L’Hospitalet-Santander, 1964
Voltant per internet m’he trobat amb el buscador del Centro de Documentación de la Imagen de Santander (CDIS), he provat a veure que sortia posant Hospitalet, i voalà,… set fotografies del partit l’Hospitalet contra el Santander del 11 d’octubre de 1964. La mala notícia és que surten unes lletres que no ens deixen veure del tot bé la foto, la bona és que si us interessen les podeu comprar a l’entitat citada.
També he trobat la notícia del partit,…
REFERÈNCIES
Domènec Carulla i Bertran (1903-1940)
Domènec Carulla diuen que va néixer a l’Hospitalet fa més de 100 anys, va jugar al Barça des de 1923 a 1930, i va ser un dels 24 jugadors que han estat olímpics a aquest equip, a les Olimpíades de Paris de 1924, juntament amb Vicenç Piera i Josep Samitier.
Si voleu saber més d’ell podeu consultar la viquipèdia,…
REFERÈNCIES
La casa desconeguda de davant de la Tecla Sala
A veure si entre tots i totes podem dir alguna cosa a l’Olga Gómez Miralles sobre la casa desapareguda que he marcat a aquestes fotos, a tocar del torrent Gornal, ara Rosalia de Castro.
Fa uns mesos en Jaume Ventura i Costas em va enviar la fotografia següent, indicant-me que la casa assenyalada va ser enderrocada fa un temps i que probablement l’ús que va tenir va ser el d’habitatge pels obrers de la fàbrica.
Però l’Olga ens comenta que a aquella casa va néixer i viure la seva sogra, era la casa familiar; no tenia res a veure amb la fàbrica Tecla Sala, i també ens demana si podem aportar qualsevol altre dada.
He buscat als mapes que tinc penjats del bloc i no he trobat cap referència al nom de l’edifici, el que sí que he pogut observar és que ja existia als mapes mapa de l’any 1923 i 1927 , i que a fotografies aèries del 1947 s’observa un accés independent del de la fàbrica, i no s es veu cap comunicació amb ella, així que pot ser sí que eren independents.
La fotografia següent la he tret de la pàgina del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i casualment és del mateix vol que l’anterior, de l’any 1986-1987.
També es pot observar la façana lateral de la casa a la següent fotografia de 1963,…
i per la meva part ja no puc aportar res més,…
REFERÈNCIES
Barri de Santa Eulàlia, 1963
A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:
A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.
De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.
Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…
Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…
REFERÈNCIES
Ovelles (i cabres) a Bellvitge 1989-90
La primera foto és molt dolenta però té la seva gràcia. Per situar-vos una mica sols cal dir que els edificis que es veuen al fons són els del barri de Bellvitge. Davant d’ells podem veure undeels llocs on mig Bellvitge i moltes persones d’altres barris es passaven el dia cultivant la terra com a diversió. Actualment encara en queden d’aquests petits espais a la ciutat, segons diuen molt sol·licitats; lògic a una ciutat amb tanta tradició agrícola i on a més molts dels seus habitats, encara que d’altres llocs, porten la terra a la sang.
Els caps de setmana. o la les tardes, al sortir de les fàbriques, després d’una llarga i monòtona jornada treballant, calia trobar-se amb l’olor, amb el tacte de la terra humida i veure creixer els seus fruits com els havien vist creixer des de petits.
Ens apropem una mica més, en primer pla les estrelles de la foto: les ovelles i les cabres menjant-se les males herbes que hi havia on ara es troba l’estadi de futbol municipal. D’aquests animalons ja no es veuen a Bellvitge però pel riu, de la banda del Prat, encara passen ramats. Suposo que quan van fer el cinturó ja els va ser impossible accedir a aquesta zona, no van fer cap pas, de fet encara no en tenim, però sembla que ja queda poc.
Hi ha una història molt curiosa sobre les ovelles a Bellvitge, bé, de quan els veïns estaven reivindicant la construcció del parc que hi ha al costat de la rambla de la Marina i que arriba fins l’ermita; doncs bé en una de les moltes accions reivindicatives que es van fer durant anys van realitzar una plantada d’arbres entre molts veïns, tot anava bé quan un dia es van trobar que un ramat d’ovelles havia arribat fins allà i com que no hi havia molt per menjar s’havia menjat els petits arbres,… les males llengües diuen que algú de l’ajuntament va tenir l’idea de trucar al pastor per que anés i els bitxos fessin de les seves,…
La imatge inferior és del mateix lloc, pròxim al carrer de la Feixa Llarga, i segurament no es porten molt de temps entre elles. L’edifici blanc que hi ha en mig dels camps i que a la imatge superior es veu a la dreta, és la residència Feixa Llarga- Laia González, inagurada al setembre de 1989, i com no veiem l’estadi de futbol (en aquell moment de beisbol), les fotografies es van fer abans o en moments propers a la col·locació de la seva primera pedra, el 24 de març de 1990.
REFERÈNCIES
La Carpa a Can Buxeres, 1987
L’altre dia, a l’entrada amb dues imatges de la Carpa a Can Serra, Miguel Angel Lara comentava: “Madre mía que foto. Si era el teatro portátil, o más conocido como las tetas de la Ramona entre los niños del barrio, fue desmontado de la Carpa y montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y allí murió siendo desmontada su estructura para su desaparición, que recuerdos”
A un llibre d’aquests que no agafa ningú (menys els frikis com jo) a les biblioteques, que va sobre les propostes d’urbanisme del nostre Ajuntament a l’any 1987, he trobat un munt de imatges aèries que poso a la cola per publicar. La primera sobre les tetes de la Ramona, que deia Miguel Ángel,…
Incorporo una imatge moderna més o menys de la mateixa àrea. El camp de futbol del CD Aguilarense no era cap dels que es veuen a les imatges, quedaria al descampat que hi ha sota el petit. M’ha picat la curiositat i he buscat informació sobre aquest club; he trobat que va desaparèixer al 1988 per la fusió amb el CD Infico Rayo, FC Ràpid l’Hospitalet i el CD Pubilla Casas per donar el CE Pubilla Casas. Aquest últim, al 1990 també es va fusionar amb el Peña Luis del Sol. També he buscat a l’hemeroteca del diari Mundo Deportivo i es menciona des d’octubre 1977 fins a setembre de 1988, pot ser va jugar aquests anys,… He trobat fins l’escut a un pin! (a sota,…)
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
- Sobre el CD Aguiarense: Política esportiva i història social de l’esporta a l’Hospitalet de Llobregat (1975-2008) d’Aleix Augé Bailac (pàg 75)
- CD Aguilarense a l’hemeroteca de El Mundo Deportivo
- Escut del CD Aguilarense i altres clubs de l’Hospitalet
- Web C.E Pubilla Casas
Gustau Biosca i Pagès
Gustau Biosca i Pagès es considera com un dels millors defenses centrals que ha tingut el F.C. Barcelona en tota la seva història, i va ser el líder de la defensa del Barça de les cinc copes als anys 50, com ho va ser Eduardo Manchon, al que ja vaig dedicar una entrada a aquest bloc.
Va ser titular del Barça durant 9 temporades (1949-1958) i va jugar a la selecció espanyola durant 3 anys (1951-1954). A l’any 1959 es va deixar de jugar a futbol, degut a que no es va poder recuperar duna greu lesió que va sofrir dos anys abans, i va començar la carrera com entrenador de diferents equips: Español de México, UE Sant Andreu, Real Valladolid,C.E. Sabadell, Racing de Ferrol i Terrassa FC. fou entrenador de la selecció espanyola sots-21 i segon entrenador de Ladislau Kubala a la selecció espanyola durant els anys setanta. L’any 1993 entrà a formar part de la junta directiva del Barça de Josep Lluís Núñez. A l’any 2007 va ser distingit amb la insígnia d’or del Barça pels seus 50 anys com a soci
Es veu que va ser considerat un dels jugadors més atractius dels anys 50, i va tenir un intens romanç amb Lola Flores; com també era amic de famosos de diferents àmbits socials i sortia molt a una televisió que s’acabava d’estrenar, es considera un dels primers futbolistes mediàtics de l’estat.
Biosca va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el febrer del 1928, tot i que als vuit anys i per causa del treball del seu pare va marxar a Mairena de Alcor (Sevilla). Als onze anys la família va tornar, però ja a Barcelona.
REFERÈNCIES
- Imatges: de diferents llocs web
- Text: Viquipèdia, Wikipedia, TV3, Biografia de Lola Flores, Mundo Deportivo
- Insignia d’or
Plaça de la Cultura, 1977
L’altre dia vaig aconseguir el llibre “Barrio” de Francisco Candel, un llibre curiós on el protagonista és un barri que parla en primera persona amb l’autor del llibre. Diu moltes coses interessants sobre els barris de moltes ciutats de Catalunya i també de la resta de l’estat i no més puc recomanar-lo encara que el llibre ja tingui 34 anys, és una manera de veure d’on venim, de tots els problemes que els eren comuns i del que es va lluitar per arribar fins on som. Està ple de imatges de Luis Viadel de diferents barris de l’estat i entre elles podem trobar aquesta de Bellvitge amb el Gornal al fons.
Concretament és l’actual plaça de la Cultura, on es troba el Centre Cultural-Biblioteca-Regidoria,… . Com veieu abans, a mitjans dels 70, existia un camp de futbol on jugaven els equips del barri i feien gimnàstica els alumnes de l’institut proper. Als anys 90, al traslladar-se el camp a la zona esportiva, es va transformar en un gran solar sense ús on aparcaven els cotxes i camions. Més tard es va fer un aparcament soterrani i fa pocs anys es va urbanitzar la plaça i es va construir el citat centre.
Hi ha una frase del llibre que m’ha agradat molt, diu “Els barris són els pobles de les ciutats”. Crec que es pot aplicar perfectament a molts barris de l’Hospitalet.
El llibre té dues edicions, jo tinc la primera, la del 77, però a la següent, la del 79, canvia de format, de número de pàgines i a més de portada,… suposo que als de Bellvitge de tota la vida us farà caure alguna llagrimeta, no? 🙂
REFERÈNCIES
La portada del llibre és de “guanachinerfe” a la web todocolección (Per si us interessa, a la mateixa web venen més còpies d’aquest llibre en les dues edicions citades)
Antic camp municipal de futbol, 1993
M’he trobat aquesta postal de l’antic camp municipal de futbol a la venda a la web de subhastes ebay. La fotografia és de Daniel Horcajada i segons el que posa darrere: “93/01”, interpreto que és de gener de 1993.
Podeu veure una imatge del camp realitzada aproximadament al 1986 si piqueu aquí
- Amparo Corchero Una postal del campo en ebay? Qué cosas…
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) y en ebay de italia,…
- Amparo Corchero Raro, raro…
- Ismael Chamero que recuerdos!!!!! en esta primera valla había un trocito de campo de tierra que siempre calentábamos o hacíamos ejercicios…..ahora son pisos no????
- Edgar Requena aun estava la seat ahora es un edificio abandonado k solo vale para que los latinos orinen en el
- Jordi Ibañez Nielles latinos y de todas partes , que últimamente lo rondan okupas, que precisamente no son tan educados como los anteriores.
- Francisco Vera hace tiempo que no paso por aqui , en todo casi me parece una pena el estado de un sitio tan céntrico.
- Felip Andanuche Díaz
- Conozco bien esta zona y hasta que no quiten las vias del tren y dejen de dividir hospitalet aquella zona entre sant josep y santa eulalia, esta seguira siendo una zona oscura y de poco tránsito. A los únicos que esto beneficia, es a los usuarios de las discoteca que orinan, vomitan y vagabundean por las calles cercanas.
- Tomás Deus Botti y donde esta????
- Ivan Romero Varo Me acuerdo perfectamente del escudo del Espanyol justo debajo del cartel de Opel, en la pared -en la foto no se aprecia-. Por aquel entonces L’Hospi era filial del Espanyol.
- Felip Andanuche Díaz Estaba justo encima del puente de la vanguard, al lado de las psicinas del CNL’H
Eduardo Manchón al C.E l’Hospitalet
Eduardo Manchón nació el 24 de julio de 1930 en el barrio de Can Tunis, hijo de una familia trabajadora procedente de Lorca, Murcia. Su padre era barraquero del campo de Casa Antúnez, donde comenzó a jugar. Se incorpora a las categorías inferiores del Barça con 16 años y debuta con el primer equipo en un partido con elPalmeiras.
Su humildad le llevó a trabajar duro y, con su habilidad y rapidez en carrera, hicieron de él pieza fundamental como extremo izquierdo del ‘Barça de les Cinc Copes” junto a Basora, César, Kubala y Moreno
Jugó siete temporadas en el Club, de 1950 a 1957, y coincide con una de las etapas de mayor esplendor del Barça. Su palmarés es de lujo: dos Ligas, una Copa Latina, cuatro Copas de España, y dos Copas Eva Duarte. Fue en una ocasión internacional absoluto jugando de titular el Turquía-España en Estambul, el 14 de marzo de 1954, con triunfo turco por 1-0
En total, Manchón disputó 201 partidos y marcó 81 goles. Y es que era un carrilero veloz, hábil y con un importante olfato anotador. Aunque era diestro, actuaba por la izquierda.
En 1957, cuando su titularidad deja de ser indiscutible, abandona la disciplina culé y culmina su carrera deportiva en Granada, Deportivo, Iberia, y también en el C.E l’Hospitalet, en la temporada 1961-62, en al que disputó 26 partidos y marcó 9 goles, cuando el club estaba en tercera división, grupo 7º
Falleció ayer miércoles, 29 de septiembre de 2010.
COMENTARIS AL FACEBOOK
Shospitxosos Hinchas Hospi Descanse en Paz Sr. Manchón
Antic camp municipal de futbol, 1986
El 7 de Juliol de 1957 neix el Centre d’Esports l’Hospitalet a partir de la fussió dels clubs de fútbol U.D. Hospitalet , fundat al 1909, C.D. Santa Eulalia al 1950 i C.F. Hércules en 1953, que a la seva vegada partia de la fussió del C.F. Torrasense 1917, C.F. Recreativo 1924 y C.F. Tecla Sala al 1944.
El 15 de maig de 1958, es va inaugurar el cap d’esports municipal que veieu a la fotografia com a conseqüència d’una clàusula de la fusió anterior. El camp el va beneir el arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus. El rival escollit per aquell dia tan assenyalat va ser el F.C. Barcelona, que va guanyar per 2-5. El camp tenia una capacitat per 10.000 persones.
L’any 1999, el C.E.L´Hospitalet diu adéu al vell camp, i es trasllada a una de les herències dels Jocs Olímpics, el estadi de beisbol, que seria remodelat fins convertir-se en l’actual estadi municipal del C.E.l´Hospitalet.
Edició 22.01.2011 – La masia del córner és Ca l’Estadella,… veure foto del barri 1947
REFERÈNCIES
- Centre d’Esports l’Hospitalet
- Imatge d’un document informatiu del patronat municipal de comunicació de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que es deia “L’Hospitalet 2000” i que va sortir a l’any 1986. (Volia donar les gràcies a les persones que m’han facilitat aquest document, i que encara no conec. Moltes gràcies!)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Alkezar Kelevra Si teneis mas fotos, subidlas.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Del campo por ahora sólo tengo esta.
- David Imbernón Sanz vivo, justo enfrente donde esta el llobre…y no estaba veces hay metido, dandole patadas al balon….que recuerdos! y se extraña mucho el viejo municipal….los domingos de futbol en este campo se echan de menos y muchoooooo!!! xD
- Siscu Pahissa Recordo que els alumnes del Colegi Mestre Massot anavem a jugar a futbol a l’esplanada que hi havia darrere de la porteria que donava a l’Avinguda Josep Tarradellas. Tambe recordo que quan el CE L’Hospitalet es va trasladar a l’actual camp de la Feixa Llarga, el president ja era el Miguel Garcia, i encara segueix al carreg. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Aquesta fotografia suposo que és anterior a la construcció de l’edifici de les piscines,… Sota el títol es veuria la Torrassa i l’alineació de cases de l’actual carrer de Rosalia de Castro, darrere es trobarien les vies,…no? http://pictures.todocoleccion.net/tc/2009/06/24/13920747.jpg
- Juan Casellas Van ser uns terrenys cedits per la Tecla Sala amb la condició de que sempre fossin dedicats a finalitats esportives… Sin Comentarios.
- MuNh Radeac Jo vaig ser a la inauguració. Va jugar Kubala…
- MuNh Radeac i molts diumenges anaven caminan des del centre per tota la “carretera” hi havia un munt de persones caminant. 10.000 ó més
L'Hospitalet de Llobregat 
