Miguel Primo de Rivera oficialment no és fill adoptiu de l’Hospitalet de Llobregat
A l’agost preguntava a aquest bloc si Miguel Primo de Rivera encara era fill adoptiu de la ciutat, ja que la Vanguardia del 19 d’octubre de 1926 deia que havia rebut aquest honor. Com soc una mica pesat vaig deixar també un missatge al facebook de la Núria Marín, i ella es va interessar i va traslladar al seu equip la pregunta. Avui mateix he rebut resposta:
Hem estat investigant i no s’ha pogut comprovar que hagués cap acord ni de Ple ni de Comissió Permanent, ni cap expedient administratiu, en la que es fes fill adoptiu al general Primo de Rivera. Sí que hi ha constància d’algun telegrama de felicitació (1926), adhesió a un homenatge (1926) i plànols d’un projecte per fer-li una plaça. [crec que vol dir placa, que va projectar Ramon Puig i Gairalt]
També hi ha constància de que el regidor Sr. Castelló va parlar al Ple dient «Sobre todos pesa el deber de la renovación, por el Ilustre General… desde que nuestra ciudad se honra contándoles entre sus hijos adoptivos. Desde aquel momento en que el Ilustre hombre público vino a nuestra queridísima ciudad, para recibir el homenaje merecidísimo, homenaje que recuerda con sus letras esculpidas, la placa existente en la fachada denuestra Casa Consistorial…» però no hi ha cap document oficial que constati que fos nomenat fill predilecte oficialment, encara que s’intueix que aquesta era la intenció del consistori d’aquella època.
Pel que a mi respecte, el General Primo de Rivera no és fill predilecte de la nostra ciutat, perquè així ho acrediten els nostres arxius. L’Hospitalet és una ciutat que creu fermament en els valors de la democràcia i per tant no escau donar cap distintiu a un colpista.
Avui mateix també he estat a l’arxiu (que per cert estava ple com mai) i he pogut llegir en paper l’informe a que es refereix l’alcaldessa, realitzat per la Pepa Prieto després de consultar un munt de documents ja detallats. La Pepa també ha trobat un article a l’ABC amb una fotografia realitzada per Josep Brangulí, al veure-la he revisat la fototeca de l’arxiu per si un cas trobava alguna més, però no, per ara aquesta és l’única de la seva visita.
Sobre per què no figura cap referència als registres de l’ajuntament?, ni idea, pot ser va ser decisió unilateral del propi alcalde, en Tomàs Giménez, i no va deixar cap registre escrit, deien que era una mica egòlatra,… això ja és labor d’historiadors. On és la placa? tampoc ho sé, suposo que quan va arribar la segona república no van tardar molt en treure-la i segurament en destruir-la. On podem trobar més fotos? suposo que al fons de Josep Brangulí, propietat de la Generalitat de Catalunya,…
REFERÈNCIES
Beques del Museu i de l’Arxiu de l’Hospitalet, 2011
M’ha arribat un correu electrònic des del museu d’Història amb dades sobre les seves beques per aquest any. Com no trobo penjada aquesta informació enlloc i penso que pot ser interessant pels que seguiu aquest bloc, passo a publicar-la aquí.
La imatge és del bloc "Viatges i rutes a descobrir pel món"
Són dues beques de 6.000 euros adreçades a llicenciats universitaris de les branques relacionades amb els dos treballs de recerca següents:
Beca 1. Les masies de l’Hospitalet
Estudi sobre el paisatge agrari i els models d’explotació agropecuària del territori de l’Hospitalet en època moderna i contemporània, i sobre la estructura i l’evolució arquitectònica de les masies del terme, tant de les desaparegudes com de les existents. El treball inclourà un inventari i un mapa amb l’ubicació espacial de les masies esmentades.
Beca 2. La imatge de l’Hospitalet a l’art i la fotografia
Estudi sobre el tractament de l’imatge dels diversos paisatges de la ciutat a les arts visuals als segles XIX i XX. El treball comporta l’inventari –amb imatges- de tots les obres plàstiques detectades que reflecteixin imatges, paisatges o interpretacions localitzades a la nostra ciutat, tant pertanyents al fons d’art del Museu de l’Hospitalet com d’altres pertanyents a col·leccions ubicades fora de la nostra ciutat. El treball inclourà un buidatge i inventari de fons fotogràfics no ubicats a l’Hospitalet.
Teniu de temps per presentar les sol·licituds fins les 14 hores del divendres 23 de setembre de 2011.
Us enllaço aquí la resta de bases en format .doc
Activitats als espais de Patrimoni Cultural, abril-juliol 2011
He rebut aquest document (piqueu a sobre de la imatge) i com no el trobo a un altre lloc l’he penjat aquí per poder-lo compartir.
Trobareu totes les activitats que es realitzaran aquest trimestre des de la Secció de Patrimoni Cultural: exposicions, rutes, pel·lícules,…
Per la sanitat, l’Hospitalet en lluita.
“Per la sanitat, l’Hospitalet en lluita” és el títol de la tercera guia de recerca i lectura realitzada per l’Arxiu Municipal l’any 2006. És un document de 49 pàgines carregat de dades i imatges de la nostra història des del punt de vista de la sanitat i que va acompanyar a una exposició que es va moure per la ciutat aquell any.
Podem trobar dades sobre la primera farmàcia, sobre els problemes sanitaris que donava el cementiri, sobre les epidèmies, els assentaments d’escombraires, el barraquisme, els cupons de racionament, els problemes sanitaris als anys 60-70, la mobilització de la ciutat per aconseguir millores sanitàries,… molts temes, com dic, carregats de imatges,… clar això fa que el document sigui molt gran, així que una mica de paciència,…
D’entre el munt d’imatges que trobareu he sel·leccionat aquestes dues vinyetes “humorístiques” de fa 40 anys, suposo que no cal explicar per què ho he fet.
REFERÈNCIES
“Per la sanitat, l’Hospitalet en lluita”
El camió-autobús de Joan Pujol Farnós, 1905
Aquesta fotografia és el document d’aquest mes, el núm. 15, de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet. La imatge és de 1905 i no es te constància ni de qui ni des d’on es va fer, el que sabem es que el vehicle era l’autobús de Joan Pujol Farnós i que era la primera línia de passatgers de l’Hospitalet.
Hi ha un petit llibre que es diu “Imatges i Records. l’Hospitalet de Llobregat” (1995) de Columna Edicions SA on surt una altra imatge d’aquest vehicle al mateix any, i també diu que encara que el propietari era en Joan Pujol, l’utilitzava amb freqüència el seu germà Ricard, conegut com “Ricardo Carboner”.
Poca cosa, no? He intentat trobar la marca i model del vehicle, però no ha estat possible,… A la recerca he trobat aquest document 100 años de autobuses en Barcelona (1906-2006) però no surt el de Joan Pujol.
REFERÈNCIA I MÉS INFORMACIÓ A
- Anna Maria Parella Arcarons Aquesta fotografia està feta pel 1910 més o menys. I pel que m’han dit, és un passeig de diumenge per l’Arrabassada. Això és un camió de càrrega, i els festius, posaven cadires i feien passeijos. El Propietari de la fotografia és en Josep Costa
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gràcies Anna, al document de l’Arxiu diu que era un autobús, però al llibre que menciono el diu camió. Es clar, és un camió que feien servir d’autobús, ja deia jo que moltes mesures de seguretat no tenia,… :
Díptic de les festes nadalenques del 1943 al Centre Catòlic
L’Arxiu Municipal presenta com a document del mes desembre aquest “programa de les festes nadalenques que l’any 1943 va organitzar una de les entitats més antigues de la ciutat: el Centre Catòlic, una de les entitats sempre present en les activitats del barri Centre i de les més arrelades entre el seu veïnat.
A iniciativa de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida va ser creat a l’any 1904 per contrarestar la influència de l’associacionisme obrer que va caracteritzar aquelles dècades i oferir, en el marc del catalanisme conservador, altres alternatives pel que fa a l’educació de nenes i nens, les activitats culturals i de lleure. Ubicat inicialment al carrer de l’Església, l’any 1926 es va traslladar al nou local de la Rambla Just Oliveras on continua funcionant.
El teatre i el bàsquet, així com la promoció de la llengua i la cultura catalanes, especialment la sardana, han estat activitats centrals al llarg de la seva història”
El mercat del Centre des del carrer de Rossend Arús, 190?
Aquesta imatge pertany a la Guia de recerca i lectura núm. 4 (19.04.12007) de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet on es fa un recull de documents històrics sobre el Mercat del Centre, destinats a servir de guia a l’exposició sorgida del treball de recerca “El Mercat del Centre” de l’alumna Lara Gómez Mor (IES Mercè Rodoreda), dirigida per la professora Rosa Aldabó Recasens. Aquest treball va ser guanyador de l’Àmbit Ciutat, a les 7es Jornades Científiques i Tecnològiques de l’Hospitalet de secundària (curs 2005- 2006), organitzades per l’àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament.
A l’enllaç teniu moltíssimes dades; per fer un petit resum únicament dir quatre coses: que el Mercat del Centre es va inaugurar al 1898, i no era com l’actual, era una simple plaça amb una font central, tot envoltat d’uns murs. A aquest espai es van instal·lar tots els comerciants que es situaven diàriament al carrer Major i que van originar protestes del mossèn des de feia dècades.
El projecte original va ser d’en Mariano Tomás Barba (el mateix arquitecte que el de la Torre Puig que es situava a la Rambla). L’any 1925, en Ramon Puig i Gairalt dirigeix la construcció de la coberta i la pavimentació, aquest arquitecte també va projectar els mercats de Collblanc (1926) i de Santa Eulàlia (1929).
A partir d’aquí les modificacions han estat més petites i internes, que com deia, podeu consultar al document que enllaço.
Editat el 23.01.2011.- Incorporo una imatge d’avui mateix
REFERÈNCIES
Guia de recerca i lectura núm. 4 (19.04.12007) de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet
Pavimentació de l’exterior del Mercat de Santa Eulàlia, 1935
L’arxiu municipal una vegada al mes comparteix un dels seus documents, aquest novembre han deixat sortir aquesta imatge del mercat de Santa Eulàlia de Alexandre Merletti, considerat com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya.
La imatge és de les obres de pavimentació de l’exterior, es veuen paletes, veïns passejant i nens jugant prop dels obrers. Per fer una mica d’història ara us copio de la web del mercat un fragment de la història del mercat
“Al mercat Municipal de Santa Eulàlia, com a la majoria dels mercats, van ser els venedors que des de les seves parades a terra o des dels mateixos carros dels pagesos oferien les seves mercaderies. Encara que la data d’ocupació formal del mercat es l’any 1932, es sap que es va construir entre els anys 1929 i 1930, i que va ser fruit d’un projecte de l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt.
Quatre naus disposades en forma de creu grega donaven cabuda a 84 parades. Al voltant del mercat es va generar activitat de venda de producte no alimentari, que van donar lloc a les 60 parades exteriors del mercat i a les 17 botigues. L’any 1.989 es va fer la reforma de les parades exterior i l’any 1990 l’ampliació de les botigues, que és com es troben actualment.
L’any 2003 es va fer un projecte per dur a terme una reforma integral del mercat. Les obres es van fer l’any 2004 i respectant la seva estructura de creu grega, han transformat totalment l’aspecte del mercat , dotant-lo d’instal·lacions modernes i creant nous espais”
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Handy Bilbaisi Infante Me gustaría saber si esta parte da a la calle pareto con la calle unión, alguien lo sabe?
- Julia Costa Merletti vivia al Poble-sec, un gran professional, el fill també era fotograf.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Handy le he estado dando vueltas a tu pregunta (y al mercado) y creo que todo depende de si la imagen se hizo por la mañana o por la tarde. Me baso en la sombra.
Julia, un fotograf de la mateixa importància i època que Merletti, va ser José Brangulí i era de l’Hospitalet, saps alguna cosa d’ell? http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Brangul%C3%AD
Can Buxeres als anys 20
La propietat es coneguda des del segle XVIII, quan es deia “Casa Alta” i era de la familia Alemany.
A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou (aquest molí es pot observar a la fotografia)
A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeres Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona.
Can Buxeres no era més que una masia rural que després de moltes remodelacions realitzades des de principis del segle XX la van convertir en una residència d’estiueig elegantisima amb 15 habitacions i sumptuosos salons. Es van afegir unes cotxeres, el templet modernista, una casa pels masovers, es van tancar els jardins amb un mur, van fer unes pistes de tennis,…
Els Buxeres es dedicaven al comerç de productes de la Guinea Espanyola, on tenien terres destinades al cacau i el café. Formaven part de la burgesia catalana i eren tan importants que al 1927 van rebre a la reina Victòria Eugènia i les seves filles a la visita que va realitzar per inaugurar la nova seu de Correus a la plaça del Repartidor.
Durant la Guerra Civil, van assassinar al propietari, Enric Buxeres i van requisar la finca que farien servir com a escola fins l’any 1939 que es va retornar a la família, que no va tornar a residir.
A l’any 1969 fou adquirida per l’ajuntament i al 1972 es va inaugurar el parc
REFERÈNCIES
Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: http://www.aprenentdelanostrahistoria.org/
Text: http://www.xtec.es/centres/a8034862/veu/30.htm i Del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell
- Trujillo Fernández Me acuerdo ahora de mi padre que casi cada domingo nos llevaba al parque y despues subiamos por él hasta el campo de futbol que habia mas arriba. ¿Por cierto hace años que no lo visito y no se si el campo de futbol existe aún?
- Antonio Vargas si te refieres al campo de fútbol de la Can Cervera,k apra ir a los vestuarios tenías k cruzar la carretera,me parece k ya no está
- Ana Villaescusa tenéis más fotos??
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No,… quiero más fotos, sobre todo del barrio de Sanfeliu,… ¿tienes?
- Ana Villaescusa nops 😦
- Alicia Verós Alegre ¿SE SABE QUIÉN ASESINÓ A BUXERES? ¿Y QUÉ FUE DEL RESTO DE LA FAMILIA?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues por ahora no se sabe,… justamente ayer devolví libros a la biblioteca donde es posible que lo mencionase.
- Rosa M Fernandez R Yo soy de este barrio!!! A ver si encuentro alguna foto en casa de mis padres y la cuelgo 🙂
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Vale!
- Miguel Beltrán Vidal …a mí cualquier ubicación me inspiraba….me convertí en un asíduo…T´estimo Can Buxeres….
- M Carmen Izquierdo Alcaide La primera vez que fui a un concierto siendo una adolescete, fue a Can Buixeres. ¿ SABEIS QUIEN ACTUABA? pue unos ovencimos LLuis LLach i M del Mar Bonet, aquel concierto en una época de reivindicaciiones marco mi juventud.
- Miguel Beltrán Vidal ¿¿No hay fotos del interior del parque?????
- Esther Cabello Es curiosa la transformación del nombre, de Can Buxeres a Can Boixeres… Alguien mencionó Can Cervera… no sabéis nada de su historia? Ahora está totalmente en ruinas…
- Juan Rodrigues Ciutad Estais equivocados. El campo de futbol que hay justo encima, es el del antiguo Can Serra, ahora llamado Can Boixeres FC. Es el campo donde se rodo la serie de Pelotas, en TVE1 de Jose Corbacho. Can Cervera esta aun mas para arriba, o estaba, ya que no existe y ahora es aparcamiento para camiones. Saludos.
L'Hospitalet de Llobregat 
