Noves imatges de les estructures descobertes sota la “bola del mundo”
Aquest matí m’he pogut escapar i he fet una caminada fins a les obres que s’estan realitzant al final de l’avinguda de Josep Tarradellas. He volgut saber de primera mà el que s’estava desenterrant allà. No es pot entrar, però des de fora he vist les tres estructures de formigó sense ferro, de forma circular, separades entre elles més o menys per la distància del seu diàmetre… el mateix que un usuari del bloc ens va comentar ahir, però no he pogut veure cap túnel, ja que no hi ha angle i a més tot està ple d’argila. He fet algunes fotos que comparteixo a continuació, es poden ampliar.
Aquesta primera la he fet des de la zona més propera al carrer d’Àlvarez de Castro, a l’accés a la Ronda, i podeu veure dues de les tres estructures, que s’han descobert fins ara. La tercera queda darrere de la retroexcavadora vermella.
Aquesta és l’estructura central.
La part superior de la següent és la que podíem veure en superfície abans de les obres i va donar lloc a tot tipus de llegendes entre els nens que allà jugaven.
Aquesta seria la fotografia inversa a la primera, on podem veure l’estructura que allà tapava la retroexcavadora vermella. Probablement a la zona que encara queda sense excavar sortiran més estructures.
REFERÈNCIES
El final de la “bola del mundo”
L’any passat per aquestes dates vaig publicar aquestes fotografies d’en Santos Vallespín, són d’una cúpula de formigó, ara desapareguda, i que es situava al barri del Centre, entre l’avinguda de Josep Tarradellas i les vies. Els nens que fa anys jugaven a aquest espai, davant de la singularitat d’aquest objecte, van inventar alguna que altra llegenda, alguns pensaven que a sota s’havia enterrat a persones, altres que era un dipòsit d’armes,… alguns li deien la bola del mundo, d’altres l’anomenaven les tortugues,…
L’Artur García ens va oferir el testimoni del seu pare, que las havia vist construir, tan sols eren dipòsits de combustible de la CAMPSA, que es situava a Cornellà. Ens comentava que els havien situat allà, lluny de la fàbrica, clar objectiu de guerra, per tal de salvaguardar-les en cas d’atac aeri, de fet aquestes cúpules eren una mena d’armadura en contra de les bombes.
Bé, a aquesta zona toca fer pisos, i ja han arribat les excavadores, ja han obert el terra i ja sabem que no hi havien ni armes, ni morts,… el pare de l’Artur tenia raó, eren dipòsits. La següent fotografia també és de Santos Vallespín, veiem la paret dels dipòsits.
Aquest matí m’he escrit amb en Josep Maria Solias, el director del museu, per tal de saber si s’estava documentant la troballa, m’ha comentat que s’estan prenent fotografies. No s’han trobat altres objectes, ni tan sols conductes; es veu una obertura a la paret del dipòsit, orientada cap a la línia de ferrocarril, però no s’observa cap altre objecte que relacioni ambdós elements. També m’ha comentat que no queda cap rastre de líquid, el fons està ple d’argila, no sé si és que el van netejar quan van quedar en desús, o bé l’han ficada al realitzar l’excavació actual. Sobre la data de construcció, no està clara, encara no es sap si és anterior o posterior a la Guerra Civil.
També a aquest mateix bloc hem rebut un missatge anònim amb una descripció del que s’ha trobat: “Puedo comunicar que las estructuras de hormigón no se hicieron con varillas metálicas típicas del hormigón armado, sino que se hicieron con hormigón directamente sin arena, con piedra de río. La verdad es que las máquinas percutoras están encontrándose con mucha dificultad para echar abajo las estructuras. Teniendo una visión general de la calle donde están haciendo la obra, concretamente desde la acera de enfrente pueden apreciarse un total de tres grandes estructuras cilíndricas con un diámetro considerable, al menos de diez o doce metros y una profundidad de unos seis o siete metros. Las paredes son de medio metro por lo menos de grosor. Es lo que se puede ver desde la calle. Al final tenía razón el comentario del texto: las “tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues”, las referidas tres cúpulas por lo visto se corresponderían con las partes superiores de las estructuras citadas.”
Bé, aquest és el fi de la bola del mundo, de les tortugues, adéu a la cúpula, les cúpules misterioses,…
REFERÈNCIES
Copa del Món de Marxa Atlètica, 1989
Els dies 27 i 28 de maig de 1989 es va disputar a la nostra ciutat la Copa del Món de Marxa, que es considerava el esdeveniment de més prestigi del programa internacional d’aquest esport, superant el Campionat del Mon i els Jocs Olímpics. A l’edició de l’Hospitalet van participar 35 països, una quantitat mai assolida. La va guanyar Rússia, i Espanya va quedar quarta.
Les següents fotografies han estat cedides per Antonio Trujillo, a la primera podem veure al medallista olímpic del Prat de Llobregat, Jordi Llopart Ribas.
A aquesta segona fotografia veiem la pujada de l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan (abans Alps), amb la Farga al fons.
REFERÈNCIES
Al pati del col·legi Busquets i Punset
Aquests és un post una mica estrany, ja que he agafat fotos de diferents persones realitzades amb molt temps de diferència a pràcticament el mateix lloc, parlo del que seria ara el pati del Col·legi Busquets i Punset.
Aquesta primera fotografia la va compartir Santos Vallespín Gavilán fa la tira al grup de facebook i ell mateix ens explicava que tot això era un hort en que hi havia plantades cols, bledes i enciams, a més d’un munt d’arbres fruiters. El amo de la finca era un tal Segura, amo dels Magatzems Segura que es situaven al carrer de Pelai, a Barcelona, i es veu que li va comprar, juntament amb una masia a una marquesa. El senyor de la foto, el tiet d’en Santos, cuidava la finca, i a més treballava als magatzems citats. Santos calcula que la fotografia és de l’any 1962-63, i com veieu els edificis del barri de Can Serra no s’han començat a construir. El canal de la Infanta passava a la dreta, a sota del talús, i una altra infraestructura que veiem és el pont de ferro que creuava les vies cap a la torre Serra, darrere de les palmeres. A dalt de la muntanya es veuen uns xiprers,…
La següent fotografia també és d’en Santos i és uns anys posterior. Està orientada cap el sud, es a dir entre el camp i la casa passaria l’actual avinguda de Josep Tarradellas i Joan, i també el canal de la Infanta. Santos ens diu que la casa era d’un veí que era taxista.
La següent és de l’Angel Margenet Díaz, està pressa al mateix lloc però el paisatge ha canviat, els blocs de Can Serra ja han aparegut. Em manca tenir una cronologia de l’edificació del barri, segurament amb ella podria datar la fotografia, ara mateix sols puc dir que segurament és de principis dels 70.
La següent és robada d’un grup de facebook del cole, és de Vanesa Gual Gallego i segurament de finals dels 80, està feta al pati, just al salt entre pistes.
A continuació us situo més o menys on es situarien les fotografies anteriors, segons complicadíssims càlculs geomètrics,…
i una fotografia actual, també robada, en aquest cas del lloc web del cole,…
REFERÈNCIES
A la recerca de la cúpula misteriosa
Tot va començar quan en Munh Radeac va preguntar al grup de facebook “Protegim el Canal de la Infanta!” que què era el cercle que es veu a les fotografies. Va afegir que quan era petit, crec que als anys 60 (no?), tot era un camp d’ametllers, i en mig es trobava aquesta gran cúpula de formigó, els nens li deien la bola del mundo i comentaven que dintre hi havien huesos de muertos,…
Ens trobem al sector elevat que queda entre les vies i el carrer de Josep Tarradellas, i entre les rampes del carrer Miquel Peiró Victori i del Carrer Álvarez de Castro.
L’evidència documental més antiga de l’existència de la cúpula per ara la trobem a la fotografia de 1947. L’edifici més proper es can Bori, una antiga torre residencial construïda a l’any 1878, els seus terrenys eren travessats pel canal de la Infanta, i a l’altra banda d’aquest, just al costat de la nostra cúpula, tenien l’hort i molts arbres fruiters. L’any 1928 va canviar de mans i es va convertir en una escola tècnica que mai va funcionar; amb l’arribada de la República es va transformar en escola per nens, a la Guerra Civil va continuar com a escola, encara que els dies en que es van incrementar els bombardejos no van fer classe.
A la dreta d’aquest hort tenim la riera del Canyet que baixava des de l’actual barri de Sanfeliu per un canal obert a uns 3-4 m de profunditat respecte el terra. A la banda esquerra, com veieu hi havia camps, fins les propietats de la caserna de la Remunta, on els soldats feien maniobres.
La cúpula encara existeix a l’actualitat, la podeu veure des de diversos angles a la fotografia inferior:
També, gràcies a Santos Vallespín tenim fotografies molt més properes. Com veieu és molt gran, la part que es veu a la superfície al menys té 10 metres de diàmetre.
Ràpidament al grup van sortir diverses hipòtesis inicials: un forn de bòbila, un bunker de la guerra civil, un pou artesià,… i un altra, molt més elaborada que ens va aportar Artur Garcia, bé, el seu pare a través d’ell. Segons ells existien tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues. Les altres dues no es veuen a cap fotografia, i pot ser van desaparèixer quan van obrir el carrer, ell recorda una força més petita cap al sud-sudest de l’encara exisitent.
Segons el seu pare, que va ser testimoni de la seva construcció quan era petit, aquestes estructures eren les defenses anti-bomba d’uns dipòsits subterranis que mai es van arribar a construir. Artur ens diu “sembla ser que això era la part de sobre, llavors s’havia de buidar de baix…, imagino que utilitzant la terra com a motlle i no haver d’encofrar“. Els dipòsits els pretenia construir la CAMPSA, que tenia una refineria a Cornellà, a 400 metres, per protegir els olis que produïa d’un possible atac aeri del bandol nacional a la Guerra Civil. L’Artur ens ha fet aquest esquema per tal d’orientar-nos:
També he trobat una fotografia al grup del Centre d’Estudis de l’Hospitalet feta als 80, quan van obrir el carrer Alpes, ara avinguda Josep Tarradellas i Joan; on l’estructura no està tan soterrada i es troba envoltada d’horts, desapareguts no fa molts anys. Si sabem que l’edifici que té davant, el centre municipal d’emergències Els Alps, té una longitud de 28 m, pot ser la cúpula fa al menys uns 12 m de diàmetre, per tant pot ser en profunditat encara és més gran.
A una altra foto, també de Santos Vallespín, i més antiga que l’anterior, de quan el carrer Alpes encara no s’havia obert, podem veure una espècie d’elevació, però crec que és més llunyana i no té res a veure amb les cúpules. En tot cas podem veure com era abans aquesta zona.
A la fotografia següent podeu veure el talús que es va produir quan van obrir el carrer. Són materials molt tous, argiles, i encara que no veig cap canvi de nivell estratigràfic, semblen dipositades naturalment, es a dir, crec que no té aspecte de que sigui cap replè artificial.
A veure si podeu distribuir aquest resum entre els vostres coneguts, pot ser algú té més records o informació i ens soluciona aquest misteri!
UNA ANY DESPRÉS, EL MISTERI S’HA RESOLT, SEGUIU AQUEST ENLLAÇ,…
REFERÈNCIES
- Grup de facebook Protegim el Canal de la Infanta!
- L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i editat per l’Editorial Efadós l’any 2003.
CP Pau Esteve, 1969-70
Avui una fotografia del CP Pau Esteve apunt d’inaugurar-se. Actualment aquest col·legi ja no existeix el van tancar per manca de matriculacions. Després d’unes obres d’adequació per l’accés de discapacitats es va tornar a obrir al curs 2003-2004, però amb el nom d’escola Sant Josep – El Pi, una entitat educativa que té els seus origens al Sant Josep dels anys 30,… us deixo un enllaç sobre la seva història a sota.
He incorporat un plànol de situació, l’escola es troba a l’avinguda Josep Tarradellas i Joan, 122
La escola Pau Esteve (primer metre d’escola de la ciutat al segle XVI), va formar part del pla d’expansió cultural de l’ajuntament d’aquells temps, gobernat per Josep Maties de España Muntadas (1962-1973). Era l’època del baby boom i a l’Hospitalet havien arribat molts nouvinguts, com veieu s’inauguraven quatre escoles a la vegada, i hi havia tants nens que a cada classe encabien a 50, en fi,… podeu trobar un munt d’aqustes nens i nenes (una mica crescudets) ordenats per any de naixement als fòrums del grup de facebook que indico a sota,…
REFERÈNCIES
- Grup de facebook Pau Esteve (ex-alumnos) (hi han més però aquest és el més gran)
- Història de l’escola Sant Josep – El Pi (si teniu problemes per obrir el document, proveu amb el wordpad)
- Lloc web de l’escola Sant Josep – El Pi
- Obres de reforma a l’antiga escola Pau Esteve (Digital-h 04.08.2002)
- Tres col·legis públics del baby boom celebren les noces d’argent amb cultura i esport (L’Hospitalet 22.05.1995)
L’últim vestigi hospitalenc del canal de la Infanta també serà destruït
Dissabte passat es publicava al bloc Memento Mori! la resposta del nostre ajuntament a una carta del seu autor reivindicant la defensa del canal de la Infanta, una infrastructura que quan es va construir, fa quasi 200 anys, va transformar positivament la nostra ciutat.
Aquesta resposta es basa en “uns treballs de prospecció arqueològica i monumental per tal de fer un diagnòstic sobre l’estat de la qüestió en l’àmbit objecte del planejament” d’on es dedueixen arguments per tal de no protegir-lo.
El primer argument diu:“El reconeixement del Canal de la Infanta en l’àmbit del municipi de L’Hospitalet de Llobregat queda restringit als terrenys de l’antiga caserna de La Remunta. La situació en què es troben no permeten definir amb precisió l’estat de l’antiga canalització de les aigües de rec i tan sols és visible una part del pont de connexió dels terrenys situats a ambdós costats del canals, avui totalment transformat”
A continuació aporto una imatge de 1958 on he marcat el recorregut del canal (si piqueu a sobre desapareix la marca i a més s’amplia la imatge) i a continuació una imatge actual on marco en groc la zona on encara podem trobar el canal. El que queda d’aquesta infraestructura té el mateix aspecte que fa 50 anys
La segona argumentació diu:“El mateix estudi, tot i fent una explicació història del que va ser el canal i la importància econòmica del mateix en el municipi; reconeix que difícilment pot definit cap tipus d’actuació, ja que no figura en cap dels nivells de protecció arquitectònica, artística o monumental vigent en el municipi”.
Cal dir que això és cert, i per tant si considereu que s’ha de protegir cal donar-se presa i reclamar mitjançant instància l’inici de tramitació de l’expedient administratiu de bé cultural d’interès local. Ja que el llistat del nostre patrimoni es renova cada 10 anys, i aquest any toca (si teniu en ment més elements podeu aprofitar)
El tercer argument diu:“La situació del vial, perllongament de l’avinguda de Josep Tarradellas, ha d’ocupar el traçat de l’antic canal ja que el vial corresponent al municipi de Cornellà de Llobregat ja està executat mancant tant sols el tram de 125 metres de l’àmbit de La Remunta”
A sota deixo el plànol extret del lloc web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques on al plànol de la proposta d’ordenació ja està planificada la destrucció del canal, mitjançant l’avinguda de Josep Tarradelles i els edificis d’habitatges. No sé com està d’avançat aquest expedient urbanístic, però ben segur que si ho està molt el fet de fer instàncies no tindrà molta utilitat, ja que diran que l’edificació està afectada per un pla urbanístic.
La quarta raó diu:“La topografia del lloc, amb el ferrocarril en la cota superior i els replans de l’antiga caserna en les cotes inferiors que convergeixen en la xarxa de carrers de la ciutat no permeten cap alternativa que pugui salvar dignament les restes d’aquella infraestructura hidràulica. El tram del carrer és excessivament curt i no és possible projectar variants”.
Aquesta és una deducció a partir del projecte, per tant sols s’ha de modificar per donar cabuda a la conservació del tram de canal.
La cinquena argumentació diu:“En síntesi, amb l’execució del projecte urbanístic de La Remunta, el tram del Canal de la Infanta en el seu estat actual no es pot conservar ni tindria sentit rehabilitat una infraestructura inutilitzada, que no té continuïtat ni pot ser utilitzada per causa de la desaparició de l’objectiu pel qual es va crear”.
Existeixen infraestructures sense ús que estan protegides, dins del nostre patrimoni arquitectònic, com és l’aqüeducte de Can Nyac al barri de Sanfeliu, o un cas similar també serien les moltes xemeneies d’antigues fàbriques que encara conservem i no te cap utilitat. La diferència pot ser és que les edificacions que comento a més del valor històric també aporten un valor estètic.
A Bellvitge, quan es va construir el seu parc més gran, el grup Ecologista de Bellvitge, crec recordar que va demanar que existís un element d’aigua que simbolitzés el riu Llobregat, la zona deltaica, els antics aiguamolls,…. És una idea que es pot aplicar a aquesta zona per fer-li guanyar valor estètic, i d’oci.
Imatge de l'any 2009 de José Serrano. del bloc http://bellvitgejose.blogspot.com
La resposta de l’ajuntament finalitza així:“Això no obstant, l’ordenació dels espais lliures en el recinte de l’antiga caserna, la preservació dels edificis i una bona part de l’actual recinte per al gaudi dels ciutadans, significarà també la consecució de la memòria història d’aquesta part del municipi que ja fa temps que va deixar de ser territori d’horta i conreu”.
Personalment (i jo no sóc ningú) podria acceptar una construcció del tipus de la de Bellvitge situada als espais lliures del recinte i que representés l’antic canal. Lògicament hauria de mantenir certa fidelitat amb l’aspecte original del canal conjugant-la amb la seguretat de l’element, ja que no volem que ningú s’ofegui!. Aquesta fidelitat a la reconstrucció del canal podria encaixar perfectament amb els edificis que es conservaran de l’antiga caserna. El que passa és que els arquitectes que contracta el nostre ajuntament tenen més afecte pel gris del ciment que pel verd de la vegetació, i no sé com de fidel pot quedar la cosa.
Existeixen varies estampes antigues de molts punts de la ciutat en les que es podria basar aquesta reconstrucció que suggereixo. He trobat aquestes dues imatges del canal a l’Hospitalet, no hi ha moltes a internet. Inclús també es podrien agafar idees dels trams del canal que encara perduren als municipis del Baix Llobregat (deixo a les referències un parell d’articles per si voleu saber més coses de tot el canal)
Aquesta imatge de 1960 la va pujar MuNh Radeac a la pàgina de facebook del bloc
Teresa Nebot rentant la roba rentant la roba a l'any 1919, de llibre l'Abans... de la Mireia Mascarell extreta del bloc http://bellvitgejose.blogspot.com
També demanaria, que si algun any d’aquests s’emplena el Museu d’Història de la nostra ciutat amb una exposició permanent sobre la història de la nostra ciutat (…aquest tema ja comença a ser de jutjat de guàrdia), que el canal tingui un paper tant important com la seva construcció ho va ser per l’Hospitalet.
REFERÈNCIES
- Text del bloc Memento Mori! en el qual es bassa aquest article
- Text del bloc Memento Mori! sobre l’estat actual del nostre tram del canal de la Infanta
- Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Barcelonès
- Article de Rául Alba Molina i Carlos Aso Pérez sobre el canal de la Infanta (1)
- Article de Rául Alba Molina i Carlos Aso Pérez sobre el canal de la Infanta (2)
- Sobre fer instàncies de l’AV de Bellvitge (amb el model d’instància)
Discoteca Vaya Vaya
Ahir vaig trobar un canal al youtube amb un munt de vídeos de l’antiga discoteca Vaya Vaya. Que com molts recordeu es trobava a la cruïlla entre el carrer del Canigó i l’avinguda de Josep Tarradellas. Podem trobar imatges del primer aniversari, es a dir que parlem de l’any 1986,… ja 25 anys,…
Al facebook hi ha un grup que es diu Discoteca ‘Vaya Vaya’ de la lectura dels missatges del seu mur he pogut extreure algunes poques dades, com que es va crear per la Tere Barber, en Carles Viñals, la Isabel Viñals i en Víctor Viñals a l’any 1985.
El DJ més recordat era/és DJ Anacleto (a mitjans dels 90), que tallava els temes musicals per posar cançons infantils. A l’any 1985 pinxaven Jesús i Juan Carlos, compartint cabina amb Jose Miguel Guevara,… També va treballar Paco Pil, un dels DJ’s més coneguts de l’estat, com també Ferran (Danny Cardenas).
L’any passat es va començar a preparar una festa Remember, podeu trobar l’enllaç a sota.
També hi ha records pels bars que envoltaven la discoteca, com el Skadi, Last Lap, Vitamina B, Suspense, FP, Cactus, el bar l’Hospitalet (alias del Facha,… buf!),…
En fi, milers d’històries que segur que també vosaltres compartiu, us deixo aquí sota els enllaços de tots els grups que he trobat al facebook,…
GRUPS DE FACEBOOK I MÉS INFORMACIÓ
- DISCOTECA ‘VAYA VAYA’
- Fiesta Vaya Vaya
- VAYA VAYA ¡¡¡
- Remember: discoteca Vaya Vaya!(!Hospitalet) y Malalts de festa (cornellá)
- Discoteca VAYA-VAYA L’Hospitalet
- Que fue de la discoteca Vaya Vaya (Dj.Anacleto)
- Yo iba al Vaya Vaya (de Hospitalet claro)
- Quien iva al VAYA-VAYA que levante la mano !!!!!!
- Hospitalet ochentero
- Web del DJ Anacleto
- Canal de YouTube
REFERÈNCIES
- Imatge 1: Ruben Cabrera
- Imatge 2: Francisco Montes (gràcies per la informació!)
- Imatge 3: Cristobal Cabeza
- Imatge 4: Sergio Dj-suplyce
Editat: 06.01.2010 15:35
La Farga des de l’avinguda de Josep Tarradellas
Avui toca atendre la suggerència de Gonza Lito Berengena. He pujat una imatge d’una de les naus de la Farga vista des de l’avinguda de Josep Tarradellas.
Una mica d’història:
La historia de la Farga es remunta a començaments de segle, quan el 1900 es van instal.lar les denominades Herrerias San José. El 1901 la indústria passa a mans dels qui més tard creen Altos Hornos Catalunya, S.A., fundició en funcionament des del 1926 fins al 1982, any en que s’aturaren les activitats. La Farga va ser una indústria capdavantera de la siderúrgia catalana, que es va distingir per la fabricació d’acers especials. Des del 1982 la Farga romangué tancada fins al 1985, data en que se celebra la primera edició de Firaciutat. L’Ajuntament lloga les naus el 1985 i també ho feu el 1986 per celebrar-hi la mateixa fira. A finals de 1986 l’Ajuntament decidí comprar l’antiga factoria per uns 600 milions de pessetes.
REFERÈNCIES
Text de: “El Projecte territorial de l’Hospitalet de Llobregat pels anys noranta”
Imatge del llibre: “L’Hospitalet: un passeig per la història” de Joan Casas
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Susana López Jo encara recordo passar de molt petita i que allà hi hagués un edifici amb molt de ferro (pocs detalls més jeje)
- Francisco Diaz Seria injusto no recordar la lucha vecinal por el cierre de la fundición de La Farga en los años setenta la convivencia con la industria era imposible debido a la permanente presencia de ruidos por el uso de un potente electro imán a lo que habia que añadir las densas humaredas que llenaban cada rincon del barrio, y el continuo ir y venir de grandes camiones, la actual Av Josep Tarradellas era un aparcamiento permanente de ellos. La lucha vecinal tuvo diversas fases y poco a poco se fueron consiguiendo algunas mejoras, hasta que en los año 79/80 hubieron serios enfrentamientos entre policia y vecinos. Frente a la Farga había una marmoleria que también aportaba sus buenos ruidos y una abundante agua de pozo de la que nos beneficiábamos de tanto en tanto los vecinos. La foto es de cuando la Farga ya estaba cerrada y la Av Josep Tarradellas se remodelo tras la ampliación del túnel de Isabel la Católica, por donde pasa la señora había un bancal de un antiguo huerto reconvertido en improvisado campo de futbol.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, sí, gracias Francisco por aportarnos toda esa información!
- Alicia Verós Alegre ME ACUERDO PERFECTAMENTE DEL ESTRUENDO QUE HIZO EL DÍA QUE SE DERRIBÓ. YO ERA PEQUEÑA, PERO ES INOLVIDABLE.
- Rosa Deu Ramos Es de admirar esa lucha de los vecinos ,pero debo recordar que cuando compraron los piisos delante justo de la Farga ellos ya sabian que estaba alli nadie les engaño
- Jesús Javier Testón Luna me gustaria ver mas fotos de la farga para recordar,,, y esos conciertos que alli se hacian que fiestecicas
- Mayte Vega Risoto Rosa creo que no estás demasiado bien informada. Seguramente si pasas, por ejemplo, por la asociación de vecinos del barrio de Sant Josep, te podrán dar alguna explicación de lo que pasó, y podrás juzgar con conocimiento de causa.
- Mireia Santos-Morán Bueno, yo os puedo explicar que mi padre trabajó en la Farga hasta que los vecinos que se fueron a vivir allí, libremente y sabiendo que estaba la Farga, consiguieron que la cerraran y con ello mi padre y otros tantos trabajadores, padres de familias, se quedaron sin empleo. Según me cuenta mi padre cuando él fue a trabajar allí, no habían viviendas, se construyeron después y lo que te decían cuando ibas a preguntar sobre la compra de las viviendas era “la Farga se va a cerrar” cosa que no era cierta. Quizás esos vecinos deberían haber luchado en contra de las mentiras de quienes vendieron esos pisos, quizás deberían haberse informado antes de haberlas comprado… El caso es que quienes perdieron fueron los trabajadores que allí trabajaban.
- Esther Cabello Yo creo que es un hecho que pasa y seguirá pasando en todas las poblaciones. Siempre se deja a las afueras aquello junto a lo que los vecinos no quieren vivir, ya sean las fábricas o las vias a pie de calle (o los cementerios, o un vertedero). Pero las ciudades crecen y engullen toda la periferia, los barrios se unen entre sí y las necesidades de la población cambian. Para bien o para mal es el progreso… quizas lo que deberían haber hecho es resolver mejor la situación de todos aquellos trabajadores que se quedaron en la calle.
Antic camp municipal de futbol, 1986
El 7 de Juliol de 1957 neix el Centre d’Esports l’Hospitalet a partir de la fussió dels clubs de fútbol U.D. Hospitalet , fundat al 1909, C.D. Santa Eulalia al 1950 i C.F. Hércules en 1953, que a la seva vegada partia de la fussió del C.F. Torrasense 1917, C.F. Recreativo 1924 y C.F. Tecla Sala al 1944.
El 15 de maig de 1958, es va inaugurar el cap d’esports municipal que veieu a la fotografia com a conseqüència d’una clàusula de la fusió anterior. El camp el va beneir el arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus. El rival escollit per aquell dia tan assenyalat va ser el F.C. Barcelona, que va guanyar per 2-5. El camp tenia una capacitat per 10.000 persones.
L’any 1999, el C.E.L´Hospitalet diu adéu al vell camp, i es trasllada a una de les herències dels Jocs Olímpics, el estadi de beisbol, que seria remodelat fins convertir-se en l’actual estadi municipal del C.E.l´Hospitalet.
Edició 22.01.2011 – La masia del córner és Ca l’Estadella,… veure foto del barri 1947
REFERÈNCIES
- Centre d’Esports l’Hospitalet
- Imatge d’un document informatiu del patronat municipal de comunicació de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que es deia “L’Hospitalet 2000” i que va sortir a l’any 1986. (Volia donar les gràcies a les persones que m’han facilitat aquest document, i que encara no conec. Moltes gràcies!)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Alkezar Kelevra Si teneis mas fotos, subidlas.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Del campo por ahora sólo tengo esta.
- David Imbernón Sanz vivo, justo enfrente donde esta el llobre…y no estaba veces hay metido, dandole patadas al balon….que recuerdos! y se extraña mucho el viejo municipal….los domingos de futbol en este campo se echan de menos y muchoooooo!!! xD
- Siscu Pahissa Recordo que els alumnes del Colegi Mestre Massot anavem a jugar a futbol a l’esplanada que hi havia darrere de la porteria que donava a l’Avinguda Josep Tarradellas. Tambe recordo que quan el CE L’Hospitalet es va trasladar a l’actual camp de la Feixa Llarga, el president ja era el Miguel Garcia, i encara segueix al carreg. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Aquesta fotografia suposo que és anterior a la construcció de l’edifici de les piscines,… Sota el títol es veuria la Torrassa i l’alineació de cases de l’actual carrer de Rosalia de Castro, darrere es trobarien les vies,…no? http://pictures.todocoleccion.net/tc/2009/06/24/13920747.jpg
- Juan Casellas Van ser uns terrenys cedits per la Tecla Sala amb la condició de que sempre fossin dedicats a finalitats esportives… Sin Comentarios.
- MuNh Radeac Jo vaig ser a la inauguració. Va jugar Kubala…
- MuNh Radeac i molts diumenges anaven caminan des del centre per tota la “carretera” hi havia un munt de persones caminant. 10.000 ó més
L'Hospitalet de Llobregat 