Habitatges de Luis Orgaz a Pubilla Cases, 1940
Revisant l’hemeroteca de La Vanguardia m’he trobat una altra notícia sobre ca la Pubilla Casas durant el franquisme, en aquest cas és la benedicció d’una cripta, unes escoles, la imatge del patró de la barriada (Sant Salvador d’Horta) i també de quatre habitatges socials.
Us deixo l’article per que el llegiu,…
A aquest acte va acudir el fotògraf hospitalenc Josep Brangulí i Soler (1879-1945) i just es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i setze estan penjades al seu lloc web. Ja que no vull pagar els 3 euros per foto que em demanen per traslladar-les aquí, si us interessa us haureu de traslladar a l’arxiu,… sols és un click a la imatge inferior!
A les fotografies anteriors heu vist algunes imatges dels esdeveniments de la jornada, la inauguració de l’edifici de quatre habitatges pels pobres, on al fons es veu la central elèctrica denominada de Collblanc, i que encara existeix. També veiem les autoritats baixant per crec que l’avinguda de Tomás Giménez (darrere es veu ca la Pubilla Casas), amb totes les cases baixes avui desaparegudes i que volien ser una ciutta jardí. L’alcalde d’aquell moment, l’Enric Jonama i Darnaculleta es veu al balcó, però no amb les autoritats.
Veiem unes pancartes, unes petites, on es saluda a Fraco, i una altra més gran que no acabo de entendre el que diu, i que es refereix a una fundació del aquell moment Tinent General de la IV Regió Militar, Luis Orgaz Yoldi (1881-1946), que es veu que va pagar els pisos. No he trobat res sobre ella.
També es poden observar les autoritats en la benedicció de la cripta de la Pubilla Casas, en l’acte solemne i després crec que prenent una copa de vi, i ja a la sortida.
No surt la imatge de la cripta, sols de les personalitats, i és una pena ja que m’hauria agradat veure com era el patró de Pubilla Cases, no sé si encara és patró, si encara existeix la imatge,… suposo que els Passionistes se l’en van emportar quan van marxar a la travessera de les Corts l’any 1943; no seria estrany ja que es va transformar en una fàbrica: Manufactura General del Caucho SA, i l’any 1947, Joaquim Freixa va instal·lar una fàbrica de filatures, fins que el 1964 se la va vendre a les germanes del Sagrat Cor de Jesús,…
A sota teniu una fotografia de la zona a l’any 1947, he assenyalat alguns edifici i indico amb unes fletxes vermelles la situació dels habitatges que van beneir.
A la fotografia inferior assenyalo amb un cercle vermell on s’hauria de situar l’edifici. A l’avinguda de Josep Molins, a prop de l’encreuament amb el carrer de l’Antiga Travessera.
Però si anem cap allà amb el google street view (2008) veurem que va desaparèixer, i en el seu lloc, hi ha un petit edifici que fa de llar d’infants. ¿?
REFERÈNCIES
- Fotoplano de Barcelona y sus contornos. Zona oeste. Escala 1:2 000, 1947. Institut Cartogràfic de Catalunya.
- La Vanguardia, 23.02.1940
- Col·legi Sant Josep Obrer, un abans i un després, per Jose Antonio Villar Torrano, dins del Quaderns d’Estudi núm. 24, publicat al 2011 pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- Collblanc i la parròquia de Sant Ramon Nonat, escrit per Josep M. Jordà i Capdevila i publicat per la citada parròquia l’any 1996
- Nota sobre Enric Jonama i Darnaculleta
La flama olímpica a Pubilla Cases
Alex Molina m’ha enviat per compartir al bloc un munt de captures del pas de la flama olímpica pel barri de Pubilla Cases el 16 de juny de 1992. Concretament per la plaça de la Pubilla Casas i després per l’avinguda de Tomás Giménez. Per no fer un post massa llarg he seleccionat sols cinc imatges.
A la primera es veu que la flama s’apropa, veiem el Col·legi de Lope de Vega i la plaça de la Pubilla Casas a la dreta.
A aquesta ens trobem a la cantonada de la plaça amb l’avinguda de Tomás Giménez, es veu la botiga de caçats Napoli que crec que encara existeix.
La flama la porta Celestino Corbacho, quan encara no era l’alcalde, i es veu que no estava previst ja que a l’edició del 19 de juny de 1992 del Mundo Deportivo figuraven com a rellevistes previstos Juan Ignacio Pujana, Encarna López, Roberto Ruiz, Alejandra Calvente, Santiago Diaz, Antoni Mateus, José Sasín, José Ramón Ramón i Antoni Ros. És a l’edició del 20 de juny del mateix diari on surt Celestino Corbacho com a primer relleu de l’etapa que acabava cap a Lleida. Després correrien Juan Ribas, Eduardo Durán i Juan José Parra.
A la següent passem per la botiga de mobles FF, que em sembla que també perdura
També deixo altres dos articles que va aparèixer al diari Mundo Deportivo,…
Gràcies a Alex Molina, que ha pujat el vídeo al youtube, podeu recordar aquests instants d’una manera més fidel,…
REFERÈNCIES
- Mundo Deportivo 19.06.1992 (relleus etapa Manresa-l’Hospitalet)
- Mundo Deportivo 20.06.1992 (relleus etapa l’Hospitalet-Lleida)
Avinguda de Tomás Giménez, 1966
Avui pugem cap a Pubilla Cases per veure l’avinguda de Tomás Giménez recent asfaltada a l’any 1966. La imatge ha sortit de la revista “Solidaridad Nacional” i la ha compartit amb nosaltres en Manuel Domínguez.
He trobat una imatge més o menys actual i crec que l’únic que perdura és l’edifici del fons, el que fa cantonada amb l’avinguda de Miraflores, i també a l’altra banda, a la dreta, el Grup Escolar Pubilla Casas (inaugurat al 1957), que ara acull la regidoria dels districtes IV i V.
Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX
Com a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.
Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930
Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931
No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…
Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…
És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.
Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.
A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente“
Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,… el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!
A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…
REFERÈNCIES
“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Pas elevat a carretera de Collblanc / avinguda de Tomás Giménez, finals anys 80
Avui una imatge, de finals dels 80-inicis dels 90, del pas elevat que es situava a la cruïlla entre la carretera de Collblanc i l’avinguda de Tomás Giménez. Ha estat facilitada per l’AV de Pubilla Cases mitjançant Manuel Domínguez.
La veritat és que jo sempre he viscut a l’altra punta de la ciutat i no vaig passar mai per aquesta passarel·la,… no tinc molt a dir, però espero que a algú de vosaltres li faci sortir algun record,….
L'Hospitalet de Llobregat 