Imatges retrospectives d'una ciutat

Inundacions

Inundació al carrer de la Riera Blanca, anys 70

Aquesta imatge també la he tret del munt de fotografies que tenen a Barcelona Colección, per cert, molt interessants. És d’una riuada al carrer de la riera Blanca, i posa que és de 1975, el que passa és que a les hemeroteques no trobo cap riada aquell any, pot ser és del 6 de desembre de 1971, quan van caure 164 litres/m² a la nostra ciutat. Unes obres a la nova avinguda del Doctor Gregorio Marañón van fer que a la riera arribés molta aigua, fins un cabal de 20 m³/s (entre la que discorria per superfície i la que circulava pel col·lector). Quan les aigües van arribar al carrilet es van aturar i van inundar la plaça d’Ildefons Cerdà,… com va ser habitual durant molts anys.

RIERABLANCA1975

He buscat al google street view una imatge més o menys actual del lloc on es va fer la fotografia superior. El carrer de la dreta és ronda de la Torrassa.

rierablancaara

Al museu, a l’exposició de fotografies que tenen actualment, podreu trobar una altra imatge d’aquesta o d’una altra inundació de l’època.

REFERÈNCIES


Excursió a l’ermita de Bellvitge, 1853

L’any 1853 la publicació El Católico va tenir l’idea de dedicar uns escrits als oratoris catalans dedicats a la verge Maria, rememorant el treball fet pel frare Narcís Camós al seu llibre el Jardín de María l’any 1657. El text que incorporo al bloc és el de l’excursió cap a l’ermita de Bellvitge (o Bellvitja), on ens descriu la ruta que segueix i també la llegenda de la seva creació.

No sé concretament quan es va realitzar la caminada que es relata, però cal dir que el 24 i el 26 de maig d’aquell any, després de tres dies sencers de pluges, van haver-hi dos desbordaments del riu molt importants. Es van portar la barca del Prat, van enderrocar masies, i van esborrar els camins del delta. El governador Civil va ordenar als alcaldes que socorressin la zona afectada, i el nostre, Baldiri Coll, va agafar una barca i va  recórrer la Marina fins al Prat prestant auxili. Pot ser l’excursió es va realitzar pocs dies després, i per això hi havia tant de fang.

L’Hospitalet de 1853 no arribava a 3000 habitats i més del 75% de la població es situava a la Vila Vella, l’actual barri del Centre. Faltava un any per que s’inaugurés la línia de tren de Vilanova a Vilafranca, però l’industria ja penetrava per la banda de Santa Eulàlia i Collblanc, al costat de l’industriós Sants. L’any 1853 és l’any en que s’instal·la La Aprestadora Española, i encara que anys abans ja existien industries als barris citats, es pot considerar que aquesta gran empresa és la que dona la llum verda a l’era industrial a l’Hospitalet.

També ens parla d’una casa de camp que es deia Esferrer, d’aquest motiu sols sé que ja surt al mencionat Jardín de María i també que el nom es sembla una mica a ca l’Esquerrer, una masia del segle XVI que encara exisiteix a la carretera del Mig, al costat de la deixalleria.

Un altre motiu és La Famada, que segurament té a veure amb can Femades (o Famades,…), construida al segle XVII i encara avui situada en front de la caserna de la Remunta i dita casa Serra. També hi ha una altra casa que es va conèixer amb aquest nom, és la Torre Gran, situada per sota de la Gran Via, a uns cent metres del riu, però construïda més tard, segons cadastre al 1843, i que es on van anar a viure els últims Famades.

I per últim una fotografia de l’ermita, no és molt antiga, però al menys no està molt vista, o al menys jo no l’havia vist fins avui, surt a la publicació La Esfera del 23 de març de 1929 i la va realitzar P. Cano Barranco.

REFERÈNCIES


Inundacions sota la plaça d’Ildefons Cerdà

Després de les pluges d’aquesta tarda crec que avui toca posar una foto de inundacions, i he seleccionat aquesta de la Plaça d’Ildefons Cerdà a l’any 1999 que em va traslladar Manuel Domínguez gràcies a l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud.

Les inundacions eren habituals sobre tot als 70-80, causades per avaries al sistema elèctric o mecànic d’elevació de les aigües. La primavera de 1986 es va instal·lar una vàlvula de buidat automàtic connectada a un grup electrogen, però això no va evitar que el 22 de maig de 1990 tornés a passar, quan ja s’estaven realitzant les obres de millora del col·lector de la riera Blanca que augmentava la capacitat de desguàs de 30 a 75 m³/s. Al setembre de 1999, una vegada renovada la plaça, es va inundar dues vegades, la primera per una errada tècnica a les vàlvules, i l’altre per que es va desbordar dos col·lectors que baixen de Sants i tota l’aigua va anar cap al túnel,… Crec que aquesta va ser l’última vegada, i menys mal per que els diaris treien fum, d’aquestes inundacions hi ha molta informació a La Vanguardia.

Una imatge de agosto de 1983, quan van tenir que rescatar els vehicles amb cordes,…

L’any 1985 es va quedar un autobús del que els passatgers van tenir que sortir nadant,…

Aspecte el 3 de setembre de 1999

i el 14 de setembre de 1999

REFERÈNCIES (no estan totes)


El final dels passadissos del carrer del Mestre Candi

Al barri de Sant Josep crec que sols queden els passadissos del carrer de Rodés, però abans existien al menys uns al carrer de Miquel Romeu, i també els més grans de tota la ciutat, els del carrer del Mestre Candi, que pel que es veu a la fotografia inferior, realitzada al 1947, era un conjunt de 7 passadissos. Es van construir entre els anys 20 i 30 del segle XX, segons plànols de Ramon Puig i Gairalt, com habitatge a les classes obreres que podien pagar un lloguer.

A l’any 1982, de quan és el plànol inferior, sols es conservaven 3 passadissos, els números 19 al 27 (amb 14 habitatges) i 49 al 63 (amb 18 habitatges), però s’havia pres la firme decissió de protegir-los, juntament amb el de Miquel Romeu. En aquell moment es pretenia transformar l’entorn de la parc de la Serp fins i tots als números 33-39 s’havia projectat la construcció d’un teatre municipal per a 400 persones que regentaria el Grup d’Acció Teatral (GAT),… mai es portaria terme.

A aquesta imatge tan dolenta podeu veure com eren els passadissos. Al projecte de rehabilitació, per tal d’augmentar la superfície d’algunes de les cases, d’uns 25 m², es pretenien unificar de dos en dos per així tenir de dos a tres habitacions. Es pretenien finalitzar les obres l’any 1985.

Lamentablement les inundacions del 7 de novembre de 1983 (213 mm amb vent de llevant de 115 Km/h) van afectar molt seriosament aquest edificis i a d’altres de tot l’Hospitalet. L’1 de desembre de 1983, en Ple Municipal, es decideix la suspensió del Pla Especial de Reforma Interior del parc de la Serp, i per tant les cases ja no serien rehabilitades degut al augment del cost (75.000 pessetes/m²), un representant del PSUC va dir: «se pierde un elemento histórico de nuestra ciudad como son las casas de pasillos». La Generalitat, que era la que havia de pagar, tampoc estava disposada a rehabilitar les cases, sembla ser ja havia mostrat el seu desacord inicialment.

Les families que estaven de lloguer vivint en molt males condicions als passadissos (algunes no van tenir més remei que anar-se’n a pensions o amb familiars), després de sis mesos de espera des de les inundacions, on no van deixar de pressionar insistentment, tallant varies vegades Prat de la Riba, i fins inclús tancar-se a l’ajuntament, van ser traslladades, també de lloguer, a uns habitatges de propietat municipal al carrer del Molí de Can Serra. També es van afegir persones del carrer de Sauri, que van sumar un total de 51 families. Cal dir també que inicialment a Can Serra alguns veïns van protagonitzar protestes i tenses assemblees a la Casa de la Reconciliació degut a la rasa gitana dels possibles nouvinguts.

Finalment el dia 18 d’abril de 1984 es van tirar a terra:

Com a colofó deixo aquests dos articles connectats, un d’un arquitecte, i un altre d’un historiador que el respon.

REFERÈNCIES

  • El barri de Sant Josep (1988) escrit per José Manuel Morales Medina dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 6 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
  • Pluges i inundacions a l’Hospitalet (1989) escrit per Miguel Sanz Parera dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 7 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
  • El Periódico del Llobregat. 16.10 .1982 (Sobre el nou parc de la Serp)
  • El Periódico del Llobregat. 02.11 .1982 (Sobre el nou teatre)
  • El Periódico del Llobregat. 08.01 .1983 (Aprovada la rehabilitació de les cases)
  • El Periódico del Llobregat. 08.03 .1983 (Modificacions del Pla Especial)
  • El Periódico del Llobregat. 07.07 .1983 (Recursos dels veïns contra les expropiacions de les cases)
  • El Periódico del Llobregat. 03.12 .1983 (Decisió de que no seran rehabilitades)
  • El Periódico del Llobregat. 05.11 .1983 (Manca l’aportació econòmica de la Generalitat per fer el teatre)
  • El Periódico del Llobregat. 05.01 .1984 (L’ajuntament compra habitatges pels afectats per les inundacions)
  • El Periódico del Llobregat. 21.01 .1984 (Pujana protesta per que no arriben els diners del teatre des de la Generalitat)
  • El Periódico del Llobregat. 02.02 .1984 (Els veïns tallen per dues vegades el carrer d’Enric Prat de la Riba)
  • El Periódico del Llobregat. 07.02 .1984 (L’ajuntament desmenteix que a Can Serra arribin 200-300 families gitanes de Can Tunis, sols són 9 de Mestre Candi, però encara així alguns veïns protesten)
  • El Periódico del Llobregat. 08.02 .1984 (Sobre l’estat de les cases, entrevista als veïns de Mestre Candi)
  • El Periódico del Llobregat. 09.02 .1984 (uns 500 veïns de Can Serra protesten a l’ajuntament davant la manca d’informació respecte a l’arribada de gitanos)
  • El Periódico del Llobregat. 15.02 .1984 (Article d’opinió sobre l’oposició d’alguns veïns de Can Serra a l’arribada dels gitanos)
  • El Periódico del Llobregat. 14.03 .1984 (Pròxima adjudicació dels pisos)
  • El Periódico del Llobregat. 05.04 .1984 (Alguns veïns de Mestre Candi es tanquen a l’Ajuntament en protesta)
  • El Correo del Llobregat. 07.04.1984 (Acord amb l’ajuntament)
  • El Correo del Llobregat. 12.04.1984 (Les families ja tenen pisos)
  • El Periódico del Llobregat. 12.04 .1984 (Les families ja tenen pisos)
  • El Periódico del Llobregat. 19.04 .1984 (Es tiren a terra les cases)
  • El Periódico del Llobregat. 19.06 .1984 (Article de Ferran Navarro i Acebes)
  • El Periódico del Llobregat. 09.08 .1984 (Article de José Manuel Morales Medina)
  • TOTES LES REFERÈNCIES ANTERIORS (1982-84) LES PODEU CONSULTAR AL XAC

Imatge de la platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1907

Avui presento sencera i en gran (piqueu a sobre!) la imatge de la capçalera d’aquest bloc de records, d’antigues imatges, moltes oblidades… i què millor imatge per presidir aquest bloc que una platja desapareguda per sempre.

Podeu veure el delta inundat a l’octubre de 1907, segons Jaume Codina: “conegut al territori amb el nom de «l’any de les cinc riuades», encara que en realitat foren sis, cinc a l’octubre, seguides i molt fortes, i la darrera, el 17 de novembre. De caràcter general -la premsa publicà nombroses fotografies de les riuades -, la situació del pla del Llobregat es féu deplorable. El Delta vas quedar convertit en «un verdadero mar que llegaba desde las faldas de Montjuich hasta las playas de Castelldefels, ocupando una superficie de más de cien kilómetros cuadrados con una altura en algunos parajes de dos y tres metros». Hom organitzà les humanitàries subscrpcions i juntes d’auxilis, molt efectius.”

També veieu el far, de 35 m d’alçada, molt més allunyat de la platja que ara, i davant el barri de barraques dels pescadors de l’Hospitalet, aquesta és l’única imatge que he trobat on es pot veure el barri en conjunt. Com veieu era un barri petit, que segons les dades dels padrons de l’Hospitalet de Llobregat (on apareix des del 1895 fins al 1920) al 1915 va arribar a tenir 180 veïns vivint a 35 barraques.

De l’any de la fotografia no tenim dades però sabem que a l’any 1905 exisitien 25 barraques amb 75 habitants, que 5 anys després van pujar a 35 barraques amb 141 veïns. Tot això sense comptar els veïns que no estaven empadronats per diferents causes.

Hi han altres edificis, com veieu la fotografia es va fer des de la teulada d’un edifici situat molt pròxim a la platja, era Can Boada y Buhigas, una fàbrica de productes químics, que es trobava a 500 m de la farola, al límit de l’Hospitalet amb Barcelona.

Sobre les masies ho sento però no les puc identificar amb la informació que tinc, ja que és contradictoria. En principi la masia que es veu al centre de la imatge, hauria de ser Cal Pebrot també anomenada Cal Sala, que és la masia més propera al mar segons la llista de 1863 que vaig publicar l’altre dia, però l’única imatge que he trobat de la masia no es sembla molt a la de la foto,… deixo a sota tota la cartografia antiga de que disposo, per si algú està interessat.




REFERÈNCIES

  • Imatge de la revista Il·lustració Catalana del dia 20 d’octubre de 1907 i del llibre “Imatges retrospectivas de la Marina” de Julio Baños i Soria
  • Text: Inundacions al Delta del Llobregat (1971) de Jaume Codina. Editor Rafael Dalmau.
  • Padrò municipal 1905, 1910 i 1915

CARTOGRAFIES