Evolució de la barriada de Ceravalls
Com que no he trobat cap fotografia, diguem que feta des de terra, avui pujarem a un globus i mirarem una part de la nostra ciutat des de dalt, i com que veurem diferents moments haureu d’estar una mica atents per no despistar-vos,… Bon viatge!
No he trobat fotografies aèries més antigues que les del 1947, així que comencem amb un plànol de 1927, uns anys posterior a la formació de la barriada, al 1921-22, quan els expedients es tramitàvem com de la Urbanització Ceravalls, encara que la primera sol·licitud per urbanitzar és de 1921, a la zona dita Les Planes del Vidrier. També he vist escrit el nom de Carraballs per aquesta barriada, però segurament seria fruit d’un malentès. No he trobat al tal Ceravalls, però segurament era l’amo dels terrenys.
Cometo una mica el plànol, a sota tenim la via del ferrocarril de Vilafranca que travessa el canal de la Infanta a l’alçada d’un petit cementiri. A on ara trobariem el parc de les Planes, trobem petites construccions segurament de caràcter industrial. A la part dretana del mapa, a l’alçada de les línies elèctriques, tres casetes, i una mica més amunt un edifici allargat, justament aquests edificis són l’embrió de la barriada de Ceravalls,… i del barri de La Florida; situats en el camí que portava des del pont de Matacaballs, a la via, fins al barri de Collblanc, a l’altra banda del torrent Gornal, ja que a aquest costat sols teniem bòbiles.
Han passat 20 anys, una república i una guerra civil, la població de la ciutat s’ha multiplicat per dos amb gent vinguda de tota arreu, ja som més de 60.000 … el nostre cementeri ha crescut molt, les indústries del parc de les Planes s’han ampliat, el canal de la Infanta s’ha desviat, i de les quatre cases de Ceravalls ja és pot dir una barriada.
A la fotografia inferior trobem les casetes aïllades que ja vam veure al 1927, i descobrim que l’edifici allargat que vèiem al mapa anterior és un conjunt de petits habitatges adossats, d’una planta d’alçada, amb pati i hort, pot ser fossin habitatges per obrers de les indústries properes. Just davant un parell d’illes de petites cases.
Aquest nucli també va rebre el nom de barriada dels boters (o del boter), ja que allà feien bótes de pell per veure vi, inclús a sobre de cada porta de les 10-12 cases de l’edifici allargat hi havia una bota en relleu que cridava l’atenció. Envoltaven la barriada els camps de blat, anys abans plens de vinyes i garrofers.
La barriada segueix comunicada amb el pont de Matacavalls, que ara veiem més clar, pel que ara seria el carrer de les Illes Canàries; però el camí més ample, l’actual carrer de la Florida, és una pista que ens porta cap a les bòbiles i els habitatges que han cobert aquesta banda del torrent Gornal.
Avancem fins al 1958, en 11 anys la població de l’Hospitalet prácticament s’ha tornat a multiplicar per dos i ja ens apropem als 120.000 ciutadans, aquesta zona rebria molts dels nouvinguts.
Trobem una nova fàbrica a l’actual parc de les Planes, un nou barri s’està construint, els blocs d’Onèsimo Redondo o de la Florida, i al mercat de la Florida li queda un any per inaugurar-se. Ja queda poc pels camps de blat que havia entre Collblanc i aquest nucli, en poc temps desapareixeran, la població de la ciutat encara s’ha de tornar a duplicar,…
Ja hem arribat a pràcticament avui, he delimitat l’espai que ocupava la barriada de Ceravalls, ja envoltada d’alts edificis, indistinguible de la resta. He marcat amb una fletxa la cantonada antiga del cementiri per que la feu servir de guia.
No he trobat cap edifici dels anys 40, però pot ser al carrer de Subur amb el carrer del Teide i d’Esmeralda trobariem l’aspecte de les baixes i senzilles construccions d’aquells anys, de l’inici de la barriada.
REFERÈNCIES
- La Florida. La historia contada por su gente, del IES Eduard Fontserè (llegiu això!)
- Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt, escrit per Alícia Suàrez i Mercé Vidal i publicat per Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat a l’any 1993 (pàg. 42-43)
- “Carraballs” a una guia de carrers de 1930
Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930
Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931
No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…
Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…
És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.
Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.
A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente“
Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,… el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!
A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…
REFERÈNCIES
“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet
L'Hospitalet de Llobregat 