Imatges retrospectives d'una ciutat

Carretera de Collblanc – N340

Impressions de l’Hospitalet de 1928

Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…

L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.

Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.


REFERÈNCIES

La Esfera: Ilustración Mundial: Año XV núm. 737 – 8 de febrer de 1928. El podeu trobar a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura

Anuncis

Urbà amb ramat a la carretera de Collblanc, anys 50

Hola, aquesta és una d’aquelles fotografies que no acabo de situar. La vaig treure de l’exposició pel 160 aniversari de la Guardia Urbana que es va fer a finals de l’any passat. És una foto d’una foto amb unes condicions de llum molt dolentes, així que no es veu gaire bé,… les cabres es veuen una mica millor,… perdoneu pel xist 🙂

Continuem,… A l’exposició posava que aquesta imatge era de la carretera de Collblanc als anys 50, però realment no trobo a quina alçada es va fer, ni puc identificar pràcticament res.

Deixo també una imatge aèria de la zona a l’any 1947, piqueu aquí, és la fulla núm. 5

A veure si podeu ajudar-me,…


El camping Barcino

Sí, això es un camping! a l’Hospitalet?, No,…  deixeu que m’expliqui,… L’altra dia, com a comentari de la imatge del pas elevat de la cruïlla entre la carretera de Collblanc i l’avinguda de Tomás Giménez l’Helena Martínez ens deia: “Yo me acuerdo, y también del camping Barcino y de los bares de esa acera, El Patín, el Salamanca y el Toledo, íbamos los domingos a tapear cuando era chiquita (…)”. Al lloc web flickr hi ha un espai amb 24 imatges de Can Vidalet,  i tachán!! EL CAMPING!

Fent més recerca m’he trobat un article d’en Edwins Winkels al diari el Periódico del dia 10 d’octubre de 2010, es diu “La añoranza del camping urbano” i surt fins a una foto de l’amo del Bar Salamanca que menciona l’Helena.

“La larga pared con inmensas letras negras nunca se ha borrado de mi frágil memoria. Tal vez por el lugar inverosímil donde habían colocado un cámping, en la entrada sur de Barcelona, al borde de la carretera N-340, kilómetro 1.251, allá donde se fundían Esplugues y L’Hospitalet de Llobregat, suburbios que acogían el tsunami de inmigrantes andaluces y extremeños, pero destino poco habitual de turistas extranjeros. Era a principios de los años ochenta y el cámping Barcino debía estar cerrado ya, porque en 1978 abundaban los anuncios en los periódicos de campistas que vendían caravanas: «Volkswagen, 9 asientos, 6 camas, frigorífico, 250.000 pesetas, contactar encargado cámping Barcino»(…)”

Per situar el camping he utilitzat una fotografia aèria de 1967 realitzada per la Diputació Provincial de Barcelona. He marcat en groc el que crec que era el contorn,…. no sé si he agafat edificis que no eren. El bar Salamanca cau a la plaça de Jacinto Benavente,… i no sé que més dir,… tot vostre!

REFERÈNCIES

  • Com comentava la imatge la he tret de l’àlbum de picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), La fotografia forma part del catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de Fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002).  El peu de foto diu: L’entrada al càmping Barcino al carrer Laureà Miró. En primer terme les nenes María José García Clemente i Ana Llera Clemente. Autor: Antonio García Vicente. AMEL Procedència: Antonio García Vicente.
  • Article de el Periódico “La añoranza del camping urbano”

Pas elevat a carretera de Collblanc / avinguda de Tomás Giménez, finals anys 80

Avui una imatge, de finals dels 80-inicis dels 90, del pas elevat que es situava a la cruïlla entre la carretera de Collblanc i l’avinguda de Tomás Giménez. Ha estat facilitada per l’AV de Pubilla Cases mitjançant Manuel Domínguez.

La veritat és que jo sempre he viscut a l’altra punta de la ciutat i no vaig passar mai per aquesta passarel·la,…  no tinc molt a dir, però espero que a algú de vosaltres li faci sortir algun record,….


La font-rellotge de Can Rigalt, 1916

Avui he estat regirant a la Memòria Digital de Catalunya a veure que trobava sobre l’Hospitalet i hi han veritables sorpreses. Aquesta és una fotografia de Josep Salvany i Blanch presa al 1916 on podeu veure al fons Can Rigalt i davant una font.

Sobre aquesta font trobem una referència al llibre “Collblanc i la Parròquia de Sant Ramon Nonat” (1996) de Josep M. Jordà i Capdevila.

“Una peculiaritat d’aquesta propietat (Can Rigalt) era una antiga font – en el nostre record ja no hi brollava aigua – que amb l’obertura de la carretera va quedar a l’altre costat, la qual era coronada per una bola d’un bon diàmetre; quan hi batia el sol, la part que quedava a l’ombra senyalava les hores; en fi, era un rellotge de sol esfèric. Hi havia una placa que recordava que era propietat dels Girona i els seus drets. Prop de la font, hi havia una bassa destinada a regar els camps; a les nits d’estiu les granotes amb el seu rau característic, que sona a ric-rac, acompanyaven el caminant”

No sé on he llegit o qui m’ha dit que aquesta font/rellotge abans estava al pati del museu i que ara es troba al seus magatzems.

Ah! i al fons podeu veure la muntanya de Sant Pere Martir, lògicament encara no estava l’antena de comunicacions,… l’edifici que es veu era una ermita de la que encara queden unes ruïnes

COMETARIS AL FACEBOOK

  1. Valentín Roa Es una lástima el ver en que estado se encuentra Can Rigalt…
  2. Helena Martinez Nuñez si, yo vivo muy cerquita y cada año que pasa esta peor, cuendo vivia en Collblanc pasaron de la asociacion de vecinos de las corts a recoger firmas en contra del proyecto que tenia el Barça de hacer instalaciones ,unos campos de entrenamiento y unas oficinas en la casa , yo no firme ,hubiera estado mejor con ellos pero se cansaron del toma y daca con la asociacion ,el ayuntamiento y demas y se llevaron las instalaciones afuera ,una lastima .
  3. Manuel Domínguez López El rellotge esfèric fou “rescatat” in extremis pel director del Museu d’història que el va recollir del terra i se’l va emportar. Jo el recordo fins, aproximadament, el 1971. Després, van ampliar la carretera i adèu font, bassa i rellotge. Can Rigalt és un edifici d’un altíssim valor artístic, és una vil·la neopalladiana força de moda durant la segona meitat del XVIII. Pel darrera tenia un jardí preciòs que només conec de les fotos antigues, ja no el vaig veure. Fa temps que alguna institució l’hauria d’haver comprat. L’alcalde Celestino Corbacho va dir davant meu vers el 1995 que no destinaria 200 milions de pessetes en comprar-lo. Descomptant la inflació, a hores d’ara equivaldria a tres pisos de 100 m2. Era el que demanava l’AV. Mentrestant, la balaustrada s’ha trencat, i serveix de refugi per nois/es que volen amagar-se una mica. El patrimoni no està en la llista de les coses importants.
  4. David Mojedano yo me acuerdo que iva con mi abuela a comprar huevos y leche a una señora que vivia ahi

Can Rigalt / Can Rigal

Es va construir en 1693 (segons una data que hi ha a la seva façana) i es va remodelar al 1837 (segons altra data a la façana), i segurament també a finals del segle XIX. 

Hi han altres fonts que situen l’edifici “actual” entre 1760 i 1770 basant-se en que es va construir a la vegada que el nou Camí Reial (1764, Carretera de Carles III). També es sap que l’any 1728 en Miquel Rigalt, argenter, va comprar l’antiga masia, i que la va transformar al 1741. A aquesta època es van reordenar els terrenys contigus amb jardins, tarongers, avingudes, fonts d’aigua, cascades i estanys (Es veu que al 1968 encara existien parcialment)

L’escut que figura a la porta és el de Joan de Girona, amb qui es va casar la filla de Miquel Rigalt. El seu fill Miguel de Girona i de Rigalt va heretar la casa al 1771 (veure testament).

Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants de la zona; principalment vinya, s’estenia pels municipis veïns d’Esplugues, les Corts i Sants. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s’ha anat reduint considerablement, produint-se nombroses segregacions com les que enquibiren el cementiri de Sants o l’antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer de Josep Molins i la construcció de l’Hospital de la Creu Roja i de l’escola Puig i Gairalt. 

Als últims anys el que es faria amb aquests terrenys i la casa ha estat un veritable “culebron”, i millor no entrar gaire en el tema ja que amb la crisi suposo que es tardarà a trobar finançament. Mentrestant l’abandonament de l’edifici per les administracions i la propietat ha fet que es trobi en total deteriorament, han desaparegut molts ornaments valuosos fruit del vandalisme. Els desallotjament de persones es continu degut a que totes les tanques que envolten la casa es troben visiblement trencades.

Sobre el seu futur, segons es deia al 2006: “La masía albergará un aula taller de educación ambiental para las escuelas locales y una oficina de información de todos los aspectos vinculados con los residuos y las energías renovables. En el exterior, se habilitará un huerto con fines educativos”,…

REFERÈNCIES

MÉS INFORMACIÓ

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Isabel Salvador Jo quan era petita hi anava a aquesta casa!!!. Hi anava amb el meu tiet Vicenç que coneixia a la família que hi vivia.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) i a què es dedcivan? tenien camps
  3. Isabel Salvador Jo diria que sí, però era molt petita. Recordo que anaven els diumenges perquè el meu tiet era barber i tallava els cabells i afeitava al senyor que vivia a Can Rigalt. No puc preguntar-li perquè fa uns anys que ens va deixar
  4. Oscar Cuesta Can Rigalt serà el nou Hospital General de l’Hospitalet cap el 2014-15 gestionat pel Consorci Sanitari Integral, el mateix que ara porta l’antic Hospital de la Creu Roja. Tot l’Hospital actual es mourà cap als terrenys de Can Rigalt. No estic segur que s’hagi escollit encara el disseny que es construirà, però sí que un dels plecs del concurs d’adjudicació obligava a respectar, restaurar i incloure la Masia de Can Rigalt dins l’entramar. Si no tinc mal entès, la pròpia masia s’utilitzarà per les oficines dels caps de l’Hospital, i quedarà envoltada per un edifici allargat que anirà a parar fins el carrer que baixa de l’Hotel Rei Juan Carlos I.