Imatges retrospectives d'una ciutat

Plaça de la Vila

Altar major de Santa Eulàlia de Mèrida, 1918

Aquesta fotografia que comparteixo es va enviar com a postal el 14 d’agost de 1918, i és la tercera que he tingut oportunitat d’observar de l’altar major del temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, no de l’actual, sinó del que van destruir a l’any 1936.

Les altres fotografies  són les que hi ha a l’exposició permanent Color, Forma i Volum de l’Harmonia, i la del llibre Espigolant en el passat… de la Matilde Marcé i Piera. Mostren certes diferències, com per exemple que les teles laterals a les altres són de color blanc, les làmpades davanteres que pengen del sostre són diferents i que també que aquí la imatge de Santa Eulàlia és altra i més gran.

Aquest altar data del 1807, substitut d’un altre de l’any 1544 que s’havia podrit degut als problemes d’humitat originats pel mal estat del sostre de l’església. El va realitzar l’escultor Salvador Roig per 3600 lliures, a semblança de l’altar major de l’església de Sant Jaume de Barcelona.

En Francesc Marcé ens trasllada els comentaris de Mn. Miquel Pou, aleshores rector, quan van traslladar part del nou altar des de Barcelona, el dia 22 de novembre de 1807: “los obrers Francesc Codina i Josep Oliveras amb algun de l’Ajuntament i varis particulars passaren amb carros a aquella Ciutat d’on retornaren amb tot lo referit, acompanyats de músics, passant per la carretera nova a causa d’estar en mala per les pluges, la de la Bordeta. Eixiren a rebre la santa a l’entrar a la Parròquia, més allà de Collblanc, gran número de fadrins los quals, amb escopetes feren salves tot lo camí. Però que goig, que contento a l’estar pròxims a entrar en lo carrer! La melodia de la orquesta, lo estrèpit de les escopetades, lo repic general de les campanes foren los anuncis que obligaren a comparèixer davant l’església a tot lo poble. Grans i xics, tots volgueren ser espectadors i participants de semblant funció. Quantes llàgrimes de ternura se derramaren est dia desesperançat de gran part, no cregut de moltíssims, però desitjat de tots!”

També ens diu que Josep Bori, un fuster conegut també com “el Malla” i que vivia al carrer Major, 42, va fer una rèplica a escala que se’n va anar traslladant d’habitatge en habitatge fins que als anys 70 va arribar al museu, i en teoria allà, suposo que als magatzems, es troba,… pot ser quedaria bé, si encara està en bon estat, a l’exposició permanent de l’Harmonia,…

REFERÈNCIES

  • Informació sobre l’exposició Color, Forma,.. i Volum
  • Retalls del passat. escrit per la Matilde Marcé i Piera i editat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
  • Del temple parroquial, per Francesc Marcé i Sanabra (set. 1980) dins del llibre Visions de la Història de l’Hospitalet publicat l’any 2005 per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
Anuncis

Autobús de la línia Hospitalet-Barcelona, 1922

Xafardejant revistes m’he trobat amb aquesta de la FAVB on en portada surt una fotografia de l’hospitalenc Josep Brangulí (1879-1949), on capta el que a la revista donen com el primer autobús que va fer la línia l’Hospitalet-Barcelona. M’he anat directament al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell a veure si trobava més fotos i sí, hi han dos més d’autobusos Scémia, amb matrícules posteriors, un B-12445 i l’altre B-16065

Per tal de datar la matrícula podem consultar una web que ens diu que el 01.06.1922 a Barcelona es va donar la matrícula B-8611, i una altra web que ens diu que el 31.12.1922 es va donar la B-9759, per tant queda clar que aquest vehicle es va matricular a finals de 1922, mentre que els que surten al llibre citat es van matricular al 1923

Ara ens anem a altra web amb moltíssimes imatges de la historia de Oliveras SA, i on podem llegir:

“Los orígines de la empresa Oliveras nacen con la línea de L’Hospitalet del Llobregat a Barcelona, el origen de esta línea aparece cuando, el 5 de agosto de 1921, María Prats, viuda de Just Oliveras y madre del entonces alcalde de L’Hospitalet, solicitaba, presumiblemente por cuenta de su hijo, una línea de autobuses que uniese ambas localidades. Con una población de 12.360 habitantes, el movimiento entre L’Hospitalet y Barcelona era ya importante, este hecho debió animar al alcalde a establecer el servicio de autobuses, aunque la solicitud citaba que el servicio se hacía en vía de ensayo. Hay que remarcar también, por otro lado, que la pavimentación de la carretera había quedado lista por septiembre del 1920, hecho que contribuía a facilitar las comunicaciones

El permiso fue -evidentemente- concedido en la misma sesión y la parada quedó fijada en la Pl. de la Vil.la, esquina con la calle Rossend Arús [Aquí es pot veure la parada al 1925]. Por otro lado, el Ayuntamiento de Barcelona concedia, el 25 de agosto de 1921, la autorización para establecer una parada al lado de la carretera de la Bordeta, cerca de la Pl. España. El servicio parece que se inició a finales de aquel mes, i se presentaba desde las 6.30h. hasta las 21.30h. con unas tarifas que oscilavan entre 10 y 60 céntimos de pesetas. La concesión definitiva de la línea en explotación fue acordada el 15 de mayo del 1925 a la Sra. María Prats.

La línea de L’Hospitalet fue dotada desde el 1921 con autobuses eléctricos marca Walker. Aunque fueron retirados, a partir de 1923, por autobuses Scémia: autobuses con dos plataformas y cuatro accesos, con un mínimo de 8 vehículos en servicio.”

Això no cuadra, el de la foto no va ser el primer autobús de la línia l’Hospitalet-Barcelona ja que abans van fer aquesta ruta els Walker. El que pot ser és que fos el primer d’aquesta marca, i també que encara que es va matricular a finals del 1922, no entrés en funcionament fins el 1923.

REFERÈNCIES


Plaça de l’Ajuntament, final anys 20

Com han anat les vacances? Bé? M’analegro! 

Comencem el nou “curs” de l’abans de l’Hospitalet de Llobregat amb una imatge de la plaça de l’Ajuntament de finals dels anys 20.

L’alcalde era en Tomás Giménez Bernabé i la ciutat rondaria els 30.000 habitants. Ens trobem dins de la primera onada d’immigració del s. XX, que ens va portat sobre tot persones dels sud d’Espanya (els denominats murcianos), i també feia pocs anys que ens havien expropiat la platja i 900 ha del sector de la Marina per tal de construir un Port Franc que mai es portaria a terme.

Dades de població i el seu creixement.
1900 – 4.984 habitants
1910 – 6.905 (+ 38 %)
1920 – 12.360 (+ 79 %)
1930 – 37.650 (+ 300 %)
1940 – 51.249 ( + 36 %)

A l’esquerra es pot veure l’edifici de l’Ajuntament (1894 – actualitat) i a la dreta l’església de Santa Eulàlia de Mèrida (s. XVI-1936),…

REFERÈNCIES
Imatge de la revista de Madrid, “La Esfera” (núm 738) del 25 de febrer de 1928
Dades demogràfiques: Wikipedia

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Marta Martin Ostresss, aixó ho vaig veure a una foto de la meva aviaaaaaaa!!!! uffff
  2. Metta Vivó ► Aquesta es l’antiga església que va ser destruïda durant la Guerra, la foto sembla ser anterior a 1936, sinó vaig equivocada
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) sí, sí Metta,… probablement 1928, ho dic a sota
  4. Metta Vivó ► OK, estava tan embadalida, mirant la foto, que no he llegit correctament tot el text…. m’agrada moltíssim veure les fotos que poses en aquesta pàgina.
  5. Marta Martin Déu meu, res a veure com és ara, la meva filla va al Tecla, és al costat, com m’agrada veure aquestes fotos antigues
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mica en mica aniré comentant més,… aquest estiu he aconseguit imatges des de les vinyes del Samontà (barri de Sanfeliu) fins als pescadors de la platja de l’Hospitalet. Ja aniran sortint! Gràcies pels vostres comentaris!
  7. Francisco Javier Galván Siles Impresionant! enhorabona pel teu treball! méncanta veure fotografies antigues de la ciutat.
  8. Chari Blazquez Bermudez M’encanten les fotos de l’antic Hospitalet, és la meva ciutat i la porto sempre al cor!