Joan Saura recorda els blocs de la Florida
Fa uns dies que vull publicar els records de Joan Saura i Laporta que apareixen al llibre que va fer l’Àngels Marín sobre els blocs de la Florida, he intentat contactar amb ell mitjançant facebook per demanar-li permís per tal de publicar-los aquí, però no he rebut resposta. Com que m’han semblat molt interessants i realment no crec que li sàpiga greu, el faré sense el seu consentiment. Per il·lustrar les seves paraules he posat unes fotografies realitzades l’any passat, ha quedar una mica estrany, m’hauria agradat que fossin de la mateixa època, però per ara no en tinc.
Vaig arribar quan els van inaugurar, l’any 55. Jo tenia quatre anys, gairebé cinc. Venia de Barcelona, del barri d’Hostafrancs. Vivia en un pis amb els meus pares, la meva mare va caure malalta, la van internar i va morir. El meu pare es va instal·lar aquí perquè hi vivien uns oncles meus a on anava a dinar. Va ser una anada motivada per l’absència de la meva mare. Els oncles i nosaltres vivíem en dos pisos diferents, a cent metres. Vam venir a viure aquí perquè el meu pare va tenir l’oportunitat d’adquirir un pis d’aquests i era una forma d’assegurar que durant el dia jo estava amb la meva tia. El meu pare era de Castelló, tot i que estava aquí des del 11 o 12 anys.
La Florida era un barri on no hi havia res. A la via del tren hi havia uns enormes camps de blat i uns quants habitatges al carrer de la Primavera, que eren mot reduïts i uns altres també molt petits a l’avinguda de l’Electricitat. Tot i que era jovenet recordo un canvi brutal, de venir d’una zona que era un barri urbà a trobar-me en un barri absolutament aïllat, envoltat de camps. Tinc presents els camps de blat de moro que veia des de la finestra de casa. Recordo també perfectament que era un lloc on no podia parlar català amb ningú, perquè la gent era immigrada. Tinc a la memòria una figuera que hi havia enmig dels blocs. Hi havia dues o tres figueres, el barracot del capellà i una escola. El capellà repartia llet en pols els diumenges i el meu pare sempre feia tot el possible perquè no anés a veure el capellà ni a l’escola que estava en els barracons.
El que passa és que aquest canvi brutal està unit al xoc que representava la pèrdua de la mare. Per tant, és difícil deslligar-ho. Per mi el lloc físic era agradable perquè havia camps, podies còrrer i hi havia coves que travessaven la via del tren d’un costat a l’altre i també el canal de la Infanta. Des d’aquest punt de vista el lloc em captivava. Però clar, estava sotmès a la pèrdua de la mare i a buscar el que em faltava.
La relació amb els veïns va ser molt bona. Suposo que, d’una banda, la meva situació era propícia al fet que totes les veïnes se sentien mares meves, ‘allà hi ha un nen que no té mare’, deien, i tothom em cuidava. Vaig tenir una excel·lent relació. I d’altra banda, la gent dels blocs organitzaven activitats. Recordo que vaig jugar en un equip de futbol que es deia Los 16 del Redondo, perquè fonamentalment estava integrat per gent del bloc 16, que era on vivia la meva tia. Després es feien les festes majors, els diumenges hi havia uns altaveus des d’on sonava la música i tot se’m feia estrany. El pare era una persona anarquista, antifranquista i en aquells moments en els blocs hi havia una part important de gent que venia del Movimiento. Recordo perfectament les camises blaves de la gent.
Pel pare aquell ambient era una mica hostil, calia anar amb compte, no es podia parlar. Tant l’alcalde de barri com la gent que organitzava això estaven lligats al règim i eren franquistes. Alguns després han anat evolucionant i, fins i tot, algun ha arribat a ser regidor socialista, però no penso dir el nom.
El que tinc present és l’evolució d’un lloc ple de figueres, camps de blat de moro i on el dia de la truita baixàvem a Bellvitge, on només hi havia una ermita. Allà, també, tot era ple de camps i pagesos. Recordo molts xais, molts pastors. Aquest entorn rural em sobtava perquè procedia d’un lloc que no ho era. I, ràpidament, en molt poc temps, va començar un creixement brutal. Recordo que de petitet, devia tenir set o vuit anys, anava a comprar la llet entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. La meva tia des del balcó veia quan la senyora de la llet obria la porta, que era més o menys quan jo tornava de l’escola, i aleshores anava a comprar la llet. Recordo un procés d’urbanització brutal i un canvi molt sobtat, des del punt de vista de nen, perquè fins aleshores teníem camps de futbol, ens construíem porteries amb pals; se’ns escapava la pilota i l’anàvem a buscar on fos. Això fins l’any 64 o 65.
Després, fonamentalment ja em ve el record del meu comprimís social i polític a través del Centre Social la Florida, que era de Càritas. Hi vaig començar a anar als 14 anys per jugar a ping-pong. El meu pare em deia que no hi anés, creia que era dels capellans, però a mi el ping-pong m’agradava més que res. I a partir d’aquí es va iniciar una etapa d’inquietud i de reflexió en relació als problemes del barri. Vam organitzar una gran campanya de mobilització per reclamar escoles públiques, vam convertir el Centre social de la Florida en un gran centre d’agitació antifranquista. Vam iniciar, en definitiva, la lluita per la millora dels blocs de la Florida i dels blocs Onésimo Redondo a causa d’uns impostos nous que l’Ajuntament havia implantat.
I a partir d’aquí, amb dues persones més, la Clara Perramon i un xicot que es deia Antonio, vam convocar una assemblea en una escola amb els veïns. Va venir molta gent dels blocs. Alguns pensaven que érem d’ETA, i altres que érem capellans, ningú sabia qui érem. a partir d’aquests moment va començar la lluita per la millora dels blocs i es va constituir l’AV de la Florida, que es va instal·lar inicialment entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. Bé, es van aconseguir millores importants i, de fet, des d’aleshores el barri ha millorat.
REFERÈNCIES
- La Florida. L’Hospitalet de Llobregat. Escrit per Àngels Marín i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, com a número 45 dins de la col·lecció Els barris d’Adigsa
- Aquí teniu una imatge dels barracots i també una fotografia aèria de 1958
El metro a l’Hospitalet, 1974
He trobat una web sobre ferrocarrils de Catalunya amb moltes imatges antigues, una d’elles és aquest plànol de la xarxa de metro al 1974 (si piqueu a sobre es fa més gran). La web també ens diu que la inestabilitat política que va comportar la mort de Franco a l’any següent, juntament amb una decidida política en favor de l’automòbil privat, no solament va fer que no es portes a termini sinó que es paralitzessin les obres de prolongació iniciades. Quan la Generalitat va obtenir la responsabilitat de construir les noves línies, les ampliacions es van reactivar tímidament, però degut als canvis que havia sofert aquest projecte ja no era viable.
En tot cas podem veure diferències amb l’actualitat. La línia 1 en aquell moment arribava fins a Santa Eulàlia (encara que l’estació sembla desplaçada cap a l’est) i estaven previstes 5 estacions més. Seguint la situació dels punts, la següent seria l’estació de la Torrassa, més o menys on es troba ara; la següent parada anava a l’encreuament entre el carrer d’Enric Prat de la Riba i l’avinguda de Ventura Gassol, davant d’on estava el cinema Stadium; la següent es va pensar entre el carrer de Miquel Romeu i el de Campoamor, a la carretera del Mig. La penúltima es situava ja a Bellvitge, una mica desplaçada de la situació actual, i l’última a la “Casa Sanatorial”, l’Hospital de Bellvitge, però que realment es volia situar a prop de l’ermita.
La línia 5 a partir de Collblanc també anava per un camí diferent: La parada de Pubilla Cases ja no es situava al carrer del doctor Solanic Riera sinó a l’avinguda de Josep Molins, entre l’antic hospital de la Creu Roja i el CEIP Puig i Gairalt. La següent parada no anava cap a Can Vidalet, sinó que baixava a Can Serra, just al encreuament entre l’avinguda de l’Electricitat i la d’Isabel la Catòlica; ja fora del nostre terme la següent estació anava a parar a l’encreuament entre la carretera d’Esplugues i el camí de Can Boixeres, i ja l’última estació projectada era a Sant Ildefons.
Trobem també el projecte sencer de la línia 6 però passava tota per Barcelona, encara que l’estació que es situa a la Gran Via de les Corts Catalanes s’hauria trobat molt a prop de la barriada de Gran Via Sud.
Deixo a sota una superposició amb la xarxa actual i futura. M’ha quedat bastant cutre però crec que així s’entén una mica millor. Les línies projectades al 1974 són les dels punts negres.
REFERÈNCIES
Aparcament improvisat al barri de Can Serra dels 80
Fa uns dies Manuel Domínguez em va enviar aquesta imatge d’un descampat del barri de Pubilla Cases però sense saber l’any ni el lloc en concret on s’havia fet.
Calia compartir-la a la pàgina de facebook per trobar alguna resposta, i tan sols han passat uns ninuts quan la Tania, l’Héctor, en Xavier, l’Alkezar, la Julia, en David, i fins ara el Sergio ens han proporcionat un munt de detalls. Primer que no es troba a Pubilla Cases, sinó a Can Serra, però molt a prop, al creuament entre l’avinguda de l’Electricitat i el carrer d’Andorra. També ens han proporcionat una pista per datar-la, el logo de Caprabo de la furgoneta situada al fons, però no hem trobat quan va sortir, així que ens quedem amb el Ford Escort blanc que es troba a la part inferior de la imatge; si no m’equivoco és un Escort de quarta generació, i per tant es podria dir que es posterior al 1986.
Però no sols això, també hem obtingut records que ens han permès reconstruir la relació d’aquest espai amb els seus veïns o usuaris: “M’en recordo que el meu pare sempre trobaba un foradet per aparcar allà” (Tania); “de petit tenia que creuar per aqui 4 cops al día” (Xavier) “Aqui se le pinchaban (desinflaban) las ruedas al coche del señor Pedro, el director del cole, que a mi me lo han contado….” (David) i “Yo me crie en esa calle y ese descampado, es mas el camion que sale al fondo era de mi padre….” (Sergio). D’això crec que es diu fer història oral! Moltes gràcies a tots.
La imatge de sota és de fa pocs anys i es pot observar l’edifici que ocupa l’antic descampat.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Tania García Guerrero Aquest solar es trobaba en el creuament entre Avinguda Electricitat i C/ Andorra, a Can Serra. Ara hi ha una residència d’avis. M’en recordo que el meu pare sempre trobaba un foradet per aparcar allà.
- Héctor Linares Fernández Doy fe !!!
- Xavier Calvo Mir Just Tania, jo estudiava just davant d’aquest solar (I.E.Alegre)…Jo, quins records, de petit tenia que creuar per aqui 4 cops al día!
- Tania García Guerrero AAAAAgggggh! jo també estudiava a l’Alegre!!! XDDD
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gràcies!!! Ja l’he trobat, ara hi ha un edifici blau i gris on és la residència d’avis Francisco Padilla,… però llavors això no és Pubilla Cases, just al límit, però es troba a Can Serra,…
- Alkezar Kelevra Que chulos que eran los coches de antes!!!
- Tito Perez Orcos yo tambien doy fe y parece de finales de los 80 ppos de los 90. se ve una furgoneta de caprabo al fondo , ya con el pacman
- Julia López Martínez Ufff!!!! quants records:) jo també vaig estudiar a l´Alegre!!
- David Fernandez Romero Aqui se le pinchaban (desinflaban) las ruedas al coche del señor Pedro, el director del cole, que a mi me lo han contado….
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí Tito, ja m’havia fixat però Agh! no trobo l’any de logo de Caprabo,… sols que la primera campanya publicitaria la van fer al 1984, anterior a l’any de l’Escort,… caldria trobar pistes posteriors,… http://multimedia.uoc.edu/~grf/images/b/b3/Itxaso_AlbarracinRazkin_pec2.pdf
- Sergio Perez Montalban Yo me crie en esa calle y ese descampado es mas el camion que sale al fondo era de mi padre…. Joder que recuerdos
- Miguel González Jiménez He vivido y sigo viviendo en la calle Castellbò, y como ha cambiado…
- Andres Serrano Romero Respecto a las pistas de los coches…no se si os habreis dado cuenta de ke delante de ese Ford Escort hay un Vokswagen Polo CoupeGT gris metalizado….para vuestra informacion este coche salio a la venta tambien en 1986…asi ke ese deberia de ser el año de partida para buscar el año de la foto. Con esto ratifico el dato anterior del Ford.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gracias Andrés! es una lástima que no se vean las matrículas, se podría afinar más,… http://www.lamaneta.org/matriculas/
- Andres Serrano Romero Uuuuff…yo lo he estado intentando con el Ford….utilizando algun ke otro programa fotografico pero no ha habido forma…..me ha parecido ke era KG pero no me atreveria a afirmarlo…..
- Esther Cabello Esto me lo conozco perfectamente!:-) Vivo en la calle Andorra y la residencia es de apenas 5 o 6 años. Cuando me fui a vivir allí, en el 2003, todavía estaba el descampado lleno de coches.
Can Serra, 1947
A l’any 1947 els blocs de Can Serra pot ser ni estaven pensats, tot eren camps de cultiu i molts garrofers. Existien dues finques situades molt a prop de les vies: Can Serra, que es va tirar a terra quan es va construir el barri, i Can Cluset (després Can Brugarolas, i més tard CAMPSA), aquesta última a l’any 1981 es va incorporar al catàleg d’edificis subjectes a la protecció i conservació del Patrimoni Històric Artístic,… però al final també la van tirar a terra.
A la part més alta del barri ja exisiten els carrrers actuals: Llevant, Sant Carles, Sant Pere, del Molí, de Faus, de Castellbó, de Pere Pelegrí, d’Andorra, de Màlaga ( als anys 60 es deia carrer Mar) i av. de l’electricitat (als anys 60 rebia el nom de l’av. de Ponent)
També es veu l’avinguda d’Isabel la Catòlica, però haurem d’esperar fins a l’any 1957 per que s’inauguri el seu pont, que aviat esdevindria insuficient i caldria ampliar.
REFERÈNCIES
- Imatges (més grans si piqueu a sobre): Institut Cartogràfic de Catalunya
- Text: “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986), Jaume Botey Vallès,
COMETARIS AL FACEBOOK
- Eva Patrícia Gil comparto! 😀
- Julia Costa Can Serra era una masia esplèndida, en podien haver guardat algun trosset.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs sí,… però ja se’n sap que aquí a l’Hospitalet som molt moderns,…
- MuNh Radeac doncs, he de dir que el meu tiet era el masover de Can Serra. i que jo mateix de petit havia anat moltes vegades a jugar a la casa. :))
- MuNh Radeac el que més m’impresionava eren unes oques de porcelana a tamany natural. i un estanc ple de peixos de colors i també el soroll de feien les pedres que cobrien tot el recinte al trepixarles
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Però MuNh,… a l’Espiga, a Can Pi, al carrer del Parral,… ara també aquí? 🙂 Comenta, comenta,…
- MuNh Radeac ja saps que vaig viure al carrer canal , al centre del meollo, i després a riera de la creu, encara viu la meva mare i la meva germana, al portal del bloc on viu hi ha un poema seu escrit en una placa, al carrer xipreret hi ha un altre. I no t’esplico les meves batalletes a la Associació de veins de Sant Josep juntament amb un grapat d’amics.
- MuNh Radeac aquest poemes estan dedicats als arbres
- MuNh Radeac i del centre catolic, del teatre GAT, del casino…:))
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mare meva! ets un pou de saviesa,… un oracle! Seguiré aquests rastres,…
L'Hospitalet de Llobregat 