Imatges retrospectives d'una ciutat

Rambla de La Marina

Festa Major de Bellvitge, 1985

Aquestes dues fotografies es van realitzar l’any 1985, des de casa dels pares de l’Emma Núñez. A la primera veiem la rambla de la Marina plena d’atraccions. Encara recordo les dues pistes de autosdechoque,… sí, sí, dues i enormes, ja veieu!

L’Emma té el record que quan anava amb el seu pare a provar punteria a la caseta de tiro, i també de que quan encertava es feien tots junts una fotografia. La festa major és un moment de records molt feliços, segur que vosaltres també en teniu,…

Els txiringuitos, aquí situats a l’entrada a la plaça de la baldosa des de la rambla de la Marina. Com veieu en aquells moments aquesta zona encara no s’havia urbanitzat i com sempre plou algun dia a les festes, era habitual trobar tot ple de tolls,…


La nevada del 5 de gener de 1985 al barri de Bellvitge

Aquesta primera foto crec que ja la coneixeu, la va fer Juan José Bagán des de la plata 15 de la torre de l’avinguda d’Amèrica el dia 6 de gener de 1985, el dia de reis, i podem veure la rambla de la Marina sense el CAP (el que encara queda al barri). sense el Merca-2, sense l’església, sense el metro, els jardins… en fi,… en falten moltes coses. Encara es veu el cinema Lumiere, en funcionament, ja que tancaria l’abril de l’any següent,…

Les dues fotografies següents les comparteix Lluís Curto i es van fer just des de l’altre costat, des del bloc que es veu a la dreta de la torre més alta a la fotografia anterior.

Aquesta primera imatge, per la quantitat de neu que es veu als cotxes, crec que és del dia de la nevada, el dia 5 de gener. Es pot veure la parada de l’autobús amb el cartell de Soberano, i a dalt a la dreta, l’edifici de l’AV de Bellvitge, ara desaparegut, i que originàriament es va construir com  a pis mostra.

La següent, ja des de terra, és del dia de Reis  i es veuen els grups de nens, i no tan nens  jugant amb la neu que encara perdura. Entre els blocs podem veure l’edifici de Telefònica i al fons a l’esquerra la Gran Via; la rambla de la Marina es troba en obres.


Rambla de la Marina, 1976

En Lluís Curto m’ha m’ha permès traslladar aquestes fotografies de la rambla de la Marina de Bellvitge des del seu bloc (que podeu trobar a sota, a les referències). Creiem que són de l’any 1976, per comparació amb d’altres fotografies de l’època. Comenta que es van fer a una reunió de la comunitat de veïns del núm 215 de la citada rambla per deixa constància de l’estat en que es trobava aquesta zona comuna del barri.

El pla d’urbanització del Bellvitge no es va signar fins el 1974, es a dir, 10 anys després d’iniciada la construcció del polígon. La immobiliària CIDESA el que solia fer era asfaltar la carretera que arribava fins els edificis que es volien vendre i la resta: clavegueram, enllumenat, voreres,… quedava abandonat una vegada s’havia venut. Algunes clavegueres circulaven a cel obert travessant to el polígon portant les aigües contaminades i nauseabundes que havien abocat les empreses químiques que existien aigües amunt, deien que un dia va caure un gos i va tardar trenta minuts en morir,…

També m’ha parlat de les rates grans com a conills que corrien en aquella època pel barri i que sorprenien a qualsevol quan sortien de sota els cotxes, sobretot quan plovia i sortien de les clavegueres. És possible trobar notícies descrivint com els veïns sortien en grups, armats amb escopetes per tal d’acabar amb elles,…

A les fotografies també podeu veure el cinema Lumiere, que funcionava des de l’any 1973 fins el 1986, juntament amb el cinema Marina que a la fotografia no trobareu, però que quedaria a l’esquerra i ara és l’agrupació de comerços Marina Center.

Si aneu al bloc d’en Lluís és veu millor,… el que es veu a la part superior de la fotografia és el mur del Centre d’Estudis Joan XXIII, amb les graderies que hi ha al pati.

REFERÈNCIES


Adéu al Pont de la Llibertat (INNOCENTADA!!)

Després de la trista dissolució, aquest mateix any, de l’associació l’Hospitalet Antifranquista Pont de la Llibertat, ara també ens deixa el seu símbol, el monument que van promoure, i que va materialitzar Eduard Arranz-Bravo fa tan sols quatre anys, com a homenatge de la nostra ciutat a totes les persones i entitats que van combatre la dictadura i que van lluitar per la recuperació de la democràcia.

Segons responsables de l’ajuntament no s’ha trobat una altra sortida que vendre el monument, ja que encara que no tenia cap despesa de manteniment, quedava per pagar una quantitat molt important a la foneria que va subministrar les més de set tones de bronze a l’autor, i que corrien a càrrec de l’ajuntament. L’alça dels preus dels metalls als últims anys fa ara inviable el pagament d’una quantitat que es preveia molt inferior. S’ha confirmat que aquestes despeses es cobriran amb la venda del monument, que en principi ja està aparaulada amb un particular, i que si no és així, s’optarà pel seu retorn a la foneria.

L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, ha justificat la decisió argumentant que els monuments no són imprescindibles, i afirmant que prefereix la seva venda que tancar escoles bressol o casals de jubilats.

Ahir pràcticament per sorpresa van començar les obres per tal de descobrir els fonaments de l’escultura i així demà o demà passat elevar-la mitjançant una grua de grans dimensions. Una vegada al terra es fragmentarà i s’emmagatzemarà a una dependència municipal fins que es resolgui el seu fi.

Les reaccions d’alguns grups polítics del consistori no s’han fet esperar, CIU s’ha manifestat diametralment en contra, trobant la mesura desproporcionada; EUiA-ICV, socis de govern, han amenaçat amb que si això no es para de manera immediata trencaran el pacte de govern; PP i PxC encara no s’han pronunciat. L’autor, Arranz Bravo, es troba consternat amb la manca de sensibilitat de l’ajuntament i ha declarat que la seva impressió és que “la crisi s’ha d’afrontar amb realisme i no amb surrealisme, com sembla que s’està fent”

REFERÈNCIES

Noticia dels fets al lloc web Digital-h 


Bellvitge, 1969

El primer que faig quan m’arriba una fotografia és intentar datar-la. En aquesta per dir que és de 1969 m’he basat en que el bloc d’habitatges Neptuno, situat a l’avinguda d’Europa (al grup de blocs de la dreta, dels tres del davant, el del mig), es trobava en obres, i també en que sé que les claus les van donar a finals de 1969, va ser el segon bloc de la Cooperativa de Viviendas Obreras de la barriada de la Bomba.

Una altre lloc per fixar-se és en l’escola Mare de Deu de Bellvitge (situada davant del grup de blocs que queda a la part superior esquerra), que també està en obres, i s’inauguraria al juliol de 1970.

Una altra cosa que m’agrada fer és pensar un lloc i buscar el que hi havia abans, per exemple, a l’IES Joan Miró, què hi trobem a la foto?, doncs una masia!, que es deia, segons el plànol on mirem, l’Hospici o bé cal Creixells. Ara a l’inrevés, just entre els tres grups de blocs construits hi ha una altra masia, aquesta es deia cal Rei,… i què tenim ara a sobre?, doncs la rambla de la Marina, que  abans, molt més estreta, es deia carretera de Sant Roc.

A aquesta imatge podem veure també que la travessia Industrial encara no està feta, i que per fer-la van tirar part del carrer de Vilardosa, que es situa al costat del C.E. Jaume Balmes (podeu veure l’edifici alt d’aquest centre educatiu ja construït); abans era uns 50 m més llarg, per sobre del recorregut de la travessia; encara que no acabo de distingir on, allà hi havia dues masies, cal Pere de la Coixa i cal Quimet del Garro. D’aquesta última conec una fotografia, a veure si un dia puc traslladar-la aquí.

A la imatge també veiem l’ermita de Bellvitge, i al costat dos edificis baixos, el gran, que encara existeix, era les oficines de la immobiliària i l’altre no ho sé, pot ser es feia servir de pis de mostra. Veiem la nau de CIDESA on es feien les peces prefabricades per construir els blocs, encara tots iguals, excepte pel balcó, que alguns tenen i altres no.

i no sé que més dir-vos,…

Incorporo unes etiquetes, i també marco per on ara passa la travesia Industrial, així crec que queda més clar,…


Afeccions de la riuada del 20-21 de setembre de 1971

Avui es compleixen 40 anys de l’última riuada del Llobregat, que va afectar a molts municipis de la comarca veïna, dintre d’un context de destructives inundacions a gran part de Catalunya. A Cornellà no es van produir víctimes mortals, però els desperfectes van ser molt quantiosos, sobre tot al barri Centre, Riera i Almeda; això va fer que aquelles dates encara no s’hagin esborrat de la memòria de molts cornellanencs, i a partir d’avui es commemoren aquests fets amb una exposició de la que deixo enllaços a sota.

Nosaltres no ens vam lliurar de les aigües enfurismades del Llobregat, també van penetrar dins de la nostra ciutat, principalment al barri de Bellvitge, un barri en construcció frenètica, pràcticament sense urbanitzar, on la riada va afectar a moltes famílies que vivien a les plantes més baixes.

Miguel Sanz i Parera ens descriu la riada així: “Les fortes pluges concentrades a la Serralada Pre-litoral motivaren la inundació més gran que es coneix del Llobregat en els darrers temps, possiblement semblant a la de 1617 (Any del Diluvi). Tot el delta quedà inundat. Les aigües penetraren per la part baixa de Cornellà fins a l’entrada de l’Hospitalet, i en alguns punts arribaren a una aLçada de 3 metres. La zona coberta per les aigües queda delimitada pel camí del Mig, el carrer de la Marina, la cruïlla de la Gran Via amb el pont del tren i el barri de Carbonell fins a la Zona Franca. A Bellvitge el nivell de l’aigua arribà fins el segon pis d’alguns blocs i es van omplir d’aigua 45 habitatges, cosa que obliga a evacuar 96 families. Els col·legis del carrer d’Europa és negaren d’aigua entre 60 i 100 cm d’alçada. S’inundà tota la zona agrícola de la Marina, una trentena de naus industrials i Mercabarna. La zona afectada fou d’unes 200 Ha entre àrees industrials i agrícoles.

Amb el text anterior he fet aquest mapa sobre les dimensions de la zona inundada, on també indico la situació de les quatre fotografies següents. D’altra banda, al text anterior diu que va afectar als col·legis del carrer [avinguda] d’Europa, però aquest carrer queda a la zona no afectada, en altres llocs també he llegit que va afectar al Gornal, on encara no havia començat la construcció dels blocs, però existien els habitatges dels carrers de Campoamor i de Finestrelles,…

 

A continuació també deixo tres articles del diari La Vanguardia sobre les inundacions a Bellvitge.

Cal dir que el bloc de l’avinguda de Amèrica a que es refereix l’article del 10.10.1971 des de llavors es coneix com el bloc de la riada, i no és altre que el de les escales 71 a 81, el que es troba entre el passeig de la Rajola i la plaça de la Cultura. El tema dels baixos inundats portaria cua, i crec que encara avui no es poden fer servir com habitatges.

REFERÈNCIES

L’HOSPITALET

CORNELLÀ


La cara oculta de ca n’Arús

Fa uns mesos vaig mostrar aquesta imatge de 1933 sense saber la seva ubicació, però gràcies al grup de facebook la resposta no va tardar,… Santos Vallespín ens va treure de dubtes ràpidament, era ca n’Arús. Més tard vaig descobrir que la imatge ens mostra la façana que es va ocultar fa uns anys, es va permetre construir un edifici adossat que la tapiava, i això que ca n’Arús està protegit,…  aquesta desprotecció per part de l’ajuntament va crear cert rebombori patrimonial a la ciutat, i això no passa moltes vegades,…

A continuació una fotografia de 1994 de la façana de ponent des del carrer de la Provença.


Per situar-nos us poso un parell d’imatges generals de l’edifici, la primera de fa uns anys, on es veu ca n’Arús i els seus jardins a l’esquerra; darrere d’ells veureu una nau industrial que es fa servir com a taller mecànic. Aquest taller està comunicat amb el carrer de Provença amb un carreró, que es el que veieu a la fotografia superior.

A la imatge inferior, més moderna i girada uns 45º respecte a l’anterior, podeu veure ca n’Arús ja restaurat i el nou edifici pintat en verd, construït a sobre del carreró que dona al taller i adossat a la façana lateral de ca n’Arús.

Ca n’Arús es va construir a l’any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, antic alcalde de l’Hospitalet i soci fundador del Casino del Centre. Era una casa pairal aïllada que destacava molt ja que estava envoltada de camps i cases baixes; però amb el temps els edificis van anar creixent al seu voltant deixant-la petita, malgrat tot es van conservar els seus jardins, ara oberts a la ciutat, ja que tot el conjunt va passar a ser propietat de l’ajuntament via expropiació als anys 80.

Us aporto uns fragments de les notícies que enllaço a les referències:

A l’estiu del 2004 la notícia salta al diari municipal, Meritxell Borràs de CIU: “Ens preocupa saber si la llicència d’obres que s’ha donat contempla l’edifici tal i com s’està fent. Si és que sí, volem saber qui, del departament de Patrimoni Arquitectònic, ha autoritza l’obra. En cas que no hi hagi cap informe de patrimoni, volem saber qui, del departament d’Urbanisme, ha donat el consentiment perquè es faci aquesta actuació“, a finals de juliol es demana un informe jurídic intern des del govern municipal, però les obres de l’edifici continuen i la façana s’acaba tapiant.

Dos anys més tard CIU presentava un informe de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), de l’òrbita del Col·legi d’Arquitectes on deia: “un cop analitzada tota la documentació consultada sobre Can Arús i la nova edificació, l‘argumentació de l’Ajuntament apareix com a incorrecta en algun dels seus aspectes. Tota la problemàtica començà però per la concepció de la façana de ponent com una paret mitgera, amb les finestres tapiades i per tant segons ells sense dret a vistes, que permet la construcció en solar contigu de qualificació 13b, d’una nova edificació (…)

Una masia acostuma a ser una edificació aïllada ja sigui formada per una única construcció o bé per la suma de diferents cossos. A causa d’aquest fet, tota la seva pell serà considerada com a façana pel seu caràcter d’edifici ‘a quatre vents (…)

Si s’hagués seguit la normativa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la nostra ciutat (PEPPA), s’hauria hagut de fer un informe previ a l’atorgament de la llicència d’obres per part del Departament de Patrimoni de l’Ajuntament, on s’hagués detectat la impossibilitat de construir el nou edifici tot tapiant la façana de ponent de Can Arús”.

Des del departament d’Urbanisme municipal, Àlex Mora va dir que el consistori va actuar amb total legalitat en permetre que s’aixequés un edifici aparellat a aquella façana,  ja que es va fer amb tots els informes necessaris, on s’especificava que si la parcel·la del costat tenia potestat d’edificabilitat, la paret que la separa de Can n’Arús era mitjanera, i  si els redactors del PEPPA havien considerat que la construcció del nou edifici era correcta, el seu paper com a responsable del servei era concedir la llicència.

I així va acabar tot,… d’aquí podem extreure que si un edifici té al costat un terreny edificable, es construirà allà, independentment de que la façana de l’edifici existent sigui protegida, i inclús de que sigui propietat de l’ajuntament. L’ajuntament no te cap eina urbanística per evitar-lo, i a més, encara que parlem de la façana original d’una casa pairal construïda al 1851, diran que és una parets mitgera. I aquest ajuntament com a última mesura tampoc adquirirà els terrenys edificables o donarà una compensació als propietaris per evitar la construcció del nou edifici i protegir la façana catalogada de l’antic. Es a dir que el PEPPA no serveix per molt,…

Un altra cosa que encara no sé és si finalment es va demanar un informe al departament de Patrimoni municipal previ a la construcció, i tampoc sé què pinten aquí els redactors del PEPPA, també havien fet un informe sobre aquest edifici? en tot cas m’he llegit la fitxa del PEPPA i a l’única façana que resta importància és a la del carrer de la Provença i a la meitat de la que es motiu d’aquest text, ja que les consideren part d’un cos afegit segurament a finals del segle XIX, però no es diu que tinguin cap rang inferior de protecció. També era un afegit la part de l’edifici que dona a la rambla de la Marina i com veieu a les imatges generals, trenca la simetria.

També tinc un dubte històric, quin va ser el motiu pel qual les finestres de la façana de ponent van ser tancades?, com veiem a la primera imatge, ja als anys 30. Pot ser realment el van considerar una futura paret mitgera?,… pot ser tenien pensat en un futur fer créixer l’edifici tal com havien fet a la banda de llevant per donar-li la simetria perduda,… pot ser estaven esperant a comprar els terrenys,…

No sé si algú recorda el cas o té més informació,…

REFERÈNCIES