Dues postals de 1964
Pel que he vist a les pàgines de venda de postals, els Laboratorios Fotográficos Jori eren especialistes en fer-les acolorides; van fer de molts llocs, i de l’Hospitalet conec quatre, encara que crec que n’hi han més, de fet crec que les imatges que veiem a continuació fent les composicions, segurament es poden trobar individualment. Això com apunt als col·leccionistes de postals de la ciutat.
De totes maneres, no sé les tècniques amb que contarien aquests laboratoris als any 60, però la veritat és que els acabats no es que siguin una meravella,…
Es veu que els llocs emblemàtics de la ciutat per aquests laboratoris eren cinc: La zona ajardinada, encara existent, que delimiten els carrers de Can Pujadas, de Jansana, de Santa Eulàlia, i d’un que no té nom i enllaça els dos anteriors. La palmera també continua allà i el doble de gran!. Al fons es veu l’església i ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El segon lloc emblemàtic seria la plaça de l’Ajuntament, amb la vegetació retallada amb les lletres de FRANCO als jardins. El tercer lloc emblemàtic, molt proper al anterior, seria la plaça de Mossèn Homar, amb l’església de Santa Eulàlia de Mèrida al fons, i també amb la mateixa palmera que tenim ara. El quart, l’ermita de Bellvitge, que segurament quan es va fotografiar, encara no s’havia començat a construir el barri.
A la següent postal es repeteixen tres localitzacions a les imatges petites, però la fotografia allargada és nova, és el pas inferior pel qual el carrer d’Enric Prat de la Riba es transforma en el de Santa Eulàlia, i que es va inaugurar el 29 de gener de 1961. A l’esquerra podem veure l’entrada al Campo Municipal de Deportes i una torre que posa Ferrys (un anunci de calçotets?). A la dreta la torre de l’empresa Marbres Rodón, ja desapareguda.
REFERÈNCIES
Més fotografies del pas inferior a la web de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
Esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, 1962
El 25 de desembre de 1962 totes les càmeres de fotos (que tenien carret) van sortir al carrer, ja que el que passava s’ho mereixia, tot estava blanc, la nit anterior havia caigut una nevada que encara no s’ha tornat a repetir, els espessors de neu superaven el mig metre. Existeixen multitud de imatges d’aquell dia, i dels posteriors, ja que la neu va durar uns quants dies.
Barri de Santa Eulàlia, 1963
A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:
A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.
De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.
Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…
Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…
REFERÈNCIES
L'Hospitalet de Llobregat 