Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de la Primavera

Joan Saura recorda els blocs de la Florida

Fa uns dies que vull publicar els records de Joan Saura i Laporta que apareixen al llibre que va fer l’Àngels Marín sobre els blocs de la Florida, he intentat contactar amb ell mitjançant facebook per demanar-li permís per tal de publicar-los aquí, però no he rebut resposta. Com que m’han semblat molt interessants i realment no crec que li sàpiga greu, el faré sense el seu consentiment. Per il·lustrar les seves paraules he posat unes fotografies realitzades l’any passat, ha quedar una mica estrany, m’hauria agradat que fossin de la mateixa època, però per ara no en tinc.

Vaig arribar quan els van inaugurar, l’any 55. Jo tenia quatre anys, gairebé cinc. Venia de Barcelona, del barri d’Hostafrancs. Vivia en un pis amb els meus pares, la meva mare va caure malalta, la van internar i va morir. El meu pare es va instal·lar aquí perquè hi vivien uns oncles meus a on anava a dinar. Va ser una anada motivada per l’absència de la meva mare. Els oncles i nosaltres vivíem en dos pisos diferents, a cent metres. Vam venir a viure aquí perquè el meu pare va tenir l’oportunitat d’adquirir un pis d’aquests i era una forma d’assegurar que durant el dia jo estava amb la meva tia. El meu pare era de Castelló, tot i que estava aquí des del 11 o 12 anys.

_DSC0010

La Florida era un barri on no hi havia res. A la via del tren hi havia uns enormes camps de blat i uns quants habitatges al carrer de la Primavera, que eren mot reduïts i uns altres també molt petits a l’avinguda de l’Electricitat. Tot i que era jovenet recordo un canvi brutal, de venir d’una zona que era un barri urbà a trobar-me en un barri absolutament aïllat, envoltat de camps. Tinc presents els camps de blat de moro que veia des de la finestra de casa. Recordo també perfectament que era un lloc on no podia parlar català amb ningú, perquè la gent era immigrada. Tinc a la memòria una figuera que hi havia enmig dels blocs. Hi havia dues o tres figueres, el barracot del capellà i una escola. El capellà repartia llet en pols els diumenges i el meu pare sempre feia tot el possible perquè no anés a veure el capellà ni a l’escola que estava en els barracons.

El que passa és que aquest canvi brutal està unit al xoc que representava la pèrdua de la mare. Per tant, és difícil deslligar-ho. Per mi el lloc físic era agradable perquè havia camps, podies còrrer i hi havia coves que travessaven la via del tren d’un costat a l’altre i també el canal de la Infanta. Des d’aquest punt de vista el lloc em captivava. Però clar, estava sotmès a la pèrdua de la mare i a buscar el que em faltava.

_DSC0009

La relació amb els veïns va ser molt bona. Suposo que, d’una banda, la meva situació era propícia al fet que totes les veïnes se sentien mares meves, ‘allà hi ha un nen que no té mare’, deien, i tothom em cuidava. Vaig tenir una excel·lent relació. I d’altra banda, la gent dels blocs organitzaven activitats. Recordo que vaig jugar en un equip de futbol que es deia Los 16 del Redondo, perquè fonamentalment estava integrat per gent del bloc 16, que era on vivia la meva tia. Després es feien les festes majors, els diumenges hi havia uns altaveus des d’on sonava la música i tot se’m feia estrany. El pare era una persona anarquista, antifranquista i en aquells moments en els blocs hi havia una part important de gent que venia del Movimiento. Recordo perfectament les camises blaves de la gent.

Pel pare aquell ambient era una mica hostil, calia anar amb compte, no es podia parlar. Tant l’alcalde de barri com la gent que organitzava això estaven lligats al règim i eren franquistes. Alguns després han anat evolucionant i, fins i tot, algun ha arribat a ser regidor socialista, però no penso dir el nom.

_DSC0011

El que tinc present és l’evolució d’un lloc ple de figueres, camps de blat de moro i on el dia de la truita baixàvem a Bellvitge, on només hi havia una ermita. Allà, també, tot era ple de camps i pagesos. Recordo molts xais, molts pastors. Aquest entorn rural em sobtava perquè procedia d’un lloc que no ho era. I, ràpidament, en molt poc temps, va començar un creixement brutal. Recordo que de petitet, devia tenir set o vuit anys, anava a comprar la llet entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. La meva tia des del balcó veia quan la senyora de la llet obria la porta, que era més o menys quan jo tornava de l’escola, i aleshores anava a comprar la llet. Recordo un procés d’urbanització brutal i un canvi molt sobtat, des del punt de vista de nen, perquè fins aleshores teníem camps de futbol, ens construíem porteries amb pals; se’ns escapava la pilota i l’anàvem a buscar on fos. Això fins l’any 64 o 65.

_DSC0013
Després, fonamentalment ja em ve el record del meu comprimís social i polític a través del Centre Social la Florida, que era de Càritas. Hi vaig començar a anar als 14 anys per jugar a ping-pong. El meu pare em deia que no hi anés, creia que era dels capellans, però a mi el ping-pong m’agradava més que res. I a partir d’aquí es va iniciar una etapa d’inquietud i de reflexió en relació als problemes del barri. Vam organitzar una gran campanya de mobilització per reclamar escoles públiques, vam convertir el Centre social de la Florida en un gran centre d’agitació antifranquista. Vam iniciar, en definitiva, la lluita per la millora dels blocs de la Florida i dels blocs Onésimo Redondo a causa d’uns impostos nous que l’Ajuntament havia implantat.

_DSC0016

I a partir d’aquí, amb dues persones més, la Clara Perramon i un xicot que es deia Antonio, vam convocar una assemblea en una escola amb els veïns. Va venir molta gent dels blocs. Alguns pensaven que érem d’ETA, i altres que érem capellans, ningú sabia qui érem. a partir d’aquests moment va començar la lluita per la millora dels blocs i es va constituir l’AV de la Florida, que es va instal·lar inicialment entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. Bé, es van aconseguir millores importants i, de fet, des d’aleshores el barri ha millorat. 

_DSC0017

REFERÈNCIES 

Anuncis

La nevada del 5 de gener de 1985 al barri de la Florida

Imagineu que sou petits, demà venen els Reis Mags, però feu una ullada per la finestra i us trobeu això,… joguines? qui se’n recorda de les joguines? està tot nevat al barri!

Gràcies a José Antonio Armero Mora per compartir aquestes fotografies, on també podreu recordar com era abans el carrer de la Primavera. Segons ell mateix comenta, a la fotografia superior podem veure l’anunci de Soberano a la parada del bus, al costat del bar Borsalino, i també, a la dreta el bar Munich… i a la de sota, la gran torre d’alta tensió, el mercat, el parc infantil amb aquelles boles per pujar fins a dalt de tot,… i el camió de mobles Chousa.


La font de la roda i el monolit de La Florida

Com a continuació de l’article sobre la font de la roda de l’altre dia he recopilat totes les fotografies que s’han aportat fins ara a la pàgina de facebook. Ah! i que quedi clar que aquesta font no es la mateixa que la de la plaça del Repartidor.

Aquestes primeres les ha facilitades el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i formen part del Butllerí d’Informació Municipal núm. 74, on podem veure la inauguració de la font el 14 de juny de 1972

El mateix dia es va inaugurar un monolit: a les imatges veiem a l’alcalde Matías España i al regidor del districte Francisco Fuentes, el qual va ser el gran impulsor del monument, agafant el mateix la pedra a la muntanya de Montserrat, en la que es va col·locar una imatge de la Moreneta.

Segons Jose Antonio Armero Mora hi havien peixos de colors, però els incívics dels 80 els robaven a les nits, a més de trencar la font en tantes ocasions que l’ajuntament es va cansar de reparar-la.

José David Castan també ens va aportar la següent imatge de les seves dues germanes junt a la font. També podem veure el gratacels més alt de La Florida i les línies elèctriques, i segons José Antonio Armero Mora, el mític camío de Muebles Chousa, que es veu que sempre aparcava al mateix lloc,… També en Macario Garci Garcia ens fa notar que en aquells temps l’herba no creixia als parterres.

La següent fotografia és dels inicis dels 80, on podem veure a l’Alex Molina amb la seva tieta el dia de la palma, i darrere l’edifici del famós SEPU. La font està plena crec que de runa, suposo que eren les malifetes que comentava abans.

José Antonio Armero Mora ens diu també ” Su desaparición fue una pena, pues recuerdo echarme la siesta con la ventana abierta y escuchaba como brotaba el agua del caño, que aparte de ser relajante se podían escuchar también los pajaritos cantando mientras bebían y se lavaban, posteriormente se bajaban al césped y se ponían bufados en el sol para secarse. Fue un pequeño oasis de animales de paso, me encantaba mirarlos cuando era un crio”. Aquests mateixos records també el tenen d’altres veïns i veïnes.

REFERÈNCIES


Confluència de l’avinguda del Masnou amb el carrer de la Primavera, 1971

Avui toca una postal de fa 40 anys on podeu veure la confluència entre l’avinguda del Masnou i el carrer de la Primavera, després de creuar totes dues el carrer de la Florida. Si piqueu a sobre s’amplia molt!

No ho sembla però l’edifici que fa la cantonada és un edifici aïllat de planta triangular, que no és molt gran, fa uns 23 m de base per 11 d’alçada, es a dir uns 126 m². Crec que hi ha molts pocs exemples com aquest a la ciutat, es a dir que en comptes de fer més gran la plaça, s’aprofiti l’espai per construir un edifici aïllat d’aquestes dimensions,…

Aquest és l’edifici a l’actualitat, els colors han canviat, la cerveseria Munich ja no existeix,…


Blocs de la Llum, 1958

Aquesta imatge no va sortir a la pàgina de facebook “L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat” però sí es va anunciar la formació d’un grup sobre els blocs de la Llum amb l’intenció de recollir i compartir els records dels veïns i veïnes d’aquests blocs.

“Els blocs de la Llum o de FECSA es situen molt a prop del carrer Primavera del barri de La Florida. Son 11 blocs amb 104 habitatges construïts a mitjans dels anys 50 per l’empresa FECSA pels seus treballadors d’aquest barri. Aquests edificis i els blocs d’Onèsimo Redondo van ser els dos primers nuclis a partir dels quals el barri va començar a créixer.

Les primeres parades del Mercat de la Florida s’adjudiquen l’any 1959, en total 159, les de l’interior. Les de l’exterior es van construir més tard. 

El 3 de maig de 1960 s’inaugura la parròquia de Nuestra Señora de la Luz, una parròquia que va tenir i té molt de treball”


REFERÈNCIES

Grup de facebook sobre els blocs de la Llum

COMENTARIS AL FACEBOOK

Manuel Domínguez López Aquesta foto és del meu barri, de set anys abans de que naixés al carrer de les Aigües, a l’esquerra de la foto. Es veuen molt bé la bòbila on ara hi és la Plaça de la Libertat o la fàbrica de vidre que hi havia al davant de casa meva (cantonada Aigües / El·lipse). La Florida s’omplí en els següents 15 anys i les condicions eren difícils. Les xarxes de solidaritat entre familiars i paisans van permetre que gairebé tothom tirés endevant.