L’homenatge als vells d’Hèctor Cesena i Albós
Molt a prop del mercat de Santa Eulàlia, a la plaça dels Avis, trobem aquesta escultura de bronze tan trista, d’una dona gran amb un mocador, asseguda a una pedra i que es cobreix tota ella amb una manta. Com llegiu està dedicada als vells, o segons l’article, als avis, i es va realitzar a l’any 1974 per l’hospitalenc Hèctor Cesena i Albós, que ja va rebre per ella el primer premi del Cercle Artístic de Sant Lluc al 1968.
L’any passat Hèctor Cesena va rebre el diploma de Mestre Artesà per part del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. A l’article sobre aquesta distinció he pogut trobar alguna informació sobre ell: “…amb 81 anys, és escultor professional des dels 55 anys. Cesena és especialista en l’escultura d’art funerari i la seva obra destaca pel caràcter figuratiu i realista. Així mateix compta amb una llarga carrera de mestratge en el taller, entre d’altres ha estat mestre de taller en talla de pedra de l’escola Massana”.
Cal dir també que no és l’única escultura d’aquest autor a la ciutat, també podeu trobar al parc de Can Buxeres la seva “La Família” i fa anys a la plaça de Blas Infante (abans Josep Mª Pemán) hi havia instal·lada una formada per dues rodes amb un gravat d’un pagès segant blat, i que ara la podeu trobar al pati posterior del Museu d’Història, on segur que també tenen moltes obres seves amagades.
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 16.11.1968 (Medalla Josep Llimona)
- Museus en Línea (referències a l’escultura)
- Nota de premsa sobre el Diploma de Mestre Artesà
- Notícia (cal que feu servir el buscador)
Plaça de Pemán (actual Blas Infante), finals dels 60
A la fotografia d’avui veiem l’actual plaça de Blas Infante que a la dictadura es deia Plaça de Pemán, per Jose María Pemán y Pemartín (1897-1981), dramaturg, poeta, escritor i activista polític monàrquic i figura cultural important a l’ultima dictadura.
El carrer que creua la fotografia és el del torrent Gornal, una de les principals vies de circulació vertical de la ciutat. També trobem a ma dreta, una fàbrica abandonada, de la que suposo que algú de vosaltres sabrà el nom. Al fons el pont del ferrocarril,…
La imatge la he tret del programa d’actuació municipal dels anys 69-72 on hi ha algunes fotografies de les obres realitzades, en construcció o en projecte a la ciutat. Sobre l’obra d’aquest encreuament he trobat alguns articles, aquest que ús copio bastant crític, i desprès un altre d’octubre de 1968 on es deia que la plaça s’anava tancar per realitzar “notables mejoras”, no sé si per les crítiques,…
La imatge següent està una mica girada cap a l’esquerra, però és fàcil orientar-se. Crec que des de l’any 2002 es va instal·lar una rotonda en la que van situar un gran arbre de la llana (Chorisia speciosa), que quan el van portar d’Argentina tenia 7 metres d’alt i pesava 12 tones, deien que era el més gran de la seva espècie a tota Espanya.
Com a curiositat dir que aquest és lúnic punt de la ciutat que separa quatre barris:
- La Torrassa – entre el carrer Mas i el del torrent Gornal
- Les Planes – entre el carrer del torrent Gornal i l’avinguda de Ponent
- La Florida – entre l’avinguda de Ponent i el carrer del torrent Gornal
- Collblanc – entre el carrer del torrent Gornal i el carrer Mas
REFERÈNCIES
- Imatge del Programa de actuación municipal 1969/72. Realizado por la comisión de Programación del Ayuntamiento de l’Hospitalet de Llobregat en 1970
- José Maria Pemán a la Wikipédia
- Blas Infante Pérez a la Wikipédia
- La Vanguardia 23.10.1968
- Arbre de la llama a la plaça de Blas Infante segons digital-h (24.03.2003)
El nostre patrimoni arquitectònic
El primer pla de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat és de l’any 1985, on es seleccionen 233 elements segons diversos criteris. A aquesta primera selecció van participar arquitectes, historiadors, i molts ciutadans que van posar el seu granet de sorra. A l’any 2001 un nou equip considera l’antic pla com a idealista i allunyat de la realitat pràctica de la política urbanística i retalla els elements protegits fins a 110, molt menys de la meitat, i 12 d’ells eren nous!.De fet molts edificis, en els 16 anys que separaven els dos plans de protecció, s’havien enderrocat: Cal Tocayo Antic, Can Cluset, Cases al carrer Sant Joan, o es trobaven en tan mal estat que ja no es podien protegir, o s’havien modificat,… un desastre.
La documentació que acompanya aquest pla és molt interessant des de les fitxes de cada edifici protegit, fins a l’historia de la ciutat escrita per Joan Casas. És una llàstima que des de l’ajuntament no s’hagi fet un espai “decent” a internet on es puguin visitar les fitxes dels diferents elements protegits i ens haguem de conformar amb descarregar unes tristes fotocòpies en blanc i negre.
Per il·lustrar aquest text he seleccionat una fotografia d’un edifici que sempre m’ha agradat i que no està protegit ni en el primer ni en el segon pla, es la casa Sanhauja, es troba a la plaça Blas Infante, entre els carrers Vallparda i Mas, es a dir a la seva dreta seria la Torrassa i ell es situaria a Collblanc.
No conec els criteris que es fan servir per decidir si un edifici s’ha de protegir o no, suposo que seran molts i variats, i suposo que un d’ells serà l’estètica,… bé, m’és tan difícil explicar per què m’agrada que millor no dic res sobre això. L’antiguitat: aquest segurament és de principis dels anys 30. També és important l’arquitecte, en aquest cas és conegut i de la nostra ciutat, en Ramon Puig Gairalt.
I aquí paro amb un text que he trobat envoltant una altra fotografia d’aquest mateix edifici. És d’en Jaume Prat, un altre arquitecte de la nostra ciutat, que diu al seu bloc:
“L’arquitectura de Puig està actualment en un estat estrany. Alguns, pocs, dels seus edificis han estat catalogats. L’amplíssima majoria sobreviuen com poden. Molts han estat enderrocats, i alguns d’altres estan, actualment, irremediablement condemnats a la picota. Recentment he vist enderrocat un habitatge seu al carrer Prat de la Riba. D’això fa menys de sis mesos, i l’enderroc és posterior a la publicació d’aquest edifici a una guia sobre Puig que va elaborar la facultat d’arquitectura de La Salle.
El veritable triomf d’aquesta arquitectura és la seva vida. Els habitatges de lloguer es lloguen. Vells, escrostonats, mantenen la seva dignitat. Alguns estan mutilats, canviats de color, malrestaurats, estintolats, abandonats i tot. Puig és actualment un arquitecte oblidat. No sembla encaixar ni al noucentisme ni al racionalisme. No és barceloní. No té cap obra destacada que pugui abanderar el seu catàleg. Tampoc cap edifici seu acabarà dissenyat fins a aquests darrers detalls necessaris per a aconseguir fixar l’atenció de molts companys de professió, mandrosos de mirar sota capes i capes de brutícia, d’abandó. Senzillament són edificis que aspiraven a formar ciutat sense estridències”
i vosaltres, teniu cap edifici preferit de la nostra ciutat i que penseu que s’hauria de protegir?
REFERÈNCIES:
Imatge de la Isa Egea al grup de facebook “Estimo La Torrassa”
Per trobar la documentació sobre el nostre patrimoni arquitectònic:
Cal seleccionar l’Hospitalet i buscar per PATRIMONI
COMENTARIS AL FACEBOOK:
- Johnny Idem Idem Conozco el edificio. Cuando era pequeño en los bajos habia un trapero y alli se acumulaban cartones y chatarra. Era en lo años 70.
Avinguda de Ponent, 1958
Avui presentem el grup “Records de l’avinguda de Ponent”, que com es diu s’hauria de dir records de l’avinguda de Ponent, i també dels carrers d’Almeria, de les Bòbiles, de Martí Blasi, dels Cortada, de l’Alegria… i de tots aquells que celebraven la festa major conjuntament ja fa un temps
Pels que no us ubiqueu l’avinguda de Ponent es situa a l’actual barri de Les Planes (però segurament tothom es sentirà de La Florida). Comença a la plaça de Blas Infante (metro la Torrassa) i finalitza a la confluència de l’avinguda de Masnou, carrer de la Primavera, carrer dels Pins i ella mateix; on es troben els blocs de la Florida.
I res, a veure si ajuntem un bon grapat de veïns i veïnes, i surten molts records!
REFERÈNCIA
Grup de facebook Records de l’avinguda de Ponent
L'Hospitalet de Llobregat 