Festa Major de Bellvitge, 1985
Aquestes dues fotografies es van realitzar l’any 1985, des de casa dels pares de l’Emma Núñez. A la primera veiem la rambla de la Marina plena d’atraccions. Encara recordo les dues pistes de autosdechoque,… sí, sí, dues i enormes, ja veieu!
L’Emma té el record que quan anava amb el seu pare a provar punteria a la caseta de tiro, i també de que quan encertava es feien tots junts una fotografia. La festa major és un moment de records molt feliços, segur que vosaltres també en teniu,…
Els txiringuitos, aquí situats a l’entrada a la plaça de la baldosa des de la rambla de la Marina. Com veieu en aquells moments aquesta zona encara no s’havia urbanitzat i com sempre plou algun dia a les festes, era habitual trobar tot ple de tolls,…
La nevada del 5 de gener de 1985 al barri de Bellvitge
Aquesta primera foto crec que ja la coneixeu, la va fer Juan José Bagán des de la plata 15 de la torre de l’avinguda d’Amèrica el dia 6 de gener de 1985, el dia de reis, i podem veure la rambla de la Marina sense el CAP (el que encara queda al barri). sense el Merca-2, sense l’església, sense el metro, els jardins… en fi,… en falten moltes coses. Encara es veu el cinema Lumiere, en funcionament, ja que tancaria l’abril de l’any següent,…
Les dues fotografies següents les comparteix Lluís Curto i es van fer just des de l’altre costat, des del bloc que es veu a la dreta de la torre més alta a la fotografia anterior.
Aquesta primera imatge, per la quantitat de neu que es veu als cotxes, crec que és del dia de la nevada, el dia 5 de gener. Es pot veure la parada de l’autobús amb el cartell de Soberano, i a dalt a la dreta, l’edifici de l’AV de Bellvitge, ara desaparegut, i que originàriament es va construir com a pis mostra.
La següent, ja des de terra, és del dia de Reis i es veuen els grups de nens, i no tan nens jugant amb la neu que encara perdura. Entre els blocs podem veure l’edifici de Telefònica i al fons a l’esquerra la Gran Via; la rambla de la Marina es troba en obres.
Rambla de la Marina, 1976
En Lluís Curto m’ha m’ha permès traslladar aquestes fotografies de la rambla de la Marina de Bellvitge des del seu bloc (que podeu trobar a sota, a les referències). Creiem que són de l’any 1976, per comparació amb d’altres fotografies de l’època. Comenta que es van fer a una reunió de la comunitat de veïns del núm 215 de la citada rambla per deixa constància de l’estat en que es trobava aquesta zona comuna del barri.
El pla d’urbanització del Bellvitge no es va signar fins el 1974, es a dir, 10 anys després d’iniciada la construcció del polígon. La immobiliària CIDESA el que solia fer era asfaltar la carretera que arribava fins els edificis que es volien vendre i la resta: clavegueram, enllumenat, voreres,… quedava abandonat una vegada s’havia venut. Algunes clavegueres circulaven a cel obert travessant to el polígon portant les aigües contaminades i nauseabundes que havien abocat les empreses químiques que existien aigües amunt, deien que un dia va caure un gos i va tardar trenta minuts en morir,…
També m’ha parlat de les rates grans com a conills que corrien en aquella època pel barri i que sorprenien a qualsevol quan sortien de sota els cotxes, sobretot quan plovia i sortien de les clavegueres. És possible trobar notícies descrivint com els veïns sortien en grups, armats amb escopetes per tal d’acabar amb elles,…
A les fotografies també podeu veure el cinema Lumiere, que funcionava des de l’any 1973 fins el 1986, juntament amb el cinema Marina que a la fotografia no trobareu, però que quedaria a l’esquerra i ara és l’agrupació de comerços Marina Center.
Si aneu al bloc d’en Lluís és veu millor,… el que es veu a la part superior de la fotografia és el mur del Centre d’Estudis Joan XXIII, amb les graderies que hi ha al pati.
REFERÈNCIES
- Bloc de Lluís Curto
- Publicació DESTINO núm. 1970, 29 de juny de 1975
- Publicació La Voz del Llobregat, 3 de juliol de 1973
Adéu al Pont de la Llibertat (INNOCENTADA!!)
Després de la trista dissolució, aquest mateix any, de l’associació l’Hospitalet Antifranquista Pont de la Llibertat, ara també ens deixa el seu símbol, el monument que van promoure, i que va materialitzar Eduard Arranz-Bravo fa tan sols quatre anys, com a homenatge de la nostra ciutat a totes les persones i entitats que van combatre la dictadura i que van lluitar per la recuperació de la democràcia.
Segons responsables de l’ajuntament no s’ha trobat una altra sortida que vendre el monument, ja que encara que no tenia cap despesa de manteniment, quedava per pagar una quantitat molt important a la foneria que va subministrar les més de set tones de bronze a l’autor, i que corrien a càrrec de l’ajuntament. L’alça dels preus dels metalls als últims anys fa ara inviable el pagament d’una quantitat que es preveia molt inferior. S’ha confirmat que aquestes despeses es cobriran amb la venda del monument, que en principi ja està aparaulada amb un particular, i que si no és així, s’optarà pel seu retorn a la foneria.
L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, ha justificat la decisió argumentant que els monuments no són imprescindibles, i afirmant que prefereix la seva venda que tancar escoles bressol o casals de jubilats.
Ahir pràcticament per sorpresa van començar les obres per tal de descobrir els fonaments de l’escultura i així demà o demà passat elevar-la mitjançant una grua de grans dimensions. Una vegada al terra es fragmentarà i s’emmagatzemarà a una dependència municipal fins que es resolgui el seu fi.
Les reaccions d’alguns grups polítics del consistori no s’han fet esperar, CIU s’ha manifestat diametralment en contra, trobant la mesura desproporcionada; EUiA-ICV, socis de govern, han amenaçat amb que si això no es para de manera immediata trencaran el pacte de govern; PP i PxC encara no s’han pronunciat. L’autor, Arranz Bravo, es troba consternat amb la manca de sensibilitat de l’ajuntament i ha declarat que la seva impressió és que “la crisi s’ha d’afrontar amb realisme i no amb surrealisme, com sembla que s’està fent”
REFERÈNCIES
Bellvitge, 1969
El primer que faig quan m’arriba una fotografia és intentar datar-la. En aquesta per dir que és de 1969 m’he basat en que el bloc d’habitatges Neptuno, situat a l’avinguda d’Europa (al grup de blocs de la dreta, dels tres del davant, el del mig), es trobava en obres, i també en que sé que les claus les van donar a finals de 1969, va ser el segon bloc de la Cooperativa de Viviendas Obreras de la barriada de la Bomba.
Una altre lloc per fixar-se és en l’escola Mare de Deu de Bellvitge (situada davant del grup de blocs que queda a la part superior esquerra), que també està en obres, i s’inauguraria al juliol de 1970.
Una altra cosa que m’agrada fer és pensar un lloc i buscar el que hi havia abans, per exemple, a l’IES Joan Miró, què hi trobem a la foto?, doncs una masia!, que es deia, segons el plànol on mirem, l’Hospici o bé cal Creixells. Ara a l’inrevés, just entre els tres grups de blocs construits hi ha una altra masia, aquesta es deia cal Rei,… i què tenim ara a sobre?, doncs la rambla de la Marina, que abans, molt més estreta, es deia carretera de Sant Roc.
A aquesta imatge podem veure també que la travessia Industrial encara no està feta, i que per fer-la van tirar part del carrer de Vilardosa, que es situa al costat del C.E. Jaume Balmes (podeu veure l’edifici alt d’aquest centre educatiu ja construït); abans era uns 50 m més llarg, per sobre del recorregut de la travessia; encara que no acabo de distingir on, allà hi havia dues masies, cal Pere de la Coixa i cal Quimet del Garro. D’aquesta última conec una fotografia, a veure si un dia puc traslladar-la aquí.
A la imatge també veiem l’ermita de Bellvitge, i al costat dos edificis baixos, el gran, que encara existeix, era les oficines de la immobiliària i l’altre no ho sé, pot ser es feia servir de pis de mostra. Veiem la nau de CIDESA on es feien les peces prefabricades per construir els blocs, encara tots iguals, excepte pel balcó, que alguns tenen i altres no.
i no sé que més dir-vos,…
Incorporo unes etiquetes, i també marco per on ara passa la travesia Industrial, així crec que queda més clar,…
Afeccions de la riuada del 20-21 de setembre de 1971
Avui es compleixen 40 anys de l’última riuada del Llobregat, que va afectar a molts municipis de la comarca veïna, dintre d’un context de destructives inundacions a gran part de Catalunya. A Cornellà no es van produir víctimes mortals, però els desperfectes van ser molt quantiosos, sobre tot al barri Centre, Riera i Almeda; això va fer que aquelles dates encara no s’hagin esborrat de la memòria de molts cornellanencs, i a partir d’avui es commemoren aquests fets amb una exposició de la que deixo enllaços a sota.
Nosaltres no ens vam lliurar de les aigües enfurismades del Llobregat, també van penetrar dins de la nostra ciutat, principalment al barri de Bellvitge, un barri en construcció frenètica, pràcticament sense urbanitzar, on la riada va afectar a moltes famílies que vivien a les plantes més baixes.
Miguel Sanz i Parera ens descriu la riada així: “Les fortes pluges concentrades a la Serralada Pre-litoral motivaren la inundació més gran que es coneix del Llobregat en els darrers temps, possiblement semblant a la de 1617 (Any del Diluvi). Tot el delta quedà inundat. Les aigües penetraren per la part baixa de Cornellà fins a l’entrada de l’Hospitalet, i en alguns punts arribaren a una aLçada de 3 metres. La zona coberta per les aigües queda delimitada pel camí del Mig, el carrer de la Marina, la cruïlla de la Gran Via amb el pont del tren i el barri de Carbonell fins a la Zona Franca. A Bellvitge el nivell de l’aigua arribà fins el segon pis d’alguns blocs i es van omplir d’aigua 45 habitatges, cosa que obliga a evacuar 96 families. Els col·legis del carrer d’Europa és negaren d’aigua entre 60 i 100 cm d’alçada. S’inundà tota la zona agrícola de la Marina, una trentena de naus industrials i Mercabarna. La zona afectada fou d’unes 200 Ha entre àrees industrials i agrícoles.
Amb el text anterior he fet aquest mapa sobre les dimensions de la zona inundada, on també indico la situació de les quatre fotografies següents. D’altra banda, al text anterior diu que va afectar als col·legis del carrer [avinguda] d’Europa, però aquest carrer queda a la zona no afectada, en altres llocs també he llegit que va afectar al Gornal, on encara no havia començat la construcció dels blocs, però existien els habitatges dels carrers de Campoamor i de Finestrelles,…
A continuació també deixo tres articles del diari La Vanguardia sobre les inundacions a Bellvitge.
Cal dir que el bloc de l’avinguda de Amèrica a que es refereix l’article del 10.10.1971 des de llavors es coneix com el bloc de la riada, i no és altre que el de les escales 71 a 81, el que es troba entre el passeig de la Rajola i la plaça de la Cultura. El tema dels baixos inundats portaria cua, i crec que encara avui no es poden fer servir com habitatges.
REFERÈNCIES
L’HOSPITALET
- Pluges i inundacions a l’Hospitalet de Miguel Sanz i Parera dins de Quaderns d’Estudi núm. 7 publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’any 1989
- Article sobre les inundacions al bloc de l’AV de Bellvitge (font principal)
- Mediterráneo: Prensa y Radio del Movimiento Año XXXIV Número 10222 – 23.09.1971 pàg. 6 (referència al Gornal)
- Imatge 1 – Recopilació de fotografies de l’AV de Bellvitge.
- Imatge 2 – Revista Destino núm. 1774 de data 02.10.1971
- Imatge 3 – Dossier Bellvitge – junio 1978 (imatge del 21.09.1971)
- Imatge 4 – Del llibre L’Hospital de Bellvitge 25 anys (1972-1997) editat pel mateix hospital a l’any 1997
- Hemeroteca de la Vanguardia
CORNELLÀ
La cara oculta de ca n’Arús
Fa uns mesos vaig mostrar aquesta imatge de 1933 sense saber la seva ubicació, però gràcies al grup de facebook la resposta no va tardar,… Santos Vallespín ens va treure de dubtes ràpidament, era ca n’Arús. Més tard vaig descobrir que la imatge ens mostra la façana que es va ocultar fa uns anys, es va permetre construir un edifici adossat que la tapiava, i això que ca n’Arús està protegit,… aquesta desprotecció per part de l’ajuntament va crear cert rebombori patrimonial a la ciutat, i això no passa moltes vegades,…
A continuació una fotografia de 1994 de la façana de ponent des del carrer de la Provença.
Per situar-nos us poso un parell d’imatges generals de l’edifici, la primera de fa uns anys, on es veu ca n’Arús i els seus jardins a l’esquerra; darrere d’ells veureu una nau industrial que es fa servir com a taller mecànic. Aquest taller està comunicat amb el carrer de Provença amb un carreró, que es el que veieu a la fotografia superior.
A la imatge inferior, més moderna i girada uns 45º respecte a l’anterior, podeu veure ca n’Arús ja restaurat i el nou edifici pintat en verd, construït a sobre del carreró que dona al taller i adossat a la façana lateral de ca n’Arús.
Ca n’Arús es va construir a l’any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart, antic alcalde de l’Hospitalet i soci fundador del Casino del Centre. Era una casa pairal aïllada que destacava molt ja que estava envoltada de camps i cases baixes; però amb el temps els edificis van anar creixent al seu voltant deixant-la petita, malgrat tot es van conservar els seus jardins, ara oberts a la ciutat, ja que tot el conjunt va passar a ser propietat de l’ajuntament via expropiació als anys 80.
Us aporto uns fragments de les notícies que enllaço a les referències:
A l’estiu del 2004 la notícia salta al diari municipal, Meritxell Borràs de CIU: “Ens preocupa saber si la llicència d’obres que s’ha donat contempla l’edifici tal i com s’està fent. Si és que sí, volem saber qui, del departament de Patrimoni Arquitectònic, ha autoritza l’obra. En cas que no hi hagi cap informe de patrimoni, volem saber qui, del departament d’Urbanisme, ha donat el consentiment perquè es faci aquesta actuació“, a finals de juliol es demana un informe jurídic intern des del govern municipal, però les obres de l’edifici continuen i la façana s’acaba tapiant.
Dos anys més tard CIU presentava un informe de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), de l’òrbita del Col·legi d’Arquitectes on deia: “un cop analitzada tota la documentació consultada sobre Can Arús i la nova edificació, l‘argumentació de l’Ajuntament apareix com a incorrecta en algun dels seus aspectes. Tota la problemàtica començà però per la concepció de la façana de ponent com una paret mitgera, amb les finestres tapiades i per tant segons ells sense dret a vistes, que permet la construcció en solar contigu de qualificació 13b, d’una nova edificació (…)
Una masia acostuma a ser una edificació aïllada ja sigui formada per una única construcció o bé per la suma de diferents cossos. A causa d’aquest fet, tota la seva pell serà considerada com a façana pel seu caràcter d’edifici ‘a quatre vents (…)
Si s’hagués seguit la normativa del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la nostra ciutat (PEPPA), s’hauria hagut de fer un informe previ a l’atorgament de la llicència d’obres per part del Departament de Patrimoni de l’Ajuntament, on s’hagués detectat la impossibilitat de construir el nou edifici tot tapiant la façana de ponent de Can Arús”.
Des del departament d’Urbanisme municipal, Àlex Mora va dir que el consistori va actuar amb total legalitat en permetre que s’aixequés un edifici aparellat a aquella façana, ja que es va fer amb tots els informes necessaris, on s’especificava que si la parcel·la del costat tenia potestat d’edificabilitat, la paret que la separa de Can n’Arús era mitjanera, i si els redactors del PEPPA havien considerat que la construcció del nou edifici era correcta, el seu paper com a responsable del servei era concedir la llicència.
I així va acabar tot,… d’aquí podem extreure que si un edifici té al costat un terreny edificable, es construirà allà, independentment de que la façana de l’edifici existent sigui protegida, i inclús de que sigui propietat de l’ajuntament. L’ajuntament no te cap eina urbanística per evitar-lo, i a més, encara que parlem de la façana original d’una casa pairal construïda al 1851, diran que és una parets mitgera. I aquest ajuntament com a última mesura tampoc adquirirà els terrenys edificables o donarà una compensació als propietaris per evitar la construcció del nou edifici i protegir la façana catalogada de l’antic. Es a dir que el PEPPA no serveix per molt,…
Un altra cosa que encara no sé és si finalment es va demanar un informe al departament de Patrimoni municipal previ a la construcció, i tampoc sé què pinten aquí els redactors del PEPPA, també havien fet un informe sobre aquest edifici? en tot cas m’he llegit la fitxa del PEPPA i a l’única façana que resta importància és a la del carrer de la Provença i a la meitat de la que es motiu d’aquest text, ja que les consideren part d’un cos afegit segurament a finals del segle XIX, però no es diu que tinguin cap rang inferior de protecció. També era un afegit la part de l’edifici que dona a la rambla de la Marina i com veieu a les imatges generals, trenca la simetria.
També tinc un dubte històric, quin va ser el motiu pel qual les finestres de la façana de ponent van ser tancades?, com veiem a la primera imatge, ja als anys 30. Pot ser realment el van considerar una futura paret mitgera?,… pot ser tenien pensat en un futur fer créixer l’edifici tal com havien fet a la banda de llevant per donar-li la simetria perduda,… pot ser estaven esperant a comprar els terrenys,…
No sé si algú recorda el cas o té més informació,…
REFERÈNCIES
- Canal-h. net, 01.07.2004 (CiU denuncia que s’està tapiant una part de la façana de Ca n’Arús)
- Vilaweb, 07.07.2004 (Revisió del patrimoni arquitectònic)
- Canal-h. net, 14.07.2004 (CiU demana que s’aturin les obres que es fan tocant a Ca n’Arús)
- Canal-h. net, 21.07.2004 (CiU demana a l’alcalde un informe jurídic sobre Ca n’Arús)
- Canal-h. net, 08.03.2005 (Les obres de rehabilitació de Ca n’Arús començaran el juny)
- Canal-h. net, 07.06.2006 (CiU demana responsabilitats a l’equip de govern en el cas de Can Arús)
- Canal-h. net, 26.06.2006 (CiU demana un informe jurídic sobre l’obra realitzada junt a la paret mitjanera de Ca n’Arús)
- Canal-h. net, 21.11.2006 (La rehabilitació de Ca n’Arús està a punt d’acabar)
- Fitxa del PEPPA de l’edifici núm. 54
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per Mireia Mascarell i editat per Ed. Efadós al 1993.
Rambla de la Marina, 1975
Tornant a revisar el superàlbum de fotos antigues que té el grup Memòria de barri de La Torrassa m’he trobat amb la sorpresa de que hi ha unes relativament noves del barri de Bellvitge!, que van fotografiar quan van anar a veure a la seva oficina al recentment desaparegut Josep Mulet. No m’he pogut estar d’agafar-la per fer-li difusió.
La imatge forma part d’una sèrie de varies fotos relitzades a l’estiu de l’any 1975, on es veuen els gegants de la ciutat, els primers, els que va ser beneïts a l’any 1928 i que el senyor Mulet, llavors regidor, va trobar a l’any 1974 arraconats i malmesos a Can Buxeres. Va encarregar que fossin reparats per poder tornar a sortir i va organitzar aquesta desfilada amb majorettes, tambors i trompetes (no sé de quina entitat) per tota la ciutat, a l’àlbum també hi ha imatges dels gegants a la plaça Espanyola de la Torrassa.
Si voleu veure els gegants i la resta de imatges haureu de seguir l’enllaç de les referències, es que no he demanat permís per agafar la foto, i no és qüestió d’abusar,…
També el que veiem és un edifici d’habitatges a l’inici de la seva construcció, un dels últims que es van fer a Bellvitge; és el que es troba entre el Merca2 i el parc de Bellvitge, per que us situeu, al fons, passada la Rambla de la Marina veureu l’edifici de la Telefònica, i si seguiu a la gent arribareu a l’actual CAP, al club vermell, a l’església, al Joan XXIII,…
REFERÈNCIES
Bloc del grup Memòria de Barri de La Torrassa (a dalt a la dreta teniu l’enllaç que us portarà a les imatges)
Ovelles (i cabres) a Bellvitge 1989-90
La primera foto és molt dolenta però té la seva gràcia. Per situar-vos una mica sols cal dir que els edificis que es veuen al fons són els del barri de Bellvitge. Davant d’ells podem veure undeels llocs on mig Bellvitge i moltes persones d’altres barris es passaven el dia cultivant la terra com a diversió. Actualment encara en queden d’aquests petits espais a la ciutat, segons diuen molt sol·licitats; lògic a una ciutat amb tanta tradició agrícola i on a més molts dels seus habitats, encara que d’altres llocs, porten la terra a la sang.
Els caps de setmana. o la les tardes, al sortir de les fàbriques, després d’una llarga i monòtona jornada treballant, calia trobar-se amb l’olor, amb el tacte de la terra humida i veure creixer els seus fruits com els havien vist creixer des de petits.
Ens apropem una mica més, en primer pla les estrelles de la foto: les ovelles i les cabres menjant-se les males herbes que hi havia on ara es troba l’estadi de futbol municipal. D’aquests animalons ja no es veuen a Bellvitge però pel riu, de la banda del Prat, encara passen ramats. Suposo que quan van fer el cinturó ja els va ser impossible accedir a aquesta zona, no van fer cap pas, de fet encara no en tenim, però sembla que ja queda poc.
Hi ha una història molt curiosa sobre les ovelles a Bellvitge, bé, de quan els veïns estaven reivindicant la construcció del parc que hi ha al costat de la rambla de la Marina i que arriba fins l’ermita; doncs bé en una de les moltes accions reivindicatives que es van fer durant anys van realitzar una plantada d’arbres entre molts veïns, tot anava bé quan un dia es van trobar que un ramat d’ovelles havia arribat fins allà i com que no hi havia molt per menjar s’havia menjat els petits arbres,… les males llengües diuen que algú de l’ajuntament va tenir l’idea de trucar al pastor per que anés i els bitxos fessin de les seves,…
La imatge inferior és del mateix lloc, pròxim al carrer de la Feixa Llarga, i segurament no es porten molt de temps entre elles. L’edifici blanc que hi ha en mig dels camps i que a la imatge superior es veu a la dreta, és la residència Feixa Llarga- Laia González, inagurada al setembre de 1989, i com no veiem l’estadi de futbol (en aquell moment de beisbol), les fotografies es van fer abans o en moments propers a la col·locació de la seva primera pedra, el 24 de març de 1990.
REFERÈNCIES
Descarrilament del Carrilet, 17.07.1984
Fa uns dies Roger Sans em va enviar quatre imatges del fotògraf Joan Anton Solsona, que com veieu semblen fetes abans d’ahir, conserven tot el color. Són del descarrilament del Carrilet del dimarts 17 de juliol de 1984 a les 20:20 h, a tocar de la tanca dels jardins de Ca n’Arús, a la rambla de la Marina amb la plaça de la Verge de Montserrat.
L’accident es va produir quan s’estava soterrant el ferrocarril i provisionalment, a pesar de les queixes dels veïns, es van traslladar les vies a només 60 cm d’aquest edifici. La causa es veu que va ser que un grup d’adolescents van posar pedres i un tronc d’uns 25 cm a sobre dels rails.
L’accident va deixar 11 ferits entre els passatgers, pràcticament tots lleus, excepte dos, un d’ells el conductor, que van ingressar a l’hospital, però que no van tardar molt en sortir.
El tren es va encastar contra un edifici d’habitatges que encara existeix, a sota de tot he deixat una imatge de fa uns cinc anys on es veu la reparació que es va fer. Es va tardar molts dies en poder treure el tren ja que el xoc va afectar a l’estructura de l’edifici, es va tenir que estintolar un mur i reforçar diversos pilars. El vagó encastat suportava un pes de 40 t abans de passar a reforçar l’estructura de l’edifici.
Al moment de l’accident l’edifici es va tenir que desallotjar i 150 veïns es van traslladar a un hostal o bé a viure amb els seus familiars durant pràcticament una setmana.
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 18.07.1984
- La Vanguardia 19.07.1984
- Fòrum FTC – fil “Tren empotrado en un edificio de l’Hospitalet”
- L’última imatge és de Danzig al fòrum anterior
El metro a l’Hospitalet, 1974
He trobat una web sobre ferrocarrils de Catalunya amb moltes imatges antigues, una d’elles és aquest plànol de la xarxa de metro al 1974 (si piqueu a sobre es fa més gran). La web també ens diu que la inestabilitat política que va comportar la mort de Franco a l’any següent, juntament amb una decidida política en favor de l’automòbil privat, no solament va fer que no es portes a termini sinó que es paralitzessin les obres de prolongació iniciades. Quan la Generalitat va obtenir la responsabilitat de construir les noves línies, les ampliacions es van reactivar tímidament, però degut als canvis que havia sofert aquest projecte ja no era viable.
En tot cas podem veure diferències amb l’actualitat. La línia 1 en aquell moment arribava fins a Santa Eulàlia (encara que l’estació sembla desplaçada cap a l’est) i estaven previstes 5 estacions més. Seguint la situació dels punts, la següent seria l’estació de la Torrassa, més o menys on es troba ara; la següent parada anava a l’encreuament entre el carrer d’Enric Prat de la Riba i l’avinguda de Ventura Gassol, davant d’on estava el cinema Stadium; la següent es va pensar entre el carrer de Miquel Romeu i el de Campoamor, a la carretera del Mig. La penúltima es situava ja a Bellvitge, una mica desplaçada de la situació actual, i l’última a la “Casa Sanatorial”, l’Hospital de Bellvitge, però que realment es volia situar a prop de l’ermita.
La línia 5 a partir de Collblanc també anava per un camí diferent: La parada de Pubilla Cases ja no es situava al carrer del doctor Solanic Riera sinó a l’avinguda de Josep Molins, entre l’antic hospital de la Creu Roja i el CEIP Puig i Gairalt. La següent parada no anava cap a Can Vidalet, sinó que baixava a Can Serra, just al encreuament entre l’avinguda de l’Electricitat i la d’Isabel la Catòlica; ja fora del nostre terme la següent estació anava a parar a l’encreuament entre la carretera d’Esplugues i el camí de Can Boixeres, i ja l’última estació projectada era a Sant Ildefons.
Trobem també el projecte sencer de la línia 6 però passava tota per Barcelona, encara que l’estació que es situa a la Gran Via de les Corts Catalanes s’hauria trobat molt a prop de la barriada de Gran Via Sud.
Deixo a sota una superposició amb la xarxa actual i futura. M’ha quedat bastant cutre però crec que així s’entén una mica millor. Les línies projectades al 1974 són les dels punts negres.
REFERÈNCIES
Fent la Rambla Marina de Bellvitge
Aquesta imatge (que podeu veure amb molt més detall a l’enllaç inferior) és de la Rambla de la Marina a Bellvitge a mitjans dels anys 70. Potser en aquell moment encara es deia carretera de Sant Roc.
La rasa segurament és de l’obra del col·lector. A prop de la grua sembla que s’està construint l’antic col·legi Marina; també es veu el desaparegut cinema Marina, ara galeries comercials Marina Center.Encara es veu un testimoni dels que eren els camps que cobrien tota aquesta extensió, i és Cal Rei, la masia ja esborrada que es situava al núm. 42 del barri de la Marina.
REFERÈNCIES
Fotografia de l’AV de Bellvitge
COMENTARIS AL FACEBOOK:
- Rosamari Cabrera Gómez perdona estas confundido el colegio marina esta a la otra parte pues des de qui,no sebe ,eso deben ser las tres torres que son iguales pero no el colegio
- Marta Martin Ostres quins records, jo vaig estudiar al IES Bellvitge i, esclar, res a veure com és ara Bellvitge, però dels 70 als 80 ja estava més urbanitzat, m’agrada molt la tasca que feu amb el recull de fotografies, és màgnifica!!!! un petunet als qui us ho curreu… és fantàstic!!!!!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina)
Hola Rosamari, dos de las tres torres que son iguales son las que se ven a la izquierda de todo. La Rambla Marina pasaría entre esas torres y el bloque que hay pegado a la grua. Justo ahí se ve ya el polígono industrial, creo que ahí estaba el matadero de pollos Espuga y sus famosos malos olores.Si no voy errado, en el espacio que hay entre la grua y el otro bloque de la derecha faltan dos bloques más, uno delante del otro, y delante el Marina, y más adelante dos torres (de las que tienen agujeros redondos en las galerías de las cocinas)Lo que no sé decirte es si las obras que hay en el espacio anterior, donde está el árbol, es del segundo bloque o ya del colegio Marina. Estaría bien conocer el año en que se construyó el colegio,…La grua, según mi opinión, se situaría en la torre de toldos verdes y la que no se llegó a hacer (donde antes había unos cimientos y ahora forma parte del patio del nuevo colegio).Es sólo una opinión.
-
Maite Revilla Si que es la Rambla Marina, ya que el edificio que hay delante de uno de los bloques era el Cine Marina, actualmente es el Marina Center. Las torres son actualmente Rambla Marina, 331, 333 y 335, así que Rosa Mari estás equivocada, puede ser que el colegio Marina todavía no estuviera construido cuando hicieron esta foto.
-
Rosamari Cabrera Gómez NO HAY NO ESTABA NI ESTA ESTA POR EL OTRO LADO,QUE DA DONDE,ESTA ,LAGALERIA MARINA CENTER,TODO LO QUE DICES ESTA BIEN,PERO NO ESTA HAY EL COLEGIO.PUES YO ESTUBE EN ESE COLEGIO ,Y NO ESTA HAY
-
Rosamari Cabrera Gómez MAITE EN EL 70 ESTABA ECHO PUES YO IBA A ESE COLEGIO,Y NO ESTA HAY..ESTA ,AL LADO DE LA CAIXA DE BARCELONA….
- Miguel Angel
PERDONA ROSAMARI PERO CREO QUE ESTAS EQUIVOCADA. ENFRENTE DE LAS TORRES QUE HOY SON LA RAMBLA MARINA 331, 333, 335 SE CONSTRUYERON 2 TORRES MAS Y SE HICIERON LOS CIMIENTOS PARA UNA TERCERA Y DETRAS DE ESTAS ESTABA EL COLEGIO MARIA QUE ACTUALMENTE LO TIRARON Y LO HAN VUELTO A HACER MAS MODERNO Y LO HAN DESPLAZADO UTILIZANDO LO QUE ERAN LOS CIMIENTOS DE LA TORRE QUE NO CONSTRUYERON. ES MAS CREO QUE ESTA FOTO NO ES DEL 70 PUESTO QUE NO HABIA TANTO CONSTRUIDO PUES YO NACI EN EL 70 Y CUANDO MIS PADRES VINIERON A BELLVITGE ERA EL 68 Y SOLO HABIAN TRES BLOQUES POR LA ZONA DE LA ERMITA Y ACABABAN DE HACER UNO DE LA CALLE PRADO QUE ES DONDE SE VINIERON MIS PADRES QUE AL SER DE LOS PRIMEROS NO TENIAN BALCON.
- Olga Abenia Benitez
Yo he trabajado durante mas de 20 años en el mercado, primero en el viejo y mas tarde pase 4 años en Merca-2.
Bellvitge es una gran comunidad de vecinos que con mucho esfurezo consiguierón el barrio que deseaban. un 10 para ellos. Toda mi niñez y juventud esta ligada a Bellvitge, ya que mis padres inagurarón las paradas del mercado viejo.
- Tito Perez Orcos alguien sabe que paso con la estatua de charlie river que habia en la plaza del ayuntamiento. el otro dia me acorde y la vdd no caigo en que fue de ella y de pequeño me llamaba mucho la atencion.
- Pedro Candalija El colegio Marina, hasta que lo han cambiado por el nuevo, estaba ahí,donde gira la Rambla de la Marina hacia la izquierda en dirección a Hospitalet. Lo que pasa es que como aquí todavía no había rambla, es dificil de ver.Esta foto puede ser de muy a principios de los 70. Mi madre ya vivía ahí en el bloque que queda (en la foto) detrás del cine Marina,hoy Marina Center.Todo esto a menos que antes de ocupar el edificio hace poco derribado, el colegio la marina ocupara otros locales. Yo toda la vida lo he conocido en el lado derecho de la Rambla Marina dirección Hospitalet-centro.
- Esther Cabello Me gusta mucho leer los comentarios de las fotos, pero deberíais escribir en minusculas, porque si escribís en mayusculas PARECE QUE ESTÉIS GRITANDO!! 🙂
- Rosamari Cabrera Gómez miguel angel, los bloques que tu dices primero hicieron el del butano,y luego el rosa, ,y luego el otro ,pues yo hace que vivo en el que era antes el rosa…..en la ermita
- Yolanda Alonso Ros Madre mia que cambio. Que bien que alguien conserve estas fotos y las cuelgue para que todos las podamos disfrutar. Muchas gracias.
Ca l’Esquena Cremat
La fotografia és actual del google street view, l’he retocada una mica, i a que sembla antiga!?!
Aquesta casa es troba a la rambla de la Marina, darrere del Casino, separats els dos edificis per la pista de basket.
L’Anna Maria Parella preguntava per ella ahir, i encara que no sé respondre la seva pregunta, copiaré un text que parla sobre l’origen del seu nom:
Segons fonts familiars “El Rafel portava sempre l’esquena de la camisa recremada, ja que la feina de pagès comportava treballar moltes hores ajupit, i el sol descoloria el teixit. Tenia a treballar quatre germans, i sembla que van ser ells els primers a dir-li Esquena-cremat i escampar-ho entre la gent tot dient que treballaven a ca l’Esquena-cremat.
Hi ha una segona versió segons la qual un dia es va calar foc al paller de cal Xicos de la Miquela, i els pagesos veïns hi van anar per ajudar a apagar-lo, en Rafel també hi va fer cap i es va cremar de debò l’esquena”
Segons la Montserrat Cornelles l’origen del nom ve de que “es deixaven caure d’esquena sobre les brases de del foc de Sant Joan”
Aquest masia es troba dintre del patrimoni arquitectònic de la ciutat, però a la seva fitxa (54) no hi ha molta informació, no se sap ni la data en que es va construir, encara que es considera del segle XIX.
REFERÈNCIES
Text: “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” (1991) Matilde Marcé i Piera. Ed. Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, i “Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” (1990) Montserrat Cornelles i Pujol. Quaderns Urbans núm. 5, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
- Amparo Corchero Que chula, estaría bien que la rehabilitaran e hicieran algo de provecho con ella.
- Rosa Deu Ramos Que pena verla asi
- Anna Maria Parella Arcarons Fa uns vint anys, la meva iaia portava a jugar a la meva filla a aquesta casa, la senyora i ella eren amigues, i sempre deia que ella no en volia marxar d’allà. La meva filla la recorda per dins i diu que és preciosa. Deien que la venien per fer un restaurant, però que l’Ajuntament no ho va voler.
- Anna Maria Parella Arcarons Era una senyora molt rara, tenia uns carretons preciosos fent-se malvé a fora i no els volia restaurar ni donar. Al final es van deteriorar massa per poder aprofitar. Una llàstima
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, a la foto del llibre “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” surt un dels carros. No diu la data en que es va fer, sols diu que és d’en Joan Ribas i Blanc. i una altra troballa,… “En el pueblo de Hospitalet se incendió un pajar cubierto, propiedad de don Rafaei Viñals y Casas. La gran cantidad de combustible almacenada en aquel pajar y el viento que soplaba al iniciarse el fuego, hizo que éste tomara gran incremento desde los primeros instantes, amenazando invadir el ala situada al Este de una casa de campo contigua. A pesar de la prontitud con que acudieron el vecindario y mozos de la Escuadra para extinguir el fuego, el pajar fue pasto de las llamas, logrando sólo que no invadiese el edificio inmediato. Créese que el origen del siniestro fue intencionado” http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE07/HEM/1892/09/03/LVG18920903-002.pdf
- Maria Garcia Cazorla ES UNA CASA MUY GRANDE CON MUCHO ESPACIO, EL AYUNTAMIENTO PODRIA APROVECHARLA PARA TRABAJOS SOCIALES O ACTIVIDADES ES UNA PENA VERLA ASI
- Santos Vallespin Gavilan A mediados del año pasado colocaron un gran cartel donde decia que se vendía o alquilaba. Pasados unos meses dicho cartel ya no estaba, y yo me pregunto, ¿la vendieron o alquilarón?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ni idea,…
L'Hospitalet de Llobregat 