L’escola del carrer de Campoamor, 1932
El 21 d’agost del 1932 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va acordar la construcció per subhasta de dos edificis escolars en terrenys propietat del municipi situats, un al carrer de Campoamor i l’altre a la prolongació del carrer de les Corts Catalanes. Ambdós col·legis estaven dissenyats per l’arquitecte Municipal de la Ciutat, Ramon Puig i Gairalt. el de Campoamor s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.
A la foto inferior podeu veure el col·legi l’any 1968. Ara és un jardí, ja que crec que el vantirar a terra als anys 90. Podeu veure unes quantes fotos més d’aquesta escola al grup de facebook que deixo a les referències.
Avui he anat a l’arxiu i m’he trobat amb el butlletí municipal de 1932, deixo uns plànols que he trobat:
i també un text molt interessant sobre la construcció de l’escola, on no entenc per què menciona el carrer de Felip Pedrell, molt allunyat, entre el torrent Gornal i el carrer del Pedraforca, segurament es tracta d’una errada, segurament es refereix al carrer de Miquel Romeu.
RFERÈNCIES
Els barracots dels blocs d’Onésimo Redondo, anys 70
Aquesta fotografia forma part d’un llibre que va escriure l’Àngels Martín l’any 1995 sobre el barri de la Florida, enfocant principalment els blocs d’Onèsimo Redondo (o de la Florida). Ens mostra els antics barracots, que des de 1956 van funcionar com església i a partir de finals de 1957 també com a escola provisional amb tres aules. Provisional, ja que des de finals de 1955, quan arriben els primers veïns al barri, estava previst edificar una escola amb 12 classes, vuit per nens, i altres tantes per nenes, però es veu que no va poder ser fins el 10 de juliol de 1964, en que s’inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui Pau Vila).
No sé quan van deixar de funcionar com a església, en teoria fins el juny de 1960, quan s’inaugura l’església parroquial Nostra Senyora de la Llum, però no ho sé segur.
Aquests edificis també van servir als veïns per fer les seves reunions i assemblees, fins l’any 1979, en que es van enderrocar, encara que prèviament havien funcionat com a col·legi electroral.
A sota us deixo una fotografia amb la situació del barracot l’any 1958.
REFERÈNCIES
- La Florida. L’Hospitalet de Llobregat. Escrit per Àngels Marín i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, com a número 45 dins de la col·lecció Els barris d’Adigsa
- La Florida. La història contada por su gente
- La Vanguardia, 01.12.1978 (Col·legis electorals)
Alumnes de les Escoles del Sagrat Cor de Sant Josep, 1941-42
Ahir a la tarda l’Angelina Vilella em va enviar aquesta fotografia “dels alumnes del col.legi del Sagrado Corazón del barri de Sant Josep, el señor Josa, és un mestre molt conegut, va deixar molta empremta al poble, jo la tinc perquè el del davant del señor Josa és el meu marit, Esteve Cintero i el del costat, el del llacet és el Jaume Oliva, pare del de la cafetería Porto Rico de la Plaça de l’Ajuntament”
Sobre aquesta escola en Jaume Centelles va fer un treball pels Quaderns d’Estudi que està molt bé, el deixo a les referències. Ens explica que aquesta escola va ser una mena d’ampliació al barri de Sant Josep de l’escola del mateix nom que existia al Centre Catòlic. Es va iniciar a l’antiga sala d’espectacles Mercuri, al carrer de Rodés, els nois on era el café, les noies on era la sala de billars. Disciplina, ordre, control, silenci. Els nois els portaria Jaume Josa, un mestre republicà reciclat,… en fi, si esteu interessats piqueu l’enllaç inferior,…
REFERÈNCIES
Fotografies de l’acadèmia Almi, 1957-65
Fa unes setmanes en Ventura Leris va compartir aquestes fotografies dels nois i noies de l’Academia Almi, un centre educatiu que estava ubicat al carrer del Príncep de Bergara, davant de la joieria Sureda, es veu que l’edifici el van fotre a terra i hi van construir un altre. Incorporo també els molt interessants comentaris d’en Ventura, a veure si vosaltres també en teniu,…
Al pati de dalt, any: 1960, es a dir teníem 13 i 14 anys. D’aquest grup encara volten pel barri, el Salvador Rosás, el Ferris i el Juán Sacramento (sa germana, Doris, era una de les noies mes boniques de L’H), l’Agustin Aragonés (el dels transports) y L’Agustí, el carnisser (ja se’l veu “llustrós”). Assegut, al centre hi és l’Antonio Castejón, (ACS) el famós, en el seu temps, “Maregassa”, l’home del Temps de TV3 que malauradament ens va deixar ja fa temps. En aquest temps l’Acadèmia ja l’havia deixat L’Ambrós i la portava el nou director, l’Angel Navalpotro, de Soria. La línia de batxillerat la portava en Pedro Cañadas, un mestre de Cuenca, sembla esser que molt bo” (…) “Fa un parell de dies el vaig tornar a veure en Rosás pel carrer major. El Ferris, que es assegut i a la dreta de tot, fins no fa gaires anys tenia el kiosk de la Placeta del Bacallá, vull dir a la Plaça Ntra Sra de Montserrat y el Sacramento encara viu al carrer Princep de Bergara i está fet un pinxo…
Any 1957. Excursió a l’ermita de sant Ramon, a Sant Boi. La foto original la conservo, està molt malmesa. Aquesta és retocada. Els noms que recordo: 1. Sisó, 2.Rosás 8. Moyá 11. Joan Deu 14. Vinyals (de cal Pepet) 14. Olucha? 15. Aragonés 16. Sacramento 29. Tutusaus (de la granja) 20.Jo mateix 21.Paco 23.Rubio (vivía al costat de l’Espiga) 25. Toscano 27. Serrano 28 Facundo 31 el Pintor 32 Bordas petit (el metge) 34.Sans 35. Antoni Castejón 37 Josep Picart y 40 el Pere Picart, del Bar Estació, (que ens va deixar fa poc i que encara me dol). Podríeu afegir/corregir noms?
Any 1965 – Foto de la excursió a Tarragona. El noi de l’extrem esquerra (collons, ma sortit una frase o bé de futbol o bé de “tirada política”..), al fons, és el García, bastant conegut a l’Ajuntament…
Any 1965 – Una altra foto de l’excursió a Tarragona. L’ultim director del Col.legi: l’Angel Navalpotro Rangil, acompanyat del braç per la Prims (la nena de la vaqueria de la Pça de la Constitució, la Vaqueria Suiza (??)) amb una bossa (bastant queca) d’esports, al fons, es veu el Josep Picart (que encara viu al carrer JM de Sagarra). En aquesta excursió me varen vindre a veure a la Universidad Laboral, on jo estudiava (i el Chesa, el del kiosk de la Rambla y el gran dels Tres, del passatge Blanxart, i el Pedro Verano, l’advocat del Ajuntament…n’erem uns quants..)
Dues fotografies de Bellvitge fetes a mitjans dels 70
Avui, dues fotografies de família, de la meva, ja que són del meu germà Jose, que és el noi que es troba a sota a la fotografia inferior. Podem veure el passeig de Bellvitge sense urbanitzar; al fons el cinema Lumiere i al costat dos blocs en construcció. Per altres fotos sé que l’estiu de 1975 aquests blocs estaven bastant avançats, així que la fotografia podria ser de l’hivern de 1975 o de la tardor de 1974?. Mireu el que feia el meu germà quan jo tenia 3 anys,… d’aquella època recordo poques coses,… molt puntuals,… això sí, recordo que quan va morir Franco, el 20 de novembre de 1975, o pocs dies després, em van portar al Cinema,… recordo que em vestien a sobre de la taula del menjador,…
A continuació, l’edifici de la Telefónica i davant el bloc de la Riada, es veu que li diuen així per què allà van traslladar els afectats per la riada de 1971, que vivien a l’altra banda del barri, al “Bellvitge viejo”. On es troba el meu germà abraçat amb dues noies (eiiiii,….) en pocs anys es construiria l’Institut de Bellvitge.
Alumnes de les Escoles del Sagrat Cor, 1946-47
Una altra imatge de l’Albert Graells, en aquest cas, és d’un grup d’alumnes del curs 1946-47 de les Escoles Parroquials del Sagrat Cor. L’Albert, a més del seu, ens ha posat el cognom de quasi tots els nens, pot ser reconeixeu als que ell no recorda, si és així, o per qualsevol altra qüestió, no dubteu en escriure!
Aquesta escola es va fundar pel Centre Católic, poc després de la seva creació, l’any 1904, al carrer de l’Església. L’any 1926 tot el conjunt es va traslladar on es ara, a la Rambla de Just Oliveras. Fins 1950 era exclusivament per nens, encara que posteriorment van poder entrar les noies, però en aules separades. Abans de 1950 el col·legi de les monges franciscanes era l’únic que oferia educació religiosa per noies al barri del Centre.
A l’època de la fotografia la escola era dirigida per Francesc Batallé i Aragonés, un mestre molt recordat a la ciutat, que com sabeu té un monument a la rambla de la Marina, just a l’altra banda de l’escola que porta el seu nom. Francesc va començar la seva tasca a aquesta escola a principis dels anys 30, provinent de les escoles Pies de Terrassa. L’any 1936 l’inici de la guerra el va fer fugir; el Centre Catòlic va ser saquejat i es va transformar en seu de la CNT-FAI, transformant el baixos de l’escola en un menjador públic.
Una vegada finalitzada la guerra, després de passar per camps de concentració, el sr. Batallé va tornar i va continuar de nou la seva tasca docent fins l’any 1952, quan per divergències amb Mn. Homar va marxar per crear l’acadèmia Sant Jordi. L’escola va continuar amb el senyor Amat fins l’any 1974.
REFERÈNCIES
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i editat per Efadós el 2003.
- El Primer Franquisme a Pineda de Mar (1939 -1953) per Francesc Bonastre i Santolària (explica detalls de la biografia de Francesc Batallé entre 1930 i 1953)
l’Acadèmia Comercial de Manel Foguet
L’Albert Graells m’ha enviat aquesta fotografia del 1950 on podem veure el professor Manel Foguet, envoltat dels seus alumnes de l’Acadèmia Comercial.
Al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell he trobat més fotografies dels alumnes d’aquesta escola i també un munt d’informació de la qual faré un petit resum, al que afegiré altres dades trobades a internet; però com sempre, si teniu més informació, records o més imatges no dubteu en compartir-les.
Bé, l’Academia Comercial, que es situava als números 8 i 10 del carrer de l’Esglèsia, havia estat anteriorment, des de 1919 fins a 1936, l’Escola Romeu. Acabada la guerra civil, el seu director, en Miquel Romeu i Munmany va tenir que exiliar-se degut a que havia estat regidor d’esquerres. El nou director, en Joan Escarrà li va canviar el nom l’escola per Acadèmia Comercial, i als anys quaranta la va traspassar a un professor que ja treballava allà des d’abans de la guerra, al Sr Foguet, que passaria a ser el nou director.
Manel Foguet i Mateu va neixer el 20 de gener de 1908 a Barcelona, fill d’uns carboners de Vinaròs. Als nou anys es van tornar cap el seu poble, i allà s’està fins els dinou, edat en la que deixa el seminari i es posa a treballar i a estudiar Magisteri, passant una temporada a Tortosa. Quan acaba la carrera torna cap a Barcelona i com deia entra a treballar de professor a l’escola Romeu.
Durant els anys que va ser professor s’impartien classes de primaria i de comerç, que poc a poc se’n va anar convertint en l’especialitat del centre. Després de la guerra el alumnes més joves els portava la Pepita Pros i els més grans els senyors Foguet i Domènech. Quan va ser director, va anar conformant una biblioteca escolar gràcies als llibres que portaven els alumnes i als que ell mateix adquiria amb aquella finalitat. Quan als anys cinquanta va decidir retornar cap a Vinaròs, els alumnes de l’escola li van fer lliurament de la biblioteca com a acte de reconeixement. Però no s’oblidarien d’ell, el 1965 li reteren un caloròs homenatge a Vinaròs.
Allà va fundar i dirigir l’escola Cervantes; va formar part de l’ajuntament com a regidor l’any 1957; des de 1965 fins al 1981, quan va morir, es va encarregar de la biblioteca Municipal; va ser el màxim redactor del setmanari Vinarós i corresponsal del diari Mediterráneo; va escriure diversos llibres de poemes i obres de teatre, … i tota aquesta activitat sense pausa va tenir com a recompensa l’atorgament de la medalla d’Alfons X el Savi el dia 16 d’abril de 1975, moment en que a una acte multitudinari al pavelló esportiu, van estar presents, a més del ministre d’educació, en aquell moment l’hospitalenc Cruz Martínez Esteruelas, també l’alcalde de l’Hospitalet, Vicenç Capdevila i Cardona, tots dos antics alumnes.
A la primera imatge de sota podem veure a l’alcalde assegut a l’esquerra, al costat de Manel Faguet, escoltant com parla el ministre.
REFERÈNCIES
- Biografia de Manuel Foguet Mateu a la Vinapèdia
- Atorgament de la medalla d’Alfons X el Sabi segons la publicació Mediterráneo- 18.02.1975
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i editat per Efadós el 2003.
Dia de comunions de l’acadèmia Luz
Ahir vaig trobar a internet un espai molt maco realitzat amb molt afecte pels antics alumnes de l’Academia Luz. Aquesta escola, es va fundar l’any 1958 per Juana Montaraz i Trinidad Moreno a la carretera de Collblanc, encara que dos anys més tard es van traslladar al carrer de Simancas, a Pubilla Cases. Va començar amb quatre classes, però va arribar a tenir fins a set, i no sols donaven classes a nens, sinó que també ensenyaven a llegir, escriure i les “cuatro reglas” a molts adults, de manera habitualment gratuïta i en horari de migdia o nocturn per que pugessin assistir.
El curs 1973-74 Trinidad va enfermar, i les dues fundadores van deixar l’escola en mans de Juan Martí (amb accent a la i), crec que fins mitjans dels anys 80, al menys són d’aquest any els alumnes més joves que he trobat al grup de facebook de l’academia.
Després d’aquest resum de la història que podeu ampliar molt a les referències, ara traslladaré també algunes fotografies de les moltes que tenen compartides, no cal dir que si teniu més contacteu amb l’administració de la pàgina, que segur que són ben rebudes!.
Gran part de les fotografies que trobareu a la pàgina són de desfilades pel barri en dies com el Corpus Cristi (a partir de 1962), Setmana Santa, comunions, i també hi han imatges del la Rondalla Luz, un grup d’alumnes vestits d’uniforme, armat amb guitarres i d’altres instruments, actuant a l’antic camp de futbol de l’Hospitalet, al cinema Navarra,…
Per no tocar molts temes he sel·leccionat quatre fotos del dia de comunions, la primera és a l’entrada de la parròquia de Santa Gemma Galgani, que es situava al carrer d’Amadeu Vives número 1, on ara es troba la regidoria i abans el CP Pubilla Casas. Es veuen les alumnes i les seves mares nervioses, en poc temps començaran a desfilar pel barri.
Aquesta següent és també de la desfilada del dia de comunions al carrer de Simancas, irreconeixible, jo no em situo,…
La capçalera de la desfilada amb les cintes de la creu de flors volant.
A la següent l’estendard de l’acadèmia portat per dues alumnes, nens vestits de mariners amb el ram d’espigues a la ma,…
REFERÈNCIES
Des d’un terrat de Bellvitge, finals dels 70
Avui comparteixo unes fotografies que em van deixar els nois i noies del Nou Quitxalles. Calculo que es van fer a finals dels 70, des del terrat d’un bloc de Bellvitge de l’avinguda de Europa.
Les dues primeres fotografies són del propi terrat, no sé si heu pujat mai a un, la veritat és que sobte veure el barri des de d’allà. Suposo que des de terra sempre es veu el mateix paisatge, quasi tots els blocs són iguals, és un paisatge monòton; els edificis es situen com fitxes de dominó, com barreres que no et deixen veure res darrere d’elles. Suposo que qui no coneix el barri pot arribar a tenir la sensació de situar-se dins d’un gran laberint, pujar a dalt de tot és com mirar per sobre d’ell, com trobar la seva solució,…
Aquesta següent és del carrer de Campoamor, amb els seus patis plens d’antenes i cordes per estendre la roba,…
El col·legi que veieu aquí sota és l’actual IES Joan Miró, actualment en obres, i que quan es va fer la fotografia es deia col·legi Europa, com l’avinguda que té davant. L’altre edifici baix és i era el col·legi Bernat Metge, que es troba al costat del passeig de Bellvitge, en aquell moment urbanitzant-se,… no es veuen els pins, o al menys tots.
També podem veure el desaparegut cartell de la Caja de Ahorros de Sabadell, que es situava i es situa (amb un altre nom degut a les últimes fusions) a l’interior, a un petit passeig que hi ha al costat del carrer de França, i que no sé si rep cap nom en concret per part dels veïns,…
REFERÈNCIES
Associació educativa Nou Quitxalles
Naftalè sota l’institut Margarida Xirgu, 1987
Avui he assistit a la primera sessió del curs d’història de l’Hospitalet de Llobregat al segle XX, que fan entre l’ajuntament i el Centre de’Estudis. Era sobre els inicis del segle XX i la xerrada la donava en Manuel Domínguez, per tant, ha estat molt interessant. Des d’aquells anys ha passat un segle però hi han coses que no canvien, i d’altres de les que encara rebem la seva influència o efectes, i així ens ho ha fet veure en Manuel amb constants enllaços passat-present.
En una d’aquestes referències, parlant de les condicions de treball de l’època, ens ha recordat els fets de finals dels 80 a l’institut Margarida Xirgu. Us deixo aquest article i algunes cosetes més, si voleu saber més, a les referències trobareu tota la historia contada per La Vanguardia,…
De la història de l’institut he tret la següent informació: ” L’any 1986 es va poder estrenar l’edifici definitiu, el que tenim ara, però l’alegria va durar poc, perquè aquell mateix any es va haver de tornar a tancar. Les emanacions de gas toluè que venien de l’antiga fàbrica “Fum d’Estampa ” perjudicaven la salut d’alumnes i professors. Aquesta fàbrica havia estat injectant naftalè il·legalment al subsòl per tal d’estalviar-se el procés d’eliminació dels residus líquids. Va caldre extreure tota la terra impregnada amb camions i, mentre va durar aquest procés, tota l’activitat de l’institut es va traslladar a altres centres forçant una doble jornada: els estudiants del Margarida Xirgu arribaven als centres per començar les classes quan els estudiants oficials d’aquell centre en sortien. També es van fer classes a l’antic Col·legi Verge de Núria i a uns “barracots” instal·lats davant l’edifici de Telefònica del carrer Farnés.”
També al matix lloc web el profesor Oliveri Nortes ens explica aquells moments: “Tenint en compte aquestes condicions, es va començar a pensar a fer un edifici nou. L’havíem de fer al solar conegut com el Fum d’Estampa. Antigament hi havia hagut una fàbrica, però el que no sabíem és que els productes químics no els llençaven a l’abocador, com es fa ara, sinó que els enterraven dins el seu solar, ja que era una fàbrica de principis de segle. Després van sortir molts pous, ja que el subsòl estava ple de productes químics.
Van fer l’edifici a base d’una estructura de ciment i ferro molt forta, a través d’un sistema de construcció que utilitzaven els organismes internacionals per a fer edificis d’ensenyament al Tercer Món, on els paletes no són gaire bons. Ja venien les parets fetes, de “Pladur”. En van fer dos a Catalunya, perquè pensaven que era més barat i que per això es feia servir als països menys avançats. Al final va resultar que els resultava més car que fer-ne un de totxo i per això no en van fer més.
Quan finalment ens instal·làvem feliços al nou edifici, va començar la tragèdia del “toluè”, les emanacions tòxiques que ens van fer tornar a marxar”.
L’empresa coneguda com a Fum d’Estampa es va crear l’any 1901 per Antoni Pi de la Serra (segurament el mateix Antoni que va manar construir el bloc conegut com la Casa Gran de Sants) i en aquell moment ja feia l’aire irrespirable, es veu que va rebre moltes sancions per aquest fet. També he trobat notícies de que tacava tota la roba estesa a assecar dels voltants. Aquesta fàbrica elaborava el “negre de fum”, es a dir, una pols de carbó que es feia servir per fer tinta xinesa, llapissos, betums, colorants,… mitjançant quitrà, brea, resines i naftalé.
REFERÈNCIES
- Història de l’IES Margarida Xirgu
- Entrevista al professor Oliveri Nortes
- El cinturón rojinegro: Radicalismo cenetista y obrerismo en la periferia de Barcelona(1918-1939). Estudio Colectivo
- Una lliçò de Memòria (entrevista a Florentina Silvestre)
- La Vanguardia 26.11.1986 (Es tanca l’institut)
- La Vanguardia 28.11.1986 (Es tanca temporalment Rosich i Puigdengoles)
- La Vanguardia 18.07.1987 (El pròxim curs cap a barracons)
- La Vanguardia 17.10.1987 (Es descobreixen els residus de la Fum d’Estampa)
- La Vanguardia 21.10.1987 (Els pares volen una millor investigació dels terrenys)
- La Vanguardia 26.03.1988 (Encara en barracons, endarreriments)
- La Vanguardia 06.04.1988 (El director de l’escola denuncia a l’alcalde per prevaricació)
- La Vanguardia 07.09.1988 (Els alumnes tornen a l’institut)
- La Casa Gran de Sants
Grupo Escolar Onésimo Redondo / Pau Vila
Avui una altra imatge del llibre que m’ha prestat en Juan Batalla; en aquesta ocasió és el dibuix del projecte del Grup Escolar Onésimo Redondo, des de 1983 conegut sota el nom del geògraf Pau Vila.
En el moment en que es va projectar, inicis dels 60, existia un dèficit de 5.000 llocs d’ensenyament, d’un total de 16.000 nens en edat d’escolarització que teniem a l’Hospitalet. Per resoldre aquest dèficit i d’altres temes de la ciutat, l’any 1962 l’ajuntament va demanar un crèdit de 32 milions al Banco de Crédito Local de España i va aprovar un pressupost extraordinari de 90 milions.
Aquesta escola, amb un cost de quatre milions de pessetes, tindria 16 aules i atendria a 800 estudiants (50 alumnes per aula?). Es va beneir i inaugurar el 10 de juliol de 1964; podeu llegir com va anar a les referències,…
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 01.09.1962 (En construcció)
- La Vanguardia 11.07.1964 (Inauguració)
- El Periódico 19.03.1983 (Canvi de nom)
- Dibuix: Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Villagrasa Lariz
Algunes imatges del Bellvitge de 1971
De nou he de donar les gràcies a Lluís Curto per compartir les seves fotografies de joventut amb nosaltres.
La primera la trobo fantàstica! crec que sembla la portada d’un disc, o pot ser un anunci del Seat 600. La noia és la Gloria, la dona de’n Lluís, i es troba a l’avinguda d’Amèrica de Bellvitge.
L’edifici que teniu a l’esquerra és el col·legi Pare Enric d’Ossó, més conegut al barri com el de “Les Teresianes”, o sencillament com “Les Monges”, inaugurat a finals de 1970. A la dreta veiem la Gran Via, encara sense ampliar, i per tant l’avinguda d’Amèrica es veu el doble d’ampla del que és ara.
En Lluís, impecable, al mateix carrer i al costat de la tanca de “Les Monges”.
A la següent veiem la Gloria i en Lluís pujats a un d’aquells castells dels parcs infantils. El lloc segurament és al costat de Bellvitge on es troba l’ermita, ja que l’edifici no té balcons
Després de tant color, ara una fotografia en blanc i negre amb en Lluís davant de l’ermita. En aquells anys l’ermita estava bastant malament; els porxos, construïts el 1968, s’havien apuntalat per que no caiguessin.
Can Bori, escola de sericicultura, avicultura i indústries zoògenes, 1928
Ens trobem a l’any 1928 i l’alcalde,Tomás Giménez i Bernabé aconsegueix que s’instal·li la primera escola de sericicultura (cucs de seda), avicultura i indústries zoògenes de tota Espanya. Ho aconsegueix de l’Estat, això sí, facilitant-li l’edifici i els terrenys de la finca de can Bori, que van costar a la ciutat 85.000 pessetes a pagar en tres terminis al 6% anual al senyor Francesc Bori, que era l’antic propietari.
El lliurament a l’Estat de can Bori es va realitzar el dia 10 de juny de 1928, davant el notari de Sant Boi i amb un banquet ple d’autoritats, on l’alcalde i el Director General d’Agricultura, Sr. Emilio Vellando, van pronunciar discursos d’enaltiment mutu
Com a premi, a l’octubre del mateix any, el ministeri de Foment el nombra cavaller de la Gran Creu del Mèrit Agrícola, i a principis de novembre els propietaris i veïns del manso Quinzà (que encara no sé qui eren) el feliciten.
Per portar l’escola es van contractar a Francesc Salt i la seva dona Encarnació Serra, originaris de les Borges Blanques, com a masovers, porters i vigilants. Les obres d’adaptació de la casa van estar sota la direcció de l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt.
Aquí sota teniu can Bori en aquells anys, a la dreta la casa i en primer pla els terrenys que l’envoltaven. La casa petita suposo que seria l’habitatge dels masovers. Just per darrere passa el canal de la Infanta, que li proporcionava aigua abundant pel reg. També podeu veure les famoses palmeres de la finca, de les quals tres encara existeixen. El arbres que veieu més propers pot ser són les moreres que es van plantar per donar de menjar als cucs de seda.
Va arribar la República i el 27 de maig de 193o el nou alcalde, Just Oliveras i Prats, acompanyat del Diputat a les Corts pel districte de Sant Feliu, Antonio Miracle, van anar a demanar la devolució de la finca al president del Consell de Ministres. A l’octubre del mateix any s’acorda al Ple municipal la devolució de la finca; es veu que encara no s’havia fet servir com a escola.
El juliol de 1931 el tinent d’Alcalde Ramon Frontera marxa a Madrid i aconsegueix que s’asignin 20 escoles noves per la ciutat de l’Hospitalet, d’entre d’elles can Bori, que s’inauguraria el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià.
REFERÈNCIES
- Lliurament de l’acta de cessió de Can Bori al director d’Agricultura. La Vanguardia, 27.05.1928
- Lliurament de Can Bori a l’Estat. La Vanguardia, 12.06.1928
- Medalla. La Vanguardia, 24.10.1928
- Felicitacions de propietaris i veïns del manso Quinzà . La Vanguardia, 03.11.1928
- Menció dels vidres que s’han instal·lat als galliners. Agricultura. Revista agropecuaria, març 1929
- Demanda de devoució de la finca . La Vanguardia, 29.05.1930
- Acord del Ple. La Vanguardia, 24.10.1930
- Ramon Frontera a Madrid. La Vanguardia, 05.07.1931
- l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic 1890-1965. Escrit per Mireia Mascarell i editat per Efadós el 2003.
- Memória del ejercicio 1928 de l’ajuntament de l’Hospitalet.
La llet en pols de les escoles dels 50-60
El diumenge la Maria Dolors Pérez va compartir aquesta fotografia de la seva primera comunió al grup de facebook de l’Agrupació Escolar Calvo Sotelo, que es trobava on ara és el CEIP Prat de la Manta.
El dia 15 de maig de 1955 ella i les seves companyes es van reunir amb els seus vestits de comunió per esmorzar al col·legi, molt serioses, i nervioses, suposo.
La meva germana va néixer a l’any 1952, i no més veure la fotografia anterior m’ha vingut al cap una vegada que em va contar que odiava la llet des de que al col·legi li donaven una que era en pols. Ella anava a un col·legi públic que hi havia al carrer de Campoamor, que per cert es va construir al mateix any que el de la Maria Dolors, al 1934, i tots dos eren obra de l’arquitecte hospitalenc Ramon Puig i Gairalt.
Li he comentat a la Maria Dolors, i sí, sí, tots els dies prenien aquesta llet, que les alumnes mesclaven amb aigua en un gibrell, i que sempre sortia plena de grumolls, i encara que el pas del temps edulcora quasi tots els records, el sabor d’aquesta llet no ha tingut sort, per totes dues dones era senzillament repugnant! Es veu que el dia de la primera comunió la llet era de veritat!
Fent una mica de recerca he trobat un envàs d’aquesta llet de l’any 1961, encara que he llegit, als molts articles sobre el tema que corren per internet, que també la portaven en sacs o llaunes. Aquesta llet venia dels Estats Units (i també he llegit que de l’Argentina). Als anys 40 la mortalitat infantil a Espanya era de 142 nens morts de cada 1000 nascuts (per que es feu una idea ara la nostra és de 4, i a Etiòpia tenen 95/1000) fruit de tot tipus de malalties; el que va provocar que als anys 50 es sol·licités ajuda a UNICEF, concretant-se a l’any 1954 amb el pla ASA (Ajuda Social Americana), que continuaria fins 1968.
Els americans no sols ens portaven llet, també ens van ajudar amb mantega i formatge, diuen que aquest era groguenc o rosat, amb un sabor com el de bola, i que venia en llaunes de 5 kg que obrien a l’hora de berenar i repartien en petites porcions. Del formatge no he trobat imatges, però sí de la llauna de mantega, a veure si la recordeu,…
REFERÈNCIES
Rambla de la Marina, 1976
En Lluís Curto m’ha m’ha permès traslladar aquestes fotografies de la rambla de la Marina de Bellvitge des del seu bloc (que podeu trobar a sota, a les referències). Creiem que són de l’any 1976, per comparació amb d’altres fotografies de l’època. Comenta que es van fer a una reunió de la comunitat de veïns del núm 215 de la citada rambla per deixa constància de l’estat en que es trobava aquesta zona comuna del barri.
El pla d’urbanització del Bellvitge no es va signar fins el 1974, es a dir, 10 anys després d’iniciada la construcció del polígon. La immobiliària CIDESA el que solia fer era asfaltar la carretera que arribava fins els edificis que es volien vendre i la resta: clavegueram, enllumenat, voreres,… quedava abandonat una vegada s’havia venut. Algunes clavegueres circulaven a cel obert travessant to el polígon portant les aigües contaminades i nauseabundes que havien abocat les empreses químiques que existien aigües amunt, deien que un dia va caure un gos i va tardar trenta minuts en morir,…
També m’ha parlat de les rates grans com a conills que corrien en aquella època pel barri i que sorprenien a qualsevol quan sortien de sota els cotxes, sobretot quan plovia i sortien de les clavegueres. És possible trobar notícies descrivint com els veïns sortien en grups, armats amb escopetes per tal d’acabar amb elles,…
A les fotografies també podeu veure el cinema Lumiere, que funcionava des de l’any 1973 fins el 1986, juntament amb el cinema Marina que a la fotografia no trobareu, però que quedaria a l’esquerra i ara és l’agrupació de comerços Marina Center.
Si aneu al bloc d’en Lluís és veu millor,… el que es veu a la part superior de la fotografia és el mur del Centre d’Estudis Joan XXIII, amb les graderies que hi ha al pati.
REFERÈNCIES
- Bloc de Lluís Curto
- Publicació DESTINO núm. 1970, 29 de juny de 1975
- Publicació La Voz del Llobregat, 3 de juliol de 1973
El col·legi Tecla Sala, 1957, 1962
A aquesta postal del col·legi Tecla Sala del 1962 podeu veure com era abans de la seva ampliació realitzada cap a finals d’aquella mateixa dècada. Per fer una mica d’història traslladaré part del que diu a la web de l’escola:
“Els orígens del Col·legi Tecla Sala es remunten a l’any 1954, data en la qual la seva mecenes, la Sra. Tecla Sala, va rebre el títol de filla adoptiva de l’Hospitalet. En agraïment a l’homenatge que li va retre la ciutat, la Sra. Tecla Sala va fer una important donació econòmica que, juntament amb la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament, va permetre la construcció de l’edifici central de l’escola, obra de l’arquitecte Manuel Puig i Janer [El mateix que l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, la de Sant Isidre Llaurador, la de Sant Llorenç a Barcelona,…].
El dia 5 d’octubre de l’any 1957 l’arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Modrego, inaugurava l’escola. Esdevindria aviat el centre d’ensenyament religiós masculí més important de la ciutat. La titularitat del centre va recaure sobre la Parròquia de Santa Eulàlia de Mérida, aleshores dirigida per Mossèn Homar, i la direcció de la tasca docent fou encomanada a l’orde religiós dels Missioners del Sagrat Cor”
A la foto, en primer terme, també podem veure la teulada de l’edifici de mobles Magriñà, a la cantonada dels carrers de Tecla Sala i de Barcelona. Darrere del col·legi veiem els edificis del carrer de Molines i abans la teulada i la torre d’un edifici que es situaria al carrer de Juan Pallarès, a la cantonada superior esquerra tres finestres del Museu (Casa España),…
Al lloc web del col·legi també trobem una imatge de l’edifici més antiga, de 1957, des d’altre angle pot ser més interessant ja que podem veure a la cantonada dreta la torre de la Miranda (Cornellà), l’Harmonia abans de la seva modificació, darrere crec que la Talaia abans del seu trasllat, quan encara formava part de Modolell de la Torre.,…
Una imatge actual amb el col·legi a l’esquerra, ja ampliat.
REFERÈNCIES
Bellvitge, 1969
El primer que faig quan m’arriba una fotografia és intentar datar-la. En aquesta per dir que és de 1969 m’he basat en que el bloc d’habitatges Neptuno, situat a l’avinguda d’Europa (al grup de blocs de la dreta, dels tres del davant, el del mig), es trobava en obres, i també en que sé que les claus les van donar a finals de 1969, va ser el segon bloc de la Cooperativa de Viviendas Obreras de la barriada de la Bomba.
Una altre lloc per fixar-se és en l’escola Mare de Deu de Bellvitge (situada davant del grup de blocs que queda a la part superior esquerra), que també està en obres, i s’inauguraria al juliol de 1970.
Una altra cosa que m’agrada fer és pensar un lloc i buscar el que hi havia abans, per exemple, a l’IES Joan Miró, què hi trobem a la foto?, doncs una masia!, que es deia, segons el plànol on mirem, l’Hospici o bé cal Creixells. Ara a l’inrevés, just entre els tres grups de blocs construits hi ha una altra masia, aquesta es deia cal Rei,… i què tenim ara a sobre?, doncs la rambla de la Marina, que abans, molt més estreta, es deia carretera de Sant Roc.
A aquesta imatge podem veure també que la travessia Industrial encara no està feta, i que per fer-la van tirar part del carrer de Vilardosa, que es situa al costat del C.E. Jaume Balmes (podeu veure l’edifici alt d’aquest centre educatiu ja construït); abans era uns 50 m més llarg, per sobre del recorregut de la travessia; encara que no acabo de distingir on, allà hi havia dues masies, cal Pere de la Coixa i cal Quimet del Garro. D’aquesta última conec una fotografia, a veure si un dia puc traslladar-la aquí.
A la imatge també veiem l’ermita de Bellvitge, i al costat dos edificis baixos, el gran, que encara existeix, era les oficines de la immobiliària i l’altre no ho sé, pot ser es feia servir de pis de mostra. Veiem la nau de CIDESA on es feien les peces prefabricades per construir els blocs, encara tots iguals, excepte pel balcó, que alguns tenen i altres no.
i no sé que més dir-vos,…
Incorporo unes etiquetes, i també marco per on ara passa la travesia Industrial, així crec que queda més clar,…
El quiosc del carrer de l’Albareda, 196?
Aquest estiu en Manuel Domínguez em facilitava aquesta fotografia de l’Ernest Sánchez, nebot de l’home que veieu assegut al costat d’una taula a la part dreta de la imatge. El motiu de la fotografia és l’oncle de l’Ernest, i la seva taula, que en realitat és un quiosc dels d’abans, on es venien diaris, revistes i segurament tot el que podia desitjar la canalla, ja que com veieu estava situat estratègicament a la sortida d’un col·legi.
El lloc és el carrer de l’Albareda quan canvia a ronda de la Torrassa, i per tant el col·legi que veieu és el Santiago Ramón y Cajal, fa pocs anys ampliat.
El que ens permet datar la imatge, més o menys, és l’obra del costat, on es construïa l’actual ambulatori, que es va inaugurar al gener de 1968, així que com a màxim podria afirmar que la fotografia és de mitjans dels anys 60.
També tinc una fotografia de la setmana passada on es veu el nou aspecte del col·legi i l’edifici de l’ambulatori, que sempre queda bé per comparar,…
REFERÈNCIES
CP Pau Esteve, 1969-70
Avui una fotografia del CP Pau Esteve apunt d’inaugurar-se. Actualment aquest col·legi ja no existeix el van tancar per manca de matriculacions. Després d’unes obres d’adequació per l’accés de discapacitats es va tornar a obrir al curs 2003-2004, però amb el nom d’escola Sant Josep – El Pi, una entitat educativa que té els seus origens al Sant Josep dels anys 30,… us deixo un enllaç sobre la seva història a sota.
He incorporat un plànol de situació, l’escola es troba a l’avinguda Josep Tarradellas i Joan, 122
La escola Pau Esteve (primer metre d’escola de la ciutat al segle XVI), va formar part del pla d’expansió cultural de l’ajuntament d’aquells temps, gobernat per Josep Maties de España Muntadas (1962-1973). Era l’època del baby boom i a l’Hospitalet havien arribat molts nouvinguts, com veieu s’inauguraven quatre escoles a la vegada, i hi havia tants nens que a cada classe encabien a 50, en fi,… podeu trobar un munt d’aqustes nens i nenes (una mica crescudets) ordenats per any de naixement als fòrums del grup de facebook que indico a sota,…
REFERÈNCIES
- Grup de facebook Pau Esteve (ex-alumnos) (hi han més però aquest és el més gran)
- Història de l’escola Sant Josep – El Pi (si teniu problemes per obrir el document, proveu amb el wordpad)
- Lloc web de l’escola Sant Josep – El Pi
- Obres de reforma a l’antiga escola Pau Esteve (Digital-h 04.08.2002)
- Tres col·legis públics del baby boom celebren les noces d’argent amb cultura i esport (L’Hospitalet 22.05.1995)
La caseta modernista de la Tecla Sala, 1937
Suposo que tots alguna vegada o una altra heu visitat algun equipament de l’antiga fàbrica de filatura de cotó de la Tecla Sala, per tant crec que no fa falta situar aquest petit edifici que es troba just davant, on gira la rampa que puja cap a la biblioteca.Aquest és un dels edificis més macos de la ciutat, una petita joia (com diu la Cristina García) modernista amb la decoració característica d’aquest estil: relleus florals que emmarquen portes i finestres, esgrafiats també florals sota la cornisa, respiralls ornamentats amb relleus, vidres de la parts superior gravats amb àcid, coronaments decorats amb el cap d’una dona amb els cabells embolicats amb flors,…
I a més de maco està envoltat d’algun que d’altre misteri, el primer és què per ara no es coneix qui va ser l’arquitecte, i tampoc l’any de la seva construcció. La primera referència que s’ha trobat de la caseta data de 1916 i és un dibuix de tota la fàbrica realitzat per F. Xumetra on podem veure-la, aquest dibuix es troba a l’entrada de la biblioteca, i ja el vaig compartir aquí mateix fa un temps.
La data anterior es propera a 1913, quan Joan Riera i Sala (¿?-1926) i Tecla Sala i Miralpeix (1886-1973) van comprar la fàbrica a la família Basté, propietària des de l’any 1889 (encara que alguns edificis són més antics, concretament de l’any 1855, quan era un molí paperer). En principi, encara no sé per què, es considera que l’edifici es posterior al 1913, però no hi ha probes de que no fos la família Basté la que va manar construir-lo, per exemple a Claudi Duran i Ventosa (¿? -,1925), l’arquitecte que va construir al 1893 el gran edifici on es troba la biblioteca.
Després d’introduir una mica la historia de la caseta continuem amb un altre “misteri” que no té res a veure amb els anteriors i que m’ha sorgit al descobrir aquestes fotografies de l’arxiu Zerkowitz i realitzades per Adolfo Zerkowitz (1184-1972).
Resulta que a l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana disposen de dues imatges del mateix lloc, també amb els nens i nenes al pati, amb els gronxadors, amb l’obra de la casa a la mateixa posició,…. semblen fetes al mateix dia però lògicament no el puc assegurar. Van ser publicades al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell (pàg. 582), on es diu que es van realitzar a l’any 1937 i que són de l’escola bressol de la fàbrica, a més identifica a dos nens, el Vicenç i la Carme Ortí, fills de la Carme Travé, una veïna de Sant Josep treballadora de la fàbrica.
Per situar-nos una mica més, cal dir que en el moment que ens situem, la Tecla Sala, la propietària de la fàbrica, ha marxat exiliada cap a Paris i l’empresa ha estat col·lectivitzada per la CNT, com la gran majoria de les de la ciutat. De fet l’historiador Miquel Izard, al seu article “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució”, diu que la de la Tecla Sala va ser la primera llar que es va organitzar a una fàbrica de l’Hospitalet
Les imatges de l’arxiu Zerkowitz no estan datades però indiquen un altre tipus de llar d’infants, diuen que la llar era d’Assistència Infantil, m’explico,… Tal dia com avui, fa 75 anys, es podria dir que es va iniciar la Guerra Civil; Barcelona i voltants era una de les zones republicanes, que dies després es va transformar en receptora de milers de nens i nenes que fugien dels llocs de conflicte. Diferents entitats van formar el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, i una d’aquestes entitats era Assistència Infantil.
Després de fer molta recerca les hemeroteques sobre aquesta entitat i també sobre Ajut Infantil de la Reraguarda, un altra entitat també molt important, no he trobat cap referència a cap llar d’infants a la nostra ciutat, però que quedi clar que això no vol dir que no es fes servir per aquesta causa, ja que aquestes llars es mantenien amb cert secret, inclús pot ser, a pesar del seva petita grandària, que la funció fos doble?
En tot cas quan veieu aquesta caseta, a pesar de les incògnites sobre el seu origen, segur que tindrà una altra dimensió per vosaltres. A les imatges següents podreu veure aquesta petita llar d’infants de 12 plats, per dins i per fora: el pati, l’aula de treball, el dormitori i el menjador
Aquestes últimes imatges són propietat de l’arxiu Zerkowitz, fons que comença a l’any 1915 i continua fins a l’actualitat; consta d’unes 80.000 fotografies d’Espanya, principalment de Catalunya, de les quals 10.000 les podeu trobar a la seva pàgina web. He contactat amb ells per tal de poder compartir aquestes imatges aquí, i m’han contestat molt positivament. De fet ells estan oberts a cedir els drets i inclús fer ampliacions sota pressupost.
REFERÈNCIES
- Fitxa 62 del Pa Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic, 2001
- Fil de intervencions a la pàgina de facebook del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, a partir d’una imatge d’aquest edifici.
- Dibuix de la Tecla Sala, F. Xumetra, 1916
- Article “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució” de Miquel Izard
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireiza Mascarell i editat per l’editorial Efadós a l’any 2003.
- Arxiu Zerkowitz (www.zerkowitz.es) Dades de contacte Arxiu Zercowitz: archivozerkowitz@gmail.com Tfno. 93 211 22 50 / 610 25 74 45
Avinguda d’Europa, 197?
Començo intentant datar les imatges: podem veure l’actual institut Joan Miró, en aquell moment anomenat Col·legi Nacional Europa, que es va inaugurar a l’any 1974; d’altra banda sé que aquestes imatges són del conjunt que Alfredo Zerkowitz va realitzar entre 1950 i 1980, així que si no trobem més elements per datar-les, serien totes d’entre els anys 1974 i 1980.
El que veurem serà l’avinguda Europa, sobre tot els blocs imparells. A aquesta primera imatge podem veure el bloc blau, que encara que tingui els números de l’11 al 21, és el primer edifici de l’avinguda per aquesta banda.
A la següent imatge, el mateix bloc que abans i darrere un altre de color verd-marró, que seria l’últim d’habitatges de l’avinguda d’Amèrica (núm. 101-109) que continua fins a la Granvia. Aquesta palmera crec que encara està, al menys hi ha una palmera aproximadament al mateix lloc, el que no sé es si és la mateixa.
A la següent, l’avinguda Europa de punta a punta, amb una de les tres torres (núm. 10), i a l’altra banda el bloc marró (núm. 71-81).
A sota el número 151, que és una altra torre, en aquest cas amb l’entoldat vermell, i al costat el bloc marró (diferent al d’abans) amb els números 131-141, i que ara és un dels blocs amb millor aspecte del barri, ja que els veïns de les 6 escales, és a dir 168 families, s’han posat d’acord per restaurar les façanes i els jardins amb el mateix criteri, una cosa de sentit comú, però que no és l’habitual.
Les dues imatges següents crec que són posteriors a la resta, ja que el cartell “Caja de Ahorros de Sabadell” sols el veurem en elles.
Aquí veiem la façana d’entrada de l’antic CN Europa, i la veritat sembla que l’avinguda estigui buida, ara trobaríem la banda esquerra plena de cotxes aparcats, contenidors,… i sobre tot uns alts plataners, que donen un millor aspecte a l’avinguda.
Aquí veiem més a prop el cartell de la caixa, que pot ser era el motiu de la fotografia. Aquest bloc i els dos següents d’aquesta banda del carrer no es van pintar, i la solució va ser cobrir la zona que normalment es pinta amb petites pedres arrodonides, això que s’estalvien en pintura.
El bloc de la dreta (núm. 190-200) és el bloc conegut com “de la Bomba”, ja que el va promoure la Cooperativa Obrera Barrio de La Bomba a l’any 1967, però realment el bloc quan el van construir es deia Zeus.
Això molts veïns no ho saben, però molts blocs tenen nom, per exemple la Cooperativa citada va fer un altre bloc sense balcons a l’altra banda d’aquesta mateixa avinguda, es veu una mica a la tercera fotografia, seria el bloc blau (núm. 101-111), doncs bé, aquest bloc es deia Neptú,… però n’hi ha més per tot el barri, jo he trobat Catalunya, Aragó, València, Mercuri, Mart, Uxama i Jaume I, el que no sé és si n’hi ha més i quin és quin,…
A sota veiem el bloc rosa (núm. 160-170) i a la dreta la façana lateral del bloc on vèiem el cartell, ara sense ell (núm. 161-167).
Per últim, a ma dreta veiem una porteria de l’últim bloc dels senars (núm. 221-227) i tota l’avinguda Europa (menys l’últim bloc dels parells) mirant cap a sud. Ah!, i una cabina de telèfons davant del bloc verd (núm. 220-228) , l’única que es veu a la sèrie.
També volia comentar dues coses més, primer que com podeu llegir aquestes imatges són propietat de l’arxiu Zerkowitz, fons que comença a l’any 1915 i continua fins a l’actualitat; consta d’unes 80.000 fotografies d’Espanya, principalment de Catalunya, de les quals 10.000 les podeu trobar a la seva pàgina web. He contactat amb ells per tal de poder compartir aquestes imatges aquí, i m’han contestat molt positivament. De fet ells estan oberts a cedir els drets i inclús fer ampliacions, he vist que enormes, sota pressupost, així que a sota deixo les seves dades de contacte per si esteu interessats, també deixo un parell d’articles sobre aquest arxiu.
D’altra banda, dir que a Bellvitge a començat a reunir-se un grup de veïns per tal d’organitzar els actes del 50 aniversari del barri. Encara queden uns anys però es pretén fer un llibre, una exposició, suposo que alguna xerrada, una web,… així que si algú està interessat en col·laborar ho pot fer per exemple posant un comentari aquí o bé al facebook del bloc.
REFERÈNCIES
- Història de l’ins Joan Miró
- Arxiu Zerkowitz (www.zerkowitz.es)
- Un siglo de postales – article a elPeriódico (17.07.2010)
- Entrevista a Hector Zerkowitz
- Dades de contacte Arxiu Zercowitz: archivozerkowitz@gmail.com Tfno. 93 211 22 50 / 610 25 74 45
CEIP Menéndez Pidal, 1969-70
Avui vaig ràpid,… una imatge de quan el CEIP Menéndez Pidal estava en obres,…
Es troba al barri de La Florida, al carrer del Pedraforca núm. 31,…
Es va inaugurar al juliol de 1970,…
Una curiositat,… el senyor Ramón Menéndez Pidal (1869-1968) crec que és l’única persona que dona el seu nom, a la vegada, a un carrer i a un col·legi de la nostra ciutat,… i això que aquest home en certs àmbits polítics no es que sigui molt ben vist (veure la Viquipèdia)
REFERÈNCIES
- Imatge del Programa de actuación municipal 1969/72. Realizado por la comisión de Programación del Ayuntamiento de l’Hospitalet de Llobregat en 1970
- La Vanguardia 18.01.1968 (es subhastarà la construcció el 27.02.1968)
- Lloc web del CEIP Menéndez Pidal
- Grup facebook: Menéndez Pidal (el que he trobat més gran, però n’hi ha més)
El Gornal, 197?
Aquest imatge m’ha arribat de José Garrido i és del barri del Gornal en plena construcció. Veiem el carrer de Carmen Amaya amb els 5 edificis, més baixets, que es van construir per persones grans i matrimonis sense fills. També veiem el Xaloc, un col·legi molt anterior al barri, que va obrir el 5 d’octubre de 1964.
A l’esquerra un element del patrimoni arquitectònic de la ciutat, la fàbrica Godó i Trias, de 1903, i un altre element que es veu molt petit és la masia Cal Gotlla, al fons.
La data de la imatge la podem situar entre l’inici de la construcció del barri, en juliol de 1972 fins al 1977, que és quan en principi s’acava la primera fase de construcció. Em faria falta una cronologia de l’edificació del barri però no l’he sabut trobar a cap dels tres llibres que he consultat. A veure si vosaltres teniu més idea,…
REFERÈNCIES
- Quaderns d’Estudi núm. 9 (1990). Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- Polígon Gornal (1993). Fundació Família i Benestar Social. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- El Gornal (1995). d’Àngels Martín. Dins de la col·lecció Els Barris d’Adigsa, núm.15. Generalitat de Catalunya
Les palmeres de Can Bori
Ahir vaig acudir per primera vegada al Consell de la Sostenibilitat de l’Hospitalet de Llobregat, una comissió ciutadana que intenta millorar el medi ambient de la ciutat, i on a la sessió d’ahir es presentava el projecte d’accés al riu Llobregat, que es portarà a terme en pocs mesos, i del qual portaven darrere ciutadans i entitats molts i molts anys.
Era a les sis de la tarda, i vaig estar una horeta voltant i fent fotos a allò que hem semblava interessant, mentre mentalment repassava in situ el que havia aprés a les últimes lectures sobre la ciutat. Fent de turista i a vegades de Labordeta pels carrers de la meva ciutat vaig arribar fins al carrer de Sant Joan (del que tinc una foto antiga pendent per penjar… ho sé, ho sé) i fins arribar a Can Bori, allà em vaig trobar amb les seves palmeres.
Can Bori, no sempre ha estat un centre educatiu, i molt menys ha tingut sempre aquest aspecte. Es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca arribava fins al ferrocarril i el travessava el canal de la Infanta que creuaven mitjançant un pontet. Tenien un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters, però el que més destacava era les seves enormes palmeres. Un altre dia continuaré parlant de Can Bori, ara li toca a les palmeres,… que al 1947 eren les mateixes, tres, com veieu a la fotografia aèria en blanc i negre.
Aquestes palmeres, les de les foto, són les originals (encara que sembla que entre 1947 i avui dues van ser transportades uns metres, espero,…), es a dir, que són més que centenàries; formen part de la història de la ciutat i del seu patrimoni natural.
Molts nens han crescut als seus peus, han fet rotllanes, ballant i cantant, encerclant-las a l’hora del pati. Fa poc alguns de vosaltres mencionàveu que fins als anys 80, hi havia un quiosc o una papereria que es deia “La Palmera”, es trobava a prop i segur que l’amo ja va pensar que aquestes palmeres eren molt imponents.
Quan va acabar la reunió del Consell de Sostenibilitat ens van preguntar si teniem alguna proposta a fer de tipus mediambiental per a la pròxima legislatura. No m’esperava cap pregunta, jo anava a mirar i escoltar, però les palmeres telepàticament van conectar amb mi des de Can Bori i hipnotitzat crec que vaig dir, com un autòmat: “per què no feu un catàleg d’arbres monumentals, d’aquells arbres que per la seva història, espècie, dimensions, edat,.. puguin ésser considerats valuósos, especials, susceptibles de ser protegits?”.
Quan vaig despertar de la petita intromissió mental tot el Consell estava parlant d’això, inclús circulaven telèfons de persones involucrades en aquests temes altres ciutats,… així que crec que la idea va agradar, va ser acollida inclús amb entusiasme des de la representant de l’ajuntament,…
i ara ve la pregunta,… Coneixeu cap arbre que considereu que s’hauria de protegir?,… i,… no mireu mai una palmera als ulls,… 🙂
REFERÈNCIES
- Informació del llibre “L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” (2003). Mireia Mascarell i Llosa (si el consulteu, per exemple a la biblioteca, veureu a la pàgina 518 els nens jugant al voltant d’una palmera)
- Arbres Monumentals a l’Hospitalet
- Entrada on es parla del quiosc La Palmera (El carrer de Bellavista, 1967)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Susana López M’encanta la proposta!! Aniré pensant… Que em vinguin al cap: 1. L’olivera de davant de la parròquia de la Llum, al c. Primavera. Ara té el mercat de la Florida allà. Fa poc hi vaig passar i em vaig alegrar pq no l’han tret! Les moreres que hi ha per allà tb em porten molts records pq tots els nens agafàvem fulles allà pels cucs de seda 🙂
- 2. Les palmeres de l’avda. Masnou!!! (el meu antic carrer). Quan la van reformar les van treure i els veïns ens vam empipar. També van tallar altres arbres… Després van ficarne a la rotonda davant els bombers. No sé si seran les mateixes………. 3. L’alzina de la pl. de l’Alzina! A Pubilla Cases.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Han ficat palmeres a la rotonda de la plaça de l’alzina? no havia caigut,…
- Susana López No no a la rotonda de lavda Masnou 🙂
- Ireneu Castillo Les palmeres van ser mogudes del seu emplaçament durant el final dels 70, quan el vell mas va ser enderrocat per aixecar l’actual edifici. El moviment veinal del carrer Bellavista va fer una petita manifestació per a salvar les palmeres com a patrimoni històric i van conseguir que fossin traslladades al racó on es troben ara.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gràcies Irineu!!! són patrimoni històric!! a veure si puc informar-me dels fets,..
- Manuel Domínguez López Jo vaig anar a l’edifici antic a fer el primer trimestre de 1r de BUP, fins que inauguraven el Mercè Rodoreda. No, jo no vaig anar al Mercè Rodoreda, vaig anar als barracons que els que anaren al Mercè Rodoreda deixaren buits. Érem el INB Mixto nº 5. Total, que això va ser a finals del 1979. Imagino que l’enderrocament va ser immediatament despré
- Manuel Domínguez López I pel que fa als arbres, a la plaça Blas Infante van posar un arbre molt estrany, un baobab
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Jo crec que és un arbre de la llana, a Bellvitge també n’hi ha però més petits http://avbellvitge.wordpress.com/2009/05/21/arbre-de-la-llana-que-nes-destrany/ ; http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=58469
- Ireneu Castillo Ep! no se exactament l’estatus de protecció que tenen, però se que algun en tenen. De fet, has de comptar que les de Can Bori no estan en el seu posicionament original, però la de la foto si, i va ser mantinguda in situ quan van aixecar l’edifici del carrer de Sant Joan. De fet està agafada amb la biga de ferro perquè tantes arrels i tanta terra li van treure per a fer el pàrquing que per si sola hagués caigut.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Figura no hi ha cap, el que suposo que hi ha algú conscient del seu valor i s’ha preocupat,… i més si tenia als veïns damunt. Ahir vaig estar mirant la palmera aquesta i sí, no la van tocar, està damunt de la plaça però el tronc arriba al nivell de la carretera, hi ha un forat amb una estructura metàl·lica per suportar la barra que subjecta la part inferior del tronc,… i després el cable de dalt, tot un muntatge!
- Albert Orejas León Et segueixo sovint i penso que aquest és l’escrit més bonic que has compartit fins ara… Gràcies per aquest espai! Albert
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gràcies Abert, és una mica experimental 🙂 m’agrada que t’agradi!
- Isabel Vargas López si, yo conozco un arbol que me trae muchos recuerdos de mi niñez y sigue estando hay pero algun dia por desgracia se que lo sacaran para ensanchar la calle josep tarradellas. es el que tenemos en la entrada del colegio hoy en dia san sosep d’el pi
- Julia Costa Vaig treballar al Can Boiri quan era escola i recordo la palmera i aquesta bonica història, una gran iniciativa. També s’han de conservar les de Can Serra, que havien estat de la masia. En els materials de L’Hospitalet a l’Escola que es van fer, el conte, del qual sóc autora -del text-, està situat a Can Bori i en els magnífics dibuixos es veu la palmera. Si mai voleu acompanyar les imatges d’aquests arbres amb poemes adients, m’ofereixo voluntària sense ànim de lucre. En tinc alguns dedicats a arbres, per cert, desapareguts, un pi del carrer Llevant i un garrofer de Can Serra
- Joan Trias la propietària de la papereria Palmera, curiosament, es diu Palmira. I abans de l’urbanització del tram de Josep Tarradellas que va de la cantonada del Busquets i Punset fins a la rotonda del carrer Álvarez de Castro també hi havia unes moreres inmenses. A la sortida sempre hi anavem a enfilar-nos per agafar fulles de morera per alimentar cucs de seda.
- Euia de L’h Doncs, la bellaombra del Parc de la Marquesa ben bé podria ser catalogat com a arbre monumental i històric.
- Ana Villaescusa L’arbre que hi ha pujant l’avinguda d’esplugues a la dreta, justament davant del Can Boixeres i a poc de travessar el pont petit del tren. Sabeu el q us dic? un que és molt gruixut i les arrels son molt grans. No sé el tipus..
- Joan Trias Podeu explicar algun detall del projecte d’accés al riu que us van presentar a la reunió de sostenibilitat d’ahir? per on passarà? per sota la ronda? S’han estipul.lat terminis? Ho finança el ministeri
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Joan crec que aquest no es el lloc, t’escric,…
- Javi García Els dos arbres que hi ha davant de l’actual escola Josep el Pi (abans Pau Esteve), a l’avinguda Josep Tarradellas. Són impresionants!
- Julia Costa Les bellaombres, sí.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) La palmera de la plaça del rector mossèn Homar! http://maps.google.es/maps?q=hospitalet&ie=UTF8&hl=es&hq&hnear=L%27Hospitalet+de+Llobregat%2C+Barcelona%2C+Catalu%C3%B1a&ll=41.359546%2C2.099301&spn=0%2C0.006732&t=h&z=18&layer=c&cbll=41.359556%2C2.099428&panoid=8QBjeX5Y0JetPDZTpuDnIw&cbp=12%2C197.1%2C%2C0%2C-8.2
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) La de Can Sumarro no sé de quan és,… http://maps.google.es/maps?q=hospitalet&ie=UTF8&hl=es&hq&hnear=L%27Hospitalet+de+Llobregat%2C+Barcelona%2C+Catalu%C3%B1a&ll=41.359139%2C2.106103&spn=0.001389%2C0.006732&t=h&z=18&layer=c&cbll=41.359136%2C2.106103&panoid=HiD5G6rc3SESyUVQupqFig&cbp=11%2C297.75%2C%2C0%2C-11.64
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Més palmeres altes a l’interior del cementiri de Sants http://maps.google.es/maps?q=hospitalet&ie=UTF8&hl=es&hq&hnear=L%27Hospitalet+de+Llobregat%2C+Barcelona%2C+Catalu%C3%B1a&t=h&layer=c&cbll=41.37534%2C2.111694&panoid=OXO5uB-ugkbtOZCyV-JcSQ&cbp=12%2C219.56%2C%2C0%2C-20.67&ll=41.375339%2C2.111692&spn=0.000694%2C0.003366&z=19
- Miguel Angel Valero yo voto por el olivo de la carretera de Collblanc con la calle Gravina, preguntad a los de la SEAT que viven en Pubilla por “el Olivo”, vereis como saben donde está, no es muy grande pero haberlo haylo.
- Maria Eugenia Sanchez Ruiz Paso muchas veces delante de las palmeras de Can Bori y no sabía su historia, gracias sois fantásticos…
- Manuel Domínguez López Per què algú no recull tot això i fa unes fitxes…? Ja mirariem de fer una edició electrònica o tradicional de la informació.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) En principi l’alcaldessa i l’àrea de medi ambient tenen coneixement d’aquest fil, suposo que faran alguna cosa. De totes maneres, en quant tingui una estona tots quests comentaris aniran al bloc i segurament faré un google maps amb ells,…
- Cristina Martín Campos Las palmeras de can serra también se podrían incluir en el catalogo … Y en frente del parque de can buxeres hay un arbol muy grande, no sé que especie és … Tiene un tronco enorme y de niños jugabamos en el arbol …
L'Hospitalet de Llobregat 