Imatges retrospectives d'una ciutat

Rambla de Just Oliveras

Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX

Com  a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.

Anuncis

Rambla de Just Oliveras / Carrer Barcelona, finals dels 60

A la fotografia d’avui podeu veure la cruïlla Rambla de Just Oliveres/carrer de Barcelona a finals dels 60. En mig el desaparegut Cine Rambla, com el garatge del costat, transformat en habitatges. Al fons no hi ha cap edifici d’alçada que ens impedeixi veure  com puja Can Serra i al seu costat el parc de les Planes, que encara no era parc.

REFERÈNCIES

“Hospitalet. Noticia Geogràfica”. Cuadernos de Estudios Hospitalenses, núm. 1. Publicaciones de la Ponencia de Cultura del Ayuntamiento de l’Hospitalet, 1969


Díptic de les festes nadalenques del 1943 al Centre Catòlic

L’Arxiu Municipal presenta com a document del mes desembre aquest “programa de les festes nadalenques que l’any 1943 va organitzar una de les entitats més antigues de la ciutat: el Centre Catòlic, una de les entitats sempre present en les activitats del barri Centre i de les més arrelades entre el seu veïnat.

A iniciativa de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida va ser creat a l’any 1904 per contrarestar la influència de l’associacionisme obrer que va caracteritzar aquelles dècades i oferir, en el marc del catalanisme conservador, altres alternatives pel que fa a l’educació de nenes i nens, les activitats culturals i de lleure. Ubicat inicialment al carrer de l’Església, l’any 1926 es va traslladar al nou local de la Rambla Just Oliveras on continua funcionant.

El teatre i el bàsquet, així com la promoció de la llengua i la cultura catalanes, especialment la sardana, han estat activitats centrals al llarg de la seva història”


Plànols de les Cases Barates, 1914

Ahir a la nit vaig començar parlant sobre la destrossa que volen fer al camí de la Fonteta i vaig acabar amb la que van fer a les Cases Barates de la rambla de Just Oliveras ja fa molts anys. Pot ser us vau quedar amb el desig de veure alguna fotografia de les tres cases, desafortunadament  no trobo cap per ara, però sí els plànols de 1914 realitzats per Ramon Puig Gairalt, era poc després d’acabar la carrera d’arquitectura, a la seva etapa secessionista (1909-1915). Aquest arquitecte sortirà moltes vegades a aquest bloc ja que a més de ser urbanista, va participar a la construcció de molts edificis de l’Hospitalet; d’ell i del seu germà Antoni n’hi han 1500 expedients sols de la nostra ciutat,…

Ara a veure si trobo una foto,… per ara us deixo aquesta del molt recomanable bloc “arquitectura, entre d’altres solucions” un bloc d’en Jaume Prat. A aquesta imatge es veu la Casa Sabadell que també comentàvem a l’anterior post.

REFERÈNCIES


Des del camí de la Fonteta, 1921

No fa molt vaig mostrar una imatge d’una casa del camí de la Fonteta al 1914, una casa de plata baixa i un pis amb quatre persones al balcó, no sé si la recordeu. En Manuel Domínguez m’ha facilitat una nova fotografia de la zona, però en aquest cas del paisatge que es veia des d’aquesta casa a l’any 1921.

La fotografia és de la Teresa Casals, una dona que està lluitant juntament amb els seus veïns i veïnes per que aquesta casa i la resta que n’hi ha al camí de la Fonteta no siguin enderrocades de manera capritxosa. Dic capritxosa per que a l’any 1976 a algú sense legitimitat democràtica li va donar per escriure que aquestes cases no havien d’existir, encara que estiguessin escripturades, i també ho dic per que a l’any 2008  a algú amb majoria absoluta, en un ple municipal, sense avisar ni informar als veïns afectats, va decidir aplicar el caprici anterior per tal de construir més pisos.

Estic preparant un article sobre aquest conflicte amb més dades, així que ho deixo per ara i avui, a partir de la mateixa fotografia, m’agradaria parlar d’un altre crim urbanístic sobre el patrimoni històric de la ciutat. Si amplieu la imatge, a l’alçada de la locomotora de vapor, a la dreta, veureu un edifici més alt i blanc; bé, per situar-nos, just darrera ens trobaríem a la part més alta de la rambla de Just Oliveras; concretament aquest edifici es diu Casa Sabadell, ja que el propietari va ser en José Sabadell Casasel.

Si mirem cap a l’esquerra es veuen tres casetes blanques, aquestes són les denominades “Cases Barates” que va construir en Ramon Puig i Gairalt entre 1914 i 1915, i que actualment formen part del nostre Patrimoni Arquitectònic. Ara, si mireu a la imatge inferior veureu que sols van sobreviure dues casetes. On està la tercerA? Doncs encara no sé quan, però crec que als anys 60, algú la va tirar a terra i al seu lloc va construir aquest edifici tan alt i estret, sense cap valor arquitectònic.

Cadascuna de les cases barates era diferent tant a l’interior com a l’exterior, encara que la façana frontal de la desapareguda era més o menys simètrica a la del mig, la que trobem situada a la dreta a la imatge superior, el que hem perdut és la possibilitat de contemplar la façana lateral del carrer del Parral.

Lamentablement la nostra ciutat està plena d’històries com aquesta, i sembla ser que no pararan,…

REFERÈNCIES


Can Gajo, anys 90

L’altre dia vaig trobar a la Biblioteca de Bellvitge el llibre “Descobrir l’Hospitalet de Llobregat”. Un llibre del 1992 on es fa un recorregut pel patrimoni cultural de la ciutat des de finals del segle XVIII fins el primer terç del segle passat. El llibre és com una mena de registre on tenim imatges, descripcions i historia de més de 100 edificis de tot tipus.

Abans d’entrar a escriure sobre  la foto m’agradaria copiar un fragment de la presentació del llibre: “Durant molt de temps el patrimoni cultural ha estat sinónim de patrimoni artístic: interesava destacar aquelles peces singulars, diferents de les altres pel seu valor estètic o monumental. Actualment aquesta concepció restringida ha evolucionat en constatar la importància d’aquells edificis o elements representatius d’una època determinada, documents reals de com vivien, es relacionaven i treballaven els nostres avantpassats. Així, afegim al valor artístic, el valor documental del patrimoni

Ara sí, l’edifici de la foto és un cas atípic a la nostra ciutat. Va ser el segon edifici que es va construir a la rambla Just Oliveras, finalitzat a l’any 1910, a la cantonada del carrer de Lleida. El va construir l’arquitecte Mariano Tomás i Barba a petició de Ramón Puig Campreciós, es deia la Torre Puig,  i sense dubte era un dels edificis amb més valor estètic dels que s’han construït a la nostra ciutat [el podeu veure a aquesta imatge]. Lamentablement l’any 1925 es va transformar en una clínica i l’any 1951, per tal d’ampliar espai van transformar l’edifici modernista, segons plànols de Manuel Puig Janer, en un edifici, pel meu gust, amb menys valor estètic, encara que aquest últim arquitecte va ser el que també va projectar l’església de Santa Eulàlia de Mèrida o l’edifici de la Caixa de Pensions a la plaça de l’Ajuntament.

Sobre el valor documental, una vegada modificat l’edifici, crec que tenia el mateix. Aquest valor ve donat per exemple, per que la primera intervenció quirúrgica que es va fer va ser d’àpendix, amb unes condicions tan precàries que el malalt va tenir que portar-se el llit de casa seva. Que durant la guerra civil va ser expropiada  i va servir per atendre ferits de guerra d’ambdós bàndols, succesivament, i la més gran, que a aquesta clínica van donar a llum milers d’hospitalenques.

Aquesta es la història de la seva desaparició:

  • 1982.- Tanca la clínica i l’edifici queda abandonat.

  • 1983.- L’edifici entra dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic de la ciutat

  • 1984.- Es qualifica el solar per construir equipaments dins del “Pla Especial de Reequipament de Can Gajo”

  • 1994.- Es treu l’edifici del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic de la ciutat ja que van demostrar que existien errades en els paràmetres de selecció, com per exemple una errada que encara es continua fent, sense anar més lluny per l’Arxiu Municipal a la fitxa del mes de maig de 2010, que és atribuir el projecte de la Torre Puig a Ramon Puig i Gairalt, com escric al principi va ser de Mariano Tomás i Barba, autor de per exemple la “Casa dels Cargols” a la confluència dels carrers del Llobregat i del Montseny de la nostra ciutat

  • 1996.- Es modifica el Pla Especial per poder construir un equipament sanitari d’iniciativa privada.

  • 1997.- L’Ajuntament arriba a un acord amb l’AV del barri del Centre “Según este compromiso, el Consistorio determinará, conjuntamente con los vecinos, el uso de la planta baja del equipamiento sanitario que se construya en este solar privado y que será cedida por la empresa Cofor Construcciones Fornells S.L., promotora del proyecto. El futuro uso de esta superficie,de 200 metros cuadrados de extensión, debe ser compatible con la actividad del consultorio médico que se prevé construir en Can Gajo”

  • 2005.- Podem trobar el següent comentari de la portaveu de Convergència i Unió a l’Ajuntament, Meritxell Borràs: “…té la circumstància agreujant que l’edifici de davant, l’antiga clínica Gajo, que havia estat inclòs en els plans de protecció del patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament, es va enderrocar fa uns anys amb la condició de dedicar-ho a equipaments sanitaris privats. Ara ens hauria anat molt bé per les urgències i només s’hauria de creuar el carrer. D’altre banda també els compromisos adquirits en el moment de l’enderroc han variat i Can Gajo ha acabat sent coses tan diferents com ara un bar públic. No podem per menys que denunciar que l’Ajuntament hagi estat tan permissiu amb Can Gajo”.

Doncs aquesta ha estat la trista historia de la Torre Puig/Can Gajo, ja sense valor artístic, ni documental.

REFERÈNCIES


La Rambla de Just Oliveras, 1915

Com a complement de l’última imatge publicada avui toca una imatge de la Rambla Just Oliveras al 1915, on es pot veure com destaca la Torre Puig, i just abans, la nau del cinema Imperial. 

Feia pocs anys que es van construir els primers edificis a la Rambla, al 1908, i mica en mica anaven obrint comerços. El sòl era de terra i es veuen les marques fetes pels carros i tartanes. També els sementals de la Remunta pujaven per anar a l’estació del tren per tal de ser traslladats als Pirineus i aparellar-se.

REFERÈNCIES

Imatge de Revista de Patrimonio (Segons el text, la font és Fotografía Monrós)
Text basat en el llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Manu Garcia Esta foto es increible. Y se ve St Pere Martir de fondo, cuando todavía tenía la iglesia arriba, y no la torre de comunicaciones actual. Que paisaje
  2. Alicia Sanchez Lloria Es increible…..de veritat