Imatges retrospectives d'una ciutat

Comerç

Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri: Celler 1912

Fa uns dies vaig descobrir el bloc del Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri i dins una ressenya sobre la bodega hospitalenca Celler 1912, l’única de la nostra ciutat. No he pogut resistir-me a copiar la pàgina íntegrament, i també convidar-vos a identificar totes aquelles bodegues de l’Hospitalet que considereu que compleixen les condicions per ser acceptades per aquest moviment,…

Cal dir també que segons el llibre de la Mireia Mascarell aquest celler abans es deia ca l’Isidro

REFERÈNCIES

Anuncis

Polígon Pedrosa, 199?

Gràcies a Barto de l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud per aquesta imatge de l’espai sense edificar del polígon Pedrosa. Normalment no poso fotografies tan modernes però aquesta zona l’han transformada tant en tan poc temps,…

En primer terme podem veure crec que el carrer de la Literatura amb el desaparegut accés a l’estació d’Ildefons Cerdà dels FGC, inaugurada al 1987 i que es trobava a la vora de l’edifici de l’asseguradora Vitalicio, que no veiem ja que es va inaugurar el 22 d’abril de 1997. Les instal·lacions de Montjuïc-2 de Fira de Barcelona es van inaugurar al maig de 1995, i aquí no les veig, per tant hauriem de situar la imatge al menys abans de l’inici de la seva construcció, al febrer de 1994.

També podem trobar els edificis industrials dels voltants del pont d’Amadeu Torner, que si voleu veureu millor a una imatge que enllaço a les referències.

REFERÈNCIES


Una historia de nassos a ca l’Anguilero

De Ca l’Anguilero no és la primera vegada que escric, com sabeu era una masia restaurant que es trobava a la llera hospitalenca del Llobregat, era un pol d’atracció per molts barcelonins, un lloc on anar fent una excursió agradable per la platja i a més fer un bon dinar, pot ser després d’anar de cacera als vedats del Prat.

Un expert en l’historia del Prat, en Juan Miñarro, m’ha enviat aquesta molt bona fotografia de la masia realitzada des de la llera pratenca; per tal d’orientar-vos una mica dir que el mar quedava a la dreta de la imatge.

A la fotografia es veuen les taules que es disposaven a l’entrada del restaurant, les barques amarrades per creuar el riu, unes canyes de pescar,… També es veuen moltes branques trencades, pot ser una riuada havia fet de les seves recentment,…

Fa temps que tenia reservat el següent relat de 1920 per quan trobés una altra imatge de la masia, i crec que a aquesta fotografia ja li està bé. El text va sobre sobre unes parelles que decideixen anar a ca l’Anguilero per tal de celebrar el Dijous Gras,… i el vi fa de les seves,…. Llegiu-lo està molt bé.


REFERÈNCIES


Ca l’Arrufí

Avui reprenc aquella llista sobre els establiments comercials més antics de la ciutat, que com sabeu està basada en uns premis que concedeix anualment l’ajuntament des de fa uns 10 anys. Com ja deia, em sonava que hi havia un establiment que encara no havia rebut aquest homenatge, i em basava en que Ca l’Arrufí es citava al 2004 a un llibre de l’antic alcalde de l’Hospitalet, Joan Perelló i Masllorens, com un establiment quasi centenari, i que “de segur era l’establiment més antic del barri de Sant Josep”

Ca l’Arrufí és un comerç de materials de construcció que es troba al carrer d’Enric Prat de la Riba, 158. No en té un cartell que cridi l’atenció ni una decoració llampant, ja que tothom el coneix i suposo que té clients de tota la vida. El fet és que m’he ficat a molestar una estona i m’he trobat a Enric Arrufí, el net del fundador, Baptista Arrufí, que amb 65 anys encara està allà, al peu del canó, després de que també ho fes el seu pare, també Enric Arrufí.

M’ha rebut al túnel que fa d’entrada al pati on tenen emmagatzemats tot de materials de construcció, i res,… l’he explicat que sóc una aficionat a la historia local, que havia llegit sobre l’antiguitat de l’establiment i també que m’havia sorprès que encara no hagi rebut cap homenatge. Ell m’ha respost que sí, que tothom li pregunta el mateix, però que no sabia quina era la causa,… que pot ser – rient fent broma-  no queia molt bé als de l’ajuntament,…

Allà mateix té una petita oficina i m’ha ensenyat el rebut més antic que conserva amb la capçalera de l’empresa, i és de 1940, una proba documental de fa 71 anys. No sé si és això el que busquen a l’hora de decidir a qui li fan els homenatges; però que si no és suficient crec que els veïns poden donar testimoni de la seva antiguitat, tal com ho va fer Joan Perelló.

Dins del pati m’ha comentat com era abans l’establiment: molt més gran, l’edifici que converteix l’entrada en un túnel encara no existia, i tampoc el adjacent que dona cap a Santa Eulàlia. Tot era un gran solar on es confeccionaven enllosats, panots per a voreres, tubs, safareigs i tot el que artesanalment podia fer-se amb aigua i ciment, de fet Martí m’ha comentat que desviaven la riera per tal d’aprofitar l’aigua en aquests processos.

M’ha ensenyat un dels antics coberts “fossilitzats” dins de les parets de suports dels actuals, i una porta tapiada. També m’ha dit que abans tenien una sortida que donava cap a muntanya i sortien per un passadís que encara existeix i te sortida cap al carrer de Rodés.

Joan Perelló diu al seu llibre: “Com a curiositat recordo que, després de la guerra – l’obrador era perfectament visible des del carrer- la gent de Ca l’Arrufí omplia de ciment pastat unes motlles voluminosos, quan el ciment quallava i els motlles eren retirats, apareixia, ni més ni menys, que una reproducció de la famosa escultura de Miquel Àngel, la Pietat”  i amb una foto menciona que es pot trobar al fons del magatzem, on encara continua. Una Pietat sense la ma esquerra, ja que segons l’Enric li va trencar fa molt de temps un dona molt beata de tant fer-la servir per agafar-se quan s’aixecava després de resar-li.


REFERÈNCIES

Joan Perelló i Masllorens “Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba” (2004) Publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet (Al carrer Santa Anna)


Comerços més antics de la ciutat. Revisió 1

Ahir es va celebrar al Palauet de Can Buxeres  el reconeixement anual als comerços de la ciutat que compleixen més de 75 anys. Aquest acte va començar l’any 2001 sota el nom de la Nit del Comerç, i la previsió era fer-lo anualment, però al 2009 crec que no es va fer, i l’any passat es va canviar de data, va passar del novembre al març, i es va deixar de dir la Nit del Comerç.

La taula que mostro és la recopilació de tots els comerços homenatjats amb la seva direcció i l’any en que es van crear, més o menys, ja que als serveis informatius municipals, que és el que he consultat, la informació oferida va canviant d’any en any i a vegades manquen aquestes dades.

He realitzat una sèrie de comprovacions i en principi el que estan pintats de vermell ja no existeixen a la direcció que tenien al moment de rebre l’homenatge i els de color blau o no sé la direcció o encara no he pogut comprovar si encara perduren. Tampoc he pogut verificar les parades dels mercats.

D’un dels comerços que no localitzo tinc una foto antiga, a veure si us sona,…

També és possible que existeixen comerços antics que no es troben a la llista, jo crec que conec alguns com Ca l’Arrufí, al 158 del carrer de l’Enric Prat de la Riba, que Joan Perelló i Masllorens definia coma centenari i com l’establiment més antic del barri de Sant Josep, o també El Charleston de 1927, al mateix carrer, encara que no sé si és casualitat però sempre me’l trobo tancat i hem temo que això es permanent. Si coneixeu algun establiment molt antic, com d’abans dels anys 40, i que encara estigui obert digueu-lo, que intentaré investigar-lo el ficaré a la llista!

Amb els que segur que sé que existeixen he creat aquest mapa, si piqueu damunt us podreu moure per ell (tarda una mica en carregar). Dins de cada icona he posat totes les dades que he trobat, si sabeu alguna cosa més, ja sabeu,…

REFERÈNCIES

  • Serveis informatius municipals
  • Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba (2004) Joan Perelló i Masllorens. Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet

Carrer de Bellavista, 1967

La setmana passada l’Irineu Castillo m’enviava aquesta fotografia del 25 de juliol de 1967 parlant-me d’ella, em va dir que el que es veu en primer terme és l’entrada a l’antic mas de Can Bori, que es situaria a l’esquerra de la imatge. El camp entre els edificis i la tanca de Can Bori és el traçat de l’actual carrer Bellavista, i els edificis de la dreta serien els primers que es van construir al citat carrer. 

Darrere de la porta de Can Bori, es troba la caseta que va ser fins a finals dels anys 80 la papereria “La Palmera”, que rebia aquest nom a propòsit d’una palmera que encara es conserva allà. La papereria es derruiria més endavant per tal de construir un aparcament i els edificis del carrer i plaça de Sant Joan.

Suposo que molts de vosaltres també reconeixereu l’edifici que hi ha en construcció allà darrere,…

Moltes gràcies per portar-nos records!!

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Fernan Romero no reconec res 😦
  2. Jose Manuel Hermida Ruiz Jo visc al carrer Bellavista i he vist la papereria “la palmera” funcionant…. i tampoc reconec res. Cada día em sorprenen mes les fotos… molt bona pagina. PD: Perdó per el meu catalá.
  3. Trastillo Trasto Ostres!!!!, quina passada!!!!!. Jo comprava a la papereria “La Palmera” les “chuches” i també recordo l’antic Can Bori…..  Merde!!!!, què gran que sóc 😦
  4. Ismael Pacheco L’hermida i jo som de la 1º generacio que va inagurar el 1º d’egb del nou can bori… jo també m’enrecordo de la palmera…la dona que portaba la papeleria vivia i era la portera de l’institut can vilumara que hi ha al costat de l’inem i de la farga
  5. Silvia Antó Ualaaaaaaaaaaaaaaaaa, jejejeje, jo també he comprat “chuches” a La Palmera, i el que em va costar que ma mare em deixés creuar sola per anar-hi, jejejeje.
  6. Anna Maria Parella Arcarons Jo també anava a la palmera quan la mare em deixava, doncs vivia al repartidor i no hi podia anar sola. M’ha costat una mica però si ho he acabat reconeixent tot. La meva ciutat no deixa de ser un gran poble.
  7. Rosa Deu Ramos Ya lo creo que la reconozco ,cuanto ha llovido
  8. reneu Castillo Per a qui conegui la zona, dir-li que la porta de ferro que es veu, i que era l’entrada a Can Bori, estaria situada més o menys on està a dia d’avui la parada del bus de la illeta (actualmente fora de servei) que hi ha a la confluència del carrer St. Joan, Bellavista i Xipreret.
  9. Edurne González Si ho reconec encara que jo ja ho vaig veure diferent, eren els 80 i anava al Can Bori, i també vaig comprar a “la Palmera” :).  Moltes felicitats per la pàgina!, si trobo fotos de l’Hospitalet de ma mare les passare.

Ca l’Anguilero, 1908

Ca l’Anguilero/Anguilaire, o també Cal Anguilero, Casa Anguilero o Casa del Anguilero era una masia que es trobava a tocar de la llera del Llobregat, a l’antiga Marina de l’Hospitalet, que feia de restaurant, i era famosa pels menjars d’anguiles i els sucs de la cocció d’aquestes.

Els fruits de les terres de cultiu properes a la casa, la pesca al riu i la caça als camps propers eren la matèria prima del menjador. Es veu que als anys 30 eren famosos el seus plats de conill amb angules i cargols, no he trobat a internet cap plat amb aquests tres ingredients, pot ser era una variant de l’Espardenyà originaria de l’Albufera Valenciana,…

Els diumenges els amos feien excursions pels caçadors que volien anar a caçar a la Podrida i Ca l’Arana (Al Prat de Llobregat), desprès a mig dia tornaven i menjàvem al restaurant.

L’hemeroteca de La Vanguadia i a altres documents de les primeres dècades del segle XX es troben plens d’anuncis d’excursions que s’organitzaven a Barcelona per anar-hi. Venien en moto, en bicicleta o caminant, moltes vegades des de Casa Antunez on parava el tramvia; creuaven les platges de Can Tunis o de la Marina, i paraven a Ca l’Anguilero per dinar.

I així va ser durant molts anys fins que la gran riuada del dimarts 25 de setembre de 1962 se la va emportar juntament amb part de les terres. Avui es trobaria a on el Passatge de Suez del ZAL es troba amb la llera antiga del riu.

REFERÈNCIES I MÉS INFORMACIÓ