Societat coral la Joventut de l’Hospitalet, 1951
La Teresa Arnal m’ha enviat una fotografia del seu avi patern, en Francisco Arnal i Arnal, que era originari de Nàquera, un poble de la comarca de la comarca del Camp de Túria a València. La Teresa també ens comenta que el seu avi va venir amb els sus pares i dos germans, i que aquí va néixer el seu tercer germà.
En Francisco es l’home més alt i amb ulleres que es troba rere l’estendard, element que en aquell moment es beneïa, es trobem davant de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.
No tinc molta informació sobre aquesta coral, així que el que faré és transcriure el contingut del llibre que em va prestar en Juan Batalla ja fa un munt de temps (Gràcies):
“Esta laureada coral fue fundada en el año 1934, siendo su primer presiente don Antonio Castells Casas. Esta entidad es ganadora de diversos premios en los muchos concursos en que ha tomado parte. La labor artísitca desarrollada por su actual maesrto don Esteban Guasch Lloberas ha dado esos frutos artísticos, colocando en la actualidad a esta Coral a la cabeza de las entidades hospitalenses.
En 1935 fue elegido Presidente don Francisco Arnal, hasta 1952, en que le sucedió don Clemente Roig. Más tarde, de nuevo volvió a la Presidència don Francisco Arnal, a quein sucedió en el cargo siu catual Presidente don Ramón Castillo, que como sus antecesores continúa en la intensa labor artísitca que caracteriza a esta Coral desde su fundación.
Cabe resaltar que, siguiendo la pauta de superación en el terreno artístico y cultural, esta entidad ha logrado formar una rondalla de guitarras, laudes y bandurrias dirigida por el socio señor García“.
REFERÈNCIES
Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Villagrasa Lariz (Gràcies a Juan Batalla)
Tres fotografies del guàrdia urbà Romà Parella
Tres fotos del més alt i el més “xulo” de tots els urbanos, l’únic que fumava en pipa dalt de la moto,… lògicament jo no diria això si abans la seva filla, l’Anna Maria Parella Arcarons, no l’hagués dit a viva veu per tot el facebook,…
L’Anna Maria va compartir aquestes fotografies del seu pare el mes passat i crec que són molt interessants. Aquesta primera calcula que és de l’any 1957-58, quan el seu para acabava d’ingressar a la Guàrdia Urbana, passen per davant de l’Ajuntament, al fons la plaça de Mn. Homar. També ens diu que en aquell moment encara no utilitzaven motos, i que el seu pare va ser el primer guàrdia “motoritzat” de la ciutat.
Aquesta està feta també a la plaça de l’ajuntament , no sabem la data, sols que la policia de l’Hospitalet va començar a utilitzar les motos Sanglas 500 a partir del 1963, i aquesta moto no és del model citat, per tant la foto ha de ser anterior a aquest any.
La següent fotografia és més moderna, tampoc sabem la data, es va fer a una cursa atlètica que passava pel mig de la Rambla de Just Oliveras. La moto pot ser serà la Sanglas 500 però amb aquest carenat, jo, que no soc cap expert en motos, no el puc assegurar.
REFERÈNCIES
La Guàrdia Urbana, anys 60
Dues imatges més de Nicanor Molina, amb tot el cos de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, inspectors i guàrdies, i un senyor sense uniforme al darrere de tot, poant per la foto a les escales de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida. No sabem la data de la foto, però segurament seria de principis dels 60.
En Nicanor recorda al cap, Francisco de Alaminos Peralta, ex combatent de la División Azul i onzè Marqués de Alhendin de la Vega de Granada, i jo crec que també veig davant de tot al pare de la Anna Maria Parella, el primer motorista de la Guàrdia Urbana a l’Hospitalet,…
Altar major de Santa Eulàlia de Mèrida, 1918
Aquesta fotografia que comparteixo es va enviar com a postal el 14 d’agost de 1918, i és la tercera que he tingut oportunitat d’observar de l’altar major del temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, no de l’actual, sinó del que van destruir a l’any 1936.
Les altres fotografies són les que hi ha a l’exposició permanent Color, Forma i Volum de l’Harmonia, i la del llibre Espigolant en el passat… de la Matilde Marcé i Piera. Mostren certes diferències, com per exemple que les teles laterals a les altres són de color blanc, les làmpades davanteres que pengen del sostre són diferents i que també que aquí la imatge de Santa Eulàlia és altra i més gran.
Aquest altar data del 1807, substitut d’un altre de l’any 1544 que s’havia podrit degut als problemes d’humitat originats pel mal estat del sostre de l’església. El va realitzar l’escultor Salvador Roig per 3600 lliures, a semblança de l’altar major de l’església de Sant Jaume de Barcelona.
En Francesc Marcé ens trasllada els comentaris de Mn. Miquel Pou, aleshores rector, quan van traslladar part del nou altar des de Barcelona, el dia 22 de novembre de 1807: “los obrers Francesc Codina i Josep Oliveras amb algun de l’Ajuntament i varis particulars passaren amb carros a aquella Ciutat d’on retornaren amb tot lo referit, acompanyats de músics, passant per la carretera nova a causa d’estar en mala per les pluges, la de la Bordeta. Eixiren a rebre la santa a l’entrar a la Parròquia, més allà de Collblanc, gran número de fadrins los quals, amb escopetes feren salves tot lo camí. Però que goig, que contento a l’estar pròxims a entrar en lo carrer! La melodia de la orquesta, lo estrèpit de les escopetades, lo repic general de les campanes foren los anuncis que obligaren a comparèixer davant l’església a tot lo poble. Grans i xics, tots volgueren ser espectadors i participants de semblant funció. Quantes llàgrimes de ternura se derramaren est dia desesperançat de gran part, no cregut de moltíssims, però desitjat de tots!”
També ens diu que Josep Bori, un fuster conegut també com “el Malla” i que vivia al carrer Major, 42, va fer una rèplica a escala que se’n va anar traslladant d’habitatge en habitatge fins que als anys 70 va arribar al museu, i en teoria allà, suposo que als magatzems, es troba,… pot ser quedaria bé, si encara està en bon estat, a l’exposició permanent de l’Harmonia,…
REFERÈNCIES
- Informació sobre l’exposició Color, Forma,.. i Volum
- Retalls del passat. escrit per la Matilde Marcé i Piera i editat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
- Del temple parroquial, per Francesc Marcé i Sanabra (set. 1980) dins del llibre Visions de la Història de l’Hospitalet publicat l’any 2005 per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
Eleccions municipals del 3 d’abril de 1979
El 3 d’abril de 1979 es celebraven les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura del general Franco. Les imatges que venen a continuació són de l’alcalde, Juan Ignacio Pujana i del primer tinent d’alcalde, Joan Saura, que es van adreçar aquella mateixa tarda a la multitud que esperava a la plaça de l’ajuntament.
Santa Eulàlia de Mèrida, 1936
Dilluns passat vaig quedar amb en Juan Batalla ja que feia pot ser més d’un any que m’havia ofert prestar-me un llibre, i com el temps, a més d’inexorablement, passa volant, doncs això, un any!. El llibre en qüestió feia temps que el buscava, ja que és dels primers llibres que parlen exclusivament sobre la nostra ciutat; és obra d’Emiliano Vilagrasa Lariz i es diu Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat. Segons el que diu a la introducció, Emiliano tenia un programa de radio que es deia “Hospitalet”, es suposa que a la radio de la nostra ciutat, i a l’any 1961, es va decidir a escriure un llibre com el seu programa, ple d’entrevistes a hospitalencs del mon de la cultura, esports, política, indústria,…; però també amb moltes imatges (moltes dolentes) i passatges del passat i en aquells moments present.
Ja dic que les imatges no són molt bones, però crec que algunes es poden mostrar. Aquesta d’avui és de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Molts pot ser no sabeu això, però abans de la Guerra Civil, a la plaça de l’Ajuntament exisitia una altra esglèsia diferent a l’actual, beneïda l’any 1600 (prèviament va existir una altra construida l’any 1492, i que també va ser destruida). Aquesta església, i lamentablement també el seu arxiu, va ser cremada i destruïda als inicis de la citada guerra, el 19 de juliol de 1936.
Alguns elements de l’església sobre tot de la porta principal, així com moltes fotografies, i els retaules els podeu trobar al museu, com he comentat en diverses ocasions.
REFERÈNCIES
Més fotografies i informació sobre l’església a aquest bloc
Dues postals de 1964
Pel que he vist a les pàgines de venda de postals, els Laboratorios Fotográficos Jori eren especialistes en fer-les acolorides; van fer de molts llocs, i de l’Hospitalet conec quatre, encara que crec que n’hi han més, de fet crec que les imatges que veiem a continuació fent les composicions, segurament es poden trobar individualment. Això com apunt als col·leccionistes de postals de la ciutat.
De totes maneres, no sé les tècniques amb que contarien aquests laboratoris als any 60, però la veritat és que els acabats no es que siguin una meravella,…
Es veu que els llocs emblemàtics de la ciutat per aquests laboratoris eren cinc: La zona ajardinada, encara existent, que delimiten els carrers de Can Pujadas, de Jansana, de Santa Eulàlia, i d’un que no té nom i enllaça els dos anteriors. La palmera també continua allà i el doble de gran!. Al fons es veu l’església i ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El segon lloc emblemàtic seria la plaça de l’Ajuntament, amb la vegetació retallada amb les lletres de FRANCO als jardins. El tercer lloc emblemàtic, molt proper al anterior, seria la plaça de Mossèn Homar, amb l’església de Santa Eulàlia de Mèrida al fons, i també amb la mateixa palmera que tenim ara. El quart, l’ermita de Bellvitge, que segurament quan es va fotografiar, encara no s’havia començat a construir el barri.
A la següent postal es repeteixen tres localitzacions a les imatges petites, però la fotografia allargada és nova, és el pas inferior pel qual el carrer d’Enric Prat de la Riba es transforma en el de Santa Eulàlia, i que es va inaugurar el 29 de gener de 1961. A l’esquerra podem veure l’entrada al Campo Municipal de Deportes i una torre que posa Ferrys (un anunci de calçotets?). A la dreta la torre de l’empresa Marbres Rodón, ja desapareguda.
REFERÈNCIES
Més fotografies del pas inferior a la web de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
Miguel Primo de Rivera oficialment no és fill adoptiu de l’Hospitalet de Llobregat
A l’agost preguntava a aquest bloc si Miguel Primo de Rivera encara era fill adoptiu de la ciutat, ja que la Vanguardia del 19 d’octubre de 1926 deia que havia rebut aquest honor. Com soc una mica pesat vaig deixar també un missatge al facebook de la Núria Marín, i ella es va interessar i va traslladar al seu equip la pregunta. Avui mateix he rebut resposta:
Hem estat investigant i no s’ha pogut comprovar que hagués cap acord ni de Ple ni de Comissió Permanent, ni cap expedient administratiu, en la que es fes fill adoptiu al general Primo de Rivera. Sí que hi ha constància d’algun telegrama de felicitació (1926), adhesió a un homenatge (1926) i plànols d’un projecte per fer-li una plaça. [crec que vol dir placa, que va projectar Ramon Puig i Gairalt]
També hi ha constància de que el regidor Sr. Castelló va parlar al Ple dient «Sobre todos pesa el deber de la renovación, por el Ilustre General… desde que nuestra ciudad se honra contándoles entre sus hijos adoptivos. Desde aquel momento en que el Ilustre hombre público vino a nuestra queridísima ciudad, para recibir el homenaje merecidísimo, homenaje que recuerda con sus letras esculpidas, la placa existente en la fachada denuestra Casa Consistorial…» però no hi ha cap document oficial que constati que fos nomenat fill predilecte oficialment, encara que s’intueix que aquesta era la intenció del consistori d’aquella època.
Pel que a mi respecte, el General Primo de Rivera no és fill predilecte de la nostra ciutat, perquè així ho acrediten els nostres arxius. L’Hospitalet és una ciutat que creu fermament en els valors de la democràcia i per tant no escau donar cap distintiu a un colpista.
Avui mateix també he estat a l’arxiu (que per cert estava ple com mai) i he pogut llegir en paper l’informe a que es refereix l’alcaldessa, realitzat per la Pepa Prieto després de consultar un munt de documents ja detallats. La Pepa també ha trobat un article a l’ABC amb una fotografia realitzada per Josep Brangulí, al veure-la he revisat la fototeca de l’arxiu per si un cas trobava alguna més, però no, per ara aquesta és l’única de la seva visita.
Sobre per què no figura cap referència als registres de l’ajuntament?, ni idea, pot ser va ser decisió unilateral del propi alcalde, en Tomàs Giménez, i no va deixar cap registre escrit, deien que era una mica egòlatra,… això ja és labor d’historiadors. On és la placa? tampoc ho sé, suposo que quan va arribar la segona república no van tardar molt en treure-la i segurament en destruir-la. On podem trobar més fotos? suposo que al fons de Josep Brangulí, propietat de la Generalitat de Catalunya,…
REFERÈNCIES
Església de Santa Eulàlia de Mèrida, 1910?
La veritat és que fa relativament poc temps sabia tan poc de la nostra historia que ni tenia constància de que abans de l’església que ara s’alça a prop de l’ajuntament havia existit una altra molt més antiga. Cada vegada que trobo una imatge nova no tinc més remei que compartir-la amb vosaltres. Trobareu més informació a la resta d’entrades sobre aquest temple (busqueu-lo a la columna de la dreta).
Aquesta, de l’editor A.T.V. (Àngel Toldrà Vianzo), la he tret de la pàgina de facebook Postals i Fotografies antigues de Catalunya on trobareu 11 més de la nostra ciutat. La data de la fotografia no la sé, pèro ATV va començar a editar a l’any 1906 i va finalitzar al 1911 amb la postal número 4577, per altres dades que trobareu al text que he enllaçat a sota, calculo que la imatge és de l’any 1910.
REFERÈNCIES
Plaça de Mossèn Homar, 1971
Sota la gran palmera i les magnòlies, els veïns i els que esperen l’autobús gaudeixen de l’ombra i del brollar de l’aigua de la font, envoltada d’un jardi. Dos taxis, (el primer un SEAT 1500), esperen un viatger al costat del quiosc ple de clients. També veig una brillant cabina de telèfons com les d’abans folrada d’anuncis de Lois i una botiga de joguines que es deia Elena?
En aquell moment la zona no era peatonal i com veieu el cotxe blanc (un Austin 1300?) passava pel carrer Major a tota velocitat! No hi havia semàfors, així que un guàrdia urbà s’ocupava d’ordenar el trànsit, i frenar els vehicles del carrer sense preferència momentània, com el camió de cerveses Moritz que baixa pel carrer de l’Eslglèsia.
Santa Eulàlia de Mèrida sembla tancada i al peu de l’escala l’escombraire ha aparcat el seu carretó amb dos cubs, just darrere del cartell de la Mirinda. Són tres quarts menys cinc d’una i hi ha moviment de personal a la plaça de l’Ajuntament, sembla que el bar de la cantonada (¿?) ja comença a rebre clients,…
REFERÈNCIES
Uns avets de Das
Avui marxem cap al Pirineu, a un poblet de Girona que es diu Das, i què farem allà? Doncs primer mirar el seu ajuntament, l’edifici de la foto,… maco, eh?
i ara tornem cap a l’Hospitalet per explicar una historieta: Resulta que pel nadal de 1973 el poble de Das ens va regalar un parell d’avets, que es van situar, un a la plaça de l’Ajuntament i l’altre a la de Collblanc, suposo que per cobrir-los d’ornaments i convertir-los en arbres de nadal.
Però què va moure als de Das a portar-nos els arbres des d’allà dalt? La causa va ser Rossend Arús i Arderiu (1847-1891), nom que us sonarà del carrer que es troba al costat del nostre ajuntament. Bé, aquest home va viure a Barcelona, però passava llargues temporades a casa dels avis paterns, a la nostra ciutat. El seu pare, Pere Arús i Cuixart, va nàixer aquí però va marxar a Barcelona on tenia un pròsper negoci d’ultramarins i colonials a l’engròs. Rossend, fill únic, el va heretar juntament amb una gran fortuna, que va deixar sota el control del seu soci i amic Antoni Farnés, mentre ell es va dedicar a la literatura i a la filantropia, les seves dues gran passions.
Moria als 46 anys, deixant com a marmessors als seus amics Valentí Almirall i Antoni Farnés. Abans de morir però va poder veure uns dels seus dos desitjos, l’ajuntament i les escoles de Das, que ell havia financiat i manat construir al poble de la seva mare, Teresa Arderiu i Pons. El segon no el va veure realitzat, però els seus marmessors van seguir les indicacions verbals de Rossend i després de vuit mesos de construcció, el 24 de juny de 1895 inauguraven un altre ajuntament amb les seves escoles al poble del seu pare, l’Hospitalet de Llobregat.
El text de 1975, el que parlava dels avets, diu que els dos ajuntaments tenien una estructura similar, però la veritat és que encara que el nostre ha sofert diverses modificacions, les similituds no són tan grans com las que té, al menys a la façana principal, amb l’antic ajuntament de Sarrià (1896), del mateix arquitecte que va dissenyar el nostre, Francesc Mariné i Martorell (1845-1902).
Ah! un oncle d’en Rossend, Jaume Arús i Cuixart, fou batlle de l’Hospitalet en els anys 1839-40, 1856, 1857-58, 1874 i 1875-76, i va ser fundador del Centro Económico, Agrícola e Industrial, més conegut com el Casino del Centre,…
REFERÈNCIES
- Fotografia de l’ajuntament de Das per Digitography a Panoramio. Veure també les de J.A.E.E.
- Història dels avets a La Voz del Llobregat del 21 de desembre de 1973, que podeu trobar al XAC.
- Biografia de Rossend Arús, per Francesc Marcé a la publicació de l’Ateneu de Cultura Popular, Xipreret, núm. 333, febrer de 2010
- Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (2001) – Fixa 2
- Biblioteca Pública Arús de Barcelona per Ma Carmen Illa Munné. B. Anabad, XXX (1980) núm. 4
- Los Arderiu per Alfredo Arderius MArtin (febrer de 2011)
Tres imatges de Josep Brangulí
Com demà inauguren al CCCB l’exposició sobre el fotògraf hospitalenc Josep Brangulí i Soler (1879-1945) he fet una mica de recerca a veure si trobava alguna fotografia seva relacionada amb l’Hospitalet, i he trobat tres, aquesta de 1941 on “Niños harapientos saludan, brazo en alto, al Gobernador Civil de Barcelona y jefe provincial del Movimiento en la fiesta mayor del barrio de Collblanc”
El moment concret ens el diu l’hemeroteca de La Vanguardia, és el mati del diumenge 31 d’agost de 1941. El senyor de blanc, el Governador Civil, es deia Antonio de Correa y Veglison, i l’home de la dreta és l’alcalde de l’Hospitalet, Enric Jonama Darnaculleta. Desconec la direcció d’aquesta caserna de las Juventudes
A internet també podeu trobar aquesta altra fotografia d’un acte falangista a l’any 1939. No he trobat més dades, però segons l’exposició permanent de Can Riera l’acte es va realitzar a la plaça de l’ajuntament.
Una altra fotografia que he trobat sobre la nostra ciutat és la d’aquest tramvia de la línia 55 que unia Sants Estació amb Collblanc, segons he llegit la imatge és aproximadament de 1920, però el tramvia ja funcionava des del 29 d’abril de 1911.
Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX
Com a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.
Guàrdia Urbana amb uniforme de gala als anys 40
El diumenge es podia llegir al diari ABC: “Por razones difíciles de explicar, la alcaldesa de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), Núria Marín, ha decidido crear una unidad montada de la Policía local”
He fet una mica de recerca per veure si en el passat existia una unitat a cavall de la Guàrdia Urbana a la nostra ciutat, però no he trobat cap imatge, el que sí he trobat és una dels anys 40 amb tres agents vestits de gala a un acte a la plaça de l’Ajuntament. Aquesta imatge forma part de l’exposició dels 160 anys d’aquest cos.
COMETARIS AL FACEBOOK
- Miguel Beltrán Vidal …en els 70, si…
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) probes, vull probes,… 🙂
Castellers de l’Hospitalet
Ja sabeu que des d’aquesta tarda el Flamenc, el Cant de la Sibil·la i els Castells són patrimoni immaterial de la humanitat, segons decisió del Comitè Intergovernamental de Patrimoni Immaterial de la Unesco, i per tant es converteixen en elements a protegir i conservar.
La primera colla que va sorgir a la nostra ciutat van ser els Castellers de l’Hospitalet, que com veieu a les imatges portaven camises de color marró teula. Sorgeix a partir de la Comissió de Festes del Centre i inicia els assajos l’any 1996, encara que no comença a actuar fins al febrer de l’any següent. El nivell de la colla assolí el 3 de 7 a la trobada de colles del Baix Llobregat de l’any 2001. La darrera actuació de la colla tingué lloc el 23 de novembre de 2003, però no va ser fins l’assemblea del dia 3 de juny de 2005 que es dissolgué definitivament.
Actualment funciona una altra colla a la ciutat, la Colla Jove de l’Hospitalet que es va fundar a l’any 2000 com escissió de l’anterior. Les seves camises són de color verd carxofa i els podeu veure fent pinya a les imatges superiors, que són precisament de l’1 d’octubre de l’any 2000.
El seu castell més important és el 4 de 7, que van descarregar per primera vegada durant una diada de celebració del desè aniversari de la colla, el 17 d’octubre de 2010
i fins aquí un repàs molt ràpid,… si voleu més informació:
REFERÈNCIES
- Web dels Castellers de l’Hospitalet (d’on he tret les fotografies)
- Web de la Colla Jove de l’Hospitalet
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Esther Latorre Bien !! Enhorabuena !
Plaça de l’Ajuntament – de Mossèn Homar, 1966
Avui, una altra postal, en aquest cas és una imatge de la plaça de l’Ajuntament al 1966, on es pot veure tot l’edifici “Caixa de Pensions” construït entre 1947-1950 a l’espai que va deixar l’enderrocament al 1937 d’un rengle de cases setcentistes.
L’arquitecte va ser el municipal, en Manuel Puig Janer, el mateix que va projectar l’església, i que va aprofitar per reorganitzar i ampliar la plaça.
Amb aquest edifici, que tingué la promoció de la “Caja de Pensiones para la Vejez i el Ahorro”, va aconseguir donar-li a la plaça un caràcter més homogeni, aprofitant les seves dimensions i la seva horitzontalitat, així com mitjançant l’ús dels models renaixentistes, li van donar un caràcter monumental.
Aquest edifici forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
i ja no sé més!
REFERÈNCIES
Informació de la fitxa núm. 4 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (2001)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac i jugabem a la plaça a “churro”
- Raúl Alvarín Álvarez Us felicito per la tasca informativa i de recerca que feu. Molt bé els apunts d’urbanisme i arquitectura. Gràcies
- Feli Granado Me gustaba mas que ahora!! Al menos tenia encanto …
- Rosa Deu Ramos Que tiemposssss
- Francisco Villaescusa Estoy con Feli, se ha ganado espacio útil pero es una plaza taaaaan fría, sobretodo de noche en fin de semana… Yo viví una temporada en el edificio “Caixa de pensions” y al asomarme al balcón me daba la sensación de vivir en un decorado. Suerte que la gente al usarla le da un poco de vida.
Plaça de Mossen Homar als anys 60
Avui una imatge des de la plaça de l’Ajuntament enfocant cap a la plaça del rector Mossen Homar. Anys 60
i ja que estem, escriuré una mica d’aquest home, Josep Homar (1886-1967), va arribar a l’Hospitalet al 1948, amb 62 anys, i va ser anomenat regent de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, de la qual acabaria sent rector l’any 1954.
Considerat un capellà culte, lletraferit i poeta, a més de molt actiu (impulsa les obres de restauració de l’altar de la Parròquia de Santa Eulàlia; recupera l’ermita de Bellvitge, on s’hi celebra culte els dies festius; també manté bon contacte amb el Centre Catòlic; promou la creació de l’escola Tecla Sala; arriba a un acord amb la senyora Tecla Sala i l’Ajuntament per muntar una escola parroquial, etc.)
Abans de morir va donar tot el seu fons bibliogràfic (7.000 volums) a la ciutat i això va obligar a obrir la segona biblioteca de la ciutat, que es va situar al propi Ajuntament.
REFERÈNCIES
- Text basat en una conferència de Carles Santacana i d’informació de la web de la biblioteca Tecla Sala
- Imatge cedida per Quike Buades, un veí de Bellvitge
Plaça de l’Ajuntament, final anys 20
Com han anat les vacances? Bé? M’analegro!
Comencem el nou “curs” de l’abans de l’Hospitalet de Llobregat amb una imatge de la plaça de l’Ajuntament de finals dels anys 20.
L’alcalde era en Tomás Giménez Bernabé i la ciutat rondaria els 30.000 habitants. Ens trobem dins de la primera onada d’immigració del s. XX, que ens va portat sobre tot persones dels sud d’Espanya (els denominats murcianos), i també feia pocs anys que ens havien expropiat la platja i 900 ha del sector de la Marina per tal de construir un Port Franc que mai es portaria a terme.
Dades de població i el seu creixement.
1900 – 4.984 habitants
1910 – 6.905 (+ 38 %)
1920 – 12.360 (+ 79 %)
1930 – 37.650 (+ 300 %)
1940 – 51.249 ( + 36 %)
A l’esquerra es pot veure l’edifici de l’Ajuntament (1894 – actualitat) i a la dreta l’església de Santa Eulàlia de Mèrida (s. XVI-1936),…
REFERÈNCIES
Imatge de la revista de Madrid, “La Esfera” (núm 738) del 25 de febrer de 1928
Dades demogràfiques: Wikipedia
- Marta Martin Ostresss, aixó ho vaig veure a una foto de la meva aviaaaaaaa!!!! uffff
- Metta Vivó ► Aquesta es l’antiga església que va ser destruïda durant la Guerra, la foto sembla ser anterior a 1936, sinó vaig equivocada
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) sí, sí Metta,… probablement 1928, ho dic a sota
- Metta Vivó ► OK, estava tan embadalida, mirant la foto, que no he llegit correctament tot el text…. m’agrada moltíssim veure les fotos que poses en aquesta pàgina.
- Marta Martin Déu meu, res a veure com és ara, la meva filla va al Tecla, és al costat, com m’agrada veure aquestes fotos antigues
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mica en mica aniré comentant més,… aquest estiu he aconseguit imatges des de les vinyes del Samontà (barri de Sanfeliu) fins als pescadors de la platja de l’Hospitalet. Ja aniran sortint! Gràcies pels vostres comentaris!
- Francisco Javier Galván Siles Impresionant! enhorabona pel teu treball! méncanta veure fotografies antigues de la ciutat.
- Chari Blazquez Bermudez M’encanten les fotos de l’antic Hospitalet, és la meva ciutat i la porto sempre al cor!
Santa Eulàlia de Mèrida, anys 20
L’església de Santa Eulàlia de Mèrida, es a dir, l’antiga església de la plaça de l’ajuntament.
Anomenada primerament Església Nova de l’Hospitalet, fou construïda al segle XVI i beneïda el 1600 pel bisbe de Barcelona Ildefons Coloma.
Aquesta església, que fins el 1908 fou l’única parròquia del terme, constava d’una sola nau coberta amb volta de creueria, amb capelles laterals, combinant la tradició gòtica amb elements de tipus clàssic, visibles particularment a la portalada.
El 1805 l’escultor Salvador Roig inicià la construcció de l’altar major que finalitzà després de la guerra del Francès. El 1807 se n’inaugurà la primera part i s’hi instal·là la imatge de Santa Eulàlia. Els retaules que contenia el temple, dels quals destaca el de Sant Roc (segle XVI), atribuït a Jaume Huguet de Vilafranca, es guarden al Museu d’Història.
Aquest temple, que en un principi fou posat sota l’advocació de santa Eulàlia de Barcelona, més endavant canvià la titular per la seva homònima de Mèrida, segons explica Francesc Carreras i Candi, per tal d’evitar que la festa major hospitalenca coincidís amb la de la veïna població de Santa Eulàlia de Sarrià, circumstància que impedia que els veïns de l’una poguessin traslladar-se a l’altra en una data tan assenyalada.
Durant la Guerra Civil del 1936 fou destruït i només se salvà el retaule de la capella de Sant Roc.
REFERÈNCIES
- Amparo Corchero Otra foto muy buena!
- Roger Sans L’església de la foto em recorda molt la de Sant Vicenç de Sarrià, són de la mateixa època. La festa major hospitalenca ja no coincideix amb la de Sarrià, per la qual cosa es podria retornar a l’advocació de Santa Eulàlia de Sarrià.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí que es sembla, sí http://www.epdlp.com/edificio.php?id=2727 també es sembla a l’antiga (i desapareguda) del Prat http://pictures.todocoleccion.net/tc/2010/02/08/17442326.jpg o a la de Sant Boi (Sant Baldiri) http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=25
Vespa Club Hospitalet
A l’any 1960 va sorgir el Vespa Club Hospitalet, íntimament vinculat amb el concessionari de la comarca Vespa Balart, ubicat al barri de Sant Josep. El creixement del club va ser considerable i, només amb cinc anys, va arribar a tenir 125 socis. Les principals activitats eren les curses de velocitat, les acrobàcies sobre la moto i les sortides de vespistes d’arreu del territori, encara que també existien probes com la de fer el màxim de quilòmetres amb un litre de combustible.
A la fotografia es veu una gran concentració de Vespas i com s’estan realitzant acrobàcies a la part alta de la plaça de l’Ajuntament
REFERÈNCIES
- Imatge: Yolanda Domènech
- Informació del llibre L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat Recull gràfic 1890-1965. Miereia Mascarell, Ed. Efadós, 2003
- + IMATGES: http://www.vespabalart.com/es/Fotos_historicas/
- Dolça Ribas ostres! no n’hi ha més d’aquestes?? formo part d’un club scooterista (de vespa i lambretta), soc de l’h de tota la vida i em criden molt especialment l’atenció fotos com aquesta!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Parla amb la Yolanda Domènech Navarro,… la fotografia es seva!
- Andres Serrano Romero Os habeis fijado en el trozo de cesped ke keda cerca de la señal de prohibido el paso??? Pone letras…. Lo leeis???
- Romeo Maldad Si lo leo, jejeje.
L'Hospitalet de Llobregat 
