El timbaler de Can Serra
Aquest quadre, homenatge als veïns i veïnes lluitadors de Can Serra, està situat a la plaça de la Carpa, en ell podem veure un tamboriler fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant.
Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons com aquesta:
- “La Carpa es tuya y mía,…
- ¡No queremos pisos en la Carpa!”
o també alguna cançó d’un veí que es deia Viti
- “A Cantar que no es difícil
- que ya sabemos los sones
- Si hasta los niños lo gritan
- si hasta los muros lo oyen
- Hay un tambor que nos llama,
- ¿De verdad que no lo oyes?:
- que no nos quiten los parques
- que no nos quiten las flores”
I això és el que he trobat,…
REFERÈNCIESDeclaracions dels veïns A. Raya, Gloria i José a la pàgina 172 del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.
COMENTARIS AL FACEBOOK
Manuel Domínguez López Val la pena llegir el contingut de la placa. És una de les mostres més contundents del que va significar la lluita veïnal a la ciutat, i un recordatori que sortint al carrer s’aconsegueixen coses.
Dos passadissos del barri del Centre
Continuem amb algunes imatges més de la visita turística del dimarts,… Fa uns mesos vaig dedicar unes paraules als passadissos, i concretament vaig compartir una imatge del passadís que es conservava al carrer Mas, 108
Quan es parla d’aquests tipus d’habitatges propis dels anys 20, moment on es va fer necessari oferir cases barates de lloguer als obrers que venien per treballar sobre tot a Barcelona, normalment es pensa en els barris de Collbanc i La Torrassa, encara que també es van construir a altres barris com Santa Eulàlia, o Sant Josep, i també no sé si es van construir, però existeixen al Centre, com aquests dos,
Com suggeria crec que són una mica especials ja que no es van construir com a passadissos, es van transformar en ells, es a dir, quan es van construir no tenien pràcticament res davant de les seves portes i un dia, plof!, va sortir un edifici a pocs metres, quedant un passadís estret per poder sortir al carrer.
El primer és al carrer de Sauri, a pocs metres de l’avinguda de la Fabregada i de l’avinguda del Carrilet. Com veieu a la imatge de 1947 davant de les portes hi havia el que semblen hort,… o pot ser s’estava preparant el terreny pel nou edifici, però realment no era cap passadís.
Aquest segon passadís es troba al carrer de la Casa Nova (al 1930 de Casanovas ¿?), molt a prop de La Farga, i també del carrer de la Fabregada. Aquest té molts habitatges distribuïts en dos nivells; però ens trobem amb el mateix que abans, a la imatge de 1947 encara no tenien un edifici just davant, es va construir després, i també veiem el que crec que són hortets, dues fileres, que no sé si eren pels habitants dels passadís. Es a dir, pot ser eren habitatges pels obrers d’una fàbrica propera, com La Farga.
REFERÈNCIES
- Passadís del carrer Mas, 108
- “Els Passadissos de Collblanc-La Torrasa 1900-29. L’essència d’un barri dormitori” de Juan Fernández de Retana Lobo (1992)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Santos Vallespin Gavilan Aparte de los que se mencionan, existen dos más y los dos se encuentran en la calle S. Roc; uno entre J.Mª. Sagarra y Av. Carrilet y el otro entre Provença y Josep Prats, éste último tiene una puerta que impide el acceso para los que no vivan allí, no así el primero.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) El primero localizado, es el passatge Piera, al segundo no puedo llegar con el google street view, y no lo acabo de encontrar con foto aérea, me tendré que pasar,… muchas graciAs!
- Santos Vallespin Gavilan te puedo pedir un favor: tengo curiosidad por tener información o algun dato de la casa (casi diria que masía) donde nací. En el libro que publicasteís en su día sobre l’Hospitalet, creo que sólo hay una foto en que aparece a lo lejos, y era…
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Santos, sí, vaig agafar el nom del llibre L’Abans, però aquesta pàgina no te res a veure, podria ser una continuació d’ell amb un àmbit temporal més gran i altres diferències, la única relació que tinc amb la seva autora és la gratitud i l’admiració. Sobre la casa que dius no et puc ajudar, no tinc ni imatges,… et recomano que vagis a l’Arxiu Municipal, segurament podràs trobar la llicència d’obres dels nous edificis, que pot ser estan acompanyats de fotografies de la casa. No obren per las tardes i se’m fa complicat anar. També pots anar al museu i preguntar per les persones que s’encarreguen del patrimoni arquitectònic, ja que al 1987 al carrer Sant Joan hi havia un grup de cases que estaven catalogades com a patrimoni arquitectònic i han de tenir documentació d’elles d’aquella època. Fa un temps vaig preguntar per aquesta documentació i no la tenen a l’arxiu i em van orientar on et dic, el que passa que com amb moltes coses no he pogut continuar la recerca i les tinc pendents,… Perdona, ahora veo que te he escrito en catalán, es que estoy con varias cosas a la vez y se me ha ido la lengua,… Saludos!
- Santos Vallespin Gavilan Hola: Primero agradecerte el interés demostrado; he de decirte que en un principio creía que el libro y la página era lo mismo (incluso te iba a perdir permso para escanear y colgar aqui una foto en que aparece, a lo lejos, la casa en la cual estoy buscando datos, por aquello de los derechos de autor y esas cosas, supongo que ahora tendré que localiza a la autora para que me de su permiso). En segundo lugar, darte las gracias por orientarme hacia donde he de dirigir mis pasos en la búsqueda de información. Tercero, creo que no has de pedir perdón por utilizar tu lengua materna, evidentemente no sabías si el catalan lo entendia. Mi problema es que no se expresarme correctamente en catalán oral, y ya no tedigo nada escrito, pero no tengo ningún tipo de difilcutar a la hora de escuchar o leer en catalán. Es por ello que me gustaría que siguieras utilizando tu lengua materna, por lo menos conmigo. Creo que nadie ha de cambiar de idioma si las personas entre ellas se entienden; si cada uno en su lengua, hay comunicación, ¿por qué uno de los dos ha de ceder? Un fuerte saludo. P.D. hoy he pasado por delante del pasillo situado entre entre Provença y Josep Prats (esta al lado de un taller mecánico de coches), y por como está diseñado y comparado con el resto de pasillos que hay en el barrio, da la impresión que fue un “capricho” a la hora de edificar la vivienda P. D. En calle S. Joan se encuentra el pasaje S. Cristobal, de uso particular, pués con google street view, se ve una verja que impide el paso hacia su interior
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De nada,… No es mi lengua materna, ni siquiera habitual, escribo en catalán porque lo hago fatal, menos fatal que al principio, pero me gustaría hacerlo mejor. Con la práctica y el corrector de windows, a ver si de una vez aprendo!, creo que es la única manera,… Me da igual cambiar al castellano para responderte, de hecho es que me sale automáticamente,… qué cosas! OK, tengo en cuenta tus PDs para una próxima excursión al Centro. Gracias y un saludo!!
- Patxi Almarcha Al passadis del carrer Sant Rov entre Avda Carrilet (que franquistament es deia Avda del alcalde España Muntadas) i josep mª de Segarra va neixer el meu pare i altres fills de murcians que van arribar cap el 1929 per la construcció del metro
La maledicció de la medusa
Fa pocs mesos l’última zona agrícola de la ciutat, el poc que ens queda de la Marina, es trobava en perill d’ésser mig sepultada per més edificis, des de l’ajuntament, entre d’altres arguments, se’ns deia que era un gran projecte per un dels últims espais “cutres” de l’Hospitalet (!!)
Ara amb situació de crisi econòmica i també per l’arribada de les municipals ens arriben altres missatges: “El model de desenvolupament basat en l’urbanisme està obsolet, ja sigui per les dificultats econòmiques o perquè moltes ciutats com la nostra no tenen espai per seguir fent grans transformacions” (del Bloc de Núria Marin),… en fí ja veurem que passa quan tornin els diners,…
Aquests texts, que podeu fer més grans si piqueu a sobre d’ells, són un crit de Prou! a la destrucció que ha sofert el nostre territori durant els últims 50 anys. Els van escriure persones sensibles a aquest tema des de l’any 1966 fins al 1991. Espero que us agradin i us facin reflexionar.
Josep Maties de España i Muntadas
Josep Maties de España i Muntadas (1929-2005), alcalde de l’Hospitalet de Llobregat des de 1962 a 1973.
Amb l’excusa de donar habitatge a tots els nouvinguts, va convertir la ciutat en l’actual caos urbanístic. Deixava construir a qualsevol lloc sense demanar res a canvi a les constructores. No calien equipaments, ni zones verdes, ni qualitat als habitatges,… únicament calia construir i construir, sense importar les lleis, el patrimoni o el medi ambient. Fins i tot l’arquitecte municipal treballava a sou de les constructores.
Falangista del Movimiento, fill d’un dels propietaris de La España Industrial, Marqués de Monsarra, Procurador a Corts, amic de l’oligarquia local,…. Era considerat com a intransigent amb les demandes dels veïns i un megalòman (ho era tant que a l’avinguda Carrilet li va posar el seu nom)
REFERÈNCIES
Imatge capturada del video: L’Hospitalet dels anys 70.
Informació de:
- Base documental d’Història Contemporània de Catalunya.
- Oriol Botey “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986), CEL’H
- Ajuntament L’H i CEL’H “Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur” (1997)
- Vídeo citat anteriorment.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Imma Jodar no hace falta decir nada más!
- Marga Canals Em sembla que això passava a tot arreu!!!
- Francisco Burrueco Huarte LO QUE SE DICE UNA JOYA,VAMOS.
- Trujillo Fernández Realmente todo un compendio de virtudes este buen señor asi esta L´Hospitalet como está fué nuestro Porcioles particular.
- Aurora Gómez Miralles Además, era antipático. Cuando yo lo conocí llevaba el pelo cortado al cepillo. En aquella esa había un cantante que se llamaba Ennio Sangusto, que cantaba aquello de “Speddy Gonzalez”. Yo le llamaba así en plán de burla
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, que le da un aire, sí,… 🙂 http://www.stars-on-7-inch.com/Listen/D/Metronome/M-0000/metr_361.jpg
- Tito Perez Orcos vaya perla y asi seguimos hoy en dia, mas manifestaciones y menos futbol, gran hermanos y memeces es lo que le hace falta a nuestra sociedad; debate plural y democratico.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Un pròxim protagonista d’una entrada, en Paco Candel, regidor de Cultura a l’Hospitalet al 79, deia en el llibre “La Nova Pobresa” (1988): “Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa m’ha fet conèixer, d’alguna manera, totes les oscil·lacions d’un estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar absolutament de tot, he passat a ser propietari d’un pis i titular d’una llibreta en una Caixa d’Estalvis; en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç més que d’aconseguir la misèria de l’electrodomèstic”
- Ireneu Castillo Serà casualitat que s’assembli al “Dioni”??? Jo em crec que no…
- Ana Villaescusa Sí q s’assembla jaja…Quin personatge…buff
- Jordi Piera Solo falta decir que dono al “Opus Dei” los terrenos del Municipio para construir “Xaloc y Pineda”.Ni olvido ni perdon.
L'Hospitalet de Llobregat 
