Cal Bengala, 1967
Com veieu, cal Bengala va ser una de les cases de pagès que va desaparèixer amb la construcció de Bellvitge, fins i tot va perdurar allà mentre pujaven els blocs a pocs metres d’ella.
L’única referència que he trobat d’aquesta casa ha estat a la Vanguardia del 30 de novembre de 1960, apareix a una relació de propietats a expropiar amb el fi d’instal·lar una línia elèctrica d’EHNER de 66 KV, de Sant Just Desvern a la SEAT. Diu que la casa és propietat de Jaime Layola Salvadó, i també que el 9 de desembre d’aquell mateix any es realitzaria l’acta de primera ocupació.
Suposo que es refereix a Jaime Layola Salvador, que va ser advocat i alt càrrec en varies empreses, i també regidor i primer tinent d’alcalde als ajuntaments de José Matias de España i Vicenç Capdevila, des del 1970 fins el 18 de juny de 1975, quan va morir als 39 anys.
Deixo aquesta fotografia de la construcció de Bellvitge, amb la casa al costat de l’obra, al que ara és la cantonada de la Travessia Industrial amb l’avinguda de la Mare de Deu de Bellvitge.
Unes fotos aèries per situar-nos,…
REFERÈNCIES
El camí que portava a l’ermita de Bellvitge, anys 60
A principis de mes Esteban Reina Lorenz em van enviar aquesta fotografia del camí que portava a l’ermita de Bellvitge. Al fons a l’esquerra veiem l’alineació d’arbres de la Gran Via quan puja per sobre de les vies del ferrocarril.
Esteban em comenta que possiblement la fotografia és de l’any 1962-63, però jo no puc afinar més, sé que és posterior a l’any 1960, ja que l’ermita ja està restaurada, es pot veure la creu a dalt del campanar, i anterior a 1964, que és quan es va començar a construir el barri; poca cosa més, la Gran Via és de 1954, i els 600 que hi ha a l’aparcament de l’ermita van començar a fabricar-se l’any 1957.
Pot ser el que m’ha sobtat més és el mal estat del camí, un camí de carros que desapareixeria a l’inici de l’urbanització del polígon i que es transformaria en part de l’actual avinguda de la mare de Déu de Bellvitge (segons google maps), encara que pot ser és el carrer de l’Ermita o segurament l’actual carrer de la Residència,… tinc una mica d’embolic en posar nom a aquest carrer,… Us deixo una imatge de que veuríeu si feu la foto avui
A sota us deixo també una imatge de finals de 1959 on us situo més o menys des d’on es va realitzar la fotografia
DEFERÈNCIES
Gràcies a Esteban Reina de Reina Papeleria Tecnica. Al seu perfil de facebook trobareu una imatge molt maca de la plaça Mare de Deu de Montserrat!
Què és el que va passar amb el canal de la Infanta?
Suposo que si esteu atents als medis de comunicació locals haureu escoltat parlar sobre el canal de la Infanta. El problema que es dona és que l’ajuntament pretén destruir el petit tram de 150 m que encara tenim. Sols gràcies a que estava dins d’una zona militar i ningú no podia ficar ma ha estat possible la seva conservació. Però això ja s’ha acabat, i sorpresa! es faran pisos!!! ara que fan tanta falta,…
Un grup de ciutadans preocupats per la conservació del patrimoni de la ciutat hem format un grup de treball al facebook (ja superem els 500 membres), i la veritat es que és fantàstic en quant a la quantitat i qualitat de la informació i imatges que s’estan compartint, us convido a visitar-lo i a convidar a qui considereu interessat o tingui records del canal.
Com això del canal de la Infanta és una cosa nova per les persones nouvingudes, i també per a moltes de les nascudes aquí, crec que aquest article de la Vanguardia escrit al 1981 us pot informar una mica de per què el canal forma part de la nostra història, del patrimoni identitari de la ciutat, i també de per què va desaparèixer.
Ah! la foto és de l’avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge, per allà no passava el canal de la Infanta, però sí anava a parar una sèquia que sortia d’ell, fins que el 22 de gener de 1981 van tancar-li l’aixeta per temes de salubritat,… deixo informació a les referències.
REFERÈNCIES
CIDESA i la seva nau de fer pisos
Gran part dels blocs de Bellvitge van sortir d’aquesta nau allargada que veieu a les fotos, allà dins es fabricaven les diferents peces amb les que, mitjançant altes grues, pujaven els edificis que poblarien els antics camps de la Marina.
La constructora CIDESA, que volia dir Construcción Industrial de Edificios SA era a l’inici propietat de 3 empreses, de dues de franceses que controlaven la meitat de les accions, i d’Ascoindel SA amb l’altra meitat. El 50% d’Ascoindel era propietat de l’americana Monsanto Company, en aquell moment fabricant de plàstics, i ara d’aliments transgènics.
La direcció de CIDESA la portaven Josep Godall Estruch, Rafael Calzada de Castro, Pio Fernández Segura, Pere Pararols Riera (conseller de Quimiplats), els germans Joan i Miquel Pujol Borotau (president i secretari d’Ascoindel) i Eugenio Usandizaga Grasset (gerent d’Ascoindel)
La magnitud de l’obra, va fer la necessària la necessitat de més diners i van realitzar dues ampliacions de capital amb el Banc Industrial de Catalunya i el Banc Industrial Mediterrani. Amb aquesta operació el percentatge d’accions que controlaven les empreses franceses es va reduir substancialment, i el control principal va passar a aquests dos bancs i a Aiscondel SA.
Cal dir també que la propietària dels terrenys de Bellvitge era l’empresa Inmobiliaria Ciudad Condal SA, que juntament amb CIDESA i altres empreses formaven part d’un holding,… però bé, si voleu saber més sobre Bellvitge cal que aneu, per ara a la publicació de les referències,…
Aquesta primera imatge (que es fa molt gran!) crec que és de 1965, quan es comencen a habitar els primers blocs, començats a construir l’estiu anterior. A aquesta imatge també es veu Can Pi, a dalt a l’esquerra, i molts camps i masies.
Les dues imatges següents són de Josep Jorquera, al que no he demanat permís per utilitzar-les aquí, però espero que ens deixi, ja que jo hagi vist, existeixen poques imatges tan properes de la nau on es realitzava peça a peça Bellvitge.
Són posteriors a la fotografia anterior, es veu que estan realitzades des de l’edifici que tan sols està “dibuixat”. També crec que tenen interés per que es veuen tots els camps inundats, però no m’atreveixo a dir que és l’any 1971, quan es va inundar el barri.
El següent document, que dura mig minut i no té so, crec que és d’un NODO de l’any 1965, i es veu com es treballava a l’interior de la nau i com instal·laven les peces als primers blocs del barri. És curiós, les peces ja es ficaven amb els marcs de les finestres ja instal·lats!
També dir que a l’estiu del 2014 Bellvitge ja tindrà 50 anyets, i encara que manquin uns anys, ja tenim un grup de veïns i veïnes que sota el nom de “Bellvitge50“ ja porten tres reunions fetes per tal d’organitzar-se. Jo vaig poder acudir a l’última i té molt bona pinta, tenim molts projectes al cap, però per portar-los a terme ens caldrà l’ajuda de tothom (tothom) que es vegi amb ganes d’aportar la seva peça.
La pròxima reunió serà el 16 de setembre i la presentació del grup el 18 d’octubre. Teniu tot l’estiu per pensar. Si voleu participar, contacteu amb mi: luisbagan@gmail.com.
REFERÈNCIES
Quaderns d’Estudi, 10. Setembre de 1991. Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Fotografies de Josep Jorquera trobades al grup de facebook Bellvitge (el meu barri)
L'Hospitalet de Llobregat 
