Imatges retrospectives d'una ciutat

Torrent Gornal

Eugènia Casanovas i Amat, la Marquesa

Pel nom de Eugènia Casanovas i Amat pot ser no us sona ningú, però si us dic que el parc de la Marquesa de Collblanc es diu així en el seu honor, segur que us situeu una mica més.

Pel que he llegit no era marquesa, diuen que li deien així pels aires que es donava, però el cert és que tenia molts bons contactes, i relacions a nivell de reialesa, tenia el títol honorífic de cambrera de la reina, es a dir era una dona del que es diu de l’alta societat.

Va estar casada amb el barceloní Josep Farnés i Flaquer, que regentava  la joieria “La Universal”  de la plaça Reial, 11 de Barcelona, de la qual es poden trobar alguns anuncis a les hemeroteques, relacionats amb la venda de terrenys als voltants de la Torre Barrina, al menys entre 1922  i 1930.

Josep Farnés era propietari dels terrenys a dreta i esquerra de la Travessera de Collblanc, des de la carretera de Collblanc fins al torrent Gornal, lloc, on va presentar dos projectes per construir bòbiles entre 1891 i 1892.

Van tenir dos fills, als qui van posar uns noms una mica raros per ser de l’alta societat, Juanito i Juanita, així mateix, amb els diminutius inclosos. Juanito va morir el 1878, quan encara era un nen, i a la Juanita la he pogut trobar a les hemeroteques fins que va morir la seva mare, el 1944. Josep Farnés i Flaquer no sé quan va morir, el que sé es que segons Inocencio Salmerón va ser abans de 1907. L’any 1917 es va projectar el carrer que portaria el seu cognom, el carrer Farnés, situat al costat de la finca de la torre Barrina.

Mare i filla vivien a la torre Barrina, un edifici més gran i segurament ostentós que l’actual, ja que aquell el van cremar a la guerra (20 de juliol de 1936) i després el van tornar reconstruir d’una forma més senzilla. Eren aficionades a la música, la mare tocava el piano, i la filla el violí i el violoncel, de fet van donar classes a algunes noies de la barriada. Feien festes  i convidaven a gent de categoria, com per exemple, al financer i polític Francesc Cambó. Deien que a Barcelona sols existien dos Rolls Royce, el de Cambó, i el de la Marquesa, que conduïa un xofer de raça negra.

Es veu que el 31 d’agost de 1907, a pocs metres de la torre Barrina, un cavall desbocat i el seu carruatge van atropellar greument a un veí de Collblanc, que van tenir que portar a Sants. l’Eugènia quedà molt afectada, i va parlar amb les seves amistats i contactes, decidint crear un consultori mèdic de tipus benèfic al barri, el 1909 es forma l’Assemblea Local de la Creu Roja i el gener de 1910 es crea el consultori a la carretera de Collblanc, sense cap ajuda municipal. El 1917 es quedà petit i lloguen el del carrer del Progrés; el 1918 inauguren dos més a Santa Eulàlia i al barri del Centre, que serien substituïts el 1927 per dispensaris municipals; en aquells temps s’ampliava el de Collblanc i el 1948, posteriorment a la mort de l’Eugènia, es converteix en hospital amb 30 llits,…

A la fotografia inferior teniu l’equip mèdic del dispensari de Collblanc l’any 1930, a una visita de la reina Victoria Eugènia de Battenberg i les infantes infantes Beatriu i Maria Cristina. També surt l’Eugènia Casanovas, que suposo que es la dona que situa a l’esquerra. L’Eugènia va ser presidenta de l’assemblea Local de la Creu Roja fins la seva mort; i la filla, la Juanita, va ser la vicepresidenta; que podria ser l’altra dona que surt sense uniforme, encara que ella també era dama infermera de primera classe des de 1927 i pot ser va d’uniforme.

A l’Arxiu Nacional de Catalunya he trobat tres fotografies més d’aquest moment, una molt similar a l’anterior i d’altres dues de l’arribada dels vehicles reials al dispensari.

També deixo la seva esquela,…

REFERÈNCIES

Anuncis

Barri de Santa Eulàlia, 1963

A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:

A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.

De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.

Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…

Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…

REFERÈNCIES


La Tecla Sala per F. Xumetra, 1916

Avui he estat fent recerca sobre una incògnita que ha sortit a la pàgina de facebook del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. La incògnita era quan es va construir i qui va ser l’arquitecte de la caseta modernista del Tecla Sala. Aquesta incògnita és molt vella i se l’ha mirada molta gent, però com ara hi ha tantes hemeroteques i tanta cosa a internet m’ha donat, ingènuament, per buscar jo també,… el resultat ha estat que no he trobat res, però de tant buscar i llegir he aprés moltes coses sobre aquest edifici.

Tenia un dubte sobre el primer document on surt la caseta, ja que en alguna referència posa que és al 1926 i en altres al 1916. Recordava que a la mateixa Tecla Sala, al pis on es troba la biblioteca, hi ha un dibuix molt gran de la fàbrica, però no recordava quan es va fer; així que aquesta tarda m’he passat per allà i li he fet unes fotos, dolentes pel vidre que protegeix el dibuix, però es poden veure coses,…

El dibuix és d’un il·lustrador de l’època, F. Xumetra, i com veureu té molts detalls, i no sols de la fàbrica, sinó també de l’exterior. Es veuen les fàbriques que havia al samontà i una petita masia cap a l’esquerra, que encara no m’ha donat temps a identificar. També veiem que el carrer de Terra Baixa encara no existeix,… i dues línies de ferrocarril, la de Vilafranca, per sobre de la fàbrica, i una altra per sota que desconec totalment ¿?

He fet dos detalls, l’entrada des de l’actual carrer Rosalia de Castro (abans Torrent Gornal) de la qual ja no queda res, i també de la caseta modernista. Totes les imatges es poden ampliar.

REFERÈNCIES

Grup de facebook del Centre d’Estudis de l’Hospitalet


Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX

Com  a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.


Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930

Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931

No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…

Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…

És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.

Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.

A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente

Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,…  el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!

A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…

REFERÈNCIES

“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet