Els inicis del Museu d’Història
He trobat aquest petit reportatge sobre el Museu d’Història de la Ciutat realitzat pocs dies després de la seva obertura, a finals del 1973. M’ha semblat idoni, ja que després d’uns anys amb un museu sense exposició permanent i amb poca activitat, en pocs dies s’iniciaran una sèrie de conferències per tal de reflexionar sobre com orientar aquest espai en el futur, no sé si proper o llunyà.
REFERÈNCIES
Sense notícies del retorn del Cap de Medusa
El Cap de Medusa és una de les icones de l’Hospitalet, l’element arqueològic més important trobat a la ciutat, tot un símbol; tant que des de l’any 2006 la distinció municipal als visitants il·lustres és la seva imatge, estrenada quan ens va visitar el Príncep Felip de Borbò. També és el segell del Museu d’Història, i per alguns una metàfora (o pot ser l’origen,…) de la metamorfosi imparable del nostre territori en formigó i asfalt als últims 100 anys, sense cap respecte al medi natural o a les seves arrels i passat:
Aquesta escultura d’època romana (II dC) va ser trobada al canvi de segle del XIX al XX al barri de Santa Eulàlia, a les obres de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell (antiga Via Augusta), molt a prop de l’ermita romànica. És una peça de marbre de més o menys mig metre de diàmetre, que segurament formava part d’un monument funerari situat a una vil·la propera a la vora del mar,… molt més al text de Josep Maria Solias.
Des de 1932 la medusa forma part de la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya i tan sols va retornar al nostre municipi al setembre de 2006 per tal de formar part de l’exposició Paraula de Medusa. A nosaltres ens van deixar una còpia, però com això no es que sigui molt just, el 22 de febrer de 2006 el Ple en la seva totalitat va aprovar una moció del Partit Popular que instava a l’ajuntament a:,…
5 anys i mig després i sense notícies del seu retorn,…
REFERÈNCIES
- El Gorgoneion de Provençana per Josep Maria Solias i Arís
- Visita del príncep a Canal-h (13.12.2006)
- Exposició Paraula de Medusa al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
- Sobre la troballa al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
- El cap de Medusa al Museu d’Arqueologia de Catalunya
- Ple municipal del 22 de febrer de 2006
L’homenatge als vells d’Hèctor Cesena i Albós
Molt a prop del mercat de Santa Eulàlia, a la plaça dels Avis, trobem aquesta escultura de bronze tan trista, d’una dona gran amb un mocador, asseguda a una pedra i que es cobreix tota ella amb una manta. Com llegiu està dedicada als vells, o segons l’article, als avis, i es va realitzar a l’any 1974 per l’hospitalenc Hèctor Cesena i Albós, que ja va rebre per ella el primer premi del Cercle Artístic de Sant Lluc al 1968.
L’any passat Hèctor Cesena va rebre el diploma de Mestre Artesà per part del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. A l’article sobre aquesta distinció he pogut trobar alguna informació sobre ell: “…amb 81 anys, és escultor professional des dels 55 anys. Cesena és especialista en l’escultura d’art funerari i la seva obra destaca pel caràcter figuratiu i realista. Així mateix compta amb una llarga carrera de mestratge en el taller, entre d’altres ha estat mestre de taller en talla de pedra de l’escola Massana”.
Cal dir també que no és l’única escultura d’aquest autor a la ciutat, també podeu trobar al parc de Can Buxeres la seva “La Família” i fa anys a la plaça de Blas Infante (abans Josep Mª Pemán) hi havia instal·lada una formada per dues rodes amb un gravat d’un pagès segant blat, i que ara la podeu trobar al pati posterior del Museu d’Història, on segur que també tenen moltes obres seves amagades.
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 16.11.1968 (Medalla Josep Llimona)
- Museus en Línea (referències a l’escultura)
- Nota de premsa sobre el Diploma de Mestre Artesà
- Notícia (cal que feu servir el buscador)
Rafel Garrich i Masip (1930-1994) – Primera part
Li dic primera part a aquest article per que sóc conscient de que existeixen altres referències escrites sobre Rafel Garrich que encara no he consultat i sobre tot per que el dos quadres que avui comparteixo no representen la totalitat de la seva obra ni molt menys, sols és part del que he trobat des d’aquí, des del meu seient,…
Rafel Garrich i Masip va neixer a la nostra ciutat a l’any 1930, fill d’una família humil, el seu pare era carreter. De petit destacava per la seva facilitat pel dibuix, i el seu mestre, el senyor Lladós de l’escola Rossend Arús, va aconseguir-li una beca, però lamentablement un canvi a l’ajuntament ho va truncar tot, el pare de Rafel era de la Col·lectivitat de Pagesos i de la CNT, així que de beca,res; va entrar a treballar com a estampador a l’industria tèxtil, però sense deixar el dibuix, es va convertir en un autodidacta.
Entre els anys 1952 i 1958 també es va dedicar a dibuixar còmics per la Hispano Americana de Ediciones, de la que he trobat aquestes dues portades. També treballar per l’editorial Germán Plaza però no he trobat cap dibuix. He trobat a més que entre 1951 i 1961 va participar a les exposicions col·lectives que es realitzaven per l’entitat Amics de la Música.
A l’any 1980 fa la seva primera exposició al Museu d’Història de la nostra ciutat i des de llavors li van ploure els encàrrecs i va fer moltíssimes exposicions. Va viatjar a Rússia i a Paris, i quasi es queda allà permanentment pintant, s’ho van oferir, però va decidir que millor es tornava. Des de 1978 va ensenyar al taller de pintura de l’Ateneu de Cultura Popular, que des de que va morir, porta el seu nom.
Diu Rosa Salguero al seu article de la publicació l’Hospitalet: Rafael Garrich va treballar totes les tècniques del dibuix i la pintura, des del carbó a la tinta xinesa, la aquarel·la i l’oli. La seva obra és bàsicament costumista amb personatges marginats, obrers i especialment carreters, la feina del seu pare. Garrich sempre va sentir especial predilecció pels paisatges hospitalencs de la seva joventut com la zona rural de la Marina, on ara hi ha el barri de Bellvitge.
Les dues obres que he trobat mostren aquests dues aspectes, la primera mostra un el espantaocells a un terreny àrid, darrere un edifici que es sembla molt a l’ermita de Bellvitge,…
La segona imatge és la d’un carreter, l’ofici del seu pare.
Finalitzo, per ara, amb la descripció que feia Paco Candel de la seva obra a l’any 1981 “ .., Dueño ya de la habilidad, facilidad y perfección aludidas, Garrich se ha lanzado a captar en sus papeles el mundo que le rodea, y ese mundo que le ro dea ha sido y es el del trabajo, el de la vida cotidiana, el de los barrios y amb ientes humildes. Garrich hace un dibujo testimonial además de desenvuelto: testimonial y de denuncia además de lleno de arte y calidad. Garrich trabaja de estampador en Can Vilumara. Con sus dibujos no se aparta ni un ápice de esa clase social a la que por su oficio pertenece. Es más, parece como que este mundo de pequeñeces, dramas y detalles de cada día es el que le enamora y le emociona como ahora nos está enamorando y emocionando a nosotros. Gracias Garrich.“
REFERÈNCIES
- El Butlletí. Informació Municipal i Ciutadana de Sant Feliu de Llobregat 01.01.1981 (Exposició)
- Alpha 63: fets i llegat de Jaume Botey editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet/Alpha 63 a l’any 2010 (pàg. 17)
- El Periódico del Llobregat, 10.11.1982 (Entrevista)
- Publicació L’Hospitalet 12.12.1994 (Exposició antològica)
- Publicació L’Hospitalet 12.06.2006 (Memorial Rafel Garrich)
- Canal-h.net 23.06.2006 (Memorial Rafel Garrich)
- Lloc web Museus en línia
Beques del Museu i de l’Arxiu de l’Hospitalet, 2011
M’ha arribat un correu electrònic des del museu d’Història amb dades sobre les seves beques per aquest any. Com no trobo penjada aquesta informació enlloc i penso que pot ser interessant pels que seguiu aquest bloc, passo a publicar-la aquí.
La imatge és del bloc "Viatges i rutes a descobrir pel món"
Són dues beques de 6.000 euros adreçades a llicenciats universitaris de les branques relacionades amb els dos treballs de recerca següents:
Beca 1. Les masies de l’Hospitalet
Estudi sobre el paisatge agrari i els models d’explotació agropecuària del territori de l’Hospitalet en època moderna i contemporània, i sobre la estructura i l’evolució arquitectònica de les masies del terme, tant de les desaparegudes com de les existents. El treball inclourà un inventari i un mapa amb l’ubicació espacial de les masies esmentades.
Beca 2. La imatge de l’Hospitalet a l’art i la fotografia
Estudi sobre el tractament de l’imatge dels diversos paisatges de la ciutat a les arts visuals als segles XIX i XX. El treball comporta l’inventari –amb imatges- de tots les obres plàstiques detectades que reflecteixin imatges, paisatges o interpretacions localitzades a la nostra ciutat, tant pertanyents al fons d’art del Museu de l’Hospitalet com d’altres pertanyents a col·leccions ubicades fora de la nostra ciutat. El treball inclourà un buidatge i inventari de fons fotogràfics no ubicats a l’Hospitalet.
Teniu de temps per presentar les sol·licituds fins les 14 hores del divendres 23 de setembre de 2011.
Us enllaço aquí la resta de bases en format .doc
Activitats als espais de Patrimoni Cultural, abril-juliol 2011
He rebut aquest document (piqueu a sobre de la imatge) i com no el trobo a un altre lloc l’he penjat aquí per poder-lo compartir.
Trobareu totes les activitats que es realitzaran aquest trimestre des de la Secció de Patrimoni Cultural: exposicions, rutes, pel·lícules,…
Torre Solanas o Torre Ubach
Aquest és un edifici que va existir fins no fa molt al barri de Sant Josep, es trobava fent cantonada entre el carrer de l’Ebre i el carrer del Radium. Al llibre d’on he tret la fotografia el situava al barri de la muntanya, 12; això era a l’any 1992, quan la torre encara era considerada part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, dins d’un conjunt de cases del carrer de l’Ebre, que justament ara es troben a punt de ser demolides, espero que amb cura, tenint en compte la seva història i el que es pot trobar a sota,…
L’edifici es va construir al segle XIX, i els dos noms de la torre eren deguts als seus propietaris, un d’ells, Pedro Solanas Borjas, la va comprar juntament als terrenys que l’envoltaven als anys 20. Es feia servir d’habitatge amb plata baixa, una planta més i les golfes amb les obertures ovalades que veieu.
A sota es veu la casa, és la que queda una mica cap a la dreta del centre de la imatge
Però la Torre Ubach (o Can Torresolan[a/e]s) també es el nom d’un jaciment arqueològic descobert a l’any 1919, dels pocs que s’han trobat a la nostra ciutat i que s’han pogut estudiar. Molt a prop de la torre, cap al pont de Matacaballs (que és el que creua les vies a la dreta de les fotografies aèries) es van trobar les restes d’una casa romana colgada sota uns tres metres de terra amb elements datats entre el 218 ac i el 476 dc.
A la part de darrera de la torre, entre el canal i la via, a 7-8 m de profunditat es van trobar unes sepultures excavades, tapades amb unes grans lloses de pedra.
També es van trobar altres materials datats entre el 1453 i el 1789.
He trobat imatges d’alguns dels elements que van apareixer al jaciment i que van permetre datar-lo. Al lloc web museus en línia podeu trobar pinces de servei de taula, culleres, restes de plats, de càntirs, de gerros, de gots,… que es troben al fons del Museu de Història de la nostra ciutat.
REFERÈNCIES
- Patrimoni Contemporani. Descobrir l’Hospitalet de Llobregat (1992). Diversos Autors. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament i Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- Pàgina de l’inventari arqueològic
- Objectes trobats al jaciment de Can Torresolanes al lloc web Museus en línia
Les peripècies del retaule de Sant Roc
Com ja sabeu a l’inici de la guerra civil es van destruir la pràctica totalitat dels edificis religiosos de la ciutat; pot ser el més important d’ells, l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, construida en 1492, va ser cremada i enderrocada per evitar que el foc afectés a d’altres edificis. Alguns particulars van poder salvar algunes restes de l’edifici amagant-les a casa seva (l’altre dia les vam veure alguns darrera del museu), i encara que l’arxiu parroquial no es va salvar, persones de l’Ateneu de Cultura del Centre Catòlic i de l’ajuntament van poder salvar els retaules guardant-los en secret.
Mentre es construïa l’església actual es va adaptar el Centre Catòlic per realitzar els actes religiosos, i els retaules es van fer servir per cobrir les parets. Al 1953 l’Agrupació d’Amics de la Música i la Junta Parroquial del Temple van exposar, per primera vegada, les 39 taules i un llenç del segle XVIII.
No he trobat com els retaules van sortir de l’església i van anar a parar a un mercat de segona ma, segons m’han comentat a Sants, allà els utilitzaven com a taules, sense cap tipus de cura,… fins que a l’any 1967 gràcies a Francesc Marcé i Sanabra, Vicente Capdevila (regidor de cultura) i Matias de España (alcalde) , s’aconsegueixen recuperar i tornen a la ciutat, però molt malmesos. S’emmagatzemen al segon pis de la casa rectoral fins 1971, any en que es presenta el futur museu, que s’inauguraria a l’any següent.
El museu sols duraria sis mesos obert, tancaria a causa d’unes goteres que van fer necessari cobrir les obres amb plàstics i no tornaria a obrir fins l’any 1979,… vaja que ara els podem veure de pur miracle,… i ho podeu fer, si voleu, a una sala de l’Harmonia.
Aquest text és un petit resum d’un treball de la Puri Loscos Solé, que es diu El Retaule de sant Roc de L’Hospitalet, patrimoni de la ciutat, que trobareu als enllaços del final.
Si voleu llegir més,…
- Conjunt d’articles al voltant del Retaule de Sant Roc de L’Hospitalet (al lloc web del Museu)
- “El Retaule de Sant Roc” de Roberto Díaz Besteiro (al lloc web del Centre d’Estudis)
Francesc Marcé i Sanabra, creador del Museu d’Història
La veritat es que estava escrivint sobre una altra cosa, i m’he trobat aquesta entrevista a Francesc Marcé i Sanabra a finals de l’any 82, no he dubtat en deixar el que estava fent per demà i publicar-la.
No dic molta cosa més ja que l’entrevista s’explica sola,… sols que crec que aquest home es pot considerar el culpable de molts dels llibres que s’han escrit sobre la ciutat. Els seus escrits, principalment el “25 imatges,…”, van aconseguir que els hospitalencs s’interessessin per la seva història, i mica en mica, de no existir pràcticament cap llibre sobre la nostra ciutat als anys 80, ara gràcies a molts investigadors que han rebuscat en l’oblit, ja en tenim una petita biblioteca,…
REFERÈNCIES
Les restes de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida
Pot ser si heu passat pel carrer de Molines haureu vist que darrera d’una reixa, sense cap indicació ni res, es poden veure restes d’una antiga construcció religiosa: claus de volta, capitells, gàrgoles, làpides,… És la part de darrere del Museu, de la Casa España.
No és difícil imaginar-se d’on van sortir: el 19 de juliol de 1936 l’església de Santa Eulàlia de Mérida, com la resta d’edificis religiosos de la ciutat van ser incendiats, a l’agost es decideix tirar a terra. El que veieu a sota és l’antiga entrada principal, que donava a la plaça de l’Ajuntament, a veure si identifiqueu les diferents peces,…
REFERÈNCIES
Imatge: Els Pagesos de Provençana (984-1807). Societat i Economia a l’Hospitalet preindustrial (1987) de Jaume Codina
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Coque Hussein Guðmundsdóttir-Mørgenstein Hi vaig passar no fa gaire i em va fer vergonya veure les peces allà tirades, sense cap mena de protecció ni cura… Ja podrien recuperar-les i fer una reconstrucció parcial pel museu amb el material q es conserva, o fer alguna altra cosa q tenir-les alla tirades al pati del darrere.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs sí, jo també vaig pensar el mateix,… al menys posar un panell explicatiu,… ja que tenen Car Riera al costat, si no volen moure les restes, podrien fer alguna cosa per dirigir als visitants cap allà.
- Coque Hussein Guðmundsdóttir-Mørgenstein A més, les tenen a l’exterior, al terra… No fa gaire bona imatge per a un museu.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, sembla que no tinguin cap valor.
Exposició ‘Barraques. La ciutat informal’
Avui ha sortit la següent nota de premsa a la Diputació de Barcelona:
‘Barraques. La ciutat informal’, produïda pel Museu d’Història de Barcelona i adaptada per a la itinerància pel mateix museu i la Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Cultura, s’instal·la a la Casa Espanya de l’Hospitalet a partir de dijous, 27 de gener.
En un moment en què el debat sobre el creixement de les ciutats i la transformació dels territoris se centra en saber les repercussions de la globalització i els avenços tecnològics, ‘Barraques. La ciutat informal’ convida a conèixer el fenomen urbà i social del barraquisme, que va tenir la seva màxima incidència durant les dècades dels 50 i 60, i facilita una lectura sobre per què, com i quan sorgeix. El diputat de Cultura, José Manuel González Labrador, assistirà a la inauguració.
Durant l’estada de l’exposició a l’Hospitalet, s’han programat dues activitats complementàries: la primera és el passi del documental produït per Televisió de Catalunya al 2009, ‘Barraques. La ciutat oblidada’, el 17 de febrer, a les 19h, a l’Harmonia Espai d’Art. En el mateix lloc i horari, el 24 de febrer, està prevista la taula rodona ‘Barraques a l’Hospitalet: on la ciutat perd el seu nom’.
La mostra romandrà a la Casa Espanya de l’Hospitalet fins al 6 de març. i posteriorment s’instal·larà en altres equipaments de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació.
Inauguració de ‘Barraques. La ciutat informal’
Dijous, 27 de gener de 2011 19.30h
Casa Espanya (Joan Pallarès, 38 – l’Hospitalet de Llobregat)
L'Hospitalet de Llobregat 
