Imatges retrospectives d'una ciutat

Avinguda del Carrilet

Illa dels Sindicats, 1979

Aquesta fotografia la he tret de un article de Josep Roca Cladera aparegut a la revista CAU del juny de 1979, un article molt interessant sobre l’urbanisme a principis de la democràcia. Podreu trobar fotografies d’una qualitat raonable, i plànols dels Plans Especials de Bellvitge, El Gornal, Santa Eulàlia 2, Can Serra, i el de la foto, l’illa de Sindicats.

Aquesta és la que m’ha semblat més sorprenent, realitzada des de l’avinguda del Carrilet cap el carrer d’Enric Prat de la Riba, podem veure els dos edificis que finalment es van construir, que van suposar la meitat del coeficient d’edificabilitat que inicialment estava previst. M’ha sorprès els horts no sabia que havia tal quantitat. Algú els recorda?

illasindicats1979

Deixo també una mica de la historia urbanística d’aquest lloc,…

illasindicatshistoria
També he trobat una fotografia aèria de la zona de 1986, on ja no hi ha horts,…

sindicats1986

I també una fotografia més o menys actual del google street view,…

illasindicatsara

REFERÈNCIES

Anuncis

Indústries San Alberto Magno SA, mitjans dels 60

L’edifici de laboratoris i oficines que va construir ISAMSA es situa, segons direcció dels anys 60 al barri de la Marina, 172, es a dir, ara, a l’avinguda del Carrilet, 257-267, fent cantonada amb Fabregada. Segur que el coneixeu de sobra.

Les fotos són de quan aquest edifici es va construir, com a avançada d’una reestructuració de tots els edificis de l’establiment, tirant a terra i tornant a construir d’una manera més ordenada.

A la imatge inferior el veureu ara des d’un altre angle, i sense jardí,… suposo que quan van soterrar el carrilet van reorganitzar el carrer i van apropar-lo a les façanes dels edificis, a més de pujar-lo de nivell.

A aquesta empresa es feien productes químics de diverses aplicacions; era propietat de la farmacèutica americana Merck des de després de la guerra, ja que abans es deia Germans Busquets i Cia. (Can Busquets o també “El Tint”). Aquesta última va arribar a l’Hospitalet pocs anys després del 1909, que és l’any en que es va constituir la societat a Barcelona. Però aquesta és una altra història,…

REFERÈNCIES


El Pegaso Mofletes de CAVISA

La veritat és que, ignorant de mi, mai havia escoltat parlar del Pegaso Mofletes,… ara us puc dir que aquest camió més que un clàssic, és tota una llegenda, un camió molt estimat pels amants de la marca i del que queden molt poques unitats. És un dels Pegaso més difícil de trobar, juntament amb el denominat Barajas; però el més perseguit, encara que sigui una fotografia, és l’únic i desaparegut Bacalao.

El Mofletes  versió gasolina es va començar a fabricar a l’any 1946, i el gasoil en 1949, en total es calcula que van sortir de la Pegaso 2.139 unitats dels que queden uns 30, molt pocs en estat acceptable. Va ser el primer camió Pegaso, amb un disseny similar al del Hispano Suiza 66G.  Va sortir dels tallers d’ENASA a Barcelona i com veureu portava el volant a la dreta, es veu que això era per evitar l’avançament a d’altres camions, degut a la manca de visibilitat, i també per que així podien veure millor les cunetes, i no caure; en aquells moments les carreteres no eren com ara.

Ahir, a la pàgina de facebook, Manuel Atoche ens va informar de la presència d’un Mofletes hospitalenc al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Havia servit a l’empresa CAVISA, Carbònicas Vivó, com a camió de repartiment fins ben entrats els anys 70, quan es veu que era l’últim d’aquest model que quedava en actiu. Allà li deien “El cabezón”, però a mi m’agrada més Mofletes 🙂


La Metta Vivó, amés d’aportar-nos molta informació també va compartir tres imatges d’aquest camió a la cantonada del carrer del Comerç amb avinguda del Carrilet, on abans era CAVISA.

REFERÈNCIES

 


Adéu al Pont de la Llibertat (INNOCENTADA!!)

Després de la trista dissolució, aquest mateix any, de l’associació l’Hospitalet Antifranquista Pont de la Llibertat, ara també ens deixa el seu símbol, el monument que van promoure, i que va materialitzar Eduard Arranz-Bravo fa tan sols quatre anys, com a homenatge de la nostra ciutat a totes les persones i entitats que van combatre la dictadura i que van lluitar per la recuperació de la democràcia.

Segons responsables de l’ajuntament no s’ha trobat una altra sortida que vendre el monument, ja que encara que no tenia cap despesa de manteniment, quedava per pagar una quantitat molt important a la foneria que va subministrar les més de set tones de bronze a l’autor, i que corrien a càrrec de l’ajuntament. L’alça dels preus dels metalls als últims anys fa ara inviable el pagament d’una quantitat que es preveia molt inferior. S’ha confirmat que aquestes despeses es cobriran amb la venda del monument, que en principi ja està aparaulada amb un particular, i que si no és així, s’optarà pel seu retorn a la foneria.

L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, ha justificat la decisió argumentant que els monuments no són imprescindibles, i afirmant que prefereix la seva venda que tancar escoles bressol o casals de jubilats.

Ahir pràcticament per sorpresa van començar les obres per tal de descobrir els fonaments de l’escultura i així demà o demà passat elevar-la mitjançant una grua de grans dimensions. Una vegada al terra es fragmentarà i s’emmagatzemarà a una dependència municipal fins que es resolgui el seu fi.

Les reaccions d’alguns grups polítics del consistori no s’han fet esperar, CIU s’ha manifestat diametralment en contra, trobant la mesura desproporcionada; EUiA-ICV, socis de govern, han amenaçat amb que si això no es para de manera immediata trencaran el pacte de govern; PP i PxC encara no s’han pronunciat. L’autor, Arranz Bravo, es troba consternat amb la manca de sensibilitat de l’ajuntament i ha declarat que la seva impressió és que “la crisi s’ha d’afrontar amb realisme i no amb surrealisme, com sembla que s’està fent”

REFERÈNCIES

Noticia dels fets al lloc web Digital-h 


Accident del carrilet del 28 d’octubre de 1971

El 1912, quan va arribar el carrilet a la ciutat, tothom estava molt content, ja que era un medi de transport que ens apropava a Barcelona, i a més a Cornellà i d’altres municipis de la riba dreta del Llobregat,… però mica en mica la ciutat s’anava fent més gran, cada vegada tenia més població, més cotxes; els edificis creixien a pocs metres de les vies, a tocar dels murs de protecció, i això va comportar problemes de trànsit, atropellaments,… i que els possibles accidents poguessin afectar no sols als trens i els rails.

Ja vaig incorporar unes imatges de l’accident de l’any 1984, i ara he trobat aquestes de 1971, d’un xoc entre un tren de passatgers i un altre de mercaderies, que va causar diversos ferits entre el carrer d’Amadeu Torner i de Castelao (abans del 26 de gener).

L’any 1977 van començar les obres de soterrament i fins a 1987 no es va inaugurar al Gornal l’estació que formava part del tram que substituïa a l’antic de Santa Eulàlia, on va succeir aquest accident.

REFERÈNCIES


Descarrilament del Carrilet, 17.07.1984

Fa uns dies Roger Sans em va enviar quatre imatges del fotògraf Joan Anton Solsona, que com veieu semblen fetes abans d’ahir, conserven tot el color. Són del descarrilament del Carrilet del dimarts 17 de juliol de 1984 a les 20:20 h, a tocar de la tanca dels jardins de Ca n’Arús, a la rambla de la Marina amb la plaça de la Verge de Montserrat.

L’accident es va produir quan s’estava soterrant el ferrocarril i provisionalment, a pesar de les queixes dels veïns,  es van traslladar les vies a només 60 cm d’aquest edifici. La causa es veu que va ser que un grup d’adolescents van posar pedres i un tronc d’uns 25 cm a sobre dels rails.

L’accident va deixar 11 ferits entre els passatgers, pràcticament tots lleus, excepte dos, un d’ells el conductor, que van ingressar a l’hospital, però que no van tardar molt en sortir.

El tren es va encastar contra un edifici d’habitatges que encara existeix, a sota de tot he deixat una imatge de fa uns cinc anys on es veu la reparació que es va fer. Es va tardar molts dies en poder treure el tren ja que el xoc va afectar a l’estructura de l’edifici, es va tenir que estintolar un mur i reforçar diversos pilars. El vagó encastat suportava un pes de 40 t abans de passar a reforçar l’estructura de l’edifici.

Al moment de l’accident l’edifici es va tenir que desallotjar i 150 veïns es van traslladar a un hostal o bé a viure amb els seus familiars durant pràcticament una setmana.

REFERÈNCIES


Parc de la Serp, finals anys 70

Avui toca una fotografia de la mítica serp del parc de la serp. La fotografia és de la Laura Roca, surt ella i la seva germana i calcula que era a l’any 1978 o 79. 

També ens comenta que hi havia un supertobogan tot fet de fusta i que una cosina va caure i es va “trencar el cap”.

M’ha fet gràcia la foto ja que jo de petit també havia m’havia ficat dins de la serp i encara que sembli mentida encara ho recordo molt vivament.

Suposo que la van fer els veïns i que últimament ja no acomplia les normatives de seguretat. Pot ser algú de vosaltres pot donar més dades,…

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Javi García Del tema de la seguridad no sé, pero dentro de esa serpiente, los últimos años, se metían drogadictos a pincharse y dejaban las jeringuillas. Aparte de gente que entraba a orinar.
  2. Juan Casellas Jo recordo quan el van inaugurar. Apart de la serp, hi havien d’altres “novedosos” aparells de jocs en els que tornan de col·legi no dubtavem a parar-nos. Això sí, sempre mirant qu hi havia a prop… Qui no ho ha tingut que fer a la nostra estimada LH?
  3. Andrea García Ruiz Sí, yo me acuerdo de haber entrado de pequeña y que eso oliera a meado puro
  4. Miriam Rucandio Jo jugué muchas veces allí cuando ya estaba pintada de colores. Sí que a veces olía mal, pero tengo muy buenos recuerdos de correr por sul lomo y de aquellos agujeros des de los que se veía el exterior como si fuera otro mundo.
  5. Amparo Corchero Yo también la recuerdo muy claramente la serpiente y entrar dentro y verla llena de basuras varias… Muy buena foto!
  6. Ana Villaescusa Yo la recuerdo tb pintada!! y con olor a pis… pero no siempre olía mal, me encantaba la serpiente!
  7. Isabel Salvador A mi em sembla que va ser l’any 78 perquè hi tinc una fotografia amb la meva filla que va neixer a l’agost del 79
  8. Conchi Martin González Mi hijo se hizo una brecha enorme cruzando por dentro la serpiente, estaba destartalda y algún que otro hierro fuera del hormigón y en la Mutua que hay en la Av.Carrilet le hicieron la primera cura, Mi hijo nació en Mayo del 79 y cuando le ocurrió eso tendría unos 4 añitos.
  9. Jordi Morales Perez esta es la serpiente original!!! detras se ve la parte trasera de la parroquia sant josep… es donde ahora se encuentra la pista de “futbol”. yo recuerdo mas las replicas ke se hicieron despues,mas al centro del parke.tb recuerdo cuando la pintaron,hicimos vocetos en todos los colegios como propuesta. creo ke ha habido tres replicas de serpientes,¿alguien sabe si son tres o cuatro? lo mejor, la peste a orines
  10. Adam LilLoks López ahora lo cambian cada 2×3 y a mi gusto para peor…
  11. Marcel Albarracín Gonzàlez Jo recordo la original darrera la parròquia. Després quan van remodelar el parc que van treure les linies de palmeres i van fer el pàrking la van posar on ara hi ha aquella trista serp de fusta. Lo de l’olor a pixats es un record dificil d’oblidar…
  12. Conchi Martin González Este es el original parque de la serpiente, yo vivia entonces en Miguel Romeu.