Imatges retrospectives d'una ciutat

Plaça de l’Ajuntament

Societat coral la Joventut de l’Hospitalet, 1951

La Teresa Arnal m’ha enviat una fotografia del seu avi patern, en Francisco Arnal i Arnal, que era originari de Nàquera, un poble de la comarca de la comarca del Camp de Túria a València.  La Teresa també ens comenta que el seu avi va venir amb els sus pares i dos germans, i que aquí va néixer el seu tercer germà.

En Francisco es l’home més alt i amb ulleres que es troba rere l’estendard, element que en aquell moment es beneïa, es trobem davant de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.


No tinc molta informació sobre aquesta coral, així que el que faré és transcriure el contingut del llibre que em va prestar en Juan Batalla ja fa un munt de temps (Gràcies):

Esta laureada coral fue fundada en el año 1934, siendo su primer presiente don Antonio Castells Casas. Esta entidad es ganadora de diversos premios en los muchos concursos en que ha tomado parte. La labor artísitca desarrollada por su actual maesrto don Esteban Guasch Lloberas ha dado esos frutos artísticos, colocando en la actualidad a esta Coral a la cabeza de las entidades hospitalenses.

En 1935 fue elegido Presidente don Francisco Arnal, hasta 1952, en que le sucedió don Clemente Roig. Más tarde, de nuevo volvió a la Presidència don Francisco Arnal, a quein sucedió en el cargo siu catual Presidente don Ramón Castillo, que como sus antecesores continúa en la intensa labor artísitca que caracteriza a esta Coral desde su fundación.

Cabe resaltar que, siguiendo la pauta de superación en el terreno artístico y cultural, esta entidad ha logrado formar una rondalla de guitarras, laudes y bandurrias dirigida por el socio señor García“.

REFERÈNCIES 

Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Villagrasa Lariz (Gràcies a Juan Batalla)


Tres fotografies del guàrdia urbà Romà Parella

Tres fotos del més alt i el més “xulo” de tots els urbanos, l’únic que fumava en pipa dalt de la moto,… lògicament jo no diria això si abans la seva filla, l’Anna Maria Parella Arcarons, no l’hagués dit a viva veu per tot el facebook,…

L’Anna Maria va compartir aquestes fotografies del seu pare el mes passat i crec que són molt interessants. Aquesta primera calcula que és de l’any 1957-58, quan el seu para acabava d’ingressar a la Guàrdia Urbana, passen per davant de l’Ajuntament, al fons la plaça de Mn. Homar. També ens diu que en aquell moment encara no utilitzaven motos, i que el seu pare va ser el primer guàrdia “motoritzat” de la ciutat.

Aquesta està feta també a la plaça de l’ajuntament , no sabem la data, sols que la policia de l’Hospitalet va començar a utilitzar les motos Sanglas 500 a partir del 1963, i aquesta moto no és del model citat, per tant la foto ha de ser anterior a aquest any.

La següent fotografia és més moderna, tampoc sabem la data, es va fer a una cursa atlètica que passava pel mig de la Rambla de Just Oliveras. La moto pot ser serà la Sanglas 500 però amb aquest carenat, jo, que no soc cap expert en motos, no el puc assegurar.

REFERÈNCIES

Sanglas 500


La Guàrdia Urbana, anys 60

Dues imatges més de Nicanor Molina,  amb tot el cos de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, inspectors i guàrdies, i un senyor sense uniforme al darrere de tot, poant per la foto a les escales de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida. No sabem la data de la foto, però segurament seria de principis dels 60.

En Nicanor recorda al cap, Francisco de Alaminos Peralta, ex combatent de la División Azul i onzè Marqués de Alhendin de la Vega de Granada, i jo crec que també veig davant de tot al pare de la Anna Maria Parella, el primer motorista de la Guàrdia Urbana a l’Hospitalet,…


Altar major de Santa Eulàlia de Mèrida, 1918

Aquesta fotografia que comparteixo es va enviar com a postal el 14 d’agost de 1918, i és la tercera que he tingut oportunitat d’observar de l’altar major del temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, no de l’actual, sinó del que van destruir a l’any 1936.

Les altres fotografies  són les que hi ha a l’exposició permanent Color, Forma i Volum de l’Harmonia, i la del llibre Espigolant en el passat… de la Matilde Marcé i Piera. Mostren certes diferències, com per exemple que les teles laterals a les altres són de color blanc, les làmpades davanteres que pengen del sostre són diferents i que també que aquí la imatge de Santa Eulàlia és altra i més gran.

Aquest altar data del 1807, substitut d’un altre de l’any 1544 que s’havia podrit degut als problemes d’humitat originats pel mal estat del sostre de l’església. El va realitzar l’escultor Salvador Roig per 3600 lliures, a semblança de l’altar major de l’església de Sant Jaume de Barcelona.

En Francesc Marcé ens trasllada els comentaris de Mn. Miquel Pou, aleshores rector, quan van traslladar part del nou altar des de Barcelona, el dia 22 de novembre de 1807: “los obrers Francesc Codina i Josep Oliveras amb algun de l’Ajuntament i varis particulars passaren amb carros a aquella Ciutat d’on retornaren amb tot lo referit, acompanyats de músics, passant per la carretera nova a causa d’estar en mala per les pluges, la de la Bordeta. Eixiren a rebre la santa a l’entrar a la Parròquia, més allà de Collblanc, gran número de fadrins los quals, amb escopetes feren salves tot lo camí. Però que goig, que contento a l’estar pròxims a entrar en lo carrer! La melodia de la orquesta, lo estrèpit de les escopetades, lo repic general de les campanes foren los anuncis que obligaren a comparèixer davant l’església a tot lo poble. Grans i xics, tots volgueren ser espectadors i participants de semblant funció. Quantes llàgrimes de ternura se derramaren est dia desesperançat de gran part, no cregut de moltíssims, però desitjat de tots!”

També ens diu que Josep Bori, un fuster conegut també com “el Malla” i que vivia al carrer Major, 42, va fer una rèplica a escala que se’n va anar traslladant d’habitatge en habitatge fins que als anys 70 va arribar al museu, i en teoria allà, suposo que als magatzems, es troba,… pot ser quedaria bé, si encara està en bon estat, a l’exposició permanent de l’Harmonia,…

REFERÈNCIES

  • Informació sobre l’exposició Color, Forma,.. i Volum
  • Retalls del passat. escrit per la Matilde Marcé i Piera i editat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
  • Del temple parroquial, per Francesc Marcé i Sanabra (set. 1980) dins del llibre Visions de la Història de l’Hospitalet publicat l’any 2005 per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.

Eleccions municipals del 3 d’abril de 1979

El 3 d’abril de 1979 es celebraven les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura del general Franco. Les imatges que venen a continuació són de l’alcalde, Juan Ignacio Pujana i del primer tinent d’alcalde, Joan Saura, que es van adreçar aquella mateixa tarda a la multitud que esperava a la plaça de l’ajuntament.


Santa Eulàlia de Mèrida, 1936

Dilluns passat vaig quedar amb en Juan Batalla ja que feia pot ser més d’un any que m’havia ofert prestar-me un llibre, i com el temps, a més d’inexorablement, passa volant, doncs això, un any!. El llibre en qüestió feia temps que el buscava, ja que és dels primers llibres que parlen exclusivament sobre la nostra ciutat; és obra d’Emiliano Vilagrasa Lariz  i es diu Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat. Segons el que diu a la introducció, Emiliano tenia un programa de radio que es deia “Hospitalet”, es suposa que a la radio de la nostra ciutat, i a l’any 1961, es va decidir a escriure un llibre com el seu programa, ple d’entrevistes a hospitalencs del mon de la cultura, esports, política, indústria,…; però també amb moltes imatges (moltes dolentes) i passatges del passat i en aquells moments present.

Ja dic que les imatges no són molt bones, però crec que algunes es poden mostrar. Aquesta d’avui és de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Molts pot ser no sabeu això, però abans de la Guerra Civil, a la plaça de l’Ajuntament exisitia una altra esglèsia diferent a l’actual, beneïda l’any 1600 (prèviament va existir una altra construida l’any 1492, i que també va ser destruida). Aquesta església, i lamentablement també el seu arxiu, va ser cremada i destruïda als inicis de la citada guerra, el 19 de juliol de 1936.

Alguns elements de l’església sobre tot de la porta principal, així com moltes fotografies, i els retaules els podeu trobar al museu, com he comentat en diverses ocasions.

REFERÈNCIES

Més fotografies i informació sobre l’església a aquest bloc

 


Dues postals de 1964

Pel que he vist a les pàgines de venda de postals, els Laboratorios Fotográficos Jori eren especialistes en fer-les acolorides; van fer de molts llocs, i de l’Hospitalet conec quatre, encara que crec que n’hi han més, de fet crec que les imatges que veiem a continuació fent les composicions, segurament es poden trobar individualment. Això com apunt als col·leccionistes de postals de la ciutat.

De totes maneres, no sé les tècniques amb que contarien aquests laboratoris als any 60, però la veritat és que els acabats no es que siguin una meravella,…

Es veu que els llocs emblemàtics de la ciutat per aquests laboratoris eren cinc: La zona ajardinada, encara existent, que delimiten els carrers de Can Pujadas,  de Jansana, de Santa Eulàlia, i d’un que no té nom i enllaça els dos anteriors. La palmera també continua allà i el doble de gran!. Al fons es veu l’església i ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El segon lloc emblemàtic seria la plaça de l’Ajuntament, amb la vegetació retallada amb les lletres de FRANCO als jardins. El tercer lloc emblemàtic, molt proper al anterior, seria la plaça de Mossèn Homar, amb l’església de Santa Eulàlia de Mèrida al fons, i també amb la mateixa palmera que tenim ara. El quart, l’ermita de Bellvitge, que segurament quan es va fotografiar, encara no s’havia començat a construir el barri.

A la següent postal es repeteixen tres  localitzacions a les imatges petites, però la fotografia allargada és nova, és el pas inferior pel qual el carrer d’Enric Prat de la Riba es transforma en el de Santa Eulàlia, i que es va inaugurar el 29 de gener de 1961. A l’esquerra podem veure l’entrada al Campo Municipal de Deportes i una torre que posa Ferrys (un anunci de calçotets?). A la dreta la torre de l’empresa Marbres Rodón, ja desapareguda.


REFERÈNCIES

Més fotografies del pas inferior a la web de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana