Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de la Mina

Marcel·lí Esquius García (1897-1970)

Doncs ahir no tenia ni idea de qui era Marcel·lí Esquius García, tot ha començat amb el missatge que va deixar ahir l’Olga Abenia al mur de la pàgina de facebook, on demana imatges d’una pista de patinatge al carrer que porta el nom d’aquest home, a Pubilla Cases, on sembla que també tenia una casa (a Mina amb Hierbabuena).

M’he posat a googlejar per si per casualitat sortia alguna imatge de la pista i de cop m’he trobat que en Marcel·lí va ser el “director-propietari” de Miami Platja, ja sabeu, un barri de Mont-Roig del Camp, i una vegada més la meva curiositat m’ha ficat en una espiral de recerques que m’ha fet perdre el sentit del temps i de l’espai,… en fi, faré una petita biografia, una mica Frankenstein, perque aquest home va fer de moltes coses i no sé si les exposaré amb l’ordre cronològic correcte,…

Va neixer l’any 1897 al carrer dels Comtes de Bell-lloch de Barcelona, va començar a treballar als 11 anys a una fàbrica de maons i després va aprendre l’ofici de fuster.

Es veu que quan tenia més o menys 20 anys era un gran aficionat al ciclisme i a una carrera del Campeonat del barri de Sants va quedar segon darrera del millor del moment, un tal Magdalena. Després, als anys 40, va fer de pianista en diversos cinemes (com el Liceo) i cafés de Barcelona, li deien el “music”, més tard va fer de “danzarin”, després es va fer viatjant comercial.

Una vegada que es va casar amb Hortènsia Lifano van marxar cap a Perpinyà, on van montar una ebanisteria. Temps després van tornar cap a Barcelona i van crear un magatzem de fusta. Es van instal·lar a l’Hospitalet de Llobregat i van tenir cinc fills. La ciutat està per comprovar ja que a un article de la revista “Crònica de la Vida d’Esplugues” diuen que era d’allà,… ens trobem a una zona de frontera on inclús ara la gent va una mica perduda,…

Es veu que el negoci de la fusta no anava del tot bé i es va decidir dedicar a la promoció immobiliària amb terrenys de la nostra ciutat i dels municipis dels voltants. I venent i comprant es va convertir en un dels principals propietaris de la zona de Pubilla Cases. L’any 1948 va construir el mercadillo de Can Vidalet format per 43 botigues que van esdevenir el nucli del barri. També va construir la pista de patinatge que ens comentava l’Olga i que  tindria un equip d’hoquei que ell mateix presisiria. El seu fill Jaume a una entrevista també comenta que la primera festa major la va organitzar ell.

A la inauguració de l'esglèsia de Miami Platja. Es veu que el barret i un pur sempre li acompanyaven

A les 12 del diumenge  22 de juliol de 1953, dins dels actes de la festa major d’aquell any, “Tuvo efecto en la barriada de Vidalet el acto de homenaje al gran animador y propulsor de dicha barriada de la vecina ciudad, don Marcelino Esquiu, uno de cuyos actos consistió en el descubrimiento de una lápida que daba el nombre del citado mecenas a la calle Mayor, de la barriada de Vidalet. En dicho acto hablaron, haciendo grandes elogios del señor Esquius, el señor Cansado, el teniente de alcalde señor Colillas, y el agasajado, el cual, emocionadísimo, dio las gracias. Con tal motivo se celebró un partido de hockey sobre patines, disputándose una magnífica copa cedida por el Ayuntamiento, ganada por el Vidalet, del cual es presidente el señor Esquius. Finalmente las autoridades e invitado fueron obsequiados con una copa de vino español”

Aquell any ja havia começat la seva aventura de Miami Platja, a l’any 1955 es va traslladar allà amb la seva família i el seu nebot Joaquim González Esquius. Tenia tant de poder que a un article de 1969 tenia prevista audiencia amb el Papa,… cal dir també que segons un altre article de 1966 no tot li va anar tant bé, havia perdut a tres dels seus cinc fills, dels dos que li quedaven, Marcel, havia aconseguit una gran reputació com a metge, i Jaume, crec que el petit, ajudava al seu pare en els negocis. Aquest últim, l’únic viu, va morir al gener d’aquest any.

Marcel·li Esquius va morir l’any 1970, l’any 2009 l’ajuntament de Mont-roig del Camp li va posar el seu nom a una escola.

REFERÈNCIES

Anuncis

El Dragón Rojo

He trobat al facebook unes fotografies de la llegendària discoteca Dragon Rojo als anys 78-79. Aquesta disco estava al carrer Mina núm. 8, on ara està el Caprabo. M’hauria agradat trobar una imatge més representativa, pot ser de l’entrada o de la pista de ball, però sols tenim això.Jo mai vaig estar però juntament amb el Don Quijote (després Magic Music) eren de les que sempre he escoltat com de referència a la ciutat als anys 70-80. He llegit opinions de tot tipus sobre aquesta disco, des de que era la més cutre que es podia trobar fins que era la millor del món, en tot cas molts hospitalencs i hospitalenques van passar allà les nits més divertides de la seva vida, i per tant mereix unes imatges. 

Googlejant una mica surten moltes històries d’aquest lloc, des de les que parlen de El Vasco, l’home amb bigoti i de grans dimensions que s’encarregava de la seguretat, i que sembla ser que era una de les persones més odiades/respectades pels adolescents que allà acudien; fins històries personals de les parelles i dels amics que es van fer allà, dels concursos, de les actuacions,… També he trobat que una vegada algú a principis dels 80 va empotrar un camió a l’entrada, encara no sé si es van produir víctimes,…

En fi, us deixo aquestes imatges per que us atrapi una mica el passat.

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Angeles Chamero Rivero Això que dius del camió va ser veritat, però afortunadament no hi va veure cap víctima personal, jo vivia al mateix carrer encara que lluny de la disco i la veritat era que la fama era molt dolenta, sempre hi havia problemes de crits i sorolls quan tancaven i fins i tot alguna vegada es va parlar de navalles . No sé si algú recordarà això però el que puc dir es que els veïns d’aquella part del carrer van descansar i gaudir molt quan van tancar el famòs DRAGON ROJO.
  2. Montse Baylach Piñol ostres, el meu marit si k habia anat alguna vegada, jo no, i tenia uns tiets a la mateixa vorera i jo tenia una amiga al devant
  3. Rosamari Cabrera Gómez yo iba todos los fines de semana a bailar ,y me gustaba mucho ,y me lo pasaba muy bien , que tienpos a quellos ,los mejores de my, juventud, ..viva el DRAGON ROJO…………………….
  4. Silvia Uribe Fornovi yo tambien fui pero muy poco,con mis amigas ¡que recuerdos!. Alguien se acuerda de la discoteca ¡VAYA,VAYA!. Allí si que fuí mucho, los mejores momentos de cuando era más joven.
  5. Francisco Javier Galván Siles Uf! El Dragón Rojo! mis padres no me dajaban ni pasar por la puerta de la fama que tenía! Yo había escuchado que se había metido uno con el cocher porque no le habían dejado entrar! Vamos de la época en que Perros Callejeros era una peli de Disney comparado con lo que era Hospi! 😀
  6. Enrique García Lillo y del SALSA en la avenida Electricidad,¿os acordáis alguno? El VAYA VAYA LO FUNDARON LOS QUE ERAN PROPIETARIOS DEL SALSA
  7. Marta Martin Hi ha molts llocs que van marcar època i que m’agradaria trobar fotos, com l’antic sàtelite de Santa Elulàlia, jajaja hi havien hagut redades dels grisos, o el Pimiento Rojo, a la carretera de Santa Eulàlia, o quan el Casino d’Hospitalet era disco.
  8. Sergio Akhenaton mitico el dragon rojo….y como se llamaba la que estaba por detras de la calle maladeta???
  9. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) ¿¿¿El Casino había sido una disco??? primera noticia! Intentaré buscar fotos de las discos más antiguas y las iré colgando poco a poco, a ver qué encuentro,…¿Alguien recuerda más nombres de discos de los 70-80?
  10. Francisco Javier Galván Siles Estaba el Kizás donde está ahora el gimnasio Stadium y también estaba un pub que se llamaba El Exterior que luego se llamó El Liguero de Marta, me parece que era de Loquillo o de Carlos Segarra según decían.
  11. Antonio Molinero Marquez joder¡¡¡¡¡¡ que de veces fui yo al “dragon rojo” aunque mi disco de culto fue “el quijote”, hacia jornada intensiva alli. Recuerdo que mi hermano si iba mucho por “el casino”.
  12. Toni Castro os acordais del vasco, el cabronazo no me dejo entrar hasta que no tuve los 16. Me lo encontre en panticosa una vez y todavia se acordaba de mi
  13. Mateo Trujillo Yo me acuerdo de la sala GO-GO y del Rocambole ,ademas del Dragon Rojo y del Don Quijote .Tambien habia ido al casino pero no tengo fotos de ello , por cierto el Vaya Vaya es mas reciente !Que teimpos aquellos!
  14. Esther Cabello Si, el Vaya-Vaya, el Kizás… el Hangar, son más de los 90 (que era mi época de salir de marcha). Cuando el Dragón Rojo yo era muy pequeña, pero me acuerdo de pasar por delante (tenía como unos espejos a los lados de la puerta) y de que no tenía muy buena fama (que iban a decir los padres de una discoteca…)
  15. Sergio Akhenaton EL EXTERIOR……mítico mítico……la de veces que anduve yo por alli… El A SACO de santa eulalia era siniestrillo pero duro poco…
  16. Paqui Cañizares Tavira la madre de mi amiga travajava el el dragon rojo.. y yo iva al gogo el dueño se llamava joaquin