Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de Xipreret

La casa dels finestrals gòtics, 1914, 60’s, 1985

A un corraló del carrer del Xipreret, als números  75-77, hi ha una casa que es coneix com dels finestrals gòtics ja que actualment conserva dos finestrals d’aquest estil datats com del segle XV. Forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i per tant la millor manera de trobar dades d’aquest edifici és anar a la seva fitxa, la 100/07.

A la fitxa trobem que encara no es sap si aquests finestrals són els originals de la casa o es van reaprofitar d’un altre edifici i els van posar per donar-li més categoria, cosa que segons dieuen era una pràctica comuna. Aquesta teoria també es recolza en el fet de que al finestral més gran no acaben d’encaixar bé les dues meitats.

Existeixen dues possibilitats ja que el carrer es va obrir un segle després: o es van reaprofitar o bé la casa es va construir abans que el carrer i aquest es va adaptar a ella.

A la imatge inferior podem observar els dos finestrals i la base de pedra dels murs de l’edifici.

Aquesta casa inicialment era una masia, però posteriorment es va dividir en tres seccions. La part dreta es va tirar a terra (Xipreret 79) i a l’any 1964 es va construir un edifici nou sense respectar l’estètica del carrer.

La imatge següent és del fons de Josep Salvany, de 1914, i podeu veure a la dreta de tot un dels dos finestrals que van desaparèixer amb l’enderrocament d’aquesta part de la casa. Es veu també com a sobre de la base de pedra, l’obra és de tàpia, on s’intercalen maons per tal de reforçar-la.

A a imatge inferior, també de 1914, podeu veure el finestral que donava a la pujada del carrer de Xipreret, i que també va desaparèixer.

A la imatge següent és veu la cantonada, avui enderrocada, que comentava a les dues imatges anteriors . La imatge és anterior a 1964, i es pot observar l’estat d’abandonament en que es trobava l’edifici.

A sota, quatre imatges de 1985 de Gaspar Coll i Rosell, on es veu com continua l’estat de degradació de la façana de l’edifici.

L’altra dia l’Ireneu Castillo escrivia al seu bloc (Memento Mori!) un interessant article sobre el conveni de l’Hospitalet, derivat del tractat d’Utrecht, que provocà la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, i deia que s’especulava que es va produir a la Casa Espanya (on està el museu), bé, sols dir que també s’especula que es va fer a la casa dels finestrals gòtics.

REFERÈNCIES:

Anuncis

Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX

Com  a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.


Can Riera – Espai de memòria històrica de l’Hospitalet

Com sabeu aquest diumenge, 20 de febrer de 2011, d’onze a dues, hi haurà una jornada de portes obertes a la rehabilitada masia de Can Riera – Espai de memòria històrica de l’Hospitalet.

Un equipament que neix amb la voluntat de ser un centre d’interpretació, de documentació i de recursos pedagògics, concebut per donar a conèixer el nostre passat, en especial la lluita antifranquista. Un espai que és també l’homenatge de la ciutat als homes i les dones que van lluitar contra el franquisme i per la recuperació de la democràcia. És just reconèixer el seu sacrifici i difondre el seu exemple entre les joves generacions” segons paraules de l’alcaldessa al tríptic de presentació.

Es una bona oportunitat per veure com ha quedat la masia després dels 2 milions d’euros invertits en la seva restauració (expropiació inclosa) i també per visitar l’exposició permanent de l’Hospitalet al segle XX, que espero que no substitueixi a la que havia abans al Museu d’Història de la ciutat, a la Casa España, retirada, no sé per quin motiu.

No té sentit un museu d’història de la ciutat sense una exposició permanent sobre tota la nostra història ¿?

En fi, ara amb la difusió que suposa aquests actes, a internet podem trobar moltes imatges de Can Riera, d’abans i després de la restauració. He fet un petit recull,… (també podeu llegir l’article que vaig dedicar a la masia al novembre passat)

REFERÈNCIES DE LES IMATGES

  1. Imatge de Gaspar Coll i Rosell de gener de 1983 dins de la web de Patrimoni (també podeu tronbar una imatge de l’entrada)
  2. Una imatge antiga, no posa la data, del document del Congrés internacional Rehabilitació i Sostenibilitat (on trobareu plànols, imatges de l’interior, de les obres i instal·lacions fetes,…)
  3. En plena restauració, del bloc Viatges i rutes a descobrir pel mon (trobareu també moltes imatges actuals i un recorregut pels edificis del carrer del Xipreret)
  4. Imatge actual dins de la revista Sostenible on s’explica la utilització de fonts energètiques renovables a la rehabilitació d’aquest edifici i també de l’Harmonia

Barri del Centre, 1850

Avui farem una visita als carrers i indrets del barri del Centre i rodalies de l’any 1850, gràcies a un dibuix, part d’una sèrie de diferents anys, que va fer en Valentí Julià a l’any 1983, segons projecte de Francesc Marcé i Sanabra. Aquests dibuixos són en color, però he trobat aquest tan gran a internet (heu de picar a sobre per augmentar-lo) i he decidit compartir-lo.

Sols he assenyalat vint cases o carrers per no emplenar el dibuix de numerets, però podriem posar més, per cert algú sap els noms de les masies que es situen als números 4, 6, i 14?

  1. Ca n’Agustí o Ca n’Angulo (Caserna de la Remunta)
  2. Can Famades, a Cornellà, al costat del carrer Major i el carrer Femades
  3. Mas Burguera o Modolell de la Torre (amb la Talaia)
  4. ¿?
  5. Can Sumarro
  6. Carrer de Sant Roc al carrer Xipreret amb carrer Riera de l’Escorxador
  7. Can Riera
  8. Carrer Xipreret (o dels Republicans)
  9. Casa Espanya (Can Llunell, Can Molines)
  10. L’Harmonia (Torre Blanca)
  11. Esglèsia antiga de Santa Eulàlia de Mèrida
  12. Rectoria i la palmera, que encara avui existeix!
  13. Can Buxeres (Casa Alta o Casa Alemany)
  14. Canal de la Infanta
  15. Carrer de Sant Joan amb carrer Riera de la Creu
  16. Carrer Santa Bàrbara
  17. Carrer de Joan Pallarés
  18. Carrer del Centre
  19. Carrer del Parral
  20. Can Tres (al mateix lloc que l’actual Centre Catòlic)

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. MuNh Radeac Aqui, ja es veu casa meva. Car que encara jo no havía nascut. I com ho troves? Mira que jo busco i busco i busco :))
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Segur que es veu,… que és la que està al costat del 14?
  3. MuNh Radeac Si es clar, la que está al costat del 14. El que no es veu es la línea del FFCC. No estava construida?
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No, és de l’any 1854 🙂
  5. Xènia Aida hola, m’havien dit que la palmera de l’església és la més antiga de Catalunya, inclús més que la de la catedral. algú sap alguna cosa?
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Lamentablement a l’Hospitalet no existeix la figura de protecció “arbre monumental”, i no sé si hi ha estudis sobre aquesta palmera, si existeixen, jo no els he vist,… http://avbellvitge.wordpress.com/2009/02/06/el-arbres-de-lhospitalet-de-llobregat/ Sobre la palmera, si fem cas al dibuix, almenys té 160 anys

Can Riera, Espai de Memòria

Avui vull mostrar unes imatges de la masia de Can Riera, que es troba a dalt de tot del carrer Xipreret. Per dues raons.

Primer per que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat (fitxa 100/11). Can Riera és una masia del segle XVII d’uns 300 m² que fa anys havia estat envoltada de camps. Quan la riera de l’Escorxador circulava a l’aire lliure just per davant, s’havia de sortir mitjançant un petit pont,… a veure si algun dia puc publicar alguna foto. A l’any 2001 era de propietat municipal i es feia servir de dipòsit de l’arxiu municipal. No fa gaire ja veieu com estava, transformar-la en el que és ara ha costat dos milions d’euros.

La segona raó per parlar d’ella és que ara és “un centre d’interpretació, de documentació, de consulta i de recursos pedagògics, concebut per donar a conèixer el període històric que va de la II República a la transició democràtica i, en especial, la participació de L’Hospitalet en la lluita antifranquista, sobre tot en les darreries del franquisme i la Transició” (digital-h)

Crec que encara no es troba oberta al públic, però ja han començat a fer activitats, les primeres són dues noves rutes urbanes de L’Hospitalet Antifranquista, a càrrec de Teresa Moreno i F. Xavier Menéndez, que tindran lloc els propers dijous 18 i 25 de novembre de 2010. Es tracta de dos nous itineraris a peu guiats destinats a recórrer els principals escenaris de la lluita antifranquista de la ciutat.

  • Ruta de L’Hospitalet antifranquista (Collblanc i La Torrassa). Presentació i visita guiada: dijous 18 de novembre, a les set de la tarda, al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa, c/  Mare de Déu dels Desemparats, 87.

  • Ruta de L’Hospitalet antifranquista (Centre i Sant Josep). Presentació i visita guiada: dijous 25 de novembre a les set de la tarda al Museu de L’Hospitalet-L’Harmonia Espai d’art, Pça Josep Bordonau 6.

L’assistència és gratuïta prèvia inscripció als telèfons 93 4032997 i 93 3381396 o a l’adreça cultura.memoria@l-h.cat . Les places són limitades.

REFERÈNCIES



El trasllat de la Talaia al 1972

L’any 1587 es va construir el mas Modolell de la Torre, del qual formava part la talaia, que estava adosada. Aquest mas es situava a l’heredat “Mas Burguera” que anava des del carrer Major fins al torrent d’en Canyet, a la sortida de l’Hospitalet cap a Cornellà, prop de l’antic escorxador municipal. 

Al 1972 es decidix enderrocar el mas però conservant la talaia, i aquesta es reconstrueix a la seva ubicació actual, a prop del carrer Xipreret, a la plaça de Josep Bordonau, amb la pretensió de consolidar un nucli de caràcter medievalitzant que esdevingués un referent històric dels origens llunyans de l’Hospitalet, una mena d’imatge que contrastés la del creixement incontrolat, deshumanitzant i desarrelat de l’Hospitalet dels anys seixanta i setanta.

Es creu que la reconstrucció de la talaia no va ser fidel a l’original. Sobre tot per les arcades superiors, que originalment eren gòtiques. Hi ha una llegenda que diu que Santiago Rusiñol se’ls endugué al “Cau Ferrat” de Sitges, però mai s’han trobat.

REFERÈNCIES

  • Imatge de la revista Destino 1883, 18.11.1972 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues – Biblioteca de Catalunya)
  • Text: resum de la fitxa 100/01 del Pla especial de protecció del patrimoni històric (2001)

COMETARIS AL FACEBOOK

  1. Neus Nuñez Sabeis a mi me decian ……”si hombre en la calle barcelona donde esta la falange” uf quina creu
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Allà estava la Falange?
  3. Neus Nuñez Tu miras la torre y la masia que hay a mano derecha alli ivan al niñas para el “servicio social”
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Aquest? http://bloghospitalet.blogspot.com/2009/06/lharmonia-abre-de-nuevo-sus-puertas.html
  5. Carme Alcaraz Jaén Ostras!! en este edificio, asistí a la entrega de trofeos en la primera competicion de juegos escolares allá por el año 1966/67 yo jugaba en un equipo de baloncesto del colegio Purisima Concepción (estaba en Santa Eulalia calle Comercio) eramos cuatro equipos femeninos,
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) a l’any 1966 el va comprar l’ajuntament al 1978 entra l’Ateneu Popular de l’Hopsitalet amb un contracte de 10 anys. http://www.ateneulh.cat/historia.htm
  7. Neus Nuñez si ese mismo
  8. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Tengo que hacer una entrada sobre este edificio, pero más adelante,…
  9. Ireneu Castillo El que era abans “La Falange” és l’actual “Ca l’Harmonia”, al davant mateix de la Talaia. De fet, quan últimament s’han fet les obres de remodelació, en bona base estaven pensades per a treure un fotimer de “desgràcies” que havien fet els falangistes dins del casalot per adaptar-ho a les seves necessitats.