Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de Rossend Arús

Societat coral la Joventut de l’Hospitalet, 1951

La Teresa Arnal m’ha enviat una fotografia del seu avi patern, en Francisco Arnal i Arnal, que era originari de Nàquera, un poble de la comarca de la comarca del Camp de Túria a València.  La Teresa també ens comenta que el seu avi va venir amb els sus pares i dos germans, i que aquí va néixer el seu tercer germà.

En Francisco es l’home més alt i amb ulleres que es troba rere l’estendard, element que en aquell moment es beneïa, es trobem davant de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.


No tinc molta informació sobre aquesta coral, així que el que faré és transcriure el contingut del llibre que em va prestar en Juan Batalla ja fa un munt de temps (Gràcies):

Esta laureada coral fue fundada en el año 1934, siendo su primer presiente don Antonio Castells Casas. Esta entidad es ganadora de diversos premios en los muchos concursos en que ha tomado parte. La labor artísitca desarrollada por su actual maesrto don Esteban Guasch Lloberas ha dado esos frutos artísticos, colocando en la actualidad a esta Coral a la cabeza de las entidades hospitalenses.

En 1935 fue elegido Presidente don Francisco Arnal, hasta 1952, en que le sucedió don Clemente Roig. Más tarde, de nuevo volvió a la Presidència don Francisco Arnal, a quein sucedió en el cargo siu catual Presidente don Ramón Castillo, que como sus antecesores continúa en la intensa labor artísitca que caracteriza a esta Coral desde su fundación.

Cabe resaltar que, siguiendo la pauta de superación en el terreno artístico y cultural, esta entidad ha logrado formar una rondalla de guitarras, laudes y bandurrias dirigida por el socio señor García“.

REFERÈNCIES 

Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Villagrasa Lariz (Gràcies a Juan Batalla)

Anuncis

Carrer de Rossend Arús, anys 30?

Avui anem al barri del Centre, concretament podem veure el carrer de Rossend Arús des de la plaça de l’Ajuntament, que teniu a l’esquerra de la imatge. La fotografia ha de ser posterior al 1933 ja que ja s’havia cobert el mercat del Centre, del que veiem una mica a la dreta del carrer, darrere de la farola.

No sé dir si la imatge es d’abans o després de la guerra, què penseu?

Deixo també una imatge més o menys actual,… on veureu que l’ajuntament ara té un pis més,…


REFERÈNCIES


Impressions de l’Hospitalet de 1928

Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…

L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.

Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.


REFERÈNCIES

La Esfera: Ilustración Mundial: Año XV núm. 737 – 8 de febrer de 1928. El podeu trobar a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura


Uns avets de Das

Avui marxem cap al Pirineu, a un poblet de Girona que es diu Das, i què farem allà? Doncs primer mirar el seu ajuntament, l’edifici de la foto,… maco, eh?

i ara tornem cap a l’Hospitalet per explicar una historieta: Resulta que pel nadal de 1973 el poble de Das ens va regalar un parell d’avets, que es van situar, un a la plaça de l’Ajuntament i l’altre a la de Collblanc, suposo que per cobrir-los d’ornaments i convertir-los en arbres de nadal.

Però què va moure als de Das a portar-nos els arbres des d’allà dalt? La causa va ser Rossend Arús i Arderiu (1847-1891), nom que us sonarà del carrer que es troba al costat del nostre ajuntament. Bé, aquest home va viure a Barcelona, però passava llargues temporades a casa dels avis paterns, a la nostra ciutat. El seu pare, Pere Arús i Cuixart, va nàixer aquí però va marxar a Barcelona on tenia un pròsper negoci d’ultramarins i colonials a l’engròs. Rossend, fill únic, el va heretar juntament amb una gran fortuna, que va deixar sota el control del seu soci i amic Antoni Farnés, mentre ell es va dedicar a la literatura i a la filantropia, les seves dues gran passions.

Moria als 46 anys, deixant com a marmessors als seus amics Valentí Almirall i Antoni Farnés. Abans de morir però va poder veure uns dels seus dos desitjos, l’ajuntament i les escoles de Das, que ell havia financiat i manat construir al poble de la seva mare, Teresa Arderiu i Pons. El segon no el va veure realitzat, però els seus marmessors van seguir les indicacions verbals de Rossend i després de vuit mesos de construcció, el 24 de juny de 1895 inauguraven un altre ajuntament amb les seves escoles al poble del seu pare, l’Hospitalet de Llobregat.

El text de 1975, el que parlava dels avets, diu que els dos ajuntaments tenien una estructura similar, però la veritat és que encara que el nostre ha sofert diverses modificacions, les similituds no són tan grans com las que té, al menys a la façana principal, amb l’antic ajuntament de Sarrià (1896), del mateix arquitecte que va dissenyar el nostre, Francesc Mariné i Martorell (1845-1902).

Ah! un oncle d’en Rossend, Jaume Arús i Cuixart, fou batlle de l’Hospitalet en els anys 1839-40, 1856, 1857-58, 1874 i 1875-76, i va ser fundador del Centro Económico, Agrícola e Industrial, més conegut com el Casino del Centre,…

REFERÈNCIES


El mercat del Centre des del carrer de Rossend Arús, 190?

Aquesta imatge pertany a la Guia de recerca i lectura núm. 4  (19.04.12007) de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet on es fa un recull de documents històrics sobre el Mercat del Centre, destinats a servir de guia a l’exposició sorgida del treball de recerca “El Mercat del Centre” de l’alumna Lara Gómez Mor (IES Mercè Rodoreda), dirigida per la professora Rosa Aldabó Recasens. Aquest treball va ser guanyador de l’Àmbit Ciutat, a les 7es Jornades Científiques i Tecnològiques de l’Hospitalet de secundària (curs 2005- 2006), organitzades per l’àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament.

A l’enllaç teniu moltíssimes dades; per fer un petit resum únicament dir quatre coses: que el Mercat del Centre es va inaugurar al 1898, i no era com l’actual, era una simple plaça amb una font central, tot envoltat d’uns murs. A aquest espai es van instal·lar tots els comerciants que es situaven diàriament al carrer Major i que van originar protestes del mossèn des de feia dècades.

El projecte original va ser d’en Mariano Tomás Barba (el mateix arquitecte que el de la Torre Puig que es situava a la Rambla). L’any 1925, en Ramon Puig i Gairalt dirigeix la construcció de la coberta i la pavimentació, aquest arquitecte també va projectar els mercats de Collblanc (1926) i de Santa Eulàlia (1929).

A partir d’aquí les modificacions han estat més petites i internes, que com deia, podeu consultar al document que enllaço.

Editat el 23.01.2011.- Incorporo una imatge d’avui mateix

REFERÈNCIES

Guia de recerca i lectura núm. 4  (19.04.12007) de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet


Autobús de la línia Hospitalet-Barcelona, 1922

Xafardejant revistes m’he trobat amb aquesta de la FAVB on en portada surt una fotografia de l’hospitalenc Josep Brangulí (1879-1949), on capta el que a la revista donen com el primer autobús que va fer la línia l’Hospitalet-Barcelona. M’he anat directament al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell a veure si trobava més fotos i sí, hi han dos més d’autobusos Scémia, amb matrícules posteriors, un B-12445 i l’altre B-16065

Per tal de datar la matrícula podem consultar una web que ens diu que el 01.06.1922 a Barcelona es va donar la matrícula B-8611, i una altra web que ens diu que el 31.12.1922 es va donar la B-9759, per tant queda clar que aquest vehicle es va matricular a finals de 1922, mentre que els que surten al llibre citat es van matricular al 1923

Ara ens anem a altra web amb moltíssimes imatges de la historia de Oliveras SA, i on podem llegir:

“Los orígines de la empresa Oliveras nacen con la línea de L’Hospitalet del Llobregat a Barcelona, el origen de esta línea aparece cuando, el 5 de agosto de 1921, María Prats, viuda de Just Oliveras y madre del entonces alcalde de L’Hospitalet, solicitaba, presumiblemente por cuenta de su hijo, una línea de autobuses que uniese ambas localidades. Con una población de 12.360 habitantes, el movimiento entre L’Hospitalet y Barcelona era ya importante, este hecho debió animar al alcalde a establecer el servicio de autobuses, aunque la solicitud citaba que el servicio se hacía en vía de ensayo. Hay que remarcar también, por otro lado, que la pavimentación de la carretera había quedado lista por septiembre del 1920, hecho que contribuía a facilitar las comunicaciones

El permiso fue -evidentemente- concedido en la misma sesión y la parada quedó fijada en la Pl. de la Vil.la, esquina con la calle Rossend Arús [Aquí es pot veure la parada al 1925]. Por otro lado, el Ayuntamiento de Barcelona concedia, el 25 de agosto de 1921, la autorización para establecer una parada al lado de la carretera de la Bordeta, cerca de la Pl. España. El servicio parece que se inició a finales de aquel mes, i se presentaba desde las 6.30h. hasta las 21.30h. con unas tarifas que oscilavan entre 10 y 60 céntimos de pesetas. La concesión definitiva de la línea en explotación fue acordada el 15 de mayo del 1925 a la Sra. María Prats.

La línea de L’Hospitalet fue dotada desde el 1921 con autobuses eléctricos marca Walker. Aunque fueron retirados, a partir de 1923, por autobuses Scémia: autobuses con dos plataformas y cuatro accesos, con un mínimo de 8 vehículos en servicio.”

Això no cuadra, el de la foto no va ser el primer autobús de la línia l’Hospitalet-Barcelona ja que abans van fer aquesta ruta els Walker. El que pot ser és que fos el primer d’aquesta marca, i també que encara que es va matricular a finals del 1922, no entrés en funcionament fins el 1923.

REFERÈNCIES


L’Hospitalet Centre, 1925

Aquesta fotografia és de l’any 1925, l’any quan Alfons XIII concedia al poble de l’Hospitalet de Llobregat el títol de ciutat.

És fantàstica. No hi ha cap edifici que ens tapi la visió de les muntanyes, de la penya del Moro (al costat del campanar de l’antiga Santa Eulàlia de Mèrida), també es veu l’autobús al carrer Rossend Arús; una palmera, que pot ser és la mateixa d’ara, i moltes més coses que no conec,…

Per cert, si piqueu a sobre aquesta imatge es fa molt gran!

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Ivan Romero Varo Doncs sí. És boníssima. Molt.
  2. Cristina Martín Campos aquesta palmera sería la de Can Bori?
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Jo crec que és la de la plaça del Rector Mossèn Homar (la del costat de l’ajuntament)
  4. Ivan Romero Varo Si, si. Tot i que l’han mogut una mica és aquesta, sens dubte.
  5. Cristina Martín Campos Doncs sí crec que ben mirat per la situació de la muntanya tens raó …