La platja hospitalenca segons Josep Roig i Raventós
Avui us presento la meva última troballa sobre les persones que vivien a la desapareguda platja de l’Hospitalet de Llobregat. No és del tot cert, ja què el text que us presento va ser escrit l’any 1922, i en aquell moment la nostra ciutat ja no en tenia de mar, ens l’havien expropiat feia un parell d’anys; de totes maneres crec que en aquell curt espai de temps la zona no va sofrir molts canvis més.
A una de les meves minirecerques a l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) se’m va aparèixer una entrevista a Josep Roig i Raventós (1883-1966), a propòsit de l’edició del seu llibre La Flama Vivent, on parlava de les condicions de vida a les barraques properes a la gola del Llobregat, i res,… que ja he trobat el llibre, i aquí us deixo les pàgines del capítol on ens descriu el que es movia a aquell antic límit amb la Mediterrània de la nostra ciutat:
A aquestes primeres pàgines ens parla del far alterós que encara perdura, l’únic que ens queda d’aquell paisatge, que com diu l’autor, lligava harmònicament la vida muntanyenca i marinera. Pels que encara no el coneixeu us deixo aquesta fotografia de la Núria Botías Medina
També ens menciona cal Patirem i els seus arrosos, i els pescadors que llançaven el rall per atrapar les llises, com a la fotografia inferior,… molt més actual.
Ens parla del Vidriol, l’antiga fàbrica de productes químics Boada i Buhigas, que separava dos poblats ben diferents. Cap a llevant, es a dir, cap a Montjuïc, trobem els murcians, que em sembla que no li queien molt simpàtics a l’escriptor, ho dic per això de que diu que al cor portaven una gota de sang bullent d’una rancúnia avial,… feia relativament poc temps que havien arribat a la platja i vivien en el que es podria considerar barraquisme, segurament a cases com aquestes:
A l’altra banda del Vidriol, al que havia estat territori de l’Hospitalet fins 1920, ja portaven més de 50 anys vivint allà i eren com una gran familia. Les cases eren blanques, construïdes amb materials més duradors, tal com es veuen a les imatges inferiors, i com podeu veure a la imatge que il·lustra la capçalera d’aquest bloc.
Deixo el final del capítol, encara que no aporti molta més informació,…
REFERÈNCIES
Entre Bellvitge i la SEAT,… 196?
Com que la construcció de l’hospital de Bellvitge es va iniciar a mitjans de 1970 i no es veu ni rastre d’ell, la fotografia seria anterior a aquell moment, i no molts anys anterior.
Més enllà dels blocs del barri de Bellvitge, encara en construcció, no es distingeix gran cosa, però davant podem veure les fileres d’arbres que existien a costat i costat de la Gan Via; entre aquesta i la SEAT, encara a finals dels 60, existien un munt de masies; he etiquetat totes les que he pogut reconeixer, espero no haver-me equivocat.
La línia blava és el Llobregat, i la vermella es la via de la RENFE; el límit entre Barcelona i l’Hospitalet es trobaria a uns 175 m de distància d’aquesta línia cap a la nostra ciutat.
Piqueu a sobre per ampliar,…
REFERÈNCIES
- Velocidad. Revista gràfica del motor, núm 545. 19 de febrer de 1972
- Història de l’hospital de Bellvitge al seu lloc web
- L’edifici de tefrica ja està derribat al lloc web de l’AV de Bellvitge.
Les cabanyes de la platja de l’Hospitalet de Llobregat
Aquest dies he pogut assistir a l’interessant exposició sobre les barraques de Barcelona i rodalies que ens ofereix el museu de la nostra ciutat. Fa un recorregut pel segle XX mostrant-nos l’evolució d’aquests habitatges i de les persones que hi vivien. La primera secció és la de les primeres barraques, i mostra les que van construir els treballadors de les canteres, a peu de l’explotació, per exemple a Montjuïc, i també les dels pescadors, a les platges, com la de l’Hospitalet de Llobregat.
He trobat aquesta fotografia de principis del segle XX d’una cabanya de pescadors a la platja que anava des de Montjuïc fins al Llobregat. Com veieu estava feta de canyes i fustes. A fotografies de la mateixa època també es veuen petites cases fetes amb maons i teules, encara que també s’utilitzaven les canyes per tal de fer tanques als patis. Pot ser les de la imatge eren les dels pescadors amb menys recursos econòmics.
Des de la CAMPSA fins al Llobregat exisitien els següents barris de pescadors: el Tiro de Pichón, el Vidriol (o Rancho Grande), les Casetes d’en Grasses, l’Arsenal, el carrer “Roldan” la Guitarra, la Puda (al costat de la farola) i Cal Patirem (al costat del Llobregat). Totes al costat de la platja, i de la polsosa carretera de la Farola, a excepció de les Casetes d’en Grasses.
REFERÈNCIES
- Imatge: Història de l’Hospitalet. Una Síntesi del passat com a eina de futur publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i l’ajuntament l’any 1997. Al peu de la imatge diu “Cobert de pescadors. A la platja de l’Hospitalet hi havia un barri dedicat a la pesca conegut com les barraques de pescadors”. Fotògraf: Tomàs Carreras i Artau. Arxiu d’Etnologia i Folklore de Catalunya. CSIC.
- Text: Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952) de Julio Baños Soria publicat a l’any 2006 per Rúbrica Editorial.
L'Hospitalet de Llobregat 
