Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer Major

Uns carabiners persegueixen a un carreter fins a la Remunta, 1896

Aquí teniu l’història d’un malentès que va alarmar als veïns d’un poble que es deia l’Hospitalet de Llobregat i que no arribava als 5000 habitants. 

No és una gran història, però el seu estudi m’ha ensenyat un parell de coses que volia compartir amb vosaltres. Primer el que és un guarnicionero, que en català es diu baster, es a dir, aquells que confeccionen, adoben i venen els guarniments de les bèsties de càrrega, una feina que festes populars com els Tres Tombs encara van mantenint. Us deixo les eines de l’ofici

Una altra cosa que no coneixia era la chaquetilla de rayadillo dels carabiners. El rayadillo o mil ratlles era un teixit fresc i còmode que teia ratlles verticals obscures, molt properes entre si, sobre un fons clar, i que es va utilitzar als uniformes militars de les colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines,…) des de 1886 fins al 1899, any en que es van retirar d’elles. Era tan còmode que posteriorment durant l’estiu també es va adoptar a Espanya per l’exercit metropolità i també al Marroc, fins l’any 1914, que es va passar al caqui.

Aquests carabiners segurament serien del port, ja que va ser un mes i mig abans quan van adoptar la guerrera de rayadillo, i pot ser el carreter encara no s’havia assabentat.

Ja que no he trobat cap fotografia de carabiners del port vestits de rayadillo, us poso aquests tres soldats que van participar a la primera guerra del Rif (1893-1894).


i també la d’un carabiner del Prat a la desembocadura del Llobregat, també vestit amb el rayadillo, a una imatge de principis del segle XX.

REFERÈNCIES

Anuncis

La font de la plaça de la Constitució

Aquesta que segueix és una de les postals clàssiques de la nostra ciutat, el que veieu és el mercat del Centre abans de que al 1933 la plaça es pavimentés i es construís a sobre una coberta, obra de Ramon Puig i Gairalt, l’arquitecte municipal. Aquest espai pel mercat es va inaugurar l’any 1898 i va servir per tal de que els comerciants marxessin del carrer Major a un lloc més adient on provoquessin menys molèsties.

Una de les últimes dades clau que he trobat, fantàstica per datar fotografies, és que  l’any 1911 s’instal·là l’enllumenat elèctric a la nostra ciutat. Crec que aquestes faroles que es veuen funcionaven a gas, per tant la fotografia seria anterior a aquell any.

 

Un altre element que podem veure a la fotografia és una font (amb farola), allà on es troben els nens asseguts. Aquesta font des de fa molts anys, pot ser des de 1925, quan es va cobrir el mercat, la podeu trobar a la plaça de la Constitució. Com veieu, a sobre encara té un segment del pal de la farola.

REFERÈNCIES

 


Carrer Major, primeres dècades del segle XX

Avui una altra postal del carrer Major, en aquest cas és la número dos d’una sèrie que es deia els nostres carrers i places i que va publicar la revista el Tot l’Hospitalet en no he sabut trobar quin any. Concretament aquesta va estar cedida per Monrós, una botiga de fotografia situada al carrer de Roselles.

A la imatge veiem l’antic temple de Santa Eulàlia de Mèrida, per tant la imatge és anterior al 1936, i bé, estic buscant quan van penjar els fanals,… crec que pot ser una bona referència per acabar de datar la imatge.


Les balustres de ceràmica hospitalenca

Avui torno a rememorar un text del Periodico del Llobregat, on a pesar de ser una publicació d’àmbit comarcal i també de la seva curta durada (1982-85), podem trobar molts articles sobre la història i el patrimoni de la nostra ciutat dels quals aprendre.

L’article d’avui és de Francesc Marcè i Sanabra, un hospitalenc que va tenir un paper fonamental en la protecció i difussió d’això que comentava abans, la nostra història i patrimoni, tant amb la seva gran multitud d’escrits, com des de la direcció del des de fa massa anys tristement buit Museu d’Història,…

Ens parla sobre uns elements arquitectònics en que, sincenrament, no m’havia fixat molt, les balustres, i que a partir de la lectura d’aquest text crec que estic agafant una mena de tortículis de tant mirar cap a la part superior dels edificis, sols per tal d’intentar identificar el material de que estan fets, la seva geometria i si estan coberts o no,… però millor us deixo amb l’article del sabi:

No podia deixar l’article sense ilustar-lo amb unes fotografies, i ahir vaig aprofitar que la passejada per defensar el canal de la Infanta era al costat per apropar-me a alguns dels edificis que menciona Francesc Marcè, i fixar-me en aquests elements 25 anys després.

A la primera imatge veiem la balustrada dels edificis dels números 29-31 del carrer (Nou) de l’Esglèsia, on veiem que els colors espuris s’han cansat de cobrir les balustres i cauen deixant veure la ceràmica.

Les del edifici del carrer Major, número 7, ja no són de color verd, i que a pessar de la meva ignorància en aquests temes, gosaria a dir que semblen noves i a més de pedra artificial.

Les del carrer de les Roselles, 31-33, amb aqueta geometria que recorda uns arcs gòtics, continuen pintades del mateix color que tota la façana.

Per tancar una altra fotografia, també del carrer de les Roselles, amb les balustres crec que recobertes, però en tot cas amb un color més proper a l’original.

REFERÈNCIES

Aquesta publicació la podeu trobar al XAC


Carrer Major, 190?

Avui repeteixo i torno al carrer Major, aquesta vegada una postal més antiga encara que l’anterior, probablement del primer lustre del segle XX.

A la banda dreta del carrer actualment trobem un edifici amb un balcó semicircular (mireu la imatge inferior), allà feia uns anys existia la pastisseria Santa Eulàlia (Ca la Montserrat) però va desaparèixer quan el van restaurar. Aquest edifici forma part del nostre patrimoni arquitectònic i segons la seva fitxa es va acabar de construir a l’any 1904; com no el veig a la postal, crec que la fotografia seria anterior a aquest any.

Veig que hi han cables elèctrics, però ara no trobo quan va arribar la llum a la ciutat,… Una dada que he trobat: Girona és considerada la primera ciutat espanyola i la segona d’Europa que va tenir enllumenament públic elèctric a l’any 1883. A la imatge veig cables, però no cap llum per il·luminar el carrer,… tampoc es veia a la imatge del mateix carrer que considero de 1910.

Molta gent al carrer, molts nens, suposo que una càmera seria tot un esdeveniment i fins i tot hi ha curiosos que s’aboquen a les finestres. També es veu una cabra i carros ja a prop de l’església. L’estanc, i uns ferrers a l’altre costat del carrer, a un edifici que encara existeix, igual que els que li segueixen cap a la plaça de l’Ajuntament. El sòl del carrer és de terra, encara sense empedrar, caldria esperar fins al 1915.


El carrer Major, 1910?

Avui una postal del Carrer Major de l’editor A.T.V. (Àngel Toldrà Vianzo) de les 12 que van sortir de la nostra ciutat (amb numeració 3760-3771).  La data de la fotografia no la sé, pèro ATV va començar a editar a l’any 1906 i va finalitzar al 1911 amb la postal número 4577, per altres dades que trobareu al text que he enllaçat a sota, calculo que la imatge és de l’any 1910.

A la foto sembla estiu, veiem alguns nens amb màniga i pantalons curts i d’altres amb uniforme. El sol cau vertical, així que estem al migdia,…

L’antiga Santa Eulàlia de Mèrida la trobem al fons i fins ella veiem penjant de les façanes diversos cartells de comerços, a l’esquerra, després d’un forn de pa, l’únic que es distingeix diu “Casa Comida del Llobregat”, Tots dos edificis ja fa temps que van ser enderrocats.


També podem veure la seu del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (Can Casas o antiga casa Macario Golferichs) i la casa següent, que si la comparem amb una imatge actual veiem que tenia una planta menys, també es veu l’entrada al carrer del Xipreret, més estreta que ara, ja que van tirar a terra una antiga vaqueria. A la dreta, la cantonada amb el carrer de Sant Roc, que està igual,…

REFERÈNCIES 

Cronologia i fotògrafs de la sèrie general ATV, de Jaume Tarrés Pujol


El Pont del carrer Major

Rafael d’Amat (1746-1819), baró de Maldà, va escriure molt, però molt,… diguem que des de 1769 fins 1816 no va parar d’escriure el seu Calaix de Sastre, un diari que va acabar tenint 50.000 pàgines, que es diu ràpid. Escrivia sobre tot el que l’envoltava i gracies a això ara podem conèixer la Barcelona d’aquells anys (des del seu punt de vista), i també l’Hospitalet, ja que en ocasions s’estava a les seves tres cases hospitalenques, o bé baixava des de la que tenia a Esplugues.

Una de les dades que ens va fer arribar és que entre la rectoria, l’edifici amb els arcs que veieu aquí sota, i l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida existia un pont cobert. L’únic que he trobat sobre ell és un dibuixet que es va realitzar als anys 60 del segle passat i que també incorporo a sobre d’aquesta imatge tan maca. Fa un temps vaig publicar una recreació del barri del Centre al 1850 i sortia encara el pont, però no sé quan de temps més va durar,…

REFERÈNCIES