloc web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques on al plànol de la proposta d’ordenació ja està planificada la destrucció del canal, mitjançant l’avinguda de Josep Tarradelles i els edificis d’habitatges. No sé com està d’avançat aquest expedient urbanístic, però ben segur que si ho està molt el fet de fer instàncies no tindrà molta utilitat, ja que diran que l’edificació està afectada per un pla urbanístic.

La quarta raó diu:“La topografia del lloc, amb el ferrocarril en la cota superior i els replans de l’antiga caserna en les cotes inferiors que convergeixen en la xarxa de carrers de la ciutat no permeten cap alternativa que pugui salvar dignament les restes d’aquella infraestructura hidràulica. El tram del carrer és excessivament curt i no és possible projectar variants”. 

Aquesta és una deducció a partir del projecte, per tant sols s’ha de modificar per donar cabuda a la conservació del tram de canal.

La cinquena argumentació diu:“En síntesi, amb l’execució del projecte urbanístic de La Remunta, el tram del Canal de la Infanta en el seu estat actual no es pot conservar ni tindria sentit rehabilitat una infraestructura inutilitzada, que no té continuïtat ni pot ser utilitzada per causa de la desaparició de l’objectiu pel qual es va crear”. 

Existeixen infraestructures sense ús que estan protegides, dins del nostre patrimoni arquitectònic, com és l’aqüeducte de Can Nyac al barri de Sanfeliu, o un cas similar també serien les moltes xemeneies d’antigues fàbriques que encara conservem i no te cap utilitat. La diferència pot ser és que les edificacions que comento a més del valor històric també aporten un valor estètic.

A Bellvitge, quan es va construir el seu parc més gran, el grup Ecologista de Bellvitge, crec recordar que va demanar que existís un element d’aigua que simbolitzés el riu Llobregat, la zona deltaica, els antics aiguamolls,…. És una idea que es pot aplicar a aquesta zona per fer-li guanyar valor estètic, i d’oci.

Imatge de l'any 2009 de José Serrano. del bloc http://bellvitgejose.blogspot.com

 

La resposta de l’ajuntament finalitza així:“Això no obstant, l’ordenació dels espais lliures en el recinte de l’antiga caserna, la preservació dels edificis i una bona part de l’actual recinte per al gaudi dels ciutadans, significarà també la consecució de la memòria història d’aquesta part del municipi que ja fa temps que va deixar de ser territori d’horta i conreu”.  

Personalment (i jo no sóc ningú) podria acceptar una construcció del tipus de la de Bellvitge situada als espais lliures del recinte i que representés l’antic canal. Lògicament hauria de mantenir certa fidelitat amb l’aspecte original del canal conjugant-la amb la seguretat de l’element, ja que no volem que ningú s’ofegui!. Aquesta fidelitat a la reconstrucció del canal podria encaixar perfectament amb els edificis que es conservaran de l’antiga caserna. El que passa és que els arquitectes que contracta el nostre ajuntament tenen més afecte pel gris del ciment que pel verd de la vegetació, i no sé com de fidel pot quedar la cosa.

Existeixen varies estampes antigues de molts punts de la ciutat en les que es podria basar aquesta reconstrucció que suggereixo. He trobat aquestes dues imatges del canal a l’Hospitalet, no hi ha moltes a internet. Inclús també es podrien agafar idees dels trams del canal que encara perduren als municipis del Baix Llobregat (deixo a les referències un parell d’articles per si voleu saber més coses de tot el canal)

Aquesta imatge de 1960 la va pujar MuNh Radeac a la pàgina de facebook del bloc

Teresa Nebot rentant la roba rentant la roba a l'any 1919, de llibre l'Abans... de la Mireia Mascarell extreta del bloc http://bellvitgejose.blogspot.com

 

També demanaria, que si algun any d’aquests s’emplena el Museu d’Història de la nostra ciutat amb una exposició permanent sobre la història de la nostra ciutat (…aquest tema ja comença a ser de jutjat de guàrdia), que el canal tingui un paper tant important com la seva construcció ho va ser per l’Hospitalet.

REFERÈNCIES