Jovent a la rambla de Just Oliveras
A aquesta primera fotografia, cedida per en MuNh Radeac, està acompanyat per Toni Pugés i el Nin (del Bar Nin) i es veu que estan recreant una escena de les sèries americanes dels anys 30, rotllo Elliott Ness. Al fons a l’esquerra podeu trobar el bar Deportivo, a l’alçada del carrer del Bruc. A aquest lloc, entre Bruc i Lleida, ens comenta Andreu Trias que ficaven l’envelat durant la festa major.
La següent fotografia és de Santos Vallespín Gavilán, i podem veure tres noies que pujen per la rambla a l’alçada del desaparegut cine Ramblas. Santos calcula al foto és d’inicis dels anys 60.
Tres fotografies del guàrdia urbà Romà Parella
Tres fotos del més alt i el més “xulo” de tots els urbanos, l’únic que fumava en pipa dalt de la moto,… lògicament jo no diria això si abans la seva filla, l’Anna Maria Parella Arcarons, no l’hagués dit a viva veu per tot el facebook,…
L’Anna Maria va compartir aquestes fotografies del seu pare el mes passat i crec que són molt interessants. Aquesta primera calcula que és de l’any 1957-58, quan el seu para acabava d’ingressar a la Guàrdia Urbana, passen per davant de l’Ajuntament, al fons la plaça de Mn. Homar. També ens diu que en aquell moment encara no utilitzaven motos, i que el seu pare va ser el primer guàrdia “motoritzat” de la ciutat.
Aquesta està feta també a la plaça de l’ajuntament , no sabem la data, sols que la policia de l’Hospitalet va començar a utilitzar les motos Sanglas 500 a partir del 1963, i aquesta moto no és del model citat, per tant la foto ha de ser anterior a aquest any.
La següent fotografia és més moderna, tampoc sabem la data, es va fer a una cursa atlètica que passava pel mig de la Rambla de Just Oliveras. La moto pot ser serà la Sanglas 500 però amb aquest carenat, jo, que no soc cap expert en motos, no el puc assegurar.
REFERÈNCIES
Alumnes de les Escoles del Sagrat Cor, 1946-47
Una altra imatge de l’Albert Graells, en aquest cas, és d’un grup d’alumnes del curs 1946-47 de les Escoles Parroquials del Sagrat Cor. L’Albert, a més del seu, ens ha posat el cognom de quasi tots els nens, pot ser reconeixeu als que ell no recorda, si és així, o per qualsevol altra qüestió, no dubteu en escriure!
Aquesta escola es va fundar pel Centre Católic, poc després de la seva creació, l’any 1904, al carrer de l’Església. L’any 1926 tot el conjunt es va traslladar on es ara, a la Rambla de Just Oliveras. Fins 1950 era exclusivament per nens, encara que posteriorment van poder entrar les noies, però en aules separades. Abans de 1950 el col·legi de les monges franciscanes era l’únic que oferia educació religiosa per noies al barri del Centre.
A l’època de la fotografia la escola era dirigida per Francesc Batallé i Aragonés, un mestre molt recordat a la ciutat, que com sabeu té un monument a la rambla de la Marina, just a l’altra banda de l’escola que porta el seu nom. Francesc va començar la seva tasca a aquesta escola a principis dels anys 30, provinent de les escoles Pies de Terrassa. L’any 1936 l’inici de la guerra el va fer fugir; el Centre Catòlic va ser saquejat i es va transformar en seu de la CNT-FAI, transformant el baixos de l’escola en un menjador públic.
Una vegada finalitzada la guerra, després de passar per camps de concentració, el sr. Batallé va tornar i va continuar de nou la seva tasca docent fins l’any 1952, quan per divergències amb Mn. Homar va marxar per crear l’acadèmia Sant Jordi. L’escola va continuar amb el senyor Amat fins l’any 1974.
REFERÈNCIES
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i editat per Efadós el 2003.
- El Primer Franquisme a Pineda de Mar (1939 -1953) per Francesc Bonastre i Santolària (explica detalls de la biografia de Francesc Batallé entre 1930 i 1953)
Torre Puig, inicis segle XX
La Torre Puig és pot ser l’edifici més “plorat” dels desapareguts de la rambla de Just Oliveras, es trobava fent cantonada amb el carrer de Lleida, en front de l’ambulatori. Va ser projectat al 1909 per l’arquitecte Mariano Tomás i Barba a petició de Ramón Puig Campreciós (encara que durant bastant temps, inclús ara, s’atribueix a Ramon Puig i Gairalt, fill del citat Ramon Puig, que era contractista d’obres). L’any 1925 la va adquirir el Dr. Gajo i al 1951 la va transformar per dins i per fora esborrant qualsevol resta de modernisme.
Era un habitatge unifamiliar de planta baixa i dues plantes pis, on a sota teniem les sales de dia i a les plantes les de nit. La casa i el jardí estava envoltada d’una tanca de maó vist coronada per rajoles de trencadís.
La imatge següent és l’única que he trobat del seu elegant interior, i seria de principis del segle passat.
Aprofito també per incloure la següent fotografia de 1927, obra del fotògraf hospitalenc Salvador Oliveras Masip, i que va ser el document del mes núm. 9 (maig 2010) de l’Arxiu Municipal. Ens ensenya la façana principal amb l’entrada, la qual no veiem a la primera imatge.
REFERÈNCIES
- “Els arquitetes Antoni i Ramon Puig Gairalt” (1993) d’Alicia Suárez i Mercé Vidal, dins de la col·lecció Textos i Estudis de Cultura Catalana, núm.32, de Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, SA
- Documents del mes de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat
- Altres articles sobre la Torre Puig dins d’aquest bloc
La Rambla, 1953-54
Aquesta imatge de la rambla de Just Oliveras i Prats ha estat cedida per la Pili Anadón, via el seu cosí, en Miguel Medina, que ja fa com un mes que me la va enviar,… sento l’endarreriment però aquest octubre ha estat bastant complicat.
Com veieu a la dreta el cinema Rambla encara no està, es a dir, que encara no em arribat al 1954, any en que es va inaugurar. El que sí que veiem és l’escultura del batlle que dona nom a la rambla, realitzada per d’Hèctor Cesena i inaugurada a l’any 1953.
L’any 1953 també també van canviar els bancs de pedra i els van substituir pels de fusta, com el que veieu a la fotografia. Es veu una terrassa d’un bar,… a veure si recordeu com es deia,…
Fa uns dies vaig escriure inicialment aquest article plantejant el dubte d’on es situava ara l’estatua, i no sols alguns de vosaltres m’heu respost sinó que la Matilde Marcé també m’ha senyalat un llibre Francesc Marcé com a font de moltes dades importants. Segons comenta Francesc: “pels volts de la primavera de 1980, coincidint amb la publicació d’un reportatge sobre el Quico Sabaté, en una efímera revista local (en el qual es donaven com a bones les desafortunades paraules de Antonio Téllez (*) sobre Just Oliveras d’una colla d’exaltats intentà “executar-lo” per segona vegada. Mentre feien saltar el bust de bronze que coronava el monument, foren increpats per alguns vianants i un d’ells telefonà cuita-corrents al Museu d’Història per advertir el que passava. La conseqüència fou que el bust pogué ser recuperat i a partir d’aquell moment quedà guardat en el Museu.
En diferents ocasions, un grup de veïns de la Rambla i de la rodalia reclamà infructuosament la reposició del monument. Finalment el juliol de 1986, després de recollir una impressionant quantiat de signatures, presentaren una petició formal a l’ajuntament. Aquest (las cosas de Palacio van despacio), el reinstal·là, el juliol de 1988, al capdamunt de la Rambla, prop de l’estació de la RENFE “
(*) Antonio Téllez – (La guerrilla urbana en España – Sabaté – Belbaste – París 1972) dóna una imatge del tòpic burgués explotador en referir-se a Just Oliveras, a qui titlla de feixista. Diu que durant la guerra “su primera idea fué recuperar con creces lo que la revolución le había arrebatado y se dedicó descaradamente al estraperlo en gran escala, explotando a la gente con los productos de primera necesidad que sólo él hubiera podido decir como se procuraba.” És un concepte de Just Oliveras que cap coetani seu de l’Hospitalet subscriuria. Això fa pensar que, si aquesta descripció que es fa no s’aguanta per enlloc, no és forassenyat dubtar de la intervenció en l’assassinat d’en Quico Sabaté, que ell dóna com a segura. Tot i que tingui raó quan afirma que aquesta mort “nunca fue atribuida a Sabaté”.
També gràcies a José Antonio per enllaçar la imatge següent:
REFERÈNCIES
- Francesc Marcé i Sanabra, “Evocació de la Rambla. Intent d’aproximació – molt personal- a la seva historia”. Editat per Gent de Pau, 1990
- Francesc Marcé i Sanabra, “Hospitalencs d’ahir”. Editat per l’Ateneu de Cultura Popular, 1994 (pàg. 329-330)
- Ramon Morales, “Monuments i parlaments inaugurals” dins del llibre “Coses de l’Hospitalet”. Editat per l’Ateneu de Cultura Popular, 1990 (pàg. 49)
Impressions de l’Hospitalet de 1928
Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…
L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.
Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.
REFERÈNCIES
El timbaler de Can Serra
Aquest quadre, homenatge als veïns i veïnes lluitadors de Can Serra, està situat a la plaça de la Carpa, en ell podem veure un tamboriler fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant.
Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons com aquesta:
- “La Carpa es tuya y mía,…
- ¡No queremos pisos en la Carpa!”
o també alguna cançó d’un veí que es deia Viti
- “A Cantar que no es difícil
- que ya sabemos los sones
- Si hasta los niños lo gritan
- si hasta los muros lo oyen
- Hay un tambor que nos llama,
- ¿De verdad que no lo oyes?:
- que no nos quiten los parques
- que no nos quiten las flores”
I això és el que he trobat,…
REFERÈNCIESDeclaracions dels veïns A. Raya, Gloria i José a la pàgina 172 del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.
COMENTARIS AL FACEBOOK
Manuel Domínguez López Val la pena llegir el contingut de la placa. És una de les mostres més contundents del que va significar la lluita veïnal a la ciutat, i un recordatori que sortint al carrer s’aconsegueixen coses.
Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX
Com a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.
Rambla de Just Oliveras / Carrer Barcelona, finals dels 60
A la fotografia d’avui podeu veure la cruïlla Rambla de Just Oliveres/carrer de Barcelona a finals dels 60. En mig el desaparegut Cine Rambla, com el garatge del costat, transformat en habitatges. Al fons no hi ha cap edifici d’alçada que ens impedeixi veure com puja Can Serra i al seu costat el parc de les Planes, que encara no era parc.
REFERÈNCIES
“Hospitalet. Noticia Geogràfica”. Cuadernos de Estudios Hospitalenses, núm. 1. Publicaciones de la Ponencia de Cultura del Ayuntamiento de l’Hospitalet, 1969
Díptic de les festes nadalenques del 1943 al Centre Catòlic
L’Arxiu Municipal presenta com a document del mes desembre aquest “programa de les festes nadalenques que l’any 1943 va organitzar una de les entitats més antigues de la ciutat: el Centre Catòlic, una de les entitats sempre present en les activitats del barri Centre i de les més arrelades entre el seu veïnat.
A iniciativa de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida va ser creat a l’any 1904 per contrarestar la influència de l’associacionisme obrer que va caracteritzar aquelles dècades i oferir, en el marc del catalanisme conservador, altres alternatives pel que fa a l’educació de nenes i nens, les activitats culturals i de lleure. Ubicat inicialment al carrer de l’Església, l’any 1926 es va traslladar al nou local de la Rambla Just Oliveras on continua funcionant.
El teatre i el bàsquet, així com la promoció de la llengua i la cultura catalanes, especialment la sardana, han estat activitats centrals al llarg de la seva història”
Plànols de les Cases Barates, 1914
Ahir a la nit vaig començar parlant sobre la destrossa que volen fer al camí de la Fonteta i vaig acabar amb la que van fer a les Cases Barates de la rambla de Just Oliveras ja fa molts anys. Pot ser us vau quedar amb el desig de veure alguna fotografia de les tres cases, desafortunadament no trobo cap per ara, però sí els plànols de 1914 realitzats per Ramon Puig Gairalt, era poc després d’acabar la carrera d’arquitectura, a la seva etapa secessionista (1909-1915). Aquest arquitecte sortirà moltes vegades a aquest bloc ja que a més de ser urbanista, va participar a la construcció de molts edificis de l’Hospitalet; d’ell i del seu germà Antoni n’hi han 1500 expedients sols de la nostra ciutat,…
Ara a veure si trobo una foto,… per ara us deixo aquesta del molt recomanable bloc “arquitectura, entre d’altres solucions” un bloc d’en Jaume Prat. A aquesta imatge es veu la Casa Sabadell que també comentàvem a l’anterior post.
REFERÈNCIES
Des del camí de la Fonteta, 1921
No fa molt vaig mostrar una imatge d’una casa del camí de la Fonteta al 1914, una casa de plata baixa i un pis amb quatre persones al balcó, no sé si la recordeu. En Manuel Domínguez m’ha facilitat una nova fotografia de la zona, però en aquest cas del paisatge que es veia des d’aquesta casa a l’any 1921.
La fotografia és de la Teresa Casals, una dona que està lluitant juntament amb els seus veïns i veïnes per que aquesta casa i la resta que n’hi ha al camí de la Fonteta no siguin enderrocades de manera capritxosa. Dic capritxosa per que a l’any 1976 a algú sense legitimitat democràtica li va donar per escriure que aquestes cases no havien d’existir, encara que estiguessin escripturades, i també ho dic per que a l’any 2008 a algú amb majoria absoluta, en un ple municipal, sense avisar ni informar als veïns afectats, va decidir aplicar el caprici anterior per tal de construir més pisos.
Estic preparant un article sobre aquest conflicte amb més dades, així que ho deixo per ara i avui, a partir de la mateixa fotografia, m’agradaria parlar d’un altre crim urbanístic sobre el patrimoni històric de la ciutat. Si amplieu la imatge, a l’alçada de la locomotora de vapor, a la dreta, veureu un edifici més alt i blanc; bé, per situar-nos, just darrera ens trobaríem a la part més alta de la rambla de Just Oliveras; concretament aquest edifici es diu Casa Sabadell, ja que el propietari va ser en José Sabadell Casasel.
Si mirem cap a l’esquerra es veuen tres casetes blanques, aquestes són les denominades “Cases Barates” que va construir en Ramon Puig i Gairalt entre 1914 i 1915, i que actualment formen part del nostre Patrimoni Arquitectònic. Ara, si mireu a la imatge inferior veureu que sols van sobreviure dues casetes. On està la tercerA? Doncs encara no sé quan, però crec que als anys 60, algú la va tirar a terra i al seu lloc va construir aquest edifici tan alt i estret, sense cap valor arquitectònic.
Cadascuna de les cases barates era diferent tant a l’interior com a l’exterior, encara que la façana frontal de la desapareguda era més o menys simètrica a la del mig, la que trobem situada a la dreta a la imatge superior, el que hem perdut és la possibilitat de contemplar la façana lateral del carrer del Parral.
Lamentablement la nostra ciutat està plena d’històries com aquesta, i sembla ser que no pararan,…
REFERÈNCIES
- Entrada del 5 d’octubre de 2010 sobre una casa del camí de la Fonteta
- “PATRIMONI CONTEMPORANI – Descobrir l’Hospitalet de Llobregat” (1992) de Pilar Giménez i Lax; Conxi López i López; Alex Lloreda i Saleta; Maria José Ruiz i Sánchez, i Manuel Domínguez i López (membres de l’Escola Taller del Patrimoni de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). Editat per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, pàg. 116
- Fitxa 45 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (2001)
Can Gajo, anys 90
L’altre dia vaig trobar a la Biblioteca de Bellvitge el llibre “Descobrir l’Hospitalet de Llobregat”. Un llibre del 1992 on es fa un recorregut pel patrimoni cultural de la ciutat des de finals del segle XVIII fins el primer terç del segle passat. El llibre és com una mena de registre on tenim imatges, descripcions i historia de més de 100 edificis de tot tipus.
Abans d’entrar a escriure sobre la foto m’agradaria copiar un fragment de la presentació del llibre: “Durant molt de temps el patrimoni cultural ha estat sinónim de patrimoni artístic: interesava destacar aquelles peces singulars, diferents de les altres pel seu valor estètic o monumental. Actualment aquesta concepció restringida ha evolucionat en constatar la importància d’aquells edificis o elements representatius d’una època determinada, documents reals de com vivien, es relacionaven i treballaven els nostres avantpassats. Així, afegim al valor artístic, el valor documental del patrimoni“
Ara sí, l’edifici de la foto és un cas atípic a la nostra ciutat. Va ser el segon edifici que es va construir a la rambla Just Oliveras, finalitzat a l’any 1910, a la cantonada del carrer de Lleida. El va construir l’arquitecte Mariano Tomás i Barba a petició de Ramón Puig Campreciós, es deia la Torre Puig, i sense dubte era un dels edificis amb més valor estètic dels que s’han construït a la nostra ciutat [el podeu veure a aquesta imatge]. Lamentablement l’any 1925 es va transformar en una clínica i l’any 1951, per tal d’ampliar espai van transformar l’edifici modernista, segons plànols de Manuel Puig Janer, en un edifici, pel meu gust, amb menys valor estètic, encara que aquest últim arquitecte va ser el que també va projectar l’església de Santa Eulàlia de Mèrida o l’edifici de la Caixa de Pensions a la plaça de l’Ajuntament.
Sobre el valor documental, una vegada modificat l’edifici, crec que tenia el mateix. Aquest valor ve donat per exemple, per que la primera intervenció quirúrgica que es va fer va ser d’àpendix, amb unes condicions tan precàries que el malalt va tenir que portar-se el llit de casa seva. Que durant la guerra civil va ser expropiada i va servir per atendre ferits de guerra d’ambdós bàndols, succesivament, i la més gran, que a aquesta clínica van donar a llum milers d’hospitalenques.
Aquesta es la història de la seva desaparició:
-
1982.- Tanca la clínica i l’edifici queda abandonat.
-
1983.- L’edifici entra dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic de la ciutat
-
1984.- Es qualifica el solar per construir equipaments dins del “Pla Especial de Reequipament de Can Gajo”
-
1994.- Es treu l’edifici del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic de la ciutat ja que van demostrar que existien errades en els paràmetres de selecció, com per exemple una errada que encara es continua fent, sense anar més lluny per l’Arxiu Municipal a la fitxa del mes de maig de 2010, que és atribuir el projecte de la Torre Puig a Ramon Puig i Gairalt, com escric al principi va ser de Mariano Tomás i Barba, autor de per exemple la “Casa dels Cargols” a la confluència dels carrers del Llobregat i del Montseny de la nostra ciutat
-
1996.- Es modifica el Pla Especial per poder construir un equipament sanitari d’iniciativa privada.
-
1997.- L’Ajuntament arriba a un acord amb l’AV del barri del Centre “Según este compromiso, el Consistorio determinará, conjuntamente con los vecinos, el uso de la planta baja del equipamiento sanitario que se construya en este solar privado y que será cedida por la empresa Cofor Construcciones Fornells S.L., promotora del proyecto. El futuro uso de esta superficie,de 200 metros cuadrados de extensión, debe ser compatible con la actividad del consultorio médico que se prevé construir en Can Gajo”
-
2005.- Podem trobar el següent comentari de la portaveu de Convergència i Unió a l’Ajuntament, Meritxell Borràs: “…té la circumstància agreujant que l’edifici de davant, l’antiga clínica Gajo, que havia estat inclòs en els plans de protecció del patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament, es va enderrocar fa uns anys amb la condició de dedicar-ho a equipaments sanitaris privats. Ara ens hauria anat molt bé per les urgències i només s’hauria de creuar el carrer. D’altre banda també els compromisos adquirits en el moment de l’enderroc han variat i Can Gajo ha acabat sent coses tan diferents com ara un bar públic. No podem per menys que denunciar que l’Ajuntament hagi estat tan permissiu amb Can Gajo”.
Doncs aquesta ha estat la trista historia de la Torre Puig/Can Gajo, ja sense valor artístic, ni documental.
REFERÈNCIES
- “PATRIMONI CONTEMPORANI – Descobrir l’Hospitalet de Llobregat” (1992) de Pilar Giménez i Lax; Conxi López i López; Alex Lloreda i Saleta; Maria José Ruiz i Sánchez, i Manuel Domínguez i López (membres de l’Escola Taller del Patrimoni de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). Editat per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, pàg. 116
- Modificació del Pla especial per excloure l’edifici anomenat Can Gajo, situat a la Rambla Just Oliveres, núm. 48 (1994)
- El grup d’IC-EV s’oposa a la privatització dels terrenys de Can Gajo – L’Hospitalet, 09.09.1996, pàg 11
- La finca Can Gajo se convertirá en un equipamiento sanitario – L’Hospitalet, 21.10.1996, pàg 9
- Acuerdo sobre el futuro de la antigua finca Can Gajo – L’Hospitalet, 20.01.1997, pàg 4
- “L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat – recull gràfic 1890-1965”, 2003, de Mireia Mascarell. Editorial Efadós, pàg 111
- Borràs diu que els acords de l’Ajuntamebt amb el tripartit no es compleixen – Canal-h , 18.07.2005
- Fitxa de la Torre Puig de l’Arxiu Municipal (document del mes del maig de 2010)
La Rambla de Just Oliveras, 1915
Com a complement de l’última imatge publicada avui toca una imatge de la Rambla Just Oliveras al 1915, on es pot veure com destaca la Torre Puig, i just abans, la nau del cinema Imperial.
Feia pocs anys que es van construir els primers edificis a la Rambla, al 1908, i mica en mica anaven obrint comerços. El sòl era de terra i es veuen les marques fetes pels carros i tartanes. També els sementals de la Remunta pujaven per anar a l’estació del tren per tal de ser traslladats als Pirineus i aparellar-se.
REFERÈNCIES
Imatge de Revista de Patrimonio (Segons el text, la font és Fotografía Monrós)
Text basat en el llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell
- Manu Garcia Esta foto es increible. Y se ve St Pere Martir de fondo, cuando todavía tenía la iglesia arriba, y no la torre de comunicaciones actual. Que paisaje
- Alicia Sanchez Lloria Es increible…..de veritat
La Torre Puig, 191?
La Torre Puig va ser un edifici modernista que malgrat la seva bellesa no va aconseguir arribar als nostres dies. Es trobava a la cantonada del carrer de Lleida amb la rambla de Just Oliveras i va ser projectada al 1909 per l’arquitecte Mariano Tomás i Barba a petició de Ramón Puig Campreciós (encara que durant bastant temps, inclús ara, s’atribueix a Ramon Puig i Gairalt, fill del citat Ramon Puig, que era contractista d’obres)
Al 1925, el doctor Josep Gajo i Pagès la va comprar i la va convertir en una clínica que va creixer tant que a l’any 1951 va ser necessari modificar tot, per dins i per fora, inclús es va treure la torre. A l’any 1982 va tancar la clínica per diverses causes.
Durant tots aquests anys van portar la clínica tres generacions de la familia Gajo i es reconeix com una tasca cabdal per la ciutat, no sols per l’atenció als malalts sinó també per que allà van néixer milers d’hospitalencs.
REFERÈNCIES
- Imatge de Revista de Patrimonio
- Text basat en el llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″ (2003) de Mireia Mascarell
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Amparo Corchero Qué lástima que se perdiera…
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, en l’Hospitalet tenemos poco patrimonio arquitectónico, a ver si puedo ir sacándolo poco a poco aunque sea con fotografías actuales,…
- Anna Maria Parella Arcarons Les meves germanes i jo hi vàrem neixer, era molt bonica per dins i per fora. L’escala de marbre blanc brillava sempre. Feia una olor molt característica que encara recordo i no he tornat a sentir mai més. Un preciós edifici que hagués pogut aprofitar-se per fer-hi coses socials, no calia enderrocar-la va ser una llàstima.
- Ana Villaescusa jo la recordo molt diferent, no s’assemblava gens a aquesta.. sempre abandonada.. quina pena a la foto és molt maca.
- Mayte Vega Risoto Yo nací en la clínica del doctor Gajo y, si las encuentro, colgaré unas fotos que tenemos hechas en la balconada en el año 63. Espero encontrarlas.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Vale!!!
- Rosa Deu Ramos A mi mi madre me llevaba a la clinica a revision de ojos no habia otra cosa en Hospi por aquella epoca
- Andres Serrano Romero Yo recuerdo ke cuando era pekeño me accidente en el patio del cole y me llevaron a esta clinica a darme puntos en la cabeza…..cuantos años hace yaaaaa…..
- Silvia Saez Martinez pues yo nací en esa misma clínica hace……. como 40 años casi nada
- Montserrat Dolz Ferriz jo que ilusión ver la clínica donde yo también nací hace ….43 añitos, total nada, que ilusión ver la clinica donde viniste a este mundo.
- Cristina Garcia Garcia Qué bonita, una lástima…
- Aurora Vidal El meu marit també va nèixer a Cal Gajo. Jo la recordo molt diferent però era un edifici molt bonic i diferent. Em va fer molta pena que el tiressin a terra (com el cinema de la Rambla)
- Carlos Cobos Yo tambien nací en “Cal Gajo”, claro ke el edificio ya no era tan bonito como la foto, Ke lastima !! era precioso…
L'Hospitalet de Llobregat 
