Imatges retrospectives d'una ciutat

Metal·lùrgica

Faema i els seus voltants, 1968

Faema va ser una de les primeres grans empreses que es va instal·lar al carrer dels Motors, quasi en el límit actual amb Barcelona. Va arribar als anys 60, com a filial de la mateixa marca italiana, que ja havia desembarcat a Barcelona l’any 1954. A aquesta fàbrica es feien màquines de cafè per l’hostaleria, i a pesar dels molts canvis, encara hi fan, però sota el nom de Quality Espresso, que crec que manté Faema com a marca.

La fotografia segurament és de l’any 1968, ja que és la mateixa que surt en un anunci de El Mundo Deportivo d’aquell any, el deixo a les referències. A part de que a aquells anys la fàbrica es trobava pràcticament envoltada de camps, veureu també que pel seu costat passava un canal, era la pluvial de la Farola, que baixava des del cementiri, recollia l’aigua del sector de Bellvitge, i posteriorment passava a tocar de Can Pi; aigües avall d’aquesta fotografia seguia en línia recta cap el far. La pista que la segueix de forma paral·lela era la carretera del far, que ara es diu carrer de Miguel Hernández

faema2

Aquí sota deixo una foto de 1967, on incorporo el recorregut de la carretera i pluvial de la Farola, també he posat algunes referències més per que us situeu, ja que aquesta zona ha canviat moltíssim. Camps com aquests sols en queden uns quants a cal Trabal, i pel que va dir ahir l’alcaldessa, em sembla que per molt poc temps,…

faema1967

La fàbrica actualment és així, té el mateix aspecte però amb plaques solars.

faemaactual

 

REFERÈNCIES

Anuncis

El tancament d’Alpur SA

Induatrias Alpur SA era una industria que es  situava a la barriada de Gran Via Sud, a la  carretera del Prat, a tocar de Barcelona. Es dedicava a la fosa i l’estampació de metalls. He trobat a internet olles i altres útils d’aquesta marca, també he llegit que feien culleres, ganivets,…

Sé que ja existia l’any 1947 amb una sola nau, que el 1958 ja tenia les dues, però no sé concretament quan es va fundar. Va tancar l’any 1975, quan va fer suspensió de pagaments.

A continuació he posat la situació d’on crec que es situava l’empresa, el primer és un plànol realitzat segons un vol de 1974 i he senyalat on posa Ind. Alport, que suposo que és una errada i és Alpur. A la fotografia aèria actual he traslladat més o menys la posició on era l’empresa.

A la següent fotografia, fantàstica, és una llàstima que no tingui millor, també la podeu veure. Crec que és de principis dels 60, es pot veure la caserna de Lepanto, el barri de Santa Eulàlia, un munt de coses,…

A la següent fotografia, cedida per Bartolome Fite, podeu veure com era una de les naus d’Alpur, en el moment que sofria un incendi l’any 1975. Si no m’equivoco els edificis de darrere són els de la “Ciudad Residencial Gran Via”


L’incendi de la nau, suposo que va causar la suspensió de pagaments de l’empresa, i l’abandonament de l’edifici, i els posteriors incendis i enfonsaments, i l’alarma dels veïns que podeu llegir a continuació.


Bé, com veieu a la fotografia aèria anterior, finalment es va fer un parc.

REFERÈNCIES

Fotografia aèria antiga del lloc web la marina-zona franca


La Mecalux, 1987 (i una mica de la Pepsi)

La Mecalux es va traslladar a aquest edifici de Gran Via 72-78 l’any 1984, una vegada que “Bebidas Americanas SAE”, la comercialitzadora de Pepsi-cola, va fer suspensió de pagaments al 1983; i li va vendre l’edifici a Mecalux per uns 250 milions de pessetes.

M’hauria agradat posar una imatge de l’edifici quan era de la Pepsi, però porto molt temps darrere i no hi ha manera,… si teniu algun,… ja sabeu!

Us poso aquest anunci de juliol de 1956 per que veieu que no m’invento les coses.

L’edifici, d’una superfície total de 15.000 m2 es va realitzar a l’any 1956 i el que més destacava per tots era la torre que mostrava l’anagrama de l’empresa, tant el de la Pepsi com el de la Mecalux, aquest últim va anar acompanyat d’un rellotge digital amb la temperatura que anava bastant bé pels que anàvem per la Gran Via.

L’edifici de la Mecalux va ser venut a finals de 2002 a la immobiliària de la Caixa de Catalunya, PROCAM (Promotora Catalunya Mediterránea SA) per 24-26 milions d’euros, i va ser enderrocat a principis de l’any 2005; cal dir que la torre va ser l’últim a caure.

A la imatge inferior es veu la torre des de un angle invers a la de la imatge superior.

REFERÈNCIES


Les vies sobre la Riera Blanca als anys 30

Avui una altra imatge de la pàgina del Colectivo del Personal de Trenes de Catalunya que presenten així: “Las cocheras de Santa Eulalia vistas desde la estación de Bordeta. Las escaleras daban acceso al paso subterráneo de la calle Riera Blanca” Es a dir, que la fotografia està feta des del límit entre Barcelona i la nostra ciutat cap el barri de Santa Eulàlia.

Es poden observar tres grups de vies, a l’esquerra les que donaven servei al taller-cotxeres del metro, al centre les del metro i a la dreta les de la línia Vilanova-Vilafranca. Podem dir que la imatge és posterior al 1932 que és quan es va fer l’estació de metro a Santa Eulàlia (es va inaugurar el 1 de juliol de 1932) i anterior a l’any 1936 que és quan es va inaugurar el pont d’en Jordà (que jo no veig), i podríem anar una mica més enrrere  ja que la primera pedra del pont es va col·locar el  al 1934.

També veiem part de l’empresa Foneries Escorsa SA implantada a l’any 1916 al carrer Pi i Maragall, 112 de Santa Eulàlia i on van arribar a treballar unes 200 persones.

INFORMACIÓ


L’Escorsa, inicis del segle XX

Ahir vaig trobar una pàgina amb fotografies de Santa Eulàlia relacionades amb el ferrocarril. He demanat permís per publicar-les i m’han dit que cap problema,…Aquesta té un peu de foto que diu: “Huertos en lo que actualmente es el barrio de Santa Eulalia, en el que se encuentra unos de los edificios de TMB. Las vías son todas de RENFE”.No sé l’any i es la primera vegada que veig una imatge d’aquesta zona, que realment no acabo de reconèixer. El primer que he fet és intentar identificar les dues xemeneies a altres imatges antigues, crec que podrien ser les mateixes d’aquesta imatge de finals dels anys 30, però si és així encara no s’haurien construït els tallers/cotxeres, que són dels anys 20,… no sé si pot ser tan antiga,… 

Teniu cap suggerència?

REFERÈNCIES

Imatge del Colectivo de Personal de Trenes de Catalunya

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Marta Martin Sembla que si. L’altra imatge si la recordo però de molt petitona, és que abans tot eren camps, costa identificar-les i recordar-les depén l’edat
  2. Armando Álvarez Pot ser que estigui la foto descentrada i les cotxeres de Sta Eulàlia quedin amagades a mà dreta. Altre Hipòtesi es que pot ser està presa més endevant de ñes cotxeres just abans de l’actual mercat nou, per això no saldria. I si fos totes de Renfe com diu el peu de foto podria ser presa tot just a l’altura de les vies de la zona de Torrassa, cap a l’alçada de les piscines de L’Hospitalet (zona Tecla Sala). A part per l’alltura de les víes es més factible aquesta última opció…Salutacions
  3. Carme Alcaraz Jaén Bona nit he entrat a la pagina del colectiu de ont has tret aquesta foto, i os puc asegurar que es molt pero molt antiga aquesta imatge, els camps que es veuen a l’esquerra son l’actual cochera i les oficines del metro, es a dir que aquest terreny es tot just la frontera entre l’Hospitalet i Barcelona, si os fixeu a l’esquerra hi han com unes naus que semblen els actuals invernaderos, aixó es la antigaa fundició Escorçà terrenys en els cuals es va fer els complex de pisos Santa Eulalia 2 al mateix lloc ont hi ha aquesta foto si segueixes mirant-les totes podrs veure una imatge de les cocheres i allà surten les nauus de la fabrica Escorça
  4. Carme Alcaraz Jaén Ala foto nº 7 es pot veure la caseta de la dreta al costat de les vies i com les vies de Renfe que son 4 es separen 2 i 2 i al mig de la corva fan una separació mes acusada, i a la foto nº 8 es poden veure les naus de la fabrica Escorça
  5. Manuel Domínguez López Sí que pot ser el que diu Carme Alcaraz. La corba de les vies i les voreres s’assemblen a les de la foto de dalt. Per tant, la foto seria de terrenys en un primer terme encara de Barcelona. La Riera Blanca passava a tocar de l’Escorsa. La foto és posterior al 1916, com diu Luis. Les xemeneies del fons podrien ser de Trinxet i Gras (que s’unificaren amb el primer nom), el gegant industrial de l’Hospitalet durant dècades. Una troballa excepcional, i amb el vostres comentaris, encara més!!
  6. Pablo Atienza Los campos que se ven a la izquierda de la foto, son los actuales edificios de viviendas de la Riera Blanca ¿me equivoco?
  7. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Exacto, La Riera Blanca pasaba por donde estan las fábrica


La Farga des de l’avinguda de Josep Tarradellas

Avui toca atendre la suggerència de Gonza Lito Berengena. He pujat una imatge d’una de les naus de la Farga vista des de l’avinguda de Josep Tarradellas.

Una mica d’història:

La historia de la Farga es remunta a començaments de segle, quan el 1900 es van instal.lar les denominades Herrerias San José. El 1901 la indústria passa a mans dels qui més tard creen Altos Hornos Catalunya, S.A., fundició en funcionament des del 1926 fins al 1982, any en que s’aturaren les activitats. La Farga va ser una indústria capdavantera de la siderúrgia catalana, que es va distingir per la fabricació d’acers especials. Des del 1982 la Farga romangué tancada fins al 1985, data en que se celebra la primera edició de Firaciutat. L’Ajuntament lloga les naus el 1985 i també ho feu el 1986 per celebrar-hi la mateixa fira. A finals de 1986 l’Ajuntament decidí comprar l’antiga factoria per uns 600 milions de pessetes.

REFERÈNCIES

Text de: “El Projecte territorial de l’Hospitalet de Llobregat pels anys noranta”
Imatge del llibre: “L’Hospitalet: un passeig per la història” de Joan Casas

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Susana López Jo encara recordo passar de molt petita i que allà hi hagués un edifici amb molt de ferro (pocs detalls més jeje)
  2. Francisco Diaz Seria injusto no recordar la lucha vecinal por el cierre de la fundición de La Farga en los años setenta la convivencia con la industria era imposible debido a la permanente presencia de ruidos por el uso de un potente electro imán a lo que habia que añadir las densas humaredas que llenaban cada rincon del barrio, y el continuo ir y venir de grandes camiones, la actual Av Josep Tarradellas era un aparcamiento permanente de ellos. La lucha vecinal tuvo diversas fases y poco a poco se fueron consiguiendo algunas mejoras, hasta que en los año 79/80 hubieron serios enfrentamientos entre policia y vecinos. Frente a la Farga había una marmoleria que también aportaba sus buenos ruidos y una abundante agua de pozo de la que nos beneficiábamos de tanto en tanto los vecinos. La foto es de cuando la Farga ya estaba cerrada y la Av Josep Tarradellas se remodelo tras la ampliación del túnel de Isabel la Católica, por donde pasa la señora había un bancal de un antiguo huerto reconvertido en improvisado campo de futbol.
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, sí, gracias Francisco por aportarnos toda esa información!
  4. Alicia Verós Alegre ME ACUERDO PERFECTAMENTE DEL ESTRUENDO QUE HIZO EL DÍA QUE SE DERRIBÓ. YO ERA PEQUEÑA, PERO ES INOLVIDABLE.
  5. Rosa Deu Ramos Es de admirar esa lucha de los vecinos ,pero debo recordar que cuando compraron los piisos delante justo de la Farga ellos ya sabian que estaba alli nadie les engaño
  6. Jesús Javier Testón Luna me gustaria ver mas fotos de la farga para recordar,,, y esos conciertos que alli se hacian que fiestecicas
  7. Mayte Vega Risoto Rosa creo que no estás demasiado bien informada. Seguramente si pasas, por ejemplo, por la asociación de vecinos del barrio de Sant Josep, te podrán dar alguna explicación de lo que pasó, y podrás juzgar con conocimiento de causa.
  8. Mireia Santos-Morán Bueno, yo os puedo explicar que mi padre trabajó en la Farga hasta que los vecinos que se fueron a vivir allí, libremente y sabiendo que estaba la Farga, consiguieron que la cerraran y con ello mi padre y otros tantos trabajadores, padres de familias, se quedaron sin empleo. Según me cuenta mi padre cuando él fue a trabajar allí, no habían viviendas, se construyeron después y lo que te decían cuando ibas a preguntar sobre la compra de las viviendas era “la Farga se va a cerrar” cosa que no era cierta. Quizás esos vecinos deberían haber luchado en contra de las mentiras de quienes vendieron esos pisos, quizás deberían haberse informado antes de haberlas comprado… El caso es que quienes perdieron fueron los trabajadores que allí trabajaban.
  9. Esther Cabello Yo creo que es un hecho que pasa y seguirá pasando en todas las poblaciones. Siempre se deja a las afueras aquello junto a lo que los vecinos no quieren vivir, ya sean las fábricas o las vias a pie de calle (o los cementerios, o un vertedero). Pero las ciudades crecen y engullen toda la periferia, los barrios se unen entre sí y las necesidades de la población cambian. Para bien o para mal es el progreso… quizas lo que deberían haber hecho es resolver mejor la situación de todos aquellos trabajadores que se quedaron en la calle.

Fargot i Fargota, els fills de la llum

Els gegants nous de Sant Josep tenen un origen sorprenent. Apareixen per primera vegada l’any 1993 just quan s’inicien les obres d’enderrocament de la Farga i no pas de manera casual. La història és aquesta: 

Diuen que un dia a Sant Josep va fer-hi acte de presència el vent, un vent terriblement potent que va capgirar tot el barri fins que es va transformar en un embut. Els seus habitants mai ho podran recordar perquè, per algun motiu que ningú sap, tots dormien un somni profund, tots menys un treballador de la Farga que, allà on ara hi ha el parc Creixells, s’estava amb la seva enamorada, una pagesa de la Marina. De tan embadalits i ocupats com estaven, el vent no els va veure.

El fum de la Farga veia que s’acostava la fi perquè el vent es dedicava a xuclar d’una a una les xemeneies. I és així com va lliurar una gran batalla. El fum, veient que tenia les de perdre, va dir: “Me n’aniré amb la condició que jo sigui l’últim fum que pugui habitar aquesta fàbrica. Fa ja molts anys que hi sóc, i no podria suportar que un intrús resseguís tots aquests racons i ocupés el meu lloc”. El vent va acceptar, va xuclar-lo i el va fondre dins un gran núvol de vapor. Mai més se’n va saber res.

És llavors quan va veure aquella única parella desperta i va decidir que serien els millors vigilants que podria trobar. Els va transformar en dues columnes del pont d’Isabel la Catòlica i mels va fer complir una promesa: s’estarien allà quiets, amagats i expectants, pendents que la Farga no fes més fum, i únicament podrien desfer-se l’encanteri quan els fonaments de la fàbrica trontollessin. Llavors, en forma de gegants immortals, farien públic el seu amor.

Si us fixeu bé, a partir del 2 de maig de 1993 -dia en què van aparèixer aquests gegants- sota el pont d’Isabel la Catòlica, al principi de tot, hi falten dues columnes: són els FILLS DEL FUM DE LA FARGA!!

ES VERITAT!!

REFERÈNCIES
Text i fotografia: Gegants! Recull de capgrossos i gegants de l’Hospitalet. Edita: Grup de Cultura del barri de Sant Josep