Prohibit blasfemar a l’Hospitalet, 1929
No fa falta explicar molt: Tomás Giménez Bernabé, que portava com alcalde des de l’any 1923, i deixaria el càrrec el 1930, coincidint aproximadament amb la duració de la dictadura de Primo de Rivera, fa un bàndol per reprimir la blasfèmia,…
Entrevista a l’alcalde Just Oliveras i Prats, 30/03/1930
El 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també el nostre alcalde d’aquell moment, Tomàs Giménez Bernabé, que és substituït el 26 de febrer per Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà; però el Govern Civil no l’accepta i mana canviar-lo, el 5 de març el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.
A sota teniu dues fotografies de Tomàs Giménez i Just Oliveras, dels pocs (crec que són tres) alcaldes que han donat el nom a un carrer a la nostra ciutat.
Per contextualitzar una mica més, dir que a l’octubre de 1929 es va produir el crac de la bolsa d’Estats Units i s’iniciava una crisis a nivell mundial coneguda com la Gran Depressió.
El que us presento avui és una entrevista trobada al periòdic santfeliuenc “Camí” (afí al partit Acció Catalana, escissió de la Lliga Regionalista), del dia 30 de març de 1930, es a dir, menys d’un mes després de l’arribada al càrrec de Just Oliveras. A l’entrevista el nou alcalde comença a desgranar el per què del dèficit de la ciutat, quasi sis vegades per sobre del que havia deixat ell al 1923,…
REFERÈNCIES
Miguel Primo de Rivera oficialment no és fill adoptiu de l’Hospitalet de Llobregat
A l’agost preguntava a aquest bloc si Miguel Primo de Rivera encara era fill adoptiu de la ciutat, ja que la Vanguardia del 19 d’octubre de 1926 deia que havia rebut aquest honor. Com soc una mica pesat vaig deixar també un missatge al facebook de la Núria Marín, i ella es va interessar i va traslladar al seu equip la pregunta. Avui mateix he rebut resposta:
Hem estat investigant i no s’ha pogut comprovar que hagués cap acord ni de Ple ni de Comissió Permanent, ni cap expedient administratiu, en la que es fes fill adoptiu al general Primo de Rivera. Sí que hi ha constància d’algun telegrama de felicitació (1926), adhesió a un homenatge (1926) i plànols d’un projecte per fer-li una plaça. [crec que vol dir placa, que va projectar Ramon Puig i Gairalt]
També hi ha constància de que el regidor Sr. Castelló va parlar al Ple dient «Sobre todos pesa el deber de la renovación, por el Ilustre General… desde que nuestra ciudad se honra contándoles entre sus hijos adoptivos. Desde aquel momento en que el Ilustre hombre público vino a nuestra queridísima ciudad, para recibir el homenaje merecidísimo, homenaje que recuerda con sus letras esculpidas, la placa existente en la fachada denuestra Casa Consistorial…» però no hi ha cap document oficial que constati que fos nomenat fill predilecte oficialment, encara que s’intueix que aquesta era la intenció del consistori d’aquella època.
Pel que a mi respecte, el General Primo de Rivera no és fill predilecte de la nostra ciutat, perquè així ho acrediten els nostres arxius. L’Hospitalet és una ciutat que creu fermament en els valors de la democràcia i per tant no escau donar cap distintiu a un colpista.
Avui mateix també he estat a l’arxiu (que per cert estava ple com mai) i he pogut llegir en paper l’informe a que es refereix l’alcaldessa, realitzat per la Pepa Prieto després de consultar un munt de documents ja detallats. La Pepa també ha trobat un article a l’ABC amb una fotografia realitzada per Josep Brangulí, al veure-la he revisat la fototeca de l’arxiu per si un cas trobava alguna més, però no, per ara aquesta és l’única de la seva visita.
Sobre per què no figura cap referència als registres de l’ajuntament?, ni idea, pot ser va ser decisió unilateral del propi alcalde, en Tomàs Giménez, i no va deixar cap registre escrit, deien que era una mica egòlatra,… això ja és labor d’historiadors. On és la placa? tampoc ho sé, suposo que quan va arribar la segona república no van tardar molt en treure-la i segurament en destruir-la. On podem trobar més fotos? suposo que al fons de Josep Brangulí, propietat de la Generalitat de Catalunya,…
REFERÈNCIES
Miguel Primo de Rivera, fill adoptiu de l’Hospitalet de Llobregat?
Al lloc web de l’ajuntament és fàcil trobar el Reglament d’Honors i Distincions on queden recollides les bases per tal de donar el títol de Fill/a Predilecte/a, el de Fill/a Adoptiu/va, la Medalla d’Honor de la ciutat, la Distinció ciutadana,… entre d’altres temes més o menys relacionats. El que no és tan fàcil és saber quines persones o entitats han rebut aquests honors per part de la nostra ciutat. Una vegada revisades algunes hemeroteques, centrant-me en les tres primeres distincions, per raons d’espai més que una altra cosa, aquí estan els/les que he trobat:
Als últims temps els fills predilectes que he pogut trobar han estat: el compositor Antoni Ros Marbà (2000), el cuiner Ferràn Adrià (2004) i els directors de cinema José Corbacho i Juan Cruz (2006). Fill adoptiu no em surten de recents. Amb Medalles d’Honor de la ciutat, he trobat als Reis d’Espanya (1996), l’antic regidor i escriptor Francesc (Paco) Candel al 2000, el mossèn de la parròquia de Sant Josep Leandre Gassó al 2001 i el regidor Mario Sanz a títol pòstum a principis d’any.
Buscant més cap endarrere he trobat molt pocs: com a fill adoptiu, el militar Emilio de la Cuadra Albiol al 1921; l’actriu Núria Espert va rebre el títol de filla predilecta al 1966; l’any 1974 el ministre hospitalenc Cruz Martínez Esteruelas va rebre una medalla d’honor i el títol de fill predilecte. L’escritor Camilo José Cela va rebre una medalla d’honor no sé quan; una altra el Generalíssim Francisco Franco a l’any 1947, encara que al 2001 el Ple municipal, per unanimitat i seguint una suggerència del grup Iniciativa per Catalunya-Verds, li retirava.
I aquí ve la sorpresa, el General Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, Marques d’Estella, dictador espanyol entre els anys 1923 i 1930, és o va ser fill adoptiu de la nostra ciutat a partir del 17 d’octubre de 1926. Si no s’ha fet, la nostra ciutat no seria la primera en retirar-li, ja que ho va fer Figueres al 2001 o aquest mateix any, Palamós.
Per ara no he trobat imatges d’ell a la nostra ciutat, així que deixo aquesta fotografia amb Alfons XIII (a l’esquerra) al 1930,
i també deixo l’article que va fer La Vanguardia en el moment de l’honor,… no us perdeu el discurs,…
REFERÈNCIES
- Reglament d’honors i distincions (2007)
- Retirada de medalla a Francisco Franco
- La Vanguardia 19.10.1926 (acte de distinció de Miguel Primo de Rivera com a fill adoptiu)
Impressions de l’Hospitalet de 1928
Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…
L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.
Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.
REFERÈNCIES
Centre i Sant Josep, 1923
He trobat aquest plànol de 1923 on podem veure el barri del Centre i les primeres cases del de Sant Josep. He marcat algunes zones, a l’esquerra l’església i l’ajuntament, i a la dreta les casetes del carrer de l’Ebre i la de Juan de Toledo (suposo que enderrocant-se), també el nucli del carrer de Sant Josep, i el del carrer de Rodés. Crec que així és una mica més fàcil orientar-se. no els he marcat però també surten Can Vilumara, la Tecla Sala, la caserna de la Ramunta, el carrer Xipreret amb els grans espais que envoltaven la casa España,…
Ens trobem a l’any 1923, la ciutat està rebent immigració de manera brutal i més que vindrà,… (1910 -> 6.905 habitants ; 1920 -> 12.360; 1923 -> 20.136; 1930 -> 37.650) i per tant es comença a construir sense cap planejament. És en aquest any quan es planteja la necessitat d’elaborar un pla d’ordenació urbanística del terme municipal i suposo que per això van fer aquest plànol, però l’ordenament no arribaria fins 1926 de la ma de Ramon Puig i Gairalt.
L’any 1923 també es produeix el cop d’estat de Primo de Rivera i els ajuntaments queden suspesos per Reial Decret. Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, deixa l’alcaldia a l’octubre i l’agafa Tomàs Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, que es mantindria fins el febrer de 1930.
REFERÈNCIES
- “Els Plans de l’Hospitalet” (1989) de Ferran Navarro i Acebes dins de Quaderns d’estudi núm 8. Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- El mapa és de “Espacio Residencial y Metropoli. Las tramas residenciales en la formación y evolución metropolitana de Barcelona. 1856-1953” vol. 4 (1995). Tesis doctoral de Josep Maria Vilanova Claret. ETSAB-UPC
- “Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur”. VA. Editat pel Centre d’Estudis i Ajuntament de l’Hospitalet
L'Hospitalet de Llobregat 
