Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de Llevant

Solar a l’avinguda de Miraflores, 1967

Les tres fotografies de 1967 que trobareu aquí venen recollides a l’expedient d’ordenació de l’illa definida per l’avinguda de Miraflores, el carrer de Llevant, el carrer del Pedraforca i el passatge de Nostra Senyora de la Llum (ara carrer de la Mare de Déu del Carme) que es pot consultar al registre del Planejament Urbanístic de Catalunya. Els que demanaven l’ordenació eren Fernando Lambarri Yanguas i altres. He posat a Fernando en el google i m’ha donat que, si no hi havia un altre que es digués igual, aquest home va ser un condecorat comandant d’intendència de l’exercit,  i també veig que l’any 1963 signava, com a coronel en cap de la Jefatura de Propiedades y Alquileres Militares de Barcelona, subhastes d’immobles.

A la primera fotografia veiem l’espai entre el carrer de la Mare de Déu del Carme i el carrer de Miraflores, des de el carrer de Llevant

Aquí deixo una fotografia del carrer Pedraforca amb Miraflores, com veieu els edificis són els mateixos.


Les següents es van fer des de l’altre costat, des del carrer de Pedraforca; podeu veure els blocs de la Llum, construïts pels treballadors de la FECSA a mitjans dels anys 50, com pràcticament tots els edificis que veieu.

Volia també incloure una imatge actual del google street view per que veiéssiu com són ara aquests espais, però l’angle no em dona, el que puc dir és que es veuen els mateixos edificis, i altres que van completar les illes.


A aquesta foto de 1958 podem veure el solar a la part esquerra, també es pot observar que es trobava al costat d’una bòbila, que es deia “dels Valencians”, de la qual sols es veu una tanca a la primera fotografia. Per la posició ja veieu que l’espai on era la bòbila es va convertir en la plaça de la Llibertat, que veureu a l’última fotografia


Deixo una foto del 1947, on veureu la bòbila  el solar en verd, i algunes cases, crec que baixes, anteriors als edificis de quatre o cinc plantes que es veuen a les fotos vint anys posteriors.

L’ordenació que es projectava no era altra que transformar el solar en dos edificis d’onze pisos amb comerços a la planta baixa, aprofitant absolutament tota la superfície del solar.

REFERÈNCIES

Anuncis

S’enderroca part de l’antiga barriada de la Granota

Segons he llegit fa uns dies que ha començat l’enderrocament de l’illa delimitada pels carrer de Llevant, Felip Pedrell,Pedraforca i Torrent Gornal. Ara han començat a tirar algunes finques en concret (Torrent Gornal, 83; plaça del Cadi, 6-7; Pedraforca, 2-4 i Felip Pedrell, 16 ) i el setembre es completarà amb les restants.

Molts d’aquests edificis es van construir als anys 30 i formaven part de l’antiga barriada de la Granota, un petit nucli que va anar creixent al costat de bòbiles com la Redentora, on treballaven gran part dels veïns. L’any 1947 la barriada ja era formada per unes 7 illes de cases, en la seva majoria baixes. Les cases, mica en mica, s’han anat substituint per d’altres més altes, així que les de plata baixa i pis, o les de sols planta baixa, fora d’aquesta illa es poden contar amb els dits d’una ma.

No tinc imatges pròpies actuals d’aquests carrers, així que he traslladat aquí algunes que he agafat del google street view, per si també desapareixen.

L’ajuntament ha decidit tirar l’illa a terra per tal de construir nous habitatges destinats a lloguer per a joves. Segons les notícies, els propietaris i llogaters actuals han estat indemnitzats o reallotjats en altres habitatges; no he escoltat que hi hagi hagut cap problema.

 

Eren cases humils, segurament amb molt poca qualitat arquitectònica, fetes amb materials barats, però a més de ser habitatge o lloc de treball, també han format part del paisatge de molts veïns durant més de 7o anys,… pot ser teniu algun record que volgueu comentar,…

REFERÈNCIES


Barriada de la Granota, 1947

Un dels primers barris o barriades de la Florida va ser la de la Granota, que es trobava no molt lluny del cementiri de Sants, a tocar de l’antiga bòvila de la Florida. En aquell moment el formaven els carrers paral·lels de Martí Blasi (ara Finestrelles), de la Verge de Núria (ara Collserola), de Felip Pedrell, creuant-los pel mig el carrer de Llevant i per sota el carrer del Pedraforca, encara que no sé si aquests noms són els mateixos d’abans.

El barri era de cases baixes, pot ser de principis del segle XX, de quan la primera onada immigratòria que va atreure a tantes persones del sud d’Espanya. He llegit que el nom del barri procedeix de que havia existit una casa de mala fama, pot ser de dones de mala vida, que li deien la Granota, això diu a aquest document sobre la recuperació de la memòria oral del barri de la Florida.

També diu que caminar pels carrers era tota una aventura, ja que estava tot ple de fang quan plovia, no hi havia clavegueram i tampoc quasi enllumenat públic. Els veïns d’aquest barri solien dependre per tot del barri de Collblanc, ja que era el més accessible, encara que s’havia de travessar el Torrent Gornal. A Collblanc es trobaven els tranvies, i era el camí més ràpid per arribar al metro de Santa Eulàlia.

També he pogut llegir a aquest document que parla sobre els bombardeigs a la ciutat que a la guerra civil, entre el 27 d’abril de 1937 i el 19 de gener de 1939 es te constància de que van caure tres bombes.

i poca cosa més,… i vosaltres, sabeu alguna cosa més?

REFERÈNCIES

Les imatgés són de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Alberto Rebaque Rivas Alguna vez jugué de pequeño en el parque de la Granota, y siempre me extrañó ese nombre.
  2. Manuel Domínguez López On ara hi ha el Pere Lliscart, en la primera meitat dels 70’s hi havia una mena de granja on la meva mare anava a comprar conills vius.
  3. Álvaro Fernández Lago Yo también recuerdo esa granja, al pasar por delante, si te asomabas por las rendijas, podias ver las jaulas con las gallinas, todas alineadas.

Can Serra, 1947

A l’any 1947 els blocs de Can Serra pot ser ni estaven pensats, tot eren camps de cultiu i molts garrofers. Existien dues finques situades molt a prop de les vies: Can Serra, que es va tirar a terra quan es va construir el barri,  i Can Cluset (després Can Brugarolas, i més tard CAMPSA), aquesta última a l’any 1981 es va incorporar al catàleg d’edificis subjectes a la protecció i conservació del Patrimoni Històric Artístic,… però al final també la van tirar a terra.

A la part més alta del barri ja exisiten els carrrers actuals: Llevant, Sant Carles, Sant Pere, del Molí, de Faus, de Castellbó, de Pere Pelegrí, d’Andorra, de Màlaga ( als anys 60 es deia carrer Mar) i av. de l’electricitat (als anys 60 rebia el nom de l’av. de Ponent)

També es veu l’avinguda d’Isabel la Catòlica, però haurem d’esperar fins a l’any 1957 per que s’inauguri el seu pont, que aviat esdevindria insuficient i caldria ampliar.

REFERÈNCIES

  • Imatges (més grans si piqueu a sobre): Institut Cartogràfic de Catalunya
  • Text: “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986), Jaume Botey Vallès,

COMETARIS AL FACEBOOK

  1. Eva Patrícia Gil comparto! 😀
  2. Julia Costa Can Serra era una masia esplèndida, en podien haver guardat algun trosset.
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs sí,… però ja se’n sap que aquí a l’Hospitalet som molt moderns,…
  4. MuNh Radeac doncs, he de dir que el meu tiet era el masover de Can Serra. i que jo mateix de petit havia anat moltes vegades a jugar a la casa. :))
  5. MuNh Radeac el que més m’impresionava eren unes oques de porcelana a tamany natural. i un estanc ple de peixos de colors i també el soroll de feien les pedres que cobrien tot el recinte al trepixarles
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Però MuNh,… a l’Espiga, a Can Pi, al carrer del Parral,… ara també aquí? 🙂 Comenta, comenta,…
  7. MuNh Radeac ja saps que vaig viure al carrer canal , al centre del meollo, i després a riera de la creu, encara viu la meva mare i la meva germana, al portal del bloc on viu hi ha un poema seu escrit en una placa, al carrer xipreret hi ha un altre. I no t’esplico les meves batalletes a la Associació de veins de Sant Josep juntament amb un grapat d’amics.
  8. MuNh Radeac aquest poemes estan dedicats als arbres
  9. MuNh Radeac i del centre catolic, del teatre GAT, del casino…:))
  10. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mare meva! ets un pou de saviesa,… un oracle! Seguiré aquests rastres,…