Faema i els seus voltants, 1968
Faema va ser una de les primeres grans empreses que es va instal·lar al carrer dels Motors, quasi en el límit actual amb Barcelona. Va arribar als anys 60, com a filial de la mateixa marca italiana, que ja havia desembarcat a Barcelona l’any 1954. A aquesta fàbrica es feien màquines de cafè per l’hostaleria, i a pesar dels molts canvis, encara hi fan, però sota el nom de Quality Espresso, que crec que manté Faema com a marca.
La fotografia segurament és de l’any 1968, ja que és la mateixa que surt en un anunci de El Mundo Deportivo d’aquell any, el deixo a les referències. A part de que a aquells anys la fàbrica es trobava pràcticament envoltada de camps, veureu també que pel seu costat passava un canal, era la pluvial de la Farola, que baixava des del cementiri, recollia l’aigua del sector de Bellvitge, i posteriorment passava a tocar de Can Pi; aigües avall d’aquesta fotografia seguia en línia recta cap el far. La pista que la segueix de forma paral·lela era la carretera del far, que ara es diu carrer de Miguel Hernández
Aquí sota deixo una foto de 1967, on incorporo el recorregut de la carretera i pluvial de la Farola, també he posat algunes referències més per que us situeu, ja que aquesta zona ha canviat moltíssim. Camps com aquests sols en queden uns quants a cal Trabal, i pel que va dir ahir l’alcaldessa, em sembla que per molt poc temps,…
La fàbrica actualment és així, té el mateix aspecte però amb plaques solars.
REFERÈNCIES
Accident de la planta de Repsol-Butano, 1996
Al munt de fotografies que Joaquim Pol té a flickr també he trobat aquestes de l’accident que va sofrir la planta de gas liquat de Repsol-Butano al carrer Motors, el 19 de juliol de 1996 i que va causar un mort i un ferit greu. A partir d’aquell dia la planta va deixa de funcionar fins que es va finalitzar el seu desmantellament, l’agost del 2008, quasi un any abans del que havia previst l’empresa abans de l’accident, quan l’any 1994 va arribar a un acord amb l’ajuntament.
Aquesta planta es va instal·lar a l’Hospitalet l’any 1965 i era molt important, va arribar a produir el 90% de les bombones que es consumien a Catalunya, emmagatzemant fins 6000 m³ de gas liquat. Quan es va tancar l’empresa va donar al museu de la ciutat la bombona número 1 i la 100 milions.
A les imatges els bombers es troben refrescant els dipòsits de butà i propà per evitar que explotin. Cada dipòsit tenia 24 m de diàmetre, format per 600 tones d’acer, amb un grossor de 3 centímetres.
REFERÈNCIES
- Periòdic l’Hospitalet, 18 d’octubre de 1994
- Periòdic l’Hospitalet, 18 de novembre de 1995
- La Vanguardia, 20 de juliol de 1996 primera pàgina– segona pàgina – portada
- La Vanguardia, 21 de juliol de 1996
- La Vanguardia, 23 de juliol de 1996
- La Vanguardia, 24 de juliol de 1996
- Periòdic l’Hospitalet, 8 de setembre de 1996
- Periòdic l’Hospitalet, 7 d’octubre de 1996
- La Vanguardia, 5 de juny de 1997
- Periòdic l’Hospitalet, 19 de juny de 1997
- La Vanguardia, 1 d’agost de 1998
- Periòdic l’Hospitalet, 2 de novembre de 1998 portada – noticia
- Galeries de Joaquim Pol a flickr
Els habitatges dels treballadors de la la RENFE
Avui sortim a investigar fora de l’Hospitalet de Llobregat, anem a l’encreuament entre el carrer dels Motors i el de la Metal·lúrgia, allà trobarem un element que la ciutat de Barcelona ha considerat part del seu patrimoni arquitectònic (nivell de protecció D), encara que es troba una mica fet pols. A la imatge següent podeu veure on ens trobem (el nord es troba a sota); la línia blava és el límit entre Barcelona i l’Hospitalet, i el que anem a veure és l’edifici allargat.
És un conjunt de cases que es van construir entre 1925 i 1927 pels treballadors de la companyia de tren MZA (Madrid- Saragossa- Alacant) de l’antiga línia Barcelona-Vilanova-Valls. A algun plànol les anomenen com a “habitatges dels ferroviaris” i a un plànol del Port Franc de 1927 apareixen com a “Casa de los empleados de la estación”, ja que es troben al costat de l’estació de can Tunis (Casa Antúnez).
Aquests 17 habitatges aparellats abans es trobaven aïllats, entre camps i masies, a prop del grup molt més nombrós d’habitatges coneguts com “casas baratas” o d’Eduardo Aunós, i construïts pocs anys després de las dels ferroviaris.
A la imatge següent podeu veure la seva situació, quan s’estava edificant la SEAT a mitjans dels anys 50, també veureu que la teulada dels habitatges es diferent, encara que no s’acaba de distingir molt bé que havia abans,…
A les següents fotografies podeu veure l’estat actual de l’edifici, algunes cases es troben habitades i d’altres tapiades, algunes façanes cuidades, i d’altres deixades,… A aquesta primera, podeu veure la façana lateral més propera a l’Hospitalet, la que dona al carrer de la Metal·lúrgia, i on es veu que existia una “planta de llenado”, que portava el nom d’Hospitalet. No sé si es refereix a una gasolinera,…
També crec que és interessant aquest fragment del programa “Callejeros” facilitat per l’Andreu Martínez Sánchez i la Katy López Marín del grup de facebook “Generación de los 50 En el Grupo de Viviendas Eduardo Aunos(Casas baratas)” on podreu veure com són les cases per dins i també escoltar records d’aquella zona:
REFERÈNCIES
El xoc de trens del 9 de gener de 1961
Aquest és probablement l’accident més greu succeït al nostre municipi al llarg del segle XX. A les 7:25 del 9 de gener de 1961, fa 50 anys, a un pas nivell que es situava molt a prop de l’autovia de Castelldefels, i on actualment hi ha un pont (que uneix l’avinguda d’Amèrica i el carrer dels Motors), van xocar un mercaderies que venia de Sants i un de passatgers que venia de València amb 360 persones. Amb el xoc tots dos trens van descarrilar, i van quedar fets un munt de ferralla, tant que les labors de rescat van durar fins les 16 hores. Van morir 24 persones, i més de 50 van resultar ferides.
M’estalvio els detalls; fa uns dies el bloc de l’hemeroteca de la Vanguardia va fer un article sobre aquest succés, des d’on s’enllacen les diferents noticies que van publicar en aquells dies. També us deixo l’enllaç a la revista Blanco y Negro del diari ABC on hi ha un reportatge fotogràfic de varies pàgines. He incorporat una imatge aèria de l’any 1947, és bastant anterior, però l’aspecte de la zona crec que no va variar molt.
REFERÈNCIES
L'Hospitalet de Llobregat 