Les fonts de tota la vida
A l’Hospitalet tenim algunes fonts per beure que tenen una historia darrere, podríem parlar de la de la plaça del Repartidor (1867), de la de la plaça Espanyola (1905), de la de la plaça de la Constitució (XIX?),… o per què no, de la del passeig de Bellvitge, construïda pels propis veïns a finals dels anys 70. Fonts desaparegudes, com la del camí de la Fonteta, la font de la Puda, o la que existia al costat de l’ermita de Bellvitge,… suposo que hi ha més exemples.
Però i les de tota la vida?, ja sabeu, aquelles columnes de ferro negre que trobem a les cantonades dels carrers, que de tant veure-les ja ni les veiem, i ja no gosem ni a beure per si ens contagien quelcom. i aquestes? tenen històries?
No he trobat qui va dissenyar aquestes fonts tan i tan populars, però el que sí he trobat és que algunes són molt antigues, dels inicis del segle XX, i inclús al lloc web patrimoni.gencat cinc diu que formen (o van formar) part del nostre patrimoni, menciona les del carrer de Muns, carrer de Santa Eulàlia, Can Boixeres, Parc de la Marquesa i Plaça dels Avis; però pot ser hi ha més.
A la pàgina anterior també he trobat aquestes fotografies realitzades per Gaspar Coll i Rosell a l’abril de 1986. No sé si encara existeixen, ja que no reconec els carrers on van ser fotografiades.
Fa un temps MuNh Radeac escrivia a aquest bloc “La font que dius abans estaba situada a l’entrada del carrer [del Parral] i era el lloc on hi anaven a “buscar” aigua perque, llavors a les cases, al menys a la meva, no teniem aigua corrent. ¡La de viatges que he fet a aquesta font!” i això és el que passava a molts llocs de la nostra ciutat, quan es van instal·lar era per cobrir les necessitats d’aigua potable dels veïnat, ja que si no tenies ni aigua corrent ni pou i volies beure aigua potable, sols et quedava la font del costat… deixo una foto de la ara solitària font a que es referia MuNh
També vull compartir aquest vídeo on la Mila entrevista en ple carrer a membres del Grup Memòria de Barri la Torrassa a propòsit de la font que espero que encara trobem a la cantonada dels carrers d’Holanda amb Santiago Apòstol, amb diuen més de 70 anys d’antiguitat!.
I si teniu cap record sobre aquests elements urbans en extinció,… expliqueu, expliqueu,…
REFERÈNCIES
Fonts públiques de l’Hospitalet al lloc web patrimoni.gencat
Carrer del Parral, anys 60
La Teresa Arnal em va enviar dissabte passat aquestes dues imatges del carrer del Parral, fetes mirant cap Just Oliveras, i la veritat és que són molt interessants, primer perquè són les primeres fotografies amb certa antiguitat que veig d’aquest carrer (no surt ni al llibre “l’Abans,…” de la Mireia Mascarell, que té unes 1200 imatges de la ciutat). Són interessants per que veiem el carrer tal com era fa uns 5o anys, i no sols el carrer sinó com vestia la Teresa per anar al col·legi i també els regals que li van portar els reis aquell any, i això ens ajuda a transportar-nos a aquells anys.
Teresa anomena els patis que es veuen a la dreta de la foto com eixides, i ens diu que la seva iaia tenia allà les gallines i els conills, també ens diu que l’edifici amb dues teulades que veiem a ma dreta de la sortida cap a la rambla es va tirar a terra i actualment trobem un bloc de pisos. Aquests edificis es diuen les Cases Barates, de l’arquitecte hospitalenc Ramon Puig i Gairalt, i ja vam parlar a una altra entrada al bloc dels dos que encara ens queden, actualment patrimoni arquitectònic de la ciutat.
Un altre record que ens ofereix és que l’edifici de l’altre cantó del carreró que porta a la rambla era una fàbrica, i que es va cremar a finals dels 60. Això em planteja un dubte: Es possible que aquest incendi afectés a la Casa Barata desapareguda, i per això es tirés a terra? Encara no ho sabem,…
Ahir vaig descobrir al llibre “Història de l’Hospitalet – Una síntesi del passat com a eina de futur” (1997) del Centre d’Estudis una història curiosa d’aquest carrer, que diu: “D’altra banda es pot confirmar la hipòtesi de Joan Casas sobre les «Cases d’en Samada». Aquesta filera de vivendes que avui es conserven al carrer Parral, gairabé segur que són els «edificis» de Bartolomé Samada on tenia 25 telers l’any 1846. Els germans Samada llogaven la casa amb els telers obtenint així una doble renda” L’he preguntat a Teresa si tenia més dades d’aquesta història, però la seva familia va arribar d’un poble de Tarragona a principis del segle XX. De totes maneres m’ha dit que preguntarà pel carrer,… Esperem les seves notícies,… Ah! i moltes gràcies!
Carrer del Parral, 2011
Avui he anat a donar una passejada pel barri del Centre, concretament he anat a fer unes fotos de les petites cases que encara queden de la primera meitat del segle XIX, de quan l’Hospitalet era un encantador poblet d’uns 2500 habitants, em refereixo als carrers Joan Pallarés, Santa Bàrbara, Sant Joan i el Parral.
Ja havia estat a aquests carrers moltes vegades però avui anava amb uns altres ulls, no és el mateix passar per un lloc com una maleta que va cap a un destí sense fixar-se en res, que fer tot el contrari, es a dir, anar expressament amb els ulls ben oberts.
La primera parada va ser al carrer del Parral. Vaig entrar per la Riera de la Creu, mitjaçant una espècie de passatge que no es veu fins que te’l trobes de cop, al final d’una espècie de plaça amb una font. Entrar dins del carrer és com trobar-se dins d’una illa de l’Eixample de Barcelona, envoltat de finestres fins a una alçada bastant considerable, dona una sensació bastant estranya, com de sentir-se observat per tots costats,… però si no puges molt la mirada et trobes dins d’un petit carrer de cases de planta baixa i pis que recorda ben be al d’un poble, com el que deia al principi.
El carrer Parral es va obrir a la segona dècada del segle XIX, es a dir, que s’apropa als 200 anys d’antiguitat i segurament de resistència, sobre tot als últims 50, ja que els que van construir la “gran muralla”, segur que també perseguien aquestes petites cases.
Al 1987 tot el carrer com a conjunt es va incorporar al catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, però al de l’any 2001 es va preferir no incorporar-lo per diferents causes.
No sé si algú de vosaltres coneix alguna historia d’aquest lloc,…
Barri del Centre, 1850
Avui farem una visita als carrers i indrets del barri del Centre i rodalies de l’any 1850, gràcies a un dibuix, part d’una sèrie de diferents anys, que va fer en Valentí Julià a l’any 1983, segons projecte de Francesc Marcé i Sanabra. Aquests dibuixos són en color, però he trobat aquest tan gran a internet (heu de picar a sobre per augmentar-lo) i he decidit compartir-lo.
Sols he assenyalat vint cases o carrers per no emplenar el dibuix de numerets, però podriem posar més, per cert algú sap els noms de les masies que es situen als números 4, 6, i 14?
- Ca n’Agustí o Ca n’Angulo (Caserna de la Remunta)
- Can Famades, a Cornellà, al costat del carrer Major i el carrer Femades
- Mas Burguera o Modolell de la Torre (amb la Talaia)
- ¿?
- Can Sumarro
- Carrer de Sant Roc al carrer Xipreret amb carrer Riera de l’Escorxador
- Can Riera
- Carrer Xipreret (o dels Republicans)
- Casa Espanya (Can Llunell, Can Molines)
- L’Harmonia (Torre Blanca)
- Esglèsia antiga de Santa Eulàlia de Mèrida
- Rectoria i la palmera, que encara avui existeix!
- Can Buxeres (Casa Alta o Casa Alemany)
- Canal de la Infanta
- Carrer de Sant Joan amb carrer Riera de la Creu
- Carrer Santa Bàrbara
- Carrer de Joan Pallarés
- Carrer del Centre
- Carrer del Parral
- Can Tres (al mateix lloc que l’actual Centre Catòlic)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac Aqui, ja es veu casa meva. Car que encara jo no havía nascut. I com ho troves? Mira que jo busco i busco i busco :))
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Segur que es veu,… que és la que està al costat del 14?
- MuNh Radeac Si es clar, la que está al costat del 14. El que no es veu es la línea del FFCC. No estava construida?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No, és de l’any 1854 🙂
- Xènia Aida hola, m’havien dit que la palmera de l’església és la més antiga de Catalunya, inclús més que la de la catedral. algú sap alguna cosa?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Lamentablement a l’Hospitalet no existeix la figura de protecció “arbre monumental”, i no sé si hi ha estudis sobre aquesta palmera, si existeixen, jo no els he vist,… http://avbellvitge.wordpress.com/2009/02/06/el-arbres-de-lhospitalet-de-llobregat/ Sobre la palmera, si fem cas al dibuix, almenys té 160 anys
L’entorn del carrer Riera de la Creu als anys 50-60
Avui, una imatge de l’Hospitalet Centre de finals dels 50-principis dels 60 que m’ha enviat en MuNh Radeac. He posat alguns cartellets indicant alguns carrers i el ferrocarril per intentar fer el paisatge més recognoscible.
Segons ens comenta “Es la zona donde acamparon mis infancias. Mi primer “cole” Can Bori, a la izquierda de la foto, y mi primera vivienda, arriba izquierda
A sota una imatge actual on encara perduren el conjunt de casetes protegides del carrer de Santa Barbara, o les casetes del carrer del Parral, que també van estar protegides com a patrimoni arquitectònic de la ciutat des de l’any 1985 fins al 2001, quan van decidir que no calia protegir-les. De manera similar va passar amb les del carrer Sant Joan, al 2001 van decidir que ja no feia falta protegir-les per que ja s’havien enderrocat.
La casa de dalt de tot de la Riera de la Creu, el primer habitatge de MuNh, entre les vies i el canal de la Infanta, ja va sortir en una altra entrada al facebook:
http://www.facebook.com/photo.php?fbid=115022015184061&set=a.115021885184074.14354.110343845651878
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac Es la zona donde acamparon mis infancias. Mi primer “cole” Can Bori, a la izquierda de la foto, y mi primera vivienda, arriba izquierda.
- Conchi Martin González A ese cole fuimos mis hermanos y yo cuando llegamos de Málaga, allá por los años 63-64.
- Ana Villaescusa Dónde está el Can Bori? no logro verlo
- MuNh Radeac Tal vez no se vea, pero creo que es el edificio que está mas a la izquierda de la foto, situado un poco en diagonal (?)
L'Hospitalet de Llobregat 