Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer del Llobregat

La casa dels Cargols

La va manar construir Miquel Ribera a l’agost de 1911, segons projecte del mestre d’obres Marià Tomàs i Barba (també va signar el Mercat del Centre, la Torre Puig,…). Com veieu és un edifici clarament modernista amb treballs de forja de ferro i ceràmica vidriada com les màscares, els cargols i els motius florals, podeu llegir una descripció més extensa al PEPPA 2001, que deixo a sota.

Originalment la casa estava aïllada en mig d’uns jardins, però una dècada més tard la propietat va decidir deixar-se de floretes i construir un conjunt de nou cases baixes i de petites dimensions just a tocar de la casa, això amb la quantitat de gent que buscava un sostre donava molts més diners, però la casa va quedar envoltada d’una muralla sense cap lligam estètic i que pràcticament l’ocultava als vianants.

Al Ple municipal de l’abril de 2003 es decidia recuperar la casa; al 2004 l’ajuntament aconseguia la propietat de la casa (es veu que cedida per la constructora Nova Reus), i també adquiria les nou casetes que l’envoltaven; el 17-18 de maig del 2007 finalment s’enderrocaven i els seus habitants es traslladaven al carrer de Fornés; ja es podia començar la rehabilitació.

L’edifici té una superfície de 180 m² (152 útils), que com es pot observar a la fotografia inferior era utilitzada, tota o al menys la planta baixa, per  les casetes que l’ocultaven.

Dues imatges més dels moment de la restauració des del google street view:

Per tal de restaurar l’edifici es va tenir que consolidar l’estructura i adequar-la a la normativa actual; es van recuperar els balcons, i es va encarregar a un ceramista la reproducció d’algunes peces de la façana que es trobaven en mal estat. Aquestes peces originalment es van fer a l’antiga fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues, i alguna d’elles també es van utilitzar a altres llocs com les flors verds a la font de Sant Nicasi de Gavà.

A sota podem observar l’estat en que es trobava la decoració de la façana abans de restaurar-la; també podeu veure els cargols, que encara que no están molt amagats hi ha molts que no els saben localitzar,…

El 30 de setembre de 2009, una vegada ja restaurada, s’inaugura l’Oficina Jove d’Emancipació, que des de llavors ocupa la casa.

Poso com a curiositat que a Barcelona també hi ha una altra casa dels Cargols, construïda als voltants del 1895 i situada entre els carrers de Tamarit i Entença, i que pot ser va servir d’inspiració, encara que allà els cargols són molt més patents. Diu la llegenda que aquella es va construir per que un home que anava caçant cargols al solar on ara es troba la casa va trobar-se un sac ple de doblons d’or; en homenatge a aquests bitxos li va dedicar la decoració de la casa,…

REFERÈNCIES 

Anuncis

Impressions de l’Hospitalet de 1928

Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…

L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.

Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.


REFERÈNCIES

La Esfera: Ilustración Mundial: Año XV núm. 737 – 8 de febrer de 1928. El podeu trobar a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura


Pla Parcial de Collblanc – Torrassa, 1970-75

Primer començo explicant el que és un Pla Parcial, és molt fàcil, és un instrument que té com a objectiu assenyalar el lloc on s’ubicaran els habitatges, les instal.lacions esportives, els terrenys necessaris per a dedicar-los a parcs i jardins públics, per situar centres culturals i docents, determinar el seu sistema de carrers. I tot això a un sector del Pla General, molt més gran, d’aquí el cognom de parcial.

El 20 de  juliol de 1970 el Ple de l’ajuntament de José Matías de España Muntadas aprovava per un vot (el d’ell) el Pla Parcial de Collblanc – La Torrassa, i seguidament es passava a informació pública fins el 10 de setembre del mateix any. Informació pública que va rebre 795 impugnacions, ja que afectava als habitatges de 998 families de les 11.000 que vivien al districte, alguns encara en construcció. Per exemple, per fer un nou camp de basket calia destruir 250 pisos, o per fer un parc de 2800 m² es suprimien 90 habitatges i 25 locals,… Massa perjudicis per pocs beneficis.

En setembre el Col·legi d’Arquitectes s’expressa negativament ja que mancava una memòria financera, i es dubtava que 600 millions fossin suficients per l’operació, i més quan el Sr. Emili Gomà Sendra, el tinent d’alcalde d’Hisenda, que va votar en contra, va dir que possiblement la despesa arribaria a 1000 millions. El veïns lògicament eren contraris, i més, davant d’una total manca d’informació i transparència.

El 17 de gener de 1971 es publica una carta oberta de l’Associació de Veïns de Collblanc-La Torrassa, encara sense legalitzar, on expressen el seu malestar. El 1 de febrer el Ple Municipal es reuneix repentinament i aprova un nou pla “modificat segons impugnacions” que passa a Urbanisme sense cap coneixement dels veïns.

Mes tard es sabria que aquest nou pla reduïa els habitatges afectats, de 998 a 853, les àrees verdes passaven de 98.600 a 66.000 m², reduint-se també el terreny destinat a escoles.

Diari Tele/eXpres, 4 de febrer de 1971

Aquí sota us deixo el Pla Parcial Collblanc-Torrassa “modificat segons impugnacions”. Si amplieu la imatge veureu que a sobre del plànol base trobem en un traçat més gruix el que es pretenia modificar. Entre les modificacions que s’observen la més important pot ser era la de l’entorn del carrer de la Riera Blanca, on surten dos nous carrers que s’emporten per davant bastants edificis, alguns avui es consideren patrimoni arquitectònic de la ciutat, com els edificis de la plaça del Caudillo (actual Guernica). Al carrer de Vallparda s’augmentava l’ample de la via afectant els edificis,…

El 17 d’abril de 1974 el Tribunal Contenciós-Administratiu, per sorpresa, desestima la demanda dels veïns però es tornà amb un recurs al Tribuna Suprem.

El 15 de juliol de 1975, segons La Vanguardia, encara no s’havia fet res, i el 20 de novembre del mateix any va morir Franco,… mai va arribar resposta del Tribunal Suprem, el pla mai es va aplicar,…

Un parell més d’apunts: l’AV de Collblanc la Torrassa va ser la primera que es va formar com a tal a l’Hospitalet de Llobregat i es va començar a fraguar al carrer del Llobregat, concretament al Bar Rius i a l’any 1970 es va traslladar al carrer de Llançà, crec que no m’equivoco si dic que aquesta AV és encara una de les més actives. El segon apunt és que el periodista J.M. Puig de Bellacasa, que trobareu als articles de la Vanguardia que faig referència, era de la Torrassa,…

Pot ser m’he deixat alguna cosa, si es així podeu completar l’article amb els vostres comentaris.

REFERÈNCIES