Uns carabiners persegueixen a un carreter fins a la Remunta, 1896
Aquí teniu l’història d’un malentès que va alarmar als veïns d’un poble que es deia l’Hospitalet de Llobregat i que no arribava als 5000 habitants. 
No és una gran història, però el seu estudi m’ha ensenyat un parell de coses que volia compartir amb vosaltres. Primer el que és un guarnicionero, que en català es diu baster, es a dir, aquells que confeccionen, adoben i venen els guarniments de les bèsties de càrrega, una feina que festes populars com els Tres Tombs encara van mantenint. Us deixo les eines de l’ofici
Una altra cosa que no coneixia era la chaquetilla de rayadillo dels carabiners. El rayadillo o mil ratlles era un teixit fresc i còmode que teia ratlles verticals obscures, molt properes entre si, sobre un fons clar, i que es va utilitzar als uniformes militars de les colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines,…) des de 1886 fins al 1899, any en que es van retirar d’elles. Era tan còmode que posteriorment durant l’estiu també es va adoptar a Espanya per l’exercit metropolità i també al Marroc, fins l’any 1914, que es va passar al caqui.
Aquests carabiners segurament serien del port, ja que va ser un mes i mig abans quan van adoptar la guerrera de rayadillo, i pot ser el carreter encara no s’havia assabentat.
Ja que no he trobat cap fotografia de carabiners del port vestits de rayadillo, us poso aquests tres soldats que van participar a la primera guerra del Rif (1893-1894).
i també la d’un carabiner del Prat a la desembocadura del Llobregat, també vestit amb el rayadillo, a una imatge de principis del segle XX.
REFERÈNCIES
La font de la plaça de la Constitució
Aquesta que segueix és una de les postals clàssiques de la nostra ciutat, el que veieu és el mercat del Centre abans de que al 1933 la plaça es pavimentés i es construís a sobre una coberta, obra de Ramon Puig i Gairalt, l’arquitecte municipal. Aquest espai pel mercat es va inaugurar l’any 1898 i va servir per tal de que els comerciants marxessin del carrer Major a un lloc més adient on provoquessin menys molèsties.
Una de les últimes dades clau que he trobat, fantàstica per datar fotografies, és que l’any 1911 s’instal·là l’enllumenat elèctric a la nostra ciutat. Crec que aquestes faroles que es veuen funcionaven a gas, per tant la fotografia seria anterior a aquell any.
Un altre element que podem veure a la fotografia és una font (amb farola), allà on es troben els nens asseguts. Aquesta font des de fa molts anys, pot ser des de 1925, quan es va cobrir el mercat, la podeu trobar a la plaça de la Constitució. Com veieu, a sobre encara té un segment del pal de la farola.
REFERÈNCIES
- Document de l’arxiu municipal sobre l’exposició Breu història i evolució del Mercat del Centre
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat, Recull gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i publicat per l’Editorial Efadós a l’octubre de 2003
Carrer Major, primeres dècades del segle XX
Avui una altra postal del carrer Major, en aquest cas és la número dos d’una sèrie que es deia els nostres carrers i places i que va publicar la revista el Tot l’Hospitalet en no he sabut trobar quin any. Concretament aquesta va estar cedida per Monrós, una botiga de fotografia situada al carrer de Roselles.
A la imatge veiem l’antic temple de Santa Eulàlia de Mèrida, per tant la imatge és anterior al 1936, i bé, estic buscant quan van penjar els fanals,… crec que pot ser una bona referència per acabar de datar la imatge.
Les balustres de ceràmica hospitalenca
Avui torno a rememorar un text del Periodico del Llobregat, on a pesar de ser una publicació d’àmbit comarcal i també de la seva curta durada (1982-85), podem trobar molts articles sobre la història i el patrimoni de la nostra ciutat dels quals aprendre.
L’article d’avui és de Francesc Marcè i Sanabra, un hospitalenc que va tenir un paper fonamental en la protecció i difussió d’això que comentava abans, la nostra història i patrimoni, tant amb la seva gran multitud d’escrits, com des de la direcció del des de fa massa anys tristement buit Museu d’Història,…
Ens parla sobre uns elements arquitectònics en que, sincenrament, no m’havia fixat molt, les balustres, i que a partir de la lectura d’aquest text crec que estic agafant una mena de tortículis de tant mirar cap a la part superior dels edificis, sols per tal d’intentar identificar el material de que estan fets, la seva geometria i si estan coberts o no,… però millor us deixo amb l’article del sabi:
No podia deixar l’article sense ilustar-lo amb unes fotografies, i ahir vaig aprofitar que la passejada per defensar el canal de la Infanta era al costat per apropar-me a alguns dels edificis que menciona Francesc Marcè, i fixar-me en aquests elements 25 anys després.
A la primera imatge veiem la balustrada dels edificis dels números 29-31 del carrer (Nou) de l’Esglèsia, on veiem que els colors espuris s’han cansat de cobrir les balustres i cauen deixant veure la ceràmica.
Les del edifici del carrer Major, número 7, ja no són de color verd, i que a pessar de la meva ignorància en aquests temes, gosaria a dir que semblen noves i a més de pedra artificial.
Les del carrer de les Roselles, 31-33, amb aqueta geometria que recorda uns arcs gòtics, continuen pintades del mateix color que tota la façana.
Per tancar una altra fotografia, també del carrer de les Roselles, amb les balustres crec que recobertes, però en tot cas amb un color més proper a l’original.
REFERÈNCIES
Carrer Major, 190?
Avui repeteixo i torno al carrer Major, aquesta vegada una postal més antiga encara que l’anterior, probablement del primer lustre del segle XX.
A la banda dreta del carrer actualment trobem un edifici amb un balcó semicircular (mireu la imatge inferior), allà feia uns anys existia la pastisseria Santa Eulàlia (Ca la Montserrat) però va desaparèixer quan el van restaurar. Aquest edifici forma part del nostre patrimoni arquitectònic i segons la seva fitxa es va acabar de construir a l’any 1904; com no el veig a la postal, crec que la fotografia seria anterior a aquest any.
Veig que hi han cables elèctrics, però ara no trobo quan va arribar la llum a la ciutat,… Una dada que he trobat: Girona és considerada la primera ciutat espanyola i la segona d’Europa que va tenir enllumenament públic elèctric a l’any 1883. A la imatge veig cables, però no cap llum per il·luminar el carrer,… tampoc es veia a la imatge del mateix carrer que considero de 1910.
Molta gent al carrer, molts nens, suposo que una càmera seria tot un esdeveniment i fins i tot hi ha curiosos que s’aboquen a les finestres. També es veu una cabra i carros ja a prop de l’església. L’estanc, i uns ferrers a l’altre costat del carrer, a un edifici que encara existeix, igual que els que li segueixen cap a la plaça de l’Ajuntament. El sòl del carrer és de terra, encara sense empedrar, caldria esperar fins al 1915.
El carrer Major, 1910?
Avui una postal del Carrer Major de l’editor A.T.V. (Àngel Toldrà Vianzo) de les 12 que van sortir de la nostra ciutat (amb numeració 3760-3771). La data de la fotografia no la sé, pèro ATV va començar a editar a l’any 1906 i va finalitzar al 1911 amb la postal número 4577, per altres dades que trobareu al text que he enllaçat a sota, calculo que la imatge és de l’any 1910.
A la foto sembla estiu, veiem alguns nens amb màniga i pantalons curts i d’altres amb uniforme. El sol cau vertical, així que estem al migdia,…
L’antiga Santa Eulàlia de Mèrida la trobem al fons i fins ella veiem penjant de les façanes diversos cartells de comerços, a l’esquerra, després d’un forn de pa, l’únic que es distingeix diu “Casa Comida del Llobregat”, Tots dos edificis ja fa temps que van ser enderrocats.
També podem veure la seu del Centre d’Estudis de l’Hospitalet (Can Casas o antiga casa Macario Golferichs) i la casa següent, que si la comparem amb una imatge actual veiem que tenia una planta menys, també es veu l’entrada al carrer del Xipreret, més estreta que ara, ja que van tirar a terra una antiga vaqueria. A la dreta, la cantonada amb el carrer de Sant Roc, que està igual,…
REFERÈNCIES
Cronologia i fotògrafs de la sèrie general ATV, de Jaume Tarrés Pujol
El Pont del carrer Major
Rafael d’Amat (1746-1819), baró de Maldà, va escriure molt, però molt,… diguem que des de 1769 fins 1816 no va parar d’escriure el seu Calaix de Sastre, un diari que va acabar tenint 50.000 pàgines, que es diu ràpid. Escrivia sobre tot el que l’envoltava i gracies a això ara podem conèixer la Barcelona d’aquells anys (des del seu punt de vista), i també l’Hospitalet, ja que en ocasions s’estava a les seves tres cases hospitalenques, o bé baixava des de la que tenia a Esplugues.
Una de les dades que ens va fer arribar és que entre la rectoria, l’edifici amb els arcs que veieu aquí sota, i l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida existia un pont cobert. L’únic que he trobat sobre ell és un dibuixet que es va realitzar als anys 60 del segle passat i que també incorporo a sobre d’aquesta imatge tan maca. Fa un temps vaig publicar una recreació del barri del Centre al 1850 i sortia encara el pont, però no sé quan de temps més va durar,…
REFERÈNCIES
Barri del Centre, 1850
Avui farem una visita als carrers i indrets del barri del Centre i rodalies de l’any 1850, gràcies a un dibuix, part d’una sèrie de diferents anys, que va fer en Valentí Julià a l’any 1983, segons projecte de Francesc Marcé i Sanabra. Aquests dibuixos són en color, però he trobat aquest tan gran a internet (heu de picar a sobre per augmentar-lo) i he decidit compartir-lo.
Sols he assenyalat vint cases o carrers per no emplenar el dibuix de numerets, però podriem posar més, per cert algú sap els noms de les masies que es situen als números 4, 6, i 14?
- Ca n’Agustí o Ca n’Angulo (Caserna de la Remunta)
- Can Famades, a Cornellà, al costat del carrer Major i el carrer Femades
- Mas Burguera o Modolell de la Torre (amb la Talaia)
- ¿?
- Can Sumarro
- Carrer de Sant Roc al carrer Xipreret amb carrer Riera de l’Escorxador
- Can Riera
- Carrer Xipreret (o dels Republicans)
- Casa Espanya (Can Llunell, Can Molines)
- L’Harmonia (Torre Blanca)
- Esglèsia antiga de Santa Eulàlia de Mèrida
- Rectoria i la palmera, que encara avui existeix!
- Can Buxeres (Casa Alta o Casa Alemany)
- Canal de la Infanta
- Carrer de Sant Joan amb carrer Riera de la Creu
- Carrer Santa Bàrbara
- Carrer de Joan Pallarés
- Carrer del Centre
- Carrer del Parral
- Can Tres (al mateix lloc que l’actual Centre Catòlic)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac Aqui, ja es veu casa meva. Car que encara jo no havía nascut. I com ho troves? Mira que jo busco i busco i busco :))
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Segur que es veu,… que és la que està al costat del 14?
- MuNh Radeac Si es clar, la que está al costat del 14. El que no es veu es la línea del FFCC. No estava construida?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No, és de l’any 1854 🙂
- Xènia Aida hola, m’havien dit que la palmera de l’església és la més antiga de Catalunya, inclús més que la de la catedral. algú sap alguna cosa?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Lamentablement a l’Hospitalet no existeix la figura de protecció “arbre monumental”, i no sé si hi ha estudis sobre aquesta palmera, si existeixen, jo no els he vist,… http://avbellvitge.wordpress.com/2009/02/06/el-arbres-de-lhospitalet-de-llobregat/ Sobre la palmera, si fem cas al dibuix, almenys té 160 anys
Carrer Major 59-61, La Vakeria
Avui estava llegint un text que es diu “Alguns moments històrics de l’okupació a Barcelona” i es veu que les primeres okupacions són dels anys 80. A l’any 1985 a Sants s’okupa Cros10 i a Cornellà, L’Ateneu. A l’any 1989 a Gràcia s’okupa la Kasa de la Muntanya i a l’any 1991 s’okupa la casa de les imatges, la Vakeria.
Les imatges no són molt bones, però no he trobat més. La primera és de finals dels 80, concretament és troba dins de la documentació de descatalogació de la finca que es va produir a l’any 1995, ja que des de l’any 87 formava part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. La segona imatge és de la publicació municipal L’Hospitalet, de data 16 de febrer de 1998, de quan es destrueix l’edifici, el dia 3 del mateix mes, una vegada desallotjat per la Policia Nacional.
L’edifici es va construir al segle XVIII, i sempre he escoltat que els okupes li van posar Vakeria per què una vegada va existir allà una vaqueria, encara que no l’he pogut verificar. No he trobat les raons de la catalogació, però la descatalogació és contundent: “és un exemple clar de l’existència d’errades en l’apreciació dels paràmetres que en el seu dia van dur a terme la seva catalogació. El seu estat físic està molt deteriorat i, analitzades detingudament, no presenta cap interès arquitectònic propi”
Tornant al primer paràgraf, cal dir que les ocupacions (amb “c”) a l’Hospitalet són una mica més antigues, per exemple, a finals de l’any 1977, al Gornal, es va produir la ocupació de 80 pisos d’ADIGSA buits. Es donava el cas que molts, una vegada finalitzats, s’havien reservat per funcionaris que tenien altres habitatges o estaven reservats per no se sabia qui, i no hi vivia ningú. La majoria dels ocupes havien viscut durant anys als barracons de Can Pi, i sense cap horitzó de canvi, van decidir donar la puntada a la porta d’un pis. Es van organitzar en una comissió recolzada pel barri, la premsa i l’associació de veïns, fins i tot l’Administració ho tolerava. Mica en mica es va aconseguir normalitzar la situació de molts ocupes, però aquestes ocupacions s’han continuat produint fins avui en dia, i com a exemple crec que tothom a hores d’ara coneix els lamentables fets produïts al Gornal la nit passada quan un ocupa d’un pis d’ADIGSA s’ha suicidat al ser desnonat i multat amb 9000 euros.
COMENTARIS AL FACEBOOK
Javi Bonet recuerdo cuando iva a comprar leche en bolsas de plastico ahi! XD
Carrer Major, 1910
Pot ser ja coneixeu aquesta postal ja que com a mínim surt a dos llibres sobre l’Hospitalet. Tal com diu el llibre “l’Abans…” de la Mireia Mascarell, la seva data podria rondar 1910; a la banda dreta podem veure la cistelleria de Mariagneta Farrés i la casa de la família Parera, dedicada al comerç del vi. Al final de tot l’església vella.
Al 1980 en Francesc Marcé i Sanabra escrivia quatre textos sobre aquest carrer a la revista de l’Ateneu de Cultura Popular, Xipreret. Avui, encara que és una mica llarg, transcriuré part del primer,…
“Una de les obsessions dels hospitalencs durant molts anys – jo diria que fou una constant de la nostra història- va ésser l’endreçament del sòl d’aquest carrer Major, que amb molta freqüència, cada vegada que plovia, es transformava en un veritable torrent en recollir les aigües provinents d’Esplugues i del Samontà. L’any 1806, per exemple, trobem els nostres convilatans treballant de ferm amb pics i pales al carrer esmentat o rascant-e la butxaca perquè d’altres els facin la feina. Només els dies de festa, durant aquell any, es transportaren 161 carretades de pedra de la pedrera del Port i 9 d’una pedrera dita d’en Torras. En dies feiners es mogueren 92 carretades d’arena i 88 més de pedra. Quan el dia 25 de febrer de 1808 entraven els francesos a l’Hospitalet, trobaren encara els hospitalencs eliminant roderes i tapant sots.
Aproximadament cent anys després, el problema no s’havia pas resolt. El 24 de maig de 1907, el Consistori prengué l’acord de dirigir-se al diputat a Corts pel Districte, Laureà Miró i Trepat, per pregar-li que intercedís davant del Ministeri d’Obres Públiques a fi i efecte d’assolir l’arranjament de tota la carretera des de la Riera Blanca fins al límit amb Cornellà. Dos mesos després el diputat enviava, per demostrar el seu interès, un exemplar del Diari de Sessions del Congrés on constaven les peticions que sobre el particular dirigí al ministre de Foment.
Cinc anys després es fa una petició similar també a Miró i Trepat, el qual contesta que la reparació sol·licitada s’inclou en el Pla de Carreteres de l’any.
El 1915, essent batlle el meu avi, Francesc Marcé i Codina (de sobrenom “el polític”, gràcies a les gestions del mateix diputat s’aconseguí que l’Estat invertís 25.000 pessetes en l’empedrat del carrer Major, sempre que el municipi n’aportés un 50% més, o sigui 12.500. El segon dia de la Festa Major d’aquell any, diada de Sant Roc, es procedí a la col·locació solemne de la primera pedra amb tots els ets i uts del cerimonial a l’ús. Em consta que la continuació no fou tan senzilla, ja que a l’Estat sempre li ha costat desprendre’s de diners i a l’Ajuntament mai no li ha estat fàcil obtenir-ne dels veïns.
Finalment, però, tot s’acabà feliçment. Per aquest motiu, segons sembla, el poble agraït batejà el carrer amb el nom de Laureà Miró, nom que durà una mica més que aquell empedrat, però que també, com ell mateix, a la llarga desaparegué del mapa i de la memòria dels hospitalencs. Ambdós avui constitueixen un record desdibuixat de la nostra història i el carrer Major, ben pavimentat, torna a ser de nom i de fets només el carrer Major”.
REFERÈNCIES
Ateneu de Cultura Popular de L’Hospitalet. També podeu trobar aquest text al llibre “Visions de la Història de l’Hospitalet” (2005) que recull textos del Xipreret des de 1980 al 1985.
Plaça de l’Ajuntament, final anys 20
Com han anat les vacances? Bé? M’analegro!
Comencem el nou “curs” de l’abans de l’Hospitalet de Llobregat amb una imatge de la plaça de l’Ajuntament de finals dels anys 20.
L’alcalde era en Tomás Giménez Bernabé i la ciutat rondaria els 30.000 habitants. Ens trobem dins de la primera onada d’immigració del s. XX, que ens va portat sobre tot persones dels sud d’Espanya (els denominats murcianos), i també feia pocs anys que ens havien expropiat la platja i 900 ha del sector de la Marina per tal de construir un Port Franc que mai es portaria a terme.
Dades de població i el seu creixement.
1900 – 4.984 habitants
1910 – 6.905 (+ 38 %)
1920 – 12.360 (+ 79 %)
1930 – 37.650 (+ 300 %)
1940 – 51.249 ( + 36 %)
A l’esquerra es pot veure l’edifici de l’Ajuntament (1894 – actualitat) i a la dreta l’església de Santa Eulàlia de Mèrida (s. XVI-1936),…
REFERÈNCIES
Imatge de la revista de Madrid, “La Esfera” (núm 738) del 25 de febrer de 1928
Dades demogràfiques: Wikipedia
- Marta Martin Ostresss, aixó ho vaig veure a una foto de la meva aviaaaaaaa!!!! uffff
- Metta Vivó ► Aquesta es l’antiga església que va ser destruïda durant la Guerra, la foto sembla ser anterior a 1936, sinó vaig equivocada
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) sí, sí Metta,… probablement 1928, ho dic a sota
- Metta Vivó ► OK, estava tan embadalida, mirant la foto, que no he llegit correctament tot el text…. m’agrada moltíssim veure les fotos que poses en aquesta pàgina.
- Marta Martin Déu meu, res a veure com és ara, la meva filla va al Tecla, és al costat, com m’agrada veure aquestes fotos antigues
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mica en mica aniré comentant més,… aquest estiu he aconseguit imatges des de les vinyes del Samontà (barri de Sanfeliu) fins als pescadors de la platja de l’Hospitalet. Ja aniran sortint! Gràcies pels vostres comentaris!
- Francisco Javier Galván Siles Impresionant! enhorabona pel teu treball! méncanta veure fotografies antigues de la ciutat.
- Chari Blazquez Bermudez M’encanten les fotos de l’antic Hospitalet, és la meva ciutat i la porto sempre al cor!
Disputes amb Cornellà, segle XIX
Avui he fet trampa i la foto que veieu és de fa res, però tot té explicació: és d’una d’aquestes discoteques que es troben al polígon Femades de Cornellà, relativament a prop dels veïns del barri del Centre del nostre municipi. Es a dir, Cornellà rep els impostos però són els veïns de l’Hospitalet els que han de suportar els problemes que generen; encara que han tingut sort i sembla que això quedarà pel record, ja que una decisió judicial els ha retirat les llicències per incompliment de la normativa urbanística.
No és un fet aïllat, també hi ha exemples amb indústries. L’única indústria de nivell alt en quant a risc químic que es troba a Cornellà, també al polígon Famades, està a un carrer de distància de l’Hospitalet, i un problema similar tenim també amb Barcelona, cinc de les seves indústries de més risc es troben a prop del límit amb el nostre municipi, no molt lluny d’on inconscientment algú va decidir construir dos hospitals ben grans.
Llegint un número de la revista Xipreret, vaig trobar referències a disputes similars, també amb Cornellà però aquesta vegada al segle XIX
En Francesc Marcé i Sanabra escriu: “Un dels ingressos més sanejats del nostre menut municipi eren els arrendaments dels hostals, fleques, tavernes i carnisseria entre d’altres (…) No cal dir que d’aquests establiments els que rendien més calerons eren els del carrer Major, perquè arreplegaven una clientela molt més nudrida. Cada tres anys, mitjançant pública subhasta, es renovava i una de les missions de l’ajuntament era protegir de possibles competidors deslleials l’arrendatari, que així venia a tenir una espècie de monopoli.
De cop i volta, però, algú que ocupava alguna d’aquelles cinc cases fora de terme [al carrer Major], de nom Antoni Saura, somnià fer-se ric amb poques despeses. Se n’anà a trobar els edils de Cornellà i sol·licità l’obertura d’una taverna, cosa que aconseguí pràcticament de franc, perquè els beneficis no pensava pas obtenir-los dels cornellanencs.
Fou com posar un llumí encès en una reguera de pólvora. Això passava el 1816. L’ajuntament nostre es mobilitzà immediatament i aconseguí de la Comptaduria de Propis del Corregiment, l’ordre de tancament d’aquella botiga amb l’amenaça, si no ho feia,de multar-la amb 25 lliures cada vegada que l’enxampessin venent vi.
El 1824 la cosa es repetí. Josep Norta, el nostre batlle junt amb la plana major dels regidors, el 28 de setembre s’adreçava a la Superioritat enfadadissim, i deia <<Las últimas cinco casas de la calle Mayor de este lugar, por desgracia son del término municipal de Cornellà, parage en donde ha pretendido siempre aquel Ayuntamiento planificar hornos, carnicerías, tabernas, etc a pesar de las varias y Reales órdenes que hay en contra de dichos abusos; pués es evidente que son en perjuicio de los Arrendatarios de este Lugar y fondos del Común; porqué extren el dinero de este Pueblo en beneficio del suyo>>.
I en un altre lloc afegien que no hi ha motiu més clar per a castigar que quan qui desobeeix les ordres <<es una Autoridad que valiéndose del poder que tiene, trata de usurpar los derechos de otro>>
Des de Barcelona es reprengué el consistori veí, amb ordre de tancar l’establiment conflictiu i ben aviat les aigües retornaren qal seu origen, tranquilitzades del tot”.
REFERÈNCIES
Text: Xipreret, març de 1983, també al llibre “Visions de la Història de L’Hospitalet (2005), Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Ivan Gonzalez Bolaño Como os lo trabajais!! Felicidades! y felicidades a todos los hospitalenses que hemos sufrido de alguna u otra manera a estas discotecas!( Yo incluido. Muchas veces en ruidos por la noche y algunas en mi propio coche, por desperfectos en espejos, lunetas, golpes, etc, por graciosillos que salen de las discotecas de Cornella y se dirigen al metro de Hospitalet)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues sí, sobre todo enhorabuena a los vecinos y vecinas que han sabido unir fuerzas ante y contra la pasividad de los gobernantes, y que con su tenacidad han conseguido demostrar que unidos se pueden conseguir muchas cosas. Lástima del tiempo que se tarda en hacer entrar en razón,…
- Ivan Romero Varo Precisamente yo me crié ahí. He visto como de la Campsa han hecho un pseudoparque y todo el polígono industrial. Eran campos de alcachofas, masías, higueras y alfalfa hasta llegar a Almeda (barriada de gitanos) y ahora un Corte Inglés. La casa de la taverna puede ser una grandota que hay en la esquina de la calle mayor con calle ángulo (prolongacion de famadas)? Justo frente a la Remunta. Gracias.
- Maria Garcia Cazorla YO VIVI EN EL BLOQUE DE LA AVENIDA CARRILET JUNTO A LA DISCOTECA ME ACUERDO CUANDO ESTABA LA CAMPSA, PORQUE AHI TRABAJABA MI PADRE, Y DE LA ACEQUIA QUE HABIA !!!!!!COMO HA CAMBIADO TODO!!!!!!!!!!!!AHORA LOS VECINOS NO PUEDEN NI DORMIR !!!!!!!!!!!!!!!!QUE HORROR!!!!!!!!!!!!!
El trasllat de la Talaia al 1972
L’any 1587 es va construir el mas Modolell de la Torre, del qual formava part la talaia, que estava adosada. Aquest mas es situava a l’heredat “Mas Burguera” que anava des del carrer Major fins al torrent d’en Canyet, a la sortida de l’Hospitalet cap a Cornellà, prop de l’antic escorxador municipal.
Al 1972 es decidix enderrocar el mas però conservant la talaia, i aquesta es reconstrueix a la seva ubicació actual, a prop del carrer Xipreret, a la plaça de Josep Bordonau, amb la pretensió de consolidar un nucli de caràcter medievalitzant que esdevingués un referent històric dels origens llunyans de l’Hospitalet, una mena d’imatge que contrastés la del creixement incontrolat, deshumanitzant i desarrelat de l’Hospitalet dels anys seixanta i setanta.
Es creu que la reconstrucció de la talaia no va ser fidel a l’original. Sobre tot per les arcades superiors, que originalment eren gòtiques. Hi ha una llegenda que diu que Santiago Rusiñol se’ls endugué al “Cau Ferrat” de Sitges, però mai s’han trobat.
REFERÈNCIES
- Imatge de la revista Destino 1883, 18.11.1972 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues – Biblioteca de Catalunya)
- Text: resum de la fitxa 100/01 del Pla especial de protecció del patrimoni històric (2001)
COMETARIS AL FACEBOOK
- Neus Nuñez Sabeis a mi me decian ……”si hombre en la calle barcelona donde esta la falange” uf quina creu
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Allà estava la Falange?
- Neus Nuñez Tu miras la torre y la masia que hay a mano derecha alli ivan al niñas para el “servicio social”
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Aquest? http://bloghospitalet.blogspot.com/2009/06/lharmonia-abre-de-nuevo-sus-puertas.html
- Carme Alcaraz Jaén Ostras!! en este edificio, asistí a la entrega de trofeos en la primera competicion de juegos escolares allá por el año 1966/67 yo jugaba en un equipo de baloncesto del colegio Purisima Concepción (estaba en Santa Eulalia calle Comercio) eramos cuatro equipos femeninos,
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) a l’any 1966 el va comprar l’ajuntament al 1978 entra l’Ateneu Popular de l’Hopsitalet amb un contracte de 10 anys. http://www.ateneulh.cat/historia.htm
- Neus Nuñez si ese mismo
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Tengo que hacer una entrada sobre este edificio, pero más adelante,…
- Ireneu Castillo El que era abans “La Falange” és l’actual “Ca l’Harmonia”, al davant mateix de la Talaia. De fet, quan últimament s’han fet les obres de remodelació, en bona base estaven pensades per a treure un fotimer de “desgràcies” que havien fet els falangistes dins del casalot per adaptar-ho a les seves necessitats.
L'Hospitalet de Llobregat 