Imatges retrospectives d'una ciutat

CENTRES EDUCATIUS

L’escola del carrer de Campoamor, 1932

El 21 d’agost del 1932 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va acordar la construcció per subhasta de dos edificis escolars en terrenys propietat del municipi situats, un al carrer de Campoamor i l’altre a la prolongació del carrer de les Corts Catalanes. Ambdós col·legis estaven dissenyats per l’arquitecte Municipal de la Ciutat, Ramon Puig i Gairalt. el de Campoamor s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.

A la foto inferior podeu veure el col·legi l’any 1968. Ara és un jardí, ja que crec que el vantirar a terra als anys 90. Podeu veure unes quantes fotos més d’aquesta escola al grup de facebook que deixo a les referències.

cole1968

Avui he anat a l’arxiu i m’he trobat amb el butlletí municipal de 1932, deixo uns plànols que he trobat:

escolacampoamor1escolacampoamor2

i també un text molt interessant sobre la construcció de l’escola, on no entenc per què menciona el carrer de Felip Pedrell, molt allunyat, entre el torrent Gornal i el carrer del Pedraforca, segurament es tracta d’una errada, segurament es refereix al carrer de Miquel Romeu.

campoamor1932textcampoamor1932text2

RFERÈNCIES

Anuncis

Els barracots dels blocs d’Onésimo Redondo, anys 70

Aquesta fotografia forma part d’un llibre que va escriure l’Àngels Martín l’any 1995 sobre el barri de la Florida, enfocant principalment els blocs d’Onèsimo Redondo (o de la Florida). Ens mostra els antics barracots, que des de 1956 van funcionar com església i a partir de finals de 1957 també com a escola provisional amb tres aules. Provisional, ja que des de finals de 1955, quan arriben els primers veïns al barri, estava previst edificar una escola amb 12 classes, vuit per nens, i altres tantes per nenes, però es veu que no va poder ser fins el 10 de juliol de 1964, en que s’inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui Pau Vila).

No sé quan van deixar de funcionar com a església, en teoria fins el juny de 1960, quan s’inaugura l’església parroquial Nostra Senyora de la Llum, però no ho sé segur.

Aquests edificis també van servir als veïns per fer les seves reunions i assemblees, fins l’any 1979, en que es van enderrocar, encara que prèviament havien funcionat com a col·legi electroral.

A sota us deixo una fotografia amb la situació del barracot l’any 1958.


REFERÈNCIES 


Alumnes de les Escoles del Sagrat Cor de Sant Josep, 1941-42

Ahir a la tarda l’Angelina Vilella em va enviar aquesta fotografia “dels alumnes del col.legi del Sagrado Corazón del barri de Sant Josep, el señor Josa, és  un mestre molt conegut, va deixar molta empremta al poble,  jo la tinc perquè el del davant del señor Josa és el meu marit, Esteve Cintero i el del costat, el del llacet és el Jaume Oliva, pare del de la cafetería Porto Rico de la Plaça de l’Ajuntament”

Sobre aquesta escola en Jaume Centelles va fer un treball pels Quaderns d’Estudi que està molt bé, el deixo a les referències. Ens explica que aquesta escola va ser una mena d’ampliació al barri de Sant Josep de l’escola del mateix nom que existia al Centre Catòlic. Es va iniciar a l’antiga sala d’espectacles Mercuri, al carrer de Rodés, els nois on era el café, les noies on era la sala de billars. Disciplina, ordre, control, silenci. Els nois els portaria Jaume Josa, un mestre republicà reciclat,… en fi, si esteu interessats piqueu l’enllaç inferior,…

REFERÈNCIES

Sant Josep-el Pi, un compromís educatiu polifònic, escrit per Jaume Centelles Pastor i publicat al Quaderns d’Estudi núm. 24 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet de Llobregat


Fotografies de l’acadèmia Almi, 1957-65

Fa unes setmanes en Ventura Leris va compartir aquestes fotografies dels nois i noies de  l’Academia Almi, un centre educatiu que estava ubicat al carrer del Príncep de Bergara, davant de la joieria Sureda, es veu que l’edifici el van fotre a terra i hi van construir un altre. Incorporo també els molt interessants comentaris d’en Ventura, a veure si vosaltres també en teniu,…

Al pati de dalt, any: 1960, es a dir teníem 13 i 14 anys. D’aquest grup encara volten pel barri, el Salvador Rosás, el Ferris i el Juán Sacramento (sa germana, Doris, era una de les noies mes boniques de L’H), l’Agustin Aragonés (el dels transports) y L’Agustí, el carnisser (ja se’l veu “llustrós”). Assegut, al centre hi és l’Antonio Castejón, (ACS) el famós, en el seu temps, “Maregassa”, l’home del Temps de TV3 que malauradament ens va deixar ja fa temps. En aquest temps l’Acadèmia ja l’havia deixat L’Ambrós i la portava el nou director, l’Angel Navalpotro, de Soria. La línia de batxillerat la portava en Pedro Cañadas, un mestre de Cuenca, sembla esser que molt bo” (…) “Fa un parell de dies el vaig tornar a veure en Rosás pel carrer major. El Ferris, que es assegut i a la dreta de tot, fins no fa gaires anys tenia el kiosk de la Placeta del Bacallá, vull dir a la Plaça Ntra Sra de Montserrat y el Sacramento encara viu al carrer Princep de Bergara i está fet un pinxo…

Any 1957. Excursió a l’ermita de sant Ramon, a Sant Boi. La foto original la conservo, està molt malmesa. Aquesta és retocada. Els noms que recordo: 1. Sisó, 2.Rosás 8. Moyá 11. Joan Deu 14. Vinyals (de cal Pepet) 14. Olucha? 15. Aragonés 16. Sacramento 29. Tutusaus (de la granja) 20.Jo mateix 21.Paco 23.Rubio (vivía al costat de l’Espiga) 25. Toscano 27. Serrano 28 Facundo 31 el Pintor 32 Bordas petit (el metge) 34.Sans 35. Antoni Castejón 37 Josep Picart y 40 el Pere Picart, del Bar Estació, (que ens va deixar fa poc i que encara me dol). Podríeu afegir/corregir noms?

Any 1965 – Foto de la excursió a Tarragona. El noi de l’extrem esquerra (collons, ma sortit una frase o bé de futbol o bé de “tirada política”..), al fons, és el García, bastant conegut a l’Ajuntament…

Any 1965 – Una altra foto de l’excursió a Tarragona. L’ultim director del Col.legi: l’Angel Navalpotro Rangil, acompanyat del braç per la Prims (la nena de la vaqueria de la Pça de la Constitució, la Vaqueria Suiza (??)) amb una bossa (bastant queca) d’esports, al fons, es veu el Josep Picart (que encara viu al carrer JM de Sagarra).  En aquesta excursió me varen vindre a veure a la Universidad Laboral, on jo estudiava (i el Chesa, el del kiosk de la Rambla y el gran dels Tres, del passatge Blanxart, i el Pedro Verano, l’advocat del Ajuntament…n’erem uns quants..)


Dues fotografies de Bellvitge fetes a mitjans dels 70

Avui, dues fotografies de família, de la meva, ja que són del meu germà Jose, que és el noi que es troba a sota a la fotografia inferior. Podem veure el passeig de Bellvitge sense urbanitzar; al fons el cinema Lumiere i al costat dos blocs en construcció. Per altres fotos sé que l’estiu de 1975 aquests blocs estaven bastant avançats, així que la fotografia podria ser de l’hivern de 1975  o de la tardor de 1974?. Mireu el que feia el meu germà quan jo tenia 3 anys,… d’aquella època recordo poques coses,… molt puntuals,… això sí, recordo que quan va morir Franco, el 20 de novembre de 1975, o pocs dies després, em van portar al Cinema,… recordo que em vestien a sobre de la taula del menjador,…

A continuació, l’edifici de la Telefónica i davant el bloc de la Riada, es veu que li diuen així per què allà van traslladar els afectats per la riada de 1971, que vivien a l’altra banda del barri, al “Bellvitge viejo”. On es troba el meu germà abraçat amb dues noies (eiiiii,….) en pocs anys es construiria l’Institut de Bellvitge.


Alumnes de les Escoles del Sagrat Cor, 1946-47

Una altra imatge de l’Albert Graells, en aquest cas, és d’un grup d’alumnes del curs 1946-47 de les Escoles Parroquials del Sagrat Cor. L’Albert, a més del seu, ens ha posat el cognom de quasi tots els nens, pot ser reconeixeu als que ell no recorda, si és així, o per qualsevol altra qüestió, no dubteu en escriure!

Aquesta escola es va fundar pel Centre Católic, poc després de la seva creació, l’any 1904, al carrer de l’Església. L’any 1926 tot el conjunt es va traslladar on es ara, a la Rambla de Just Oliveras. Fins 1950 era exclusivament per nens, encara que posteriorment van poder entrar les noies, però en aules separades. Abans de 1950 el col·legi de les monges franciscanes era l’únic que oferia educació religiosa per noies al barri del Centre.

A l’època de la fotografia la escola era dirigida per Francesc Batallé i Aragonés, un mestre molt recordat a la ciutat, que com sabeu té un monument a la rambla de la Marina, just a l’altra banda de l’escola que porta el seu nom. Francesc va començar la seva tasca a aquesta escola a principis dels anys 30, provinent de les escoles Pies de Terrassa. L’any 1936 l’inici de la guerra el va fer fugir; el Centre Catòlic va ser saquejat i es va transformar en seu de la CNT-FAI, transformant el baixos de l’escola en un menjador públic.

Una vegada finalitzada la guerra, després de passar per camps de concentració, el sr. Batallé va tornar i va continuar de nou la seva tasca docent fins l’any 1952, quan per divergències amb Mn. Homar va marxar per crear l’acadèmia Sant Jordi. L’escola va continuar amb el senyor Amat fins l’any 1974.

REFERÈNCIES



l’Acadèmia Comercial de Manel Foguet

L’Albert Graells m’ha enviat aquesta fotografia del 1950 on podem veure el professor Manel Foguet, envoltat dels seus alumnes de  l’Acadèmia Comercial.

Al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell he trobat més fotografies dels alumnes d’aquesta escola i també un munt d’informació de la qual faré un petit resum, al que afegiré altres dades trobades a internet; però com sempre, si teniu més informació, records o més imatges no dubteu en compartir-les.

Bé, l’Academia Comercial, que es situava als números 8 i 10 del carrer de l’Esglèsia, havia estat anteriorment, des de 1919 fins a 1936, l’Escola Romeu. Acabada la guerra civil, el seu director, en Miquel Romeu i Munmany va tenir que exiliar-se degut a que havia estat regidor d’esquerres. El nou director, en Joan Escarrà li va canviar el nom l’escola per Acadèmia Comercial, i als anys quaranta la va traspassar a un professor que ja treballava allà des d’abans de la guerra, al Sr Foguet, que passaria a ser el nou director.

Manel Foguet i Mateu va neixer el 20 de gener de 1908 a Barcelona, fill d’uns carboners de Vinaròs. Als nou anys es van tornar cap el seu poble, i allà s’està fins els dinou, edat en la que deixa el seminari i es posa a treballar i a estudiar Magisteri, passant una temporada a Tortosa. Quan acaba la carrera torna cap a Barcelona i com deia entra a treballar de professor a l’escola Romeu.

Durant els anys que va ser professor s’impartien classes de primaria i de comerç, que poc a poc se’n va anar convertint en l’especialitat del centre. Després de la guerra el alumnes més joves els portava la Pepita Pros i els més grans els senyors Foguet i Domènech. Quan va ser director, va anar conformant una biblioteca escolar gràcies als llibres que portaven els alumnes i als que ell mateix adquiria amb aquella finalitat. Quan als anys cinquanta va decidir retornar cap a Vinaròs, els alumnes de l’escola li van fer lliurament de la biblioteca com a acte de reconeixement. Però no s’oblidarien d’ell, el 1965  li reteren un caloròs homenatge a Vinaròs.

Allà va fundar i dirigir l’escola Cervantes; va formar part de l’ajuntament com a regidor l’any 1957; des de 1965 fins al 1981, quan va morir, es va encarregar de la biblioteca Municipal; va ser el màxim redactor del setmanari Vinarós i corresponsal del diari Mediterráneo; va escriure diversos llibres de poemes i obres de teatre, … i tota aquesta activitat sense pausa va tenir com a recompensa l’atorgament de la medalla d’Alfons X el Savi el dia 16 d’abril de 1975, moment en que a una acte multitudinari al pavelló esportiu, van estar presents, a més del ministre d’educació, en aquell moment l’hospitalenc Cruz Martínez Esteruelas, també  l’alcalde de l’Hospitalet, Vicenç Capdevila i Cardona, tots dos antics alumnes.

A la primera imatge de sota podem veure a l’alcalde assegut a l’esquerra, al costat de Manel Faguet, escoltant com parla el ministre.

REFERÈNCIES