Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de l’Estronci

Voltants del torrent de can Nyac, anys 80

Aquesta entrada al bloc està més motivada pel text de l’escritor Marcelo Cohen, que per les fotografies, que encara que interessants les he posades per il·lustrar-lo. El text és tot un descobriment; escrit a l’any 1986, ens descriu aquesta àrea del barri de Sanfeliu encara pràcticament sense urbanitzar, on “la ciutat ens concedeix llançar-nos a l’aventura”. Trobareu una errada, la confusió entre la riera del Canyet i el torrent de Can Nyac.

A la fotografia inferior veiem el carrer de l’Estroci sota la petita nevada del 8 de febrer de 1983. La ronda de Dalt sols estava pensada, i la xemeneia de la bòbila del costat de l’aqüeducte encara no s’havia trencat.

A la fotografia superior veiem els centenars i centenars de bidons metàl·lics als que fa referència el text, i també trobem la xemeneia trencada.

REFERÈNCIES

Anuncis

Creació de la parròquia de Sanfeliu, 1967

Aquesta imatge és del llibre “Sanfeliu. Imatges d’un barri a través del temps” (2000), que podeu trobar o bé a l’Associació de Veïns d’aquest barri o a l’espai del grup fotogràfic amateur Foto-Viva, dins de l’hotel d’entitats de Sanfeliu.

A l’any 1965 arriba el primer capellà al barri de Sanfeliu, es deia Mariano Roncalés, diuen d’ell que era una persona decidida, amb empenta, geniuda, tossuda i oberta als corrents de l’església de l’època, tant que no va caure molt bé als sectors més clàssics del barri pel seu modernisme (per exemple, no portava sotana), però mica en mica va reunir un nucli de fidels i va poder llogar un local, després un altre, fins que la Sra. Roca (propietària, juntament amb el seu marit, de quasi tots els terrenys d’aquesta banda del barri)  li va cedir el solar, on gràcies a la col·laboració de molts veïns, es va construir la parròquia de la Immaculada Concepció l’any 1967.

En aquell moment Sanfeliu, com tota la ciutat, augmentava la seva població vertiginosament, de 1574 habitants a l’any 1960, es va passar a 2705 deu anys després, un 58%. Els serveis eren mínims, el barri pràcticament no estava urbanitzat, els edificis es construïen de manera desordenada amb mancances de tots tipus,… però el fet de l’arribada d’un capellà volia dir que aquest nucli fins ara marginat, allunyat de la resta de la ciutat, ja es considerava un nucli de població important, un barri.

Incorporo una imatge actual d’aquest lloc, la parròquia es troba a sota de tot, a la dreta del carrer de l’Estroci

REFERÈNCIES