Inundació al carrer de la Riera Blanca, anys 70
Aquesta imatge també la he tret del munt de fotografies que tenen a Barcelona Colección, per cert, molt interessants. És d’una riuada al carrer de la riera Blanca, i posa que és de 1975, el que passa és que a les hemeroteques no trobo cap riada aquell any, pot ser és del 6 de desembre de 1971, quan van caure 164 litres/m² a la nostra ciutat. Unes obres a la nova avinguda del Doctor Gregorio Marañón van fer que a la riera arribés molta aigua, fins un cabal de 20 m³/s (entre la que discorria per superfície i la que circulava pel col·lector). Quan les aigües van arribar al carrilet es van aturar i van inundar la plaça d’Ildefons Cerdà,… com va ser habitual durant molts anys.
He buscat al google street view una imatge més o menys actual del lloc on es va fer la fotografia superior. El carrer de la dreta és ronda de la Torrassa.
Al museu, a l’exposició de fotografies que tenen actualment, podreu trobar una altra imatge d’aquesta o d’una altra inundació de l’època.
REFERÈNCIES
El quiosc del carrer de l’Albareda, 196?
Aquest estiu en Manuel Domínguez em facilitava aquesta fotografia de l’Ernest Sánchez, nebot de l’home que veieu assegut al costat d’una taula a la part dreta de la imatge. El motiu de la fotografia és l’oncle de l’Ernest, i la seva taula, que en realitat és un quiosc dels d’abans, on es venien diaris, revistes i segurament tot el que podia desitjar la canalla, ja que com veieu estava situat estratègicament a la sortida d’un col·legi.
El lloc és el carrer de l’Albareda quan canvia a ronda de la Torrassa, i per tant el col·legi que veieu és el Santiago Ramón y Cajal, fa pocs anys ampliat.
El que ens permet datar la imatge, més o menys, és l’obra del costat, on es construïa l’actual ambulatori, que es va inaugurar al gener de 1968, així que com a màxim podria afirmar que la fotografia és de mitjans dels anys 60.
També tinc una fotografia de la setmana passada on es veu el nou aspecte del col·legi i l’edifici de l’ambulatori, que sempre queda bé per comparar,…
REFERÈNCIES
La Casa de la Torrassa (i 2)
La imatge inferior, de 1928, ens mostra en primer terme l’estació reguladora de Sants (dins de l’Hospitalet), i ja que estem en faré cinc cèntims, es va construir al 1914 i en aquell moment rebia les línies de 110.000 volts que venien de les estacions hidroelèctriques de Seròs i Camarasa, posteriorment els transformava en 25.000 i 8.000 volts i els enviava a la xarxa secundaria d’alta tensió,… també dir que durant un temps va formar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
Aquesta imatge també ens permet veure com era aquesta part de la Torrassa, amb casetes baixes i amb grans arees encara sense urbanitzar. Veiem al fons una altre element del patrimoni arquitectònic, l’illa de les Casetes Borràs, habitatges obrers del tipus passadís construïts al carrer del Progrés tan sols feia 5 anys.
Deixo a sota una imatge aèria amb un angle una mica diferent on es pot observar la mateixa àrea.
La primera imatge el que ens permet també és apreciar l’antiga orografia de la zona i la situació privelegiada de la casa com a punt d’observació. Us recomano en aquest sentit que llegiu una descripció del paisatge que es veia des d’aquest edifici a l’any 1891, us sorprendrà, deixò l’enllaç a les referències.
I ara passem al Castell de Bellvei. Com us comentava ahir no he trobat molta informació a internet. El més interessant és el resum d’una comunicació al IV Congrés d’arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, al juny del 2010, per part d’Adriana Geladó Prat i d’Ivan Salvadó Jambrina, de l’empresa d’arqueologia Strats SL, que porta/ava a terme les excavacions. Reprodueixo el text sencer i també incorporo un parell de imatges de la mateixa Adriana on podem veure les espitlleres. La primera imatge seria de l’interior de l’antiga fortificació, i la segona de l’exterior.
“Les tasques realitzades a la masia de la Torrassa, situada al ben mig de l’entramat urbà de la ciutat de l’Hospitalet, responen a la intenció de recuperar l’edifici pel barri, donant-li un ús públic. Els treballs s’iniciaren l’any 2006 amb la realització d’un estudi de les fonts documentals i bibliogràfiques, combinat amb un registre fotogràfic de l’estat de la finca en aquell moment. Durant els anys 2007 i 2008 es dugueren a terme dues campanyes arqueològiques, reforçades per un estudi arqueoconstructiu de determinats paraments de l’edifici. L’objectiu consistia en la identificació i documentació de totes aquelles estructures i elements destacats, susceptibles de formar part del nou ús que se li donarà a l’edificació.
Els resultats obtinguts ens han permès documentar l’evolució arquitectònica de l’edifici des de finals del segle XII fins a l’actualitat, destacant la documentació de la muralla nord d’un possible recinte fortificat el qual, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X, i identificat amb el castell de Bellvís. Aquest element es caracteritza per tenir un alçat de dues plantes, fortificat mitjançant una línia de defensa horitzontal formada per sageteres, de les que se’n van poder documentar sis, tot i que molt probablement ocupin tot el seu perímetre.
Mitjançant els sondejos excavats a l’exterior de l’edifici, es van poder documentar dos trams del fossat que envoltava la construcció, amortitzat a finals del XII, i part de la distribució murària interior de l’edifici medieval, d’època més tardana que la muralla i la vall. Les espitlleres encara estaven en funcionament entre els segles XVI-XVII, quan l’edifici ja s’havia transformat en masia, tot i que foren adaptades als canvis en els sistemes defensius medievals, duts a terme a partir dels segles XIV i XV. La construcció continuà evolucionant en època moderna, en gran part pels nous usos relacionats amb les tasques de producció dutes a terme al mas. En relació a això es van documentar dos cups per la producció de vi o d’oli, així com la cubeta de decantació d’un d’ells. Finalment, entre els segles XIX i XX, es dugué a terme la reforma més important, construint dos cossos de nova planta i compartimentant l’espai interior en diferents vivendes”
I per ara és el que he trobat,…
REFERÈNCIES
- ANAR A LA PRIMERA PART DE L’ARTICLE
- Fitxa de la imatge (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació)
- El triunfo de la Hidroelectricidad y la expansión de “La Canadiense” publicado en Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés. Barcelona: FECSA, 1994, vol. 2, pág. 13-81.
- Fixta de les Casetes Borràs (73) dintre del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic
- Resum de comunicacions al IV Congrés d’arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya
- Vistes des de la casa de la Torrassa, 1891
- Fitxa a Patrimoni.gencat
La Casa de la Torrassa (1)
Doncs no sé per on començar, pot ser dient que hi ha un bloc, UPAYA, de la Silvia i en David, on s’expliquen un munt de coses sobre la casa de la Torrassa. Van viure els avis i va neixer el pare d’en David i aquesta connexió li va fer investigar i arribar a conclusions, i també a dubtes que ens trasllada. Trobareu 11 articles escrits des de setembre del 2007 fins setembre de 2009 on ens explica les seves últimes troballes, les conferències a que assisteix i els seus contactes amb historiadors, la seva visita a la casa i les seves impressions. També hi ha comentaris d’usuaris del bloc on li envien el seu recolzament i alguns records de la casa. Us deixo l’enllaç al final però si el llegiu no oblideu l’article “algunas incógnitas de la Casa de la Torrassa” ja que comenta algunes dades que corregeixen la resta.
La Casa de La Torrassa és propietat del nostre ajuntament i es troba als números 123-129 de la Ronda del mateix nom. He posat aquesta imatge molt coneguda i que no sé datar-la, pot ser dels anys 60.
A la imatge superior encara es veu la torre sencera, no sé com va caure, o per què la van retallar, però com veieu ara ja no és tan alta i tampoc està la teulada.
Moltes persones creuen que aquesta casa rep el nom de la Torrassa per la seva torre, però això no és cert, al 1889 no en tenia i ja es deia així, com es pot comprovar a aquest dibuix de J. Roca. Com veurem a la segona part a l’any 1928 ja en tenia.
També incorporo els plànols actuals, on es veu que a la planta baixa hi ha una habitació que es troba en contacte amb la roca.
A un dels comentaris al bloc UPAYA, Manel, un home de 75 anys que havia habitat allà molt de temps, ens diu “Yo recuerdo lo del agujero en la pared, pusimos un cable con una bombilla y vimos una habitación bastante grande, luego sé que se terminó de romper la pared y quedó como una habitación más de la casa, creo que sí que encontraron un jarrón o algo parecido con unos papeles que se rompieron al tocarlos, yo no estuve en aquel momento, no era mi casa yo vivia arriba y esto fue en la planta baja. También recuerdo el túnel o pasadizo que estaba en los bajos derecha de la casa, lo tenían cerrado con llave por estar dentro de la misma vivienda” De fet al treball de Josep Ribas Vinyals, aquest que tant menciono sobre refugis, ens diu que a les últimes investigacions s’ha trobat un refugi antiaeri que servia a dues families.
Bé, ja sabeu que a l’any 2008 es va realitzar a aquesta casa un descobriment molt important per la història i el patrimoni de la nostra ciutat, però com ja és tard intentaré explicar-lo demà. No espereu gran cosa del text, això sí, la imatge que us posaré és sorprenent, al menys per mi,…
REFERÈNCIES
- ANAR A LA SEGONA PART DE L’ARTICLE
- Entrades al bloc UPAYA sobre la casa de la Torrassa
- Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (2001). Quadern 12. Fitxa.97
- Treball de Josep Ribas Vinyals Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet (1937-1939)
- La Ilustració Catalana – 15.12.1891
L'Hospitalet de Llobregat 