Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de Santa Eulàlia

Inauguració del pas inferior de la carretera de Santa Eulàlia, 1961

He trobat a l’arxiu del NO-DO una petita gravació de 25 segons del moment de la inauguració del pas inferior del carrer de Santa Eulàlia. M’he portat cap aquí tan sols 5 fotogrames; com que hi ha més imatges, us recomano que visiteu l’enllaç que deixaré a les referències.

A aquesta primera imatge podeu veure una multitud al carrer de Santa Eulàlia, a prop de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Els edificis del fons són els del barri de la Torrassa, i l’edifici industrial més proper, darrera de la tanca, és una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal).

nodo06021961-3

Tot això que veieu al cel son coloms, per les caixes que es veuen, centenars!. La xemeneia és la de la mateixa bòbila que comentava.

nodo06021961-2
A la següent es veuen les caixes dels coloms i darrere la desapareguda masia de ca n’Alós, una de les masies més antigues de l’Hospitalet i que segons diuen va ser enderrocada pels amos de la Vanguard; una vegada l’edifici d’aquesta empresa ja s’havia construït. Si us fixeu una mica, darrere, al costat de la masia, també veureu l’edifici del molí i la xemeneia de la Tecla Sala.

nodo06021961-1

El descobriment de la placa commemorativa, ja desapareguda, que actualment es pot trobar, molt deteriorada i sense els escuts, a la paret del pas inferior, costat muntanya. L’home que hi ha a a la dreta de tot és Ramon Solanich i Riera, l’alcalde en aquells anys.

nodo06021961-4

I per finalitzar les autoritats i mitja ciutat fent una passejada pel pas.

nodo06021961-5

Us poso l’article corresponent de La Vanguardia, on podreu trobar més informació

noticiavanguardia

També podeu trobar molta informació i fotografies tant de com era abans, com de la construcció, o de la mateixa inauguració al lloc web de  l’Arxiu de Santa Eulàlia de Provençana. Us deixo els enllaços aquí sota,…

REFERÈNCIES


Carrer de Santa Eulàlia amb Riera Blanca, anys 50?

Aquesta fotografia la va fer Carlos Perez de Rozas, pot ser als any 50, a l’encreuament entre el carrer de la Riera Blanca i el de Santa Eulàlia. Crec que és fatàstica, podria ser l’inici d’un munt d’històries, per exemple sobre els burots (fielatos) on es cobraven unes taxes per passar mercaderies d’una ciutat a l’altra, o també dels escombraires, una part molt important de la història de la nostra ciutat i que caldria investigar i fer conèixer molt més; d’aquest mur, dins trobariem  la torre de can Bitllera, que va ser les antigues oficines de la foneria Escorsa, ara la Casa Galega de la ciutat; de cal Ramonet, l’hostal de la Bordeta, allà al fons a l’esquerra, un lloc de parada i fonda que va anar a terra a finals del 90, va donar igual que fos l’edifici civil més antic del barri, del segle XVII,…

Deixo també una fotografia aèria de l’any 1958 amb cal Ramonet a sota, can Bitllera i el burot.

REFERÈNCIES


Un vídeo domèstic filmat a Santa Eulàlia, 1976

Avui he trobat un vídeo domèstic on els tres primers minuts es van rodar a prop de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana el diumenge de rams de 1976. Aquest espai crec que es deia jardí de la creu, ara no sé si le diuen igual, ja que la creu, com era un monument franquista, es va retirar.

És un vídeo familiar, on la persona que ho comparteix a youtube (“linarensista”) mostra els seus oncles, cosins i pares. A vosaltres pot ser us agradarà veure com era aquest parc fa uns 35 anys,…


Hostal de Santa Eulàlia, 1961

Avui escriuré una mica sobre l’Hostal Santa Eulàlia, inaugurat tot corrent per celebrar també la inauguració de l’antic camp de futbol de la ciutat, situat a Sant Josep, el 15 de maig de 1958.  Des d’aquell moment quasi tots els dinars-sopars oficials i oficiosos de la ciutat es van fer allà. Tots els equips que venien de lluny a jugar a la nostra ciutat, aquí venien a parar; també personalitats oficials, artistes, i un munt de turistes de totes les nacionalitats, però sobre tot d’Alemania, ja que al costat tenia el garatge d’Autocares Julià, on l’Europabús tenia l’estació terminal. Lògicament també és celebraven batejos, comunions, casaments,… es a dir, que segur que hi ha un munt de fotos a les caixes que teniu a dalt de l’armari,…

L’establiment tenia 4 pisos, i fins a 8 al cos més alt; disposava de 50-60 habitacions, bar restaurant, menjador per 80 comensals, i dos grans salons, un per 100 i un altre per 300 persones.

Aquí teniu la seva situació, al carrer de Santa Eulàlia, a l’alçada del carrer de Martí Codolar.

Des de 1960, l’hostal el portava el senyor Josep Elias i Serra (1909-1991), que també s’encarregava de l’Hotel Colonia Puig, a Montserrat. El secundaven la seva germana Eulàlia i el seu marit Pedro Virgili Fortuny. A la Vanguardia es poden trobar anuncis dels plats de cuina catalana que realitzaven (escudella i carn d’olla, peus de porc, bacallà a la catalana,…) o també de plats més “internacionals” (sopa de formatge, pollastre grillé americana,…) fins al 1967, però segurament van tancar anys més tard, no he trobat quan.

Els preus de principis dels 60 pels banquets era de 120 pessetes per persona, i el dinar,… 50 pessetes! A sota teniu el menjador.

I aquí el bar,…

Aquesta fotografia és de Josep Elias, el més baixet, amb una de tantes personalitats que van passar per l’hostal, el que va ser campió mundial dels pesos pesats (1933-34), Primo Carnera.

Seguidament la pàgina que van pagar a la Vanguardia per fer-se publicitat., juntament amb les empreses que van col·laborar en la construcció.

Seguidament, un parell de dibuixos que he trobat a internet,…

REFERÈNCIES


Dues postals de 1964

Pel que he vist a les pàgines de venda de postals, els Laboratorios Fotográficos Jori eren especialistes en fer-les acolorides; van fer de molts llocs, i de l’Hospitalet conec quatre, encara que crec que n’hi han més, de fet crec que les imatges que veiem a continuació fent les composicions, segurament es poden trobar individualment. Això com apunt als col·leccionistes de postals de la ciutat.

De totes maneres, no sé les tècniques amb que contarien aquests laboratoris als any 60, però la veritat és que els acabats no es que siguin una meravella,…

Es veu que els llocs emblemàtics de la ciutat per aquests laboratoris eren cinc: La zona ajardinada, encara existent, que delimiten els carrers de Can Pujadas,  de Jansana, de Santa Eulàlia, i d’un que no té nom i enllaça els dos anteriors. La palmera també continua allà i el doble de gran!. Al fons es veu l’església i ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El segon lloc emblemàtic seria la plaça de l’Ajuntament, amb la vegetació retallada amb les lletres de FRANCO als jardins. El tercer lloc emblemàtic, molt proper al anterior, seria la plaça de Mossèn Homar, amb l’església de Santa Eulàlia de Mèrida al fons, i també amb la mateixa palmera que tenim ara. El quart, l’ermita de Bellvitge, que segurament quan es va fotografiar, encara no s’havia començat a construir el barri.

A la següent postal es repeteixen tres  localitzacions a les imatges petites, però la fotografia allargada és nova, és el pas inferior pel qual el carrer d’Enric Prat de la Riba es transforma en el de Santa Eulàlia, i que es va inaugurar el 29 de gener de 1961. A l’esquerra podem veure l’entrada al Campo Municipal de Deportes i una torre que posa Ferrys (un anunci de calçotets?). A la dreta la torre de l’empresa Marbres Rodón, ja desapareguda.


REFERÈNCIES

Més fotografies del pas inferior a la web de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana 


Esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, 1962

El 25 de desembre de 1962 totes les càmeres de fotos (que tenien carret) van sortir al carrer, ja que el que passava s’ho mereixia, tot estava blanc, la nit anterior havia caigut una nevada que encara no s’ha tornat a repetir, els espessors de neu superaven el mig metre. Existeixen multitud de imatges d’aquell dia, i dels posteriors, ja que la neu va durar uns quants dies.


Barri de Santa Eulàlia, 1963

A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:

A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.

De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.

Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…

Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…

REFERÈNCIES