Imatges retrospectives d'una ciutat

Plaça dels Avis

L’homenatge als vells d’Hèctor Cesena i Albós

Molt a prop del mercat de Santa Eulàlia, a la plaça dels Avis, trobem aquesta escultura de bronze tan trista, d’una dona gran amb un mocador, asseguda a una pedra i que es cobreix tota ella amb una manta. Com llegiu està dedicada als vells, o segons l’article, als avis, i es va realitzar a l’any 1974 per l’hospitalenc Hèctor Cesena i Albós, que ja va rebre per ella el primer premi del Cercle Artístic de Sant Lluc al 1968.

L’any passat Hèctor Cesena va rebre el diploma de Mestre Artesà per part del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. A l’article sobre aquesta distinció he pogut trobar alguna informació sobre ell: “…amb 81 anys, és escultor professional des dels 55 anys. Cesena és especialista en l’escultura d’art funerari i la seva obra destaca pel caràcter figuratiu i realista. Així mateix compta amb una llarga carrera de mestratge en el taller, entre d’altres ha estat mestre de taller en talla de pedra de l’escola Massana”.

Cal dir també que no és l’única escultura d’aquest autor a la ciutat, també podeu trobar al parc de Can Buxeres la seva “La Família” i fa anys a la plaça de Blas Infante (abans Josep Mª Pemán) hi havia instal·lada una formada per dues rodes amb un gravat d’un pagès segant blat, i que ara la podeu trobar al pati posterior del Museu d’Història, on segur que també tenen moltes obres seves amagades.

REFERÈNCIES

Anuncis

Les fonts de tota la vida

A l’Hospitalet tenim algunes fonts per beure que tenen una historia darrere, podríem parlar de la de la plaça del Repartidor (1867), de la de la plaça Espanyola (1905), de la de la plaça de la Constitució (XIX?),… o per què no, de la del passeig de Bellvitge, construïda pels propis veïns a finals dels anys 70. Fonts desaparegudes, com la del camí de la Fonteta, la font de la Puda, o la que existia al costat de l’ermita de Bellvitge,… suposo que hi ha més exemples.

Però i les de tota la vida?, ja sabeu, aquelles columnes de ferro negre que trobem a les cantonades dels carrers, que de tant veure-les ja ni les veiem, i ja no gosem ni a beure per si ens contagien quelcom. i aquestes? tenen històries?

No he trobat qui va dissenyar aquestes fonts tan i tan populars, però el que sí he trobat és que algunes són molt antigues, dels inicis del segle XX, i inclús al lloc web patrimoni.gencat cinc diu que formen (o van formar) part del nostre patrimoni, menciona les del carrer de Muns, carrer de Santa Eulàlia, Can Boixeres, Parc de la Marquesa i Plaça dels Avis; però pot ser hi ha més.

A la pàgina anterior també he trobat aquestes fotografies realitzades per Gaspar Coll i Rosell a l’abril de 1986. No sé si encara existeixen, ja que no reconec els carrers on van ser fotografiades.

Fa un temps MuNh Radeac escrivia a aquest bloc “La font que dius abans estaba situada a l’entrada del carrer [del Parral] i era el lloc on hi anaven a “buscar” aigua perque, llavors a les cases, al menys a la meva, no teniem aigua corrent. ¡La de viatges que he fet a aquesta font!” i això és el que passava a molts llocs de la nostra ciutat, quan es van instal·lar era per cobrir les necessitats d’aigua potable dels veïnat, ja que si no tenies ni aigua corrent ni pou i volies beure aigua potable, sols et quedava la font del costat… deixo una foto de la ara solitària font a que es referia MuNh


També vull compartir aquest vídeo on la Mila entrevista en ple carrer a membres del Grup Memòria de Barri la Torrassa a propòsit de la font que espero que encara trobem a la cantonada dels carrers d’Holanda amb Santiago Apòstol, amb diuen més de 70 anys d’antiguitat!.

I si teniu cap record sobre aquests elements urbans en extinció,… expliqueu, expliqueu,…

REFERÈNCIES

Fonts públiques de l’Hospitalet al lloc web patrimoni.gencat