Imatges retrospectives d'una ciutat

Ciclisme

L’Òpera de l’Hospitalet

Sempre m’havia preguntat per que a aquella casa okupa li deien l’Òpera, però fins a  aquesta setmana, quan ha sortit a la Vanguardia una queixa d’un veï sobre l’abandonament de l’edifici i els problemes que comporta, no m’ha donat per buscar la resposta, us deixo el fruit de la recerca.

Aquesta òpera, per ara, seria en quatre actes:

1. CINEMA, TEATRE,…

Es va construir a finals dels anys 50 al núm. 58 del carrer de Josep Prats i es va inaugurar amb la pel·lícula infantil “Pequeño Gigante”, de l’any 1958.

El propietari, el senyor Boixadera, va invertir una gran quantitat de diners per fer una sala molt ben equipada on volia passar una programació alternativa i de qualitat, a diferència del que es feia als altres cinemes de la ciutat, amb una programació més “popular”; ho va aconseguir en un primer moment, però la gran competència entre els diferents propietaris va fer que tingués que baixar el llistó i anés perdent públic. A l’última temporada va arribar a un acord comercial per tal de que el seu cinema formés part d’una xarxa juntament amb el Rambla, Oliveras i Stadium, però encara així el cinema no era rendible, i va tancar.

Mentre encara funcionava, entre els anys 1960-62, l’Agrupació d’Amics de la Música va arribar a acords per organitzar sessions dobles de cinema de repertori, concerts de música clàssica o popular, òpera, sarsuela o dansa, varietés o la VI edició del Festival de Cinema Amateur en Color. L’Ajuntament també el va fer servir com a espai per alguns esdeveniments de les Festes de Primavera.

2. ESTUDIS DE TVE

Des de 1964, en regim de lloguer, va ser el  “Cuartel General de las Huestes televisivas de Barcelona”. A l’any 1972 es presenten les reformes que converteixen l’edifici en “un perfecto estudio de TVE” solucionats els problemes d’insonorització i dotat amb elements tècnics més perfectes, eren els Estudis Òpera

En aquell moment ja es diu que en quatre anys es construirà un edifici de TVE a Barcelona i aquest possiblement quedaria com a enllaç, però aquest edifici es va anar aparcant fins a l’any 1982, quan per l’urgencia del Campionat de Futbol es va construir el centre de producció de Sant Cugat, que no estaria totalment finalitzat fins l’any següent; fins aquell moment existien tres centres de producció de TVE: on van començar, l’antic hotel Miramar, des del 15 de febrer de 1959 (retransmetent un Barça-Madrid); els estudis cinematogràfics Isasi d’Esplugues des de 1973, i aquests.

Dos mesos mes tard l’estudi es crema (en part), aquí podeu llegir la notícia:

A aquest estudis es van realitzar infinitat de programes i per ara sé que a l’any 1996 encara funcionaven com a tals. He trobat part d’una sentència de maig de 2002 sobre una demanda dels propietaris, les empreses immobiliàries BOLUPI SL i BOJUR SL, contra Televisión Española SA. pel que crec temes referents al pagament del lloguer. Suposo que TVE es va anar del local  abans.

3. CENTRE SOCIAL OKUPA

L’Òpera s’okupa el 18 de maig del 2002 i a youtube podeu trobar molts vídeos dels concerts i altres activitats que es feien, he trobat aquest sobre el III Festival de la Bici on es pot veure l’interior de l’edifici,…

El 25 de juliol de 2007 es desallotja pels mossos sense cap problema ja que estava buit, uns dies abans el col·lectiu okupa havia decidit no presentar resistència.

4. SENSE ÚS

Des del desallotjament no té cap ús, però un edifici sense ús i abandonat és converteix en un problema. El passat 21 d’abril arriba una queixa a la Vanguardia:

“Desde hace años el edificio del antiguo teatro Ópera de l’Hospitalet de Llobregat sufre un gran deterioro debido a la falta de mantenimiento. Los vecinos sufrimos la invasión de ratas, palomas, mosquitos y malos olores procedentes de dicho edificio. También existe un depósito de gasóleo dentro, lleno de combustible, que puede comportar peligro.

El Ayuntamiento, a pesar de que se han efectuado varias denuncias, no ha llevado a cabo ninguna iniciativa al respecto. Es una pena que un edificio emblemático en una situación privilegiada esté en esa situación. Los vecinos pedimos su recalificación o saneamiento.”

La resposta de l’ajuntament és que encara que és una propietat privada manté converses amb els propietaris per tal d’evitar molèsties.

REFERÈNCIES

Anuncis

Agrupación Ciclista Marina i el “Tocinet”, 1944

L’any 1943 l’Agrupación Ciclista Marina, formada un any abans al barri de Can Pi, organitza per la festa major la primera carrera dita del “Tocinet”  on es disputa una copa cedida per l’ajuntament i altra per l’industrial Francisco Carbonell.

La imatge que veiem és el cartell de la segona edició del “Tocinet”, on podem llegir el recorregut, que anirà evolucionant amb les següents edicions. He fet aquest mapa, que no sé si està bé, ja que no conec on es situava el bar “Caballito Blanco” i també dir que la carretera del Prat com a tal ha canviat molt. Més o menys surt que les 10 voltes equivaldrien a uns 75 km.

l’Agrupación Ciclista Marina va ser el primer club ciclista que va començar a funcionar després del gran daltabaix la Guerra Civil, encara que no es va inscriure com a tal fins al 1955.

Aquest club es fusionaria al 1969 amb el Club Ciclista Collblanc i el Club Ciclista Casino de Santa Eulàlia per formar la Unió Ciclista l’Hospitalet. Al moment de la fusió el seu president, Benito Costas, deia el següent sobre la història del club: “Organizamos varias pruebas para amateurs y juveniles, y otras categorías, ademásde múltiples pruebas sociales. Durante once años contamos con un equipo que logó multipes victorias. y en cinco años consecutivos ganamos el trofeo Carbonell, el más preciado de la famosa prueba de aquellas fechas denominada “el Tocinet”. En 1944 ganamos la primera prueba por parejas que se celebró en Cataluña, formando equipo don Salvador Pons y la señorita Vicenta Ferrer. era una entidad modesta pero con ambiciones y mucha actividad. Recuerdo que los directivos  éramos también el equipo del club, formado por los Herrando, ribera, Molina Monterde, Ferrandons, Mestre, Nin, Pallarés, y el que sería famoso pistard Julián Español,…”

Ara deixo una relació d’articles del Mundo Deportivo on parla de les següents edicions d’aquesta carrera:

  • 01.09.1945 (EMD) – III Premio el “tocinet” – la A. C. Marina, con motivo de la Fiesta Mayor, organiza una prueba que da varias vueltas a un circuito de la Avenida. Jose Antonio (Gran Via)
  • 29.08.1946 (EMD) – IV Premio el “tocinet” – la A. C. Marina, con motivo de la Fiesta Mayor, organiza una prueba de 30 Km consistente en 10 vueltas a un circuito que llega hasta los cuarteles de Lepanto.
  • 17.07.1953 (EMD) – V Premio el “tocinet” – la A. C. Marina, con motivo de la Fiesta Mayor, organiza una prueba consistente en 6 vueltas a un circuito que va desde los cuarteles de Lepanto hasta el cruce de la carretera del aeropuerto.
  • 06.10.1954 (EMD) – VI Premio el “tocinet” – la A. C. Marina, con motivo de la Fiesta Mayor, organiza una prueba de 80 Km, consistentes en dos vueltas a un circuito a lo largo de la Gran Vía y que alcanza Castelldefels y el puerto del Ordal.  Salieron 50 corredores y gana Antonio Bertran. (de este año y sobre esta carrera hay tres artículos más en El Mundo Deportivo)
  • 27.10.1955 (EMD) – VII premio del “tocinet” . Carrera para independientes y amateurs, cuyo máximo premio es un “tocinet” valorado en 400 pesetas + 500 pesetas en metálico. En este caso la carrera tiene 120 Km y se desarrolla por un circuito que pasa por el Ordal. Participaron 20 corredores (hizo mal tiempo) y el vencedor fue Miguel Vilane (de este año y sobre esta carrera hay cuatro artículos más en El Mundo Deportivo)
  • 27.07.1956 (EMD) – VIII Premio el “tocinet” – la A. C. Marina, con motivo de la Fiesta Mayor, organiza una prueba  de 120 km que alcanza hasta Sant Sadurní. Participaron 46 corredores, y el vencedor fue Salvador Duran (de este año y sobre esta carrera hay varios artículos más en El Mundo Deportivo).
  • 18.07.1957 (EMD) – Es fiesta mayor de Can Pi y la A. C. Marina organiza el IX Gran Premio del “Tocinet”, una prueba ciclista de 110 km que tiene como punto más lejano Olesa de Montserrat y recorría todo el Baix Llobregat. En el artículo se menciona el bar Caballito Blanco, y a su dueña, la señora Ceferina. También a Benito Costas Blanch, el presidente de la A. C. Marina. Participaron 53 corredores  y el vencedor fue Vicente Salvador (de este año y sobre esta carrera hay varios artículos más en El Mundo Deportivo).

REFERÈNCIES