Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer del General Manso

Carrer del General Manso, 1931 i 1935

Ahir la Marta Agramunt ens sorprenia amb dues fotografies de Pubilla Cases, un dels barris més esquius en això de rememorar el seu passat, ho dic per que no conec publicacions sobre la seva història (això no vol dir que no existeixen) i sempre he d’anar a llibres d’una cobertura més àmplia.

Segons la Marta ens trobem davant de dues fotografies del carrer del General Manso preses a l’any 1931, si és així el barri pràcticament acabava de començar,… el carrer, com ens indica, rebia el bonic nom de Flor A’ametller i sols eren quatre cases a banda i banda.  La plaça que es veu es trobava a l’actual avinguda de Tomás Giménez, que justament era l’alcalde que havia vist pujar aquestes cases, i que al 31 marxava amb l’arribada de la segona república.

La historia de Pubilla Cases comença amb l’intent de crear una ciutat jardí (d’aquí els noms botànics dels carrers) per part de Ramon Puig i Gairalt, el que va ser l’arquitecte municipal. L’any 1926 havia planejat que aquest barri seria el millor de l’Hospitalet, amb molt bones vistes cap a mar, degut a la seva alçada relativa, amb carrers i places radials, molts jardins i cases baixes unifamiliars. Es va començar a construir en 1930 però a mesura que augmentaven els nous vinguts, es va anar abandonat l’idea dels jardins i els edificis van deixar de tenir una sola planta, la condícia com sempre va guanyar, i bé, tenim el que tenim,…

A aquesta segona imatge, datada al 1935, podem veure un grup de nens amb pantaló negre i camisa blanca, i també faixa i barretina,…  darrere les nenes totes de blanc. Per algunes imatges similars que he vist a l’ermita de Bellvitge crec que són caramellaires (encara que les nenes no porten caputxa i no veig la corbata dels nens). Si són caramellaires, aquests nens i nenes tenien tres dies per voltar i recollir diners per tota la ciutat, des del dissabte de Glòria fins el Dilluns de Pasqua, quan es feia un aplec a l’ermita citada.

Veieu que hi ha un nen amb un pal?, doncs aquest és el que s’ocupava de recollir els donatius. A dalt de tot del pal hi havia una cistella amb picarols, cintes, flors que apropava a les finestres més altes, si era necessari, per tal de fer més còmode el pagament voluntari.


La imatge inferior és del 1947, en principi 15 anys posterior, i segurament el numero de cases és més gran, i això que volia ser una ciutat jardí es sembla més al que ara tenim, però encara s’observen algunes cases enjardinades i el carrer motiu d’aquest text es sembla bastant al de les imatges de la Marta.

També veiem l’edifici de l’estació transformadora, La Canadiense, que també podem trobar a la dreta a la segona fotografia, igual que can Rigalt que s’intueix a la dreta de tot, i també els camps que separen el carrer de la carretera de Collblanc. És una bon guia.

La següent és actual, i podeu veure els noms dels carrers, La Canadiense, Can Rigalt i tot,… tot menys el que surt a les fotos, clar, encara que queda una casa de dues plantes, al núm. 25, que jo crec que encara és d’aquells temps,…


REFERÈNCIES

L’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic (1890-1965). Escrit per la Mireia Mascarell i publicat per l’editorial Efadós l’any 2003.

Anuncis