El passatge Carbonell, inicis dels 30
Tot el que bé a continuació és obra de Jaume Ventura i Costas, ajudat per la seva mare, Carmen, filla de Cal Carlos Guàrdia, que es situava al núm. 11 del passatge Carbonell.
A la següent fotografia, realitzada el 1947, Jaume ens ha assenyalat el desaparegut barri de Can Pi i altres llocs propers també esborrats per sempre. Ara aquí trobareu un polígon industrial, i a la part dreta la plaça Europa, la fira,… encara que a gran part de l’espai on es situava el nucli de Can Pi podem trobar un solar.
Jaume Ventura també ens ha realitzat un plànol del passatge Carbonell on ha situat els noms de les cases i comerços que hi havia abans de la guerra. Aquesta informació és molt important ja que no sé si es troba escrita a cap lloc, jo al menys no el conec.
Llegint la Vanguardia també he llegit que al bar de la Cisqueta, també li deien “Sisqueta Club Marina”, i es jugava als “peohibits”; també es celebraven actes polítics, i que al barri li deien del “Bé Negre” (amb el Bé amb accent ¿?).
També incorporo cinc fotografies, comentades pel mateix Jaume, que ens permeten situar-nos millor a aquell moment i espai.
Alguns membres de la família de Cal Carlos Guardià. Al fons, Teresa Blanch, la meva àvia materna, qui té un nen a la falda és Isabel Perez, la tia Isabel dona de l’oncle Benet; el nen és el Carlitos, el seu fill, el meu cosí. Al costat de la tia Isabel, la meva mare, Carmen Costas, al darrera el meu pare, Amadeu Ventura, i al costat de ma mare, Montserrat Fuster, la seva cosina.
Els carros de Cal Carlos Guardià al passatge, el que és al devant, és Benet Costas, un dels meus oncles materns.
La matança del porc, el que té el ganivet a la ma, és Enric Costas, un altre dels meus oncles materns, l’altre és un treballador de casa
Dia de Sant Antoni, 17 de gener de 1945. El que es troba a l’esquerra, és l’oncle Enric.
Grup de Guardies Jurats, que vigilaven els camps de conreu. El que es troba a l’esquerra dret, és Carlos Costas, el meu avi matern.
REFERÈNCIES
Grup de Facebook: Records del barri de Can Pi (L’Hospitalet de Llobregat)
Entrevista a l’alcalde Just Oliveras i Prats, 30/03/1930
El 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també el nostre alcalde d’aquell moment, Tomàs Giménez Bernabé, que és substituït el 26 de febrer per Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà; però el Govern Civil no l’accepta i mana canviar-lo, el 5 de març el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.
A sota teniu dues fotografies de Tomàs Giménez i Just Oliveras, dels pocs (crec que són tres) alcaldes que han donat el nom a un carrer a la nostra ciutat.
Per contextualitzar una mica més, dir que a l’octubre de 1929 es va produir el crac de la bolsa d’Estats Units i s’iniciava una crisis a nivell mundial coneguda com la Gran Depressió.
El que us presento avui és una entrevista trobada al periòdic santfeliuenc “Camí” (afí al partit Acció Catalana, escissió de la Lliga Regionalista), del dia 30 de març de 1930, es a dir, menys d’un mes després de l’arribada al càrrec de Just Oliveras. A l’entrevista el nou alcalde comença a desgranar el per què del dèficit de la ciutat, quasi sis vegades per sobre del que havia deixat ell al 1923,…
REFERÈNCIES
La mitja galta
Hi ha una dita hospitalenca, “semblar el carrer de Mitja Galta“, que segons Ramon Morales ve del nom que a l’època de la Segona República (1931-1939) li van posar al carrer de Santa Eulàlia, encara que també diu que mitges galtes també existeixen a d’altres pobles, normalment quan els carrers sols tenen o tenien cases a un costat. Entre els hospitalencs aquesta dita era sinònim de quelcom desballestat o incomplet, i tant podia referir-se a una feina inacabada, a una festa deslluïda o a una família on cadascú tombava pel seu costat.
Ramon Breu al seu llibre sobre Santa Eulàlia ens diu que a principis dels anys 20 del segle XX el carrer de Santa Eulàlia ja rebia popularment aquest nom, ja que la majoria d’edificacions es situava a la banda muntanya, mentre que a la banda mar es podien veure extensions importants de camps de cultiu.
Joan Casas dona una versió una mica diferent sobre l’origen del nom i que ens porta a mitjans del segle XIX, quan els límits entre la Bordeta i l’Hospitalet eren una mica diferents,… per explicar-lo os poso un mapa molt simple del municipi de Sants a l’any 1838. L’Hospitalet el trobem a l’esquerra, el mar el tenim a la cantonada inferior dreta i just a sobre, Montjuïc, on es troba la rosa dels vents.
La via amb més edificis (línies més gruixudes) seria la carretera de Sants i a sota, on també tenim dues línies, es situaria la Bordeta, on la banda superior del carrer (de la Bordeta) es trobaria a Sants i l’altra a l’Hospitalet. Joan Casas diu que aquesta era la raó, es va dir Mitja Galta pel fet de que cada banda del carrer era d’un municipi diferent.
Però estirem una mica del fil, ja que, com deia, els límits actuals no són aquests, si ens anem a un plànol de 1891 veurem que els límits entre els dos municipis ja han canviat, i com ara ens separa la Riera Blanca. Aquella banda del carrer de la Bordeta que formava part de l’Hospitalet, ara pertany també a Sants.
És un polígon de unes 16 Ha encara en aquell moment cultivat, mentre que la part superior ja es comença a urbanitzar (el que és contradiu amb el mapa superior on, sembla ser, ja existien cases,… o pot ser ho he fet malament i és més tros!,…). No he trobat la data concreta en que es va produir aquesta modificació, però segons el llibre de Joan Casas seria cap al 1875
El que també es pot observar al mapa inferior és que el sector d’Hostafrancs ja és de Barcelona, cap a l’any 1839 Sants se’l va canviar per una part de la Marina. Set anys després d’aprovar-se aquest plànol, al 1897, Sants s’integraria dins de Barcelona, juntament amb d’altres municipis, seguint el Decret de Cánovas del Castillo.
Si anem a una imatge actual, què va passar amb la galta on sols hi havia camps?,… doncs mireu, mireu, quina gentada hi ha ara damunt!
Cal dir que és possible que hagi agafat més tros cap a Barcelona, és complicat traslladar la superfície de 1838 a l’actualitat amb aquestes dades, de totes maneres com aquests de Sants ja no ens la retornaran,…
REFERÈNCIES
- Plano topogràfico del término y pueblo de Santa María de Sans, estramuros de la ciudad de Barcelona, levantado de orden del magníco Ayuntamiento Constitucional de dicho pueblo fet per Carles Gras i Alfonso el 20 de maig de 1838, i tret del llibre Sants: Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona escrit per Carles Carreras i Verdaguer i publicat per l’Editorial Serpa a l’any 1980.
- Plano de Barcelona y sus alrededores en 1890. Aprobado por el Exemo. Ayuntamiento en sesión del dia 13 de enero de 1891, traçat per D. J. M. Serra, el podeu trobar a l’Arxiu Cerdà
- La formació de la indústria a l’Hospitalet del s. XIX escrit per Joan Casas i Fuster i editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet al maig de 1985
- Refranyer Hospitalenc, dins del llibre Coses de l’Hospitalet escrit pel Ramón Morales i publicat dins de la col·lecció Medusa, núm. 4, de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet a l’any 1990.
- Les primeres entitats, dins del llibre El barri de Santa Eulàlia de Provençana: Elements per una crònica, escrit per Ramon Breu i Panyella i publicat dins de Quaderns d’Estudi, núm. 6, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet a l’octubre de 1988.
- Sants a enciclopedia.cat
On i quan del barri de La Bomba
Lamentablement no vaig poder anar a la taula rodona sobre els barris de barraques de l’altra dia, no hi ha temps per tot,… si hagués anat pot ser ara tindria més informació per fer aquest article, així que queda en quarantena a l’espera de més dades.
Per situar La Bomba geogràficament he agafat el seu contorn al 1947 i l’he traslladat a sobre d’un mapa de 1926 i a sobre d’una imatge actual. Es a dir, es situava més o menys on ara trobem el centre comercial Gran Via 2.
El barri va deixar d’existir entre 1976 i 1977, la data no queda molt definida ja que encara que la majoria dels habitants van marxar al barri del Gornal, unes desenes de families no van poder reunir els diners suficients per pagar, i es van quedar a les barraques, d’entre d’elles gent gran sense recursos.
Altre tema es que quan els habitants del barri deixaven les barraques els serveis municipals les tiraven a terra instantàniament per tal de que no fossin ocupades, ja que a les afores del barri hi havia families acampades que portaven anys a l’espera de poder disposar d’una barraca. Com es diu a la revista Destino del 28 d’octubre de 1976, eren els marginats dels marginats, que vivien en les pitjors condicions, buscant ferralla per vendre-la.
A la Vanguardia del 19 de novembre de 1976 es pot llegir que encara queden barraquistes, així que desconec en quina data concreta es va esborrar totalment La Bomba, i tampoc sé que va passar amb els veïns que no van poder accedir als pisos del Gornal, encara que sé de l’existència d’uns barracons propers que van durar molts anys, suposo que son els mateixos que es mencionen a la revista Destino.
L’origen del barri és més complicat, realment aquest plànol de 1926 (és la referència més antiga que he trobat, com podeu veure es descriuen dos nuclis de barraques, que amb el temps s’unirien per formar el barri. Vaig trobar una altra referència sobre les barraques a l’Hospitalet del 16 de febrer de 1924 on es diu que existien 600 barraques a Collblanc, Riera Blanca i voltants, pot ser les de La Bomba es van ficar dins d’aquestes 600, ja que la Riera Blanca no queda lluny, o pot ser es van tenir en compte al comptabilitzar les 2200 dels voltants de Montjuich, no ho sé.
Caldria fer una mica de recerca sobre aquest tema,… pot ser que l’exposició que han portat des de la ciutat de Barcelona, faci que els gestors de la nostra inverteixin uns pocs calerons en realitzar una exposició més pròpia, crec que les 15.000 persones que es considera que van passar per La Bomba s’ho mereixen,…
REFERÈNCIES
- Plano de la zona del Puerto Franco de Barcelona y terrenos adyacentes (1926), realitzat per la Brigada Topográfica de Ingenieros del Ejército (Espanya)
- Fotoplano de Barcelona y sus contornos. 1:10 000 (1947) realitzat per la Compañía Española de Trabajos Fotogramétricos Aéreos (CETFA)
Si voleu més informació sobre el barri de la Bomba (trobareu les referències citades):
- Bloc del barri de la Bomba
- Grup de facebook Records del barri de la Bomba
- Pàgina de facebook Records del barri de la Bomba
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Carlos Cobos Tengo entendido que el nombre de La Bomba se debia a que allí estaban situadas la reserva del gas “Butano”, que penian una forma redonda, y grande, se asemejaba a la típica bomba explosiva, pero nunnca he leido mencion alguna. En este caso, la fuente creo que es fiable, la madre de un amigo nacio o vivio allí, tampoco dá esa imagen de “barrio marginal”,(teniendo en cuenla la época) y por las fotos mostradas aquí, columpios y parque.. y un pequeño fancine de la AVV como explica en el museo de Historia. Gracias !! Carlos C.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Yo tengo entendido que el origen es más simple,… existia una bomba de agua que era la que suministraba agua a todos los vecinos,… Sobre los depósitos de gas y el accidente que los hizo desaparecer tengo que hacer un articulillo también,…. cuántas cosas!
- Carlos Cobos Ah !! La verdad es ke deberia leer algún libro sobre la historia, donde esté ordenado.. porque todo lo que tengo son “retales” algunos leidos, otros orales… Gracias !!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sobre el barrio de La Bomba hay poca información en libros, como dices todos son retales. Encontrarás algo en los libros que hay sobre el Gornal y poca cosa más,…
Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX
Com a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.
Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930
Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931
No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…
Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…
És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.
Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.
A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente“
Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,… el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!
A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…
REFERÈNCIES
“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Can Riera – Espai de memòria històrica de l’Hospitalet
Com sabeu aquest diumenge, 20 de febrer de 2011, d’onze a dues, hi haurà una jornada de portes obertes a la rehabilitada masia de Can Riera – Espai de memòria històrica de l’Hospitalet.
“Un equipament que neix amb la voluntat de ser un centre d’interpretació, de documentació i de recursos pedagògics, concebut per donar a conèixer el nostre passat, en especial la lluita antifranquista. Un espai que és també l’homenatge de la ciutat als homes i les dones que van lluitar contra el franquisme i per la recuperació de la democràcia. És just reconèixer el seu sacrifici i difondre el seu exemple entre les joves generacions” segons paraules de l’alcaldessa al tríptic de presentació.
Es una bona oportunitat per veure com ha quedat la masia després dels 2 milions d’euros invertits en la seva restauració (expropiació inclosa) i també per visitar l’exposició permanent de l’Hospitalet al segle XX, que espero que no substitueixi a la que havia abans al Museu d’Història de la ciutat, a la Casa España, retirada, no sé per quin motiu.
No té sentit un museu d’història de la ciutat sense una exposició permanent sobre tota la nostra història ¿?
En fi, ara amb la difusió que suposa aquests actes, a internet podem trobar moltes imatges de Can Riera, d’abans i després de la restauració. He fet un petit recull,… (també podeu llegir l’article que vaig dedicar a la masia al novembre passat)
REFERÈNCIES DE LES IMATGES
- Imatge de Gaspar Coll i Rosell de gener de 1983 dins de la web de Patrimoni (també podeu tronbar una imatge de l’entrada)
- Una imatge antiga, no posa la data, del document del Congrés internacional Rehabilitació i Sostenibilitat (on trobareu plànols, imatges de l’interior, de les obres i instal·lacions fetes,…)
- En plena restauració, del bloc Viatges i rutes a descobrir pel mon (trobareu també moltes imatges actuals i un recorregut pels edificis del carrer del Xipreret)
- Imatge actual dins de la revista Sostenible on s’explica la utilització de fonts energètiques renovables a la rehabilitació d’aquest edifici i també de l’Harmonia
Suceso pintoresco en Collblanc, 12/05/1931
Cal dir que el 14 d’abril d’aquest mateix any s’havia proclamat la República. A l’Hospitalet s’havien cremat tot els símbols de la dictadura i de la monarquia; s’havien alliberat tots els presos polítics i socials, s’havien destruït les fitxes policials i s’havia desarmat el Sometent,… No era el millor moment,…
Diu l’article que en poca estona es va presentar un regidor, que probablement era Lorenzo Escudero Lozano, que vivia al núm 129 del mateix carrer del Progrés i a més era regidor del barri. Sobre Lorenzo Escudero alias “el Padrecito”, alias “el Macià negro”, alias “el Apostol de los murcianos” ja parlaré en una altra ocasió,…
REFERÈNCIES
Diari La Voz, 13.05.1931 (núm3236) dins de l’Hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España
Primer capítol de “Viatge en Transmiserià” de Carles Sentís, 1932-1933
El llibre “Viatge en Transmiserià” de Carles Sentís es podria denominar com a indispensable per entendre la història de la nostra ciutat. Està composat de diversos articles publicats entre 1932 i 1933 a la revista Mirador; llavors Sentís tenia poc més de 20 anys, i descriu des del seu punt de vista la Torrassa, uns dels nuclis de la immigració murciana a aquella època.
Avui transcriurem el primer capítol dels nou dedicats a la Torrassa, i si us agrada (i l’editorial m’ho permet) es podria anar transcrivint cada cert temps.
“La capital de la Nova Múrcia
A la Torrassa es manifesten tots els problemes de la immigració murciana, tots hi tenen cabuda: és el compendi de tots ells.
La Torrasa és tan murciana i quasi tan gran com a Lorca. En tot i pertot es respira el més autèntic ambient murcià. A la plaça d’Espanya, abans d’arrencar l’autobús que ens ha de dur a la Torrassa, el cobrador, murcià, repeteix amb cantarella:
<< ¿Quién va a Murcia? Dentro medio minuto va a salir el correo de Murcia, señores.>>
El meu acompanyant, pertanyent a la reduïda colònia catalana de la Torrassa, accepta juguesques seriosament sobre un punt: que en tot el trajecte no sentirem ni una paraula en català. Durant tota la llarga conversa que sobre el Port Franc -esperança del murcià- sostingueren tot el camí els veïns de vehicle, no caçàrem ni una mala interjecció en català.
Apuntem unes dades, només les exclusivament imprescindibles, tan explícites que estalvien mitja columna d’explicacions: A la Torrassa hi ha actualment 22.000 habitants, dels quals 20.000 son murcians. Els 2.000 restants provenen de molts llocs; només un miler escàs són catalans. Aquests catalans viuen molt ben avinguts, tots es coneixen, tots van mig esporuguits arrambats a les parets.
La Torrassa, per si no ho sabeu, és un torunet que s’alça tocant a l’Hospitalet, a mà esquerra anant de Collblanc a Esplugues. És -millor, seria- un indret deliciós, ben situat i ben orejat. Anys enrrere, s’hi edificaven torretes amb jardinet, que servien a llurs estadants de lloc d’estiueig o de passar-hi les festes. Però aquesta gestació de barri d’esbargiment s’entroncà en decidir alguns propietaris, amb mires lucratives, la construcció d’unes edificacions estrambòtiques, que tributaven al fisc com cases de dos pisos i estatjaven cada una trenta o quaranta families. La construcció no era pas massa sòlida, però com que -sis o set anys enrere- hi havia demanadissa d’habitacions, el propietari, amb els deus duros mensuals de lloguer que treia de cada una amortitzava aviat els envans de maó de cantell“
REFERÈNCIES
Text i fotografia: “Viatge en Transmiserià” (1994) Carles Sentís. Edicions La Campana.
El peu de la fotografia diu: “La quitxalla podia anar vestida, de vegades, amb parracs, però són alegres i vius, i no semblen desnodrits”
- Susana López Tinc família a la Torrassa, a un bloc de pisos que originàriament tenia 3 plantes (tipus edifici de l’eixample de bcn) tot maco i espaios, sostres alts, etc… i no se en quin any, van decidir allargar l’edifici! A sobre van fer com 4 pisos més, tots més “cutres” (un d’ells on viuen els meus familiars jeje), amb una escala horrible… Vas pujant pisos i veus el canvi i flipes… Per això, sempre que hi vaig sento la història del nostre poble, i m’agrada 🙂
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De 3 a 7 plantes no està malament! Van fer uns fonaments resistents! A veure si puc anar ficant més coses d’aquest llibre, he demanat permís a l’editorial,… Hi ha capítols que jo crec que son una mica, diguem xenòfobs,… però mostra un sentiment de la població catalana en vers l’onada immigratòria d’aquella època
- Susana López Bé, sobre els comentaris xenòfobs… res més lluny de la realitat actual. Pot ser serviria com una cura d’humiltat a aquells que ja no s’enrecorden que L’Hospitalet també els va acollir a ells o als seus avantpassats.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Totalment d’acord.
- Joan Font Jo he nascut a La Torrassa i els comentaris d’en Sentís sobre el barri estan marcats no només de xenofòbia, sino també del cliche anti anarquista present llavors a la Lliga, identificant CNT amb immigració murciana i analusa. De tota manera, está bé recordar com era realment l barri (de fet només ha canviat la procedència de l’immigració)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, tens rao,… avui he posat un altre article de 1935 i va encara més en la línia anti anarquista. He de buscar algun text anarquista de l’època per equilibrar una mica,…
- Manuel Domínguez López Compte, perquè les paraules del Sentís no només són racistes sinó que són falses. De fet, era fals que dels 22 mil habitants de Collblanc-Torrassa 20 mil eren murcians. Eren immigrants, és clar, però del camp català, del País Valencià, Aragó i també Múrcia i Almeria. Segons els cens del 1930, només el 18,5% del habitants del barri eren de Múrcia.
- Manuel Domínguez López Però la manipulació no acaba aquí. Sembla que les fotos que acompanyaven el reportatge al Mirador no eren totes de Collblanc, sinó del Somorrostro o dels nuclis barraquistes que hi havia on ara hi és el Fòrum. Recordem que el senyor Sentís va entrar a Barcelona amb les tropes de Franco anys després. I ara no fem de Sentís nosaltres en la situació actual, si us plau.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies pels teus apunts! No faig de Sentís, faig difusió de la visió de Sentís, una visió com dius totalment manipulada i com diu Susana, pot ser que a algú li faci pensar. Fa poc vaig trobar la revista Mirador a la Biblioteca Virtual de Prensa Historica ( http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/busqueda.cmd) Encara estic llegint a estones, però ahir vaig trobar al núm. 212 (23.02.1933) la resposta de Mirador a un míting que van fer els dirigents de la “Casa Regional de Murcia y Albacete” al cinema Alhambra de la Torrassa i on es queixaven del tracte rebut als textos de Sentis. A la Revista satírica “El Be Negre” al seu núm. 88 (21.02.1933) també es parla d’aquest discurs, en la mateixa línia. Fan esment de frases que es van dir, però no sé si són invenció de la revista… inclús s’inventen un “himne dels Murcians” a la pàgina 2. http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=%2Fportalarca&CISOPTR=150716&REC=1 No tindràs més informació d’aquest discurs, no?
- Manuel Domínguez López Evidentment que no ho deia per tu. S’ha de parlar de Sentís i del que va escriure. El Joan Camós li va dedicar algunes pàgines en el seu llibre sobre la Repúblca a l’Hospitalet (1986) i la part més important d’un article l’any passat. El que vull dir és que hem d’aprendre de la manipulació i la falsedat que va fer aquest fatxa que va acabar ajudant als franquistes a imposar-nos a tots plegats la dictadura. Ara no hi ha una situació amb algunes semblances?
- Manuel Domínguez López Adjunto l’enllaç amb l’article del Joan Camós: http://www.celh.cat/zonaprivada/contenidos/L%60HOSPITALET%20I%20LA%20IMMIGRACIÓ.%20CATALANISTES%20I%20ANARQUISTES%20ALS%20ANYS%20TRENTA.pdf
L'Hospitalet de Llobregat 
