Fotografies dels gegants Romans, anys 50-60
Aquestes fotos són de Richard Zeta, bé, del seu pare, el que apareix com a timbaler, i que va acompanyar als gegants des de després de la guerra, al principi forçat, obligat pel règim; suposo que després, ja no. En Richard també anava forçat, ja que de petit els gegants li feien molta por, però clar, s’havia d’anar a veure el pare,…
Els gegants Romans des dels seus inicis, el 1928, han anat canviant de vestuari, aquest és el segon, que van fer servir des de l’any 1949, fins el 1962, el mateix any que van vidre els nous, els Grecs.
A la segona fotografia veiem els tercers vestits, que com deia són de l’any 1962, i no es substituirien fins l’any 1979. Sobre aquesta fotografia en Richard comenta “A la foto, al darrere hi ha un segell, que diu: Foto estudio BERNAL – Torrente Gornal, 96 esquina Pujós – La Florida, etc… (…) el senyor que està darrere del cap del xinès, mostra una bossa i també el que està dempeus al costat del timbaler. Aquesta bossa la portaven el capgrossos i recollien monedes. Després, una part hi anava a parar a l’Ajuntament, una altra era per obres benèfiques i una altra part per l’equip. Normalment eren de 10 cèntims. M’en recordo al meu pare abocant la bossa a la taula del menjador, la omplia de monedes”.
L’any 2003, pel 75e aniversari dels gegants, la colla de Geganters de Sant Josep va publicar un llibret d’unes 50 pàgines on trobareu la seva historia, i moltes imatges, d’entre d’elles aquestes dues, que van estar cedides per la Carme López. No hi ha molta informació més sobre les fotos, no sabem on es van fer, tan sols que aquesta última és d’aproximadament 1964.
Programa de les activitats de la Festa Major de 1945 al Casino Nacional
J Albert Graells també comparteix amb nosaltres aquest programa de les activitats de la Festa Major del 1945 al Casino Nacional, on podeu trobar les diferents actuacions previstes a l’envelat per aquells dies, amb fotografies dels artistes. També un munt d’anuncis d’alguns dels comerciants i fàbriques de la ciutat.
Si piqueu a sobre el podreu consultar sencer,…
Circular del Casino Nacional, núm. 2, desembre/1947
Ja fa uns mesos que J Albert Graells em va enviar aquest document, una vegada solucionats uns temes d’espai al bloc, avui el publico. Em comenta que queden molt pocs, pot ser mitja dotzena, i aquest concretament procedeix d’un volum propietat del Sr. Joan Rosell que recull diversos butlletins del Casino corresponents als anys 1947-1948. Aquests butlletins , en el seu moment van ser recollits i bellament enquadernats pel Sr. Josep Rosell Ventura, antic President del C. H. Casino. Si piqueu a sobre de la següent imatge podreu descarregar la circular sencera.
Trobem molts temes interessants, per exemple, sobre el per què de la celebració de la festa major d’hivern, en motiu de Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de desembre; consultes sobre agricultura, concretament sobre l’escàs rendiment dels cultius de mongetes, segons l’autor, probablement degut a la contaminació; també de les gallines pota blava del Prat; de l’equip de hoquei del Casino i de la preparació d’un festival de patinatge artístic; el programa de les festes,…
També hi ha un apartat d’història de la ciutat, “Perfiles Sentimentales”, que ens parla d’una nit de 1909 al primer cinema de l’Hospitalet; una entrevista a Antonio Parera Oliveras, com organitzador de les festes; una secció on surten els naixements i les peticions de ma; una nota sobre la celebració de la festa de l’arbre, i sobre audicions de discos, que es comentaven entre els participants… a més de contes, reflexions, mots encreuats, tests de memòria, poemes, musica, consells per fer pessebres,…
Cal Pepet Islenyo (o ca la Conxita, o cal Manel Nolla)
Avui comparteixo unes fotos d’una de les 70 masies que poblaven la Marina perduda, més de 900 hectàrees plenes de cultius fins el mar, que ens van ser expropiades per posteriorment oferir-les a la ciutat de Barcelona. Actualment sols queda una d’elles, Ca la Pepa rehabilitada com a oficines, i que es troba molt a prop de on era cal Pepet Islenyo.
La Matilde Marcé diu el següent sobre aquesta masia: La Conxita es va quedar viuda molt jove i cal Pepet Islenyo va passar a dir-se ca la Conxita. Més tard també se’n digué cal Manel Nolla, el fill de la Conxita. En alguns plànols també he trobat el nom de casa Isleño, can Papel Sayo, cal Peret Isleny,… complicat,…
Al mapa veureu que forma part d’un conjunt de cases que es trobaven a l’encreuament entre el camí de Pau Redó (un topònim que encara existeix!!, és el nom de la carretera que va de l’Hotel Hesperia Tower fins el tanatori passant per sobre de la Gran Via), i la carretera del Campàs o antiga de València.
La següent fotografia la va realitzar Salva Grau Tena, ja veieu, quan començaven a fer Mercabarna, l’any 1968.
Però no era ben bé a Mercabarna, era on ara és l’aparcament del Makro. Us deixo la situació a una fotografia del google earth,…
La fotografia següent és de la construcció de Mercabarna, l’any 1969; he assenyalat la situació de la masia, o del que quedava d’ella,…
Aquesta següent la he tret del llibre de Julio Baños Soria, i suposo que es anterior. Existeix una altra fotografia de finals del 50 on es veu millor la casa, és als llibres que referencio de la Matilde Marcé i la Mireia Mascarell, el que passa és que no m’ha donat temps a demanar-lis permís per posar-la,… de totes maneres era cedida per Joan Salvadó i Casas, així que segurament no podran donar-me permís,… aix!!! els drets d’autor!
També he trobat al llibre de la Mireia Mascarell que era una de les masies on s’instal·lava un envelat per la festa Major de la Marina, que es celebrava el 8 de setembre (més o menys com la de Bellvitge). Aquest envelat i d’altres, i sobre tot les celebracions a l’ermita atreien a molts veïns del poble, que baixaven a peu, en tartana, o amb un servei especial dels autobusos Oliveras.
REFERÈNCIES
- Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- “Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
- “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
- “L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” (2003) de Mireia Mascarell, editat per l’editorial Efadós SL
Festa de l’arbre, 50-60
L’altre dia en Manuel Izquierdo em va passar aquesta fotografia realitzada a finals del 50, o pot ser principis dels 60, on podem veure un munt de nens participant a la plantació d’arbres a la riba pratenca del Llobregat, sota el pont de l’autovia de Castelldefels, encara sense ampliar. Es tracta de la celebració de la Festa de l’Arbre a on participaven nens i nenes tant de l’Hospitalet, com del Prat de Llobregat.
Aquesta fotografia em dona peu per avisar a tots aquells creatius que ronden per la ciutat de que Foment de les Arts i del Disseny (FAD) convoca un concurs d’idees per aquest espai,… està obert a tothom, a començat avui i acaba el dia trenta, i té premi,…
Aquí més informació
Xocolatada de Comunió al passadís del carrer d’Holanda 29-31, 60’s
Richard Zeta, un membre del grup de facebook, ha compartit aquesta fotografia tan maca. Es tracta d’una Xocolatada de Comunió, ja veieu quin munt de nens i nenes! ell és el quart per la dreta. Ens situa la imatge durant l’any 1962 o 1963, al passadís del carrer d’Holanda 29-31, construït l’any 1909. En Richard també ens diu que la paret del fons toca amb el passatge de Matas del carrer de Rosselló
He trobat aquesta imatge més o menys actual de l’entrada del passadís, i per si us interessa aquest tema, a les referències he deixat un treball sobre els passadissos de Collblanc-La Torrassa.
REFERÈNCIES
Dia de comunions de l’acadèmia Luz
Ahir vaig trobar a internet un espai molt maco realitzat amb molt afecte pels antics alumnes de l’Academia Luz. Aquesta escola, es va fundar l’any 1958 per Juana Montaraz i Trinidad Moreno a la carretera de Collblanc, encara que dos anys més tard es van traslladar al carrer de Simancas, a Pubilla Cases. Va començar amb quatre classes, però va arribar a tenir fins a set, i no sols donaven classes a nens, sinó que també ensenyaven a llegir, escriure i les “cuatro reglas” a molts adults, de manera habitualment gratuïta i en horari de migdia o nocturn per que pugessin assistir.
El curs 1973-74 Trinidad va enfermar, i les dues fundadores van deixar l’escola en mans de Juan Martí (amb accent a la i), crec que fins mitjans dels anys 80, al menys són d’aquest any els alumnes més joves que he trobat al grup de facebook de l’academia.
Després d’aquest resum de la història que podeu ampliar molt a les referències, ara traslladaré també algunes fotografies de les moltes que tenen compartides, no cal dir que si teniu més contacteu amb l’administració de la pàgina, que segur que són ben rebudes!.
Gran part de les fotografies que trobareu a la pàgina són de desfilades pel barri en dies com el Corpus Cristi (a partir de 1962), Setmana Santa, comunions, i també hi han imatges del la Rondalla Luz, un grup d’alumnes vestits d’uniforme, armat amb guitarres i d’altres instruments, actuant a l’antic camp de futbol de l’Hospitalet, al cinema Navarra,…
Per no tocar molts temes he sel·leccionat quatre fotos del dia de comunions, la primera és a l’entrada de la parròquia de Santa Gemma Galgani, que es situava al carrer d’Amadeu Vives número 1, on ara es troba la regidoria i abans el CP Pubilla Casas. Es veuen les alumnes i les seves mares nervioses, en poc temps començaran a desfilar pel barri.
Aquesta següent és també de la desfilada del dia de comunions al carrer de Simancas, irreconeixible, jo no em situo,…
La capçalera de la desfilada amb les cintes de la creu de flors volant.
A la següent l’estendard de l’acadèmia portat per dues alumnes, nens vestits de mariners amb el ram d’espigues a la ma,…
REFERÈNCIES
Un goig de sant Roc
Fa uns dies un seguidor del bloc em va comentar que dins no havia trobat cap goig, és cert, era un tema que tenia pendent, i no sé per què encara no havia abordat. De Santa Maria de Bellvitge hi ha un llibre sencer on recopila uns 25 goigs (Ricard Vives i Sabaté, 1972) i de santa Eulàlia de Provençana també n’he vist algun als llocs web de subhastes.
Us poso un de sant Roc, copatró de la ciutat, editat l’any 1926. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc es situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d’aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l’altar major de l’antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l’any 1936, i que gràcies als membres de l’Ateneu de Cultura Popular, que van arriscar-se a salvar-los mentre la multitud els escridassava, ara els podem veure restaurats a l’Harmonia. Sobre aquest sant també cal citar que el seu dia al calendari, el 16 d’agost, era quan es celebrava l’extingida festa major de l’Hospitalet.
Sense anar més lluny, a la viquipèdia podem trobar el significat i origen dels goigs: “són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d’un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó… La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat” us deixo l’enllaç, on trobareu molta més informació, a sota.
Si esteu interessats en llegir el que diu o fer-vos un pòster, sols teniu que picar a sobre de la imatge i es farà molt més gran,…
REFERÈNCIES
- Article sobre els goigs a la viquipèdia
- L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Edificat per la Mireia Mascarell i editat per l’editorial Efadós l’any 2003.
- La Matilde Marcé de l’Ateneu Popular m’ha comentat el fet de la participació dels membre de l’entitat citada en el salvament dels retaules.
Un vídeo domèstic filmat a Santa Eulàlia, 1976
Avui he trobat un vídeo domèstic on els tres primers minuts es van rodar a prop de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana el diumenge de rams de 1976. Aquest espai crec que es deia jardí de la creu, ara no sé si le diuen igual, ja que la creu, com era un monument franquista, es va retirar.
És un vídeo familiar, on la persona que ho comparteix a youtube (“linarensista”) mostra els seus oncles, cosins i pares. A vosaltres pot ser us agradarà veure com era aquest parc fa uns 35 anys,…
El passatge Carbonell, inicis dels 30
Tot el que bé a continuació és obra de Jaume Ventura i Costas, ajudat per la seva mare, Carmen, filla de Cal Carlos Guàrdia, que es situava al núm. 11 del passatge Carbonell.
A la següent fotografia, realitzada el 1947, Jaume ens ha assenyalat el desaparegut barri de Can Pi i altres llocs propers també esborrats per sempre. Ara aquí trobareu un polígon industrial, i a la part dreta la plaça Europa, la fira,… encara que a gran part de l’espai on es situava el nucli de Can Pi podem trobar un solar.
Jaume Ventura també ens ha realitzat un plànol del passatge Carbonell on ha situat els noms de les cases i comerços que hi havia abans de la guerra. Aquesta informació és molt important ja que no sé si es troba escrita a cap lloc, jo al menys no el conec.
Llegint la Vanguardia també he llegit que al bar de la Cisqueta, també li deien “Sisqueta Club Marina”, i es jugava als “peohibits”; també es celebraven actes polítics, i que al barri li deien del “Bé Negre” (amb el Bé amb accent ¿?).
També incorporo cinc fotografies, comentades pel mateix Jaume, que ens permeten situar-nos millor a aquell moment i espai.
Alguns membres de la família de Cal Carlos Guardià. Al fons, Teresa Blanch, la meva àvia materna, qui té un nen a la falda és Isabel Perez, la tia Isabel dona de l’oncle Benet; el nen és el Carlitos, el seu fill, el meu cosí. Al costat de la tia Isabel, la meva mare, Carmen Costas, al darrera el meu pare, Amadeu Ventura, i al costat de ma mare, Montserrat Fuster, la seva cosina.
Els carros de Cal Carlos Guardià al passatge, el que és al devant, és Benet Costas, un dels meus oncles materns.
La matança del porc, el que té el ganivet a la ma, és Enric Costas, un altre dels meus oncles materns, l’altre és un treballador de casa
Dia de Sant Antoni, 17 de gener de 1945. El que es troba a l’esquerra, és l’oncle Enric.
Grup de Guardies Jurats, que vigilaven els camps de conreu. El que es troba a l’esquerra dret, és Carlos Costas, el meu avi matern.
REFERÈNCIES
Grup de Facebook: Records del barri de Can Pi (L’Hospitalet de Llobregat)
L’homenatge a la vellesa de 1931
Aquesta fotografia la va realitzar Alessando Merletti i es va publicar a la revista Mundo Gráfico el 17 de juny de 1931. Era la celebració de la festa en homenatge a la vellesa (diada dels vells), que es feia a la nostra ciutat des de l’any 1916 fins crec el 1974, que és l’última referència que he trobat.
Es van iniciar a nivell de Catalunya i Balears com a iniciativa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Barcelona, que va fundar l’Obra de la Vellesa amb el propòsit de provocar la formació de patronats locals encarregats d’organitzar cada any aquestes diades.
L’edició de 1931 va tenir lloc al cinema Oliveras, suposo que el que es veu a la fotografia és l’entrada. Encara que no va venir, s’esperava la presència del president Macià, el que va causar una gran afluència de ciutadans. Sí que es va presentar el capità general de la regió, López Ochoa, que veiem a la fotografia, amb el seu ajudant, el capità Fajardo. També podem veure darrere de la nena que porta les flors a Francesc Moragas i Barret, fundador i director de “La Caixa”; l’alcalde de l’Hospitalet, Josep Muntané i Almirall, seria l’home calb i amb bigoti blanc que es trobaria darrere de la tercera nena sentada començant per la dreta, i suposo que les persones que es troben a la mateixa filera són el munt d’autoritats que van acudir, però jo no les sé reconèixer.
Pot ser els que sou de l’Hospitalet de fa molts anys podeu reconèixer els vostres avantpassats. Quantes penúries ens podrien contar aquests homes i dones, nascudes moltes a mitjans del segle XIX!!
També deixo el relat d’aquesta diada contada per La Vanguardia:
La bolleria-xurreria de la senyora Segunda
Recupero unes imatges de Bellvitge que la Montse Higuera va compartir amb nosaltres fa més d’un any; són com les fotos familiars que tenim qualsevol de nosaltres a casa, surt la nostra família, aquella roba que ens agradava tant, un munt de records… Però bé, encara que no siguin fotografies de la nostra família, en moltes ens veurem identificats, vam viure aquells anys, vam ser nens, i passa això de que de sobte ens envaeix la nostàlgia,…
Les dues primeres són del comerç que tenien a l’avinguda d’Europa núm. 186, al bloc rosa. Era una bolleria-xurreria que tenia per nom Segunda, la dona que portava el negoci, i que veureu a alguna de les fotografies juntament amb la seva família.
Aquesta que segueix està feta des de la xurreria cap a l’avinguda d’Europa, i podem veure aquells cubs de plàstic, que es feien servir abans per ficar les escombraries, quan encara no hi havia contenidors.
A aquesta podem veure la celebració del carnaval a la plaça del Mercat, on encara es celebra any rere any.
Una d’aquelles nòries petites situada al costat del cine Lumiere, al fons es pot veure l’institut de Bellvitge, i crec que encara no s’havia pavimentat el que més tard van dir el passeig de la Rajola.
A aquesta fotografia es pot veure el que és l’actual plaça de la Cultura, a l’avinguda d’Amèrica. Abans era el camp de futbol del barri, i posteriorment l’aparcament que sols es buidava per posar l’estand socio-cultural a la festa major. Des d’aquí també es llançaven els focs d’artifici, que alguna vegada van entrar als balcons.
Paellada a la Festa Major del carrer del Bruc, 1984
Primer de tot, agrair a l’Àngel Margenet Diaz, que l’altre dia em va facilitar algunes imatges antigues de la ciutat; bé, aquestes són les més modernes, del 16-24 de juny 1984, dies de la Festa Major del Centre al carrer del Bruc, on podem veure una gran paella d’aquestes que són un espectacle sols ver-les fer. L’home del pantaló negre, em comenta Àngel que és el seu pare, i l’home amb ulleres de la dreta, és en Salvador, president de la penya Blaugrana del Casino del Centre,… si coneixeu a algú més no us talleu,…
M’he anat amb el google street view al carrer i des d’aquest angle m’he trobat els mateixos edificis als números 35-39. El carrer que veieu al fons és la rambla de Just Oliveras, fent cantonada, a l’esquerra, es trobaria el bar Deportivo.
La següent fotografia és del mateix dia, però no trobo els edificis que es veuen,… algú pot identificar l’establiment comercial del cartell?
He buscat informació sobre la festa d’aquest any, ja que hi ha un llibre sobre el tema, però just d’aquest any concret no hi ha molta cosa. Cal dir, en tot cas, que festa major al barri del Centre n’hi ha des de fa molt i molts anys, però és a partir de l’any 1980 com a una espècie de prova, i ja al 1981 com a festa major amb el seu nom, quan es recuperen unes festes que portaven deu anys sense realitzar-se.
REFERÈNCIES
Les festes majors de l’Hospitalet. Barris Centre i Sant Josep (1999) escrit per Agustí G. Larios i Carles Santacana i Torres, amb la col·laboració del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet.
Primera ambaixada de Bellvitge
La primera (i última) ambaixada de Bellvitge va ser una acció de màrqueting realitzada a l’estiu de 1969 per CIDESA, l’empresa que en aquell moment construïa els edificis del barri. Va consistir en sortejar 20 viatges per 2 persones entre veïns i veïnes de totes les edats, de 12 a 70 anys. El viatge, en autocar, s’iniciava el 12 d’agost i durant 12 dies els participants van fer de relacions públiques i promotors de Bellvitge per Saragossa, Madrid, Toledo, Còrdoba, Sevilla, Granada, Alacant, València i Barcelona.
El sorteig es va realitzar dins d’un show on van participar alguns artistes del moment, i on va participar gran quantitat de públic de tota la ciutat.
Permeteu-me que posi dos vídeos per situar-nos, un és de Georgie Dann amb un fragment de la seva cançó de l’estiu d’aquell any, i l’altre és de la Licia, una de les noies ye-ye que més sortien a les revistes,… Dels Quixot’s Quartet es poden trobar registres sonors fàcilment a internet i dels Resurrección no he trobat res. Del locutor Juan Castelló Rovira, un dels millors locutors de la radio, podeu trobar informació a la Wikipèdia.
El 12 d’agost sortia la comitiva de l’ermita on l’alcalde Josep Maties d’España Muntadas feia un discurs i donava als participants regals i missatges per portar a les ciutats que visitarien.
Al següent article, escrit al diari Mediterràneo, s’ens descriu el moment de la sortida dels afortunat/des, i també se’ns descriu que ben dirigit estava l’Hospitalet (cal dir que aquest diari de Castelló de la Plana estava controlat per la Falange, formava part de la seva xarxa).
A aquest últim article trobem imatges del viatge, amb les seves trobades amb els ajuntaments de Sevilla i Granada, així com les visites al parc del Retiro i el monestir de Piedra.
No cal dir que si vosaltres, o algun familiar vostre, vau participar en aquest viatge ens encantaria llegir els vostres records. També dir que a aquest barri s’ha format un grup (Bellvitge50) que està preparant els actes pel 50 aniversari del barri, i que podeu participar tant col·laborant a les tasques relacionades o bé amb al vostre testimoni.
REFERÈNCIES
Carrer del General Manso, 1931 i 1935
Ahir la Marta Agramunt ens sorprenia amb dues fotografies de Pubilla Cases, un dels barris més esquius en això de rememorar el seu passat, ho dic per que no conec publicacions sobre la seva història (això no vol dir que no existeixen) i sempre he d’anar a llibres d’una cobertura més àmplia.
Segons la Marta ens trobem davant de dues fotografies del carrer del General Manso preses a l’any 1931, si és així el barri pràcticament acabava de començar,… el carrer, com ens indica, rebia el bonic nom de Flor A’ametller i sols eren quatre cases a banda i banda. La plaça que es veu es trobava a l’actual avinguda de Tomás Giménez, que justament era l’alcalde que havia vist pujar aquestes cases, i que al 31 marxava amb l’arribada de la segona república.
La historia de Pubilla Cases comença amb l’intent de crear una ciutat jardí (d’aquí els noms botànics dels carrers) per part de Ramon Puig i Gairalt, el que va ser l’arquitecte municipal. L’any 1926 havia planejat que aquest barri seria el millor de l’Hospitalet, amb molt bones vistes cap a mar, degut a la seva alçada relativa, amb carrers i places radials, molts jardins i cases baixes unifamiliars. Es va començar a construir en 1930 però a mesura que augmentaven els nous vinguts, es va anar abandonat l’idea dels jardins i els edificis van deixar de tenir una sola planta, la condícia com sempre va guanyar, i bé, tenim el que tenim,…
A aquesta segona imatge, datada al 1935, podem veure un grup de nens amb pantaló negre i camisa blanca, i també faixa i barretina,… darrere les nenes totes de blanc. Per algunes imatges similars que he vist a l’ermita de Bellvitge crec que són caramellaires (encara que les nenes no porten caputxa i no veig la corbata dels nens). Si són caramellaires, aquests nens i nenes tenien tres dies per voltar i recollir diners per tota la ciutat, des del dissabte de Glòria fins el Dilluns de Pasqua, quan es feia un aplec a l’ermita citada.
Veieu que hi ha un nen amb un pal?, doncs aquest és el que s’ocupava de recollir els donatius. A dalt de tot del pal hi havia una cistella amb picarols, cintes, flors que apropava a les finestres més altes, si era necessari, per tal de fer més còmode el pagament voluntari.
La imatge inferior és del 1947, en principi 15 anys posterior, i segurament el numero de cases és més gran, i això que volia ser una ciutat jardí es sembla més al que ara tenim, però encara s’observen algunes cases enjardinades i el carrer motiu d’aquest text es sembla bastant al de les imatges de la Marta.
També veiem l’edifici de l’estació transformadora, La Canadiense, que també podem trobar a la dreta a la segona fotografia, igual que can Rigalt que s’intueix a la dreta de tot, i també els camps que separen el carrer de la carretera de Collblanc. És una bon guia.
La següent és actual, i podeu veure els noms dels carrers, La Canadiense, Can Rigalt i tot,… tot menys el que surt a les fotos, clar, encara que queda una casa de dues plantes, al núm. 25, que jo crec que encara és d’aquells temps,…
REFERÈNCIES
L’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic (1890-1965). Escrit per la Mireia Mascarell i publicat per l’editorial Efadós l’any 2003.
Quatre artistes de les festes de la Torrassa (1942-1963)
Fa uns dies vaig trobar a la biblioteca Tecla Sala un treball que Lluís Abarca i Médico va fer a l’any 1997 sobre la història de la Festa Major del barri de la Torrassa. És un text d’unes 30 pàgines escrit a màquina on s’expliquen com eren les festes, principalment en el període franquista, encara que trobem referències als anys anteriors, des de 1914 que es des de quan es diu que van començar.
L’autor ho descriu des de la Comissió organitzadora de la que havia estat membre preponderant, i també com a regidor de festeigs de l’ajuntament (1961-1966). Trobem molts detalls de les festes, des de com eren els envelants que es situaven any rere any des de 1942 fins el 1969 a la plaça Espanyola, fins per exemple els problemes d’abastiment de cervesa als anys 40, però també el més interessant, podem llegir com va evolucionant socialment el barri a través d’aquells anys,… A sota una imatge del jovent de 1945 a l’envelat,…
D’aquest document podré extreure molta informació per futures entrades d’aquest bloc, però avui m’ha donat per buscar al youtube els noms dels grups i solistes que actuaven en aquelles festes, així que avui faré de disc jockey,…
L’Orquestra Bizarros d’Augusto Algueró van tocar als “balls de deu” (que es feien a quarts d’una del mig dia) del 1942, el primer any que es celebrava la festa de la Torrassa de manera independent de la de Collblanc des del final de la guerra, i que repetiria també als any següents. La gravació és l’única que he trobat al youtube, és de l’època i a més es veu una imatge del conjunt i de l’August Algueró, pare del pianista que esdevindria famós compositor.
El gran Bonet de San Pedro y los 7 de Palma van tocar la nit del dissabte 3 d’agost de 1957 a la plaça Espanyola, sense envelat per problemes d’última hora, i el 1958 ja dins de l’envelat i amb tot més organitzat. He seleccionat la seva popular Rasca Yú , adaptació del You Rascal, you de Sam Theard composada el 1930, i amb part de la lletra del bolero Bodas Negras que es va escriure a partir d’un poema d’autoria disputada entre Julio Flórez i Carlos Borges probablement als anys 1880. La de Bonet es va gravar l’any 1943 i va estar censurada per que es creia que la tornada feia referència al dictador Franco “Rascayú, cuando mueras que harás tú. Tú serás un cadáver nada más,…“
El mateix any 1958 un Josep Guardiola que començava a destacar va cantar a l’envelat, i va tornar l’any 1963, ja famós i en companyia de la seva petita filla; el mateix any representava Espanya al festival de Eurovisión amb el tema Algo Prodigioso.
I acabem ja al mateix 1963 amb el també cantant melòdic Ramon Calduch, que també va tenir molt d’èxit davant del públic de la Torrassa, i que repetiria anys després. He trobat uns dels seus grans èxits, El Viejo Frac, que a més crec que és d’aqustes anys.
En aquests període de 21 anys van actuar molts més grups i solistes,… però és que no he trobat molts més que aquetst quatre al youtube. Aquí teniu una petita llista extreta del llibre: Joan Casa Augé i la seva orquestra Olantación (segona meitat dels 40), orquestres Astoria i Fantasio (1949), Orquestra Inspiració (1951), Pau Pi amb el seu seguici de Radio Barcelona (1955). Fins l’any 1960 van participar Dinàmicos, la Gran Kursaal, la Gran Palace, Florida, Font, Mariland, Montecarlo, Niça, Orleans, Ritmo Azul, Juanito Segarra, Oscar Martín, Los Sirex, Orquestra Ramon Evaristo,…
REFERÈNCIES
Recull sobre l’ermita de Sant Pere Màrtir
Abans, quan no teniem el radar del meteocat, els pagesos i no pagesos se’n refiaven de l’experiència, i segons d’on venien els trons, o a on es trobaven els núvols, ja sabien el que acabaria passant, i de tant dir, i de tant encertar, s’acabava certificant el fet amb la creació d’una dita,… ara tot això s’ha perdut, però no fa res recordar-lo, i més quan aquests fenomens encara passen. Pot ser ja no veiem els núvols amb aquests edificis tan alts que ens fan, però si els busqueu, segur que els trobareu.
Fa uns dies vaig descobrir un lloc web fantàstic a on es recopilen dites del Prat de Llobregat, com per exemple: “Trons a Barcelona, no passen el riu“, “Trons a Morro del Gos [a Castelldefels], pluja segura“, “Trons a remolar [i ara venen tres dites seguides] aviat plourà, o pluja al pla, o pops a la plaça“, i “Trons a Sant Ramon [a Sant Boi], pluja a tot el món“. Us deixo l’enllaç a sota, dins en veureu les explicacions.
A casa nostra en Ramon Morales també va fer una petita recopilació de nou dites, i sí, en tenim una d’aquestes meteodites: “Si Sant Pere Màrtir porta barret, pluja segura”. Com diu Ramon, el pagès llobregatà s’ha guiat moltes vegades per l’antic mont d’Orsa des de l’antigor, i fins i tot, hi alçà una ermita a honor del seu patró, Sant Pere Màrtir.
I ja que estem aquí dalt, primer de tot, dir que Sant Pere Màrtir és el nom més “modern”, abans li havien dit d’altres noms, com serra d’Orsa, mont d’Orsa, monte Ursa; el més antic, puig d’Ossa, documentat al 986,… i sembla que significa terres on es cultiva l’ordi, encara que hi ha d’altres autors que relacionen el nom amb la presència d’óssos a la zona. No sé si havien óssos o no, pero al 1789 corrien senglars i dainas (cèrvol mediterrani) i a una referència de 1891 he trobat que exisitien llops i guineus que baixaven inclús al pla, com ara fan els senglars.
L’ermita ja no existeix i sols queden quatre pedres i una placa que van instal·lar al 2005 el Grup d’Estudis d’Esplugues i el Centre Excursionista Espluga Viva amb la intenció de reivindicar la dignificació del cim.
Es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714, no sense sofrir danys; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 l’ermita era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l’ermita va quedar pràcticament destruida.
A l’any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L’any 1926 l’ajuntament d’Esplugues, propietaris i els pares dominics decideixen reconstruir l’ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d’aquell mateix any. A l’any 1936 es converteix en estació radio telefònica,… i ara ja heu vist el que queda.
He trobat molt poques imatges de l’antiga ermita i totes a una pàgina de subhastes online, així que si les voleu, ja sabeu,… Aquesta primera és del 28 de maig de 1900, l’ermita està envoltada de persones mirant un eclipsi. Es veu que hi ha una torre de base quadrada i una nau sense sostre.
Aquestes quatre també semblen també de principis del s. XX i es veu l’estat lamentable en que es trobava l’edifici, ja en aquella època es feien grafits als murs,…
Aquesta és del 19 de novembre de 1939, i és el que va quedar de la reconstrucció de 1926 després de la guerra.
Per finalitzar, apuntar que entre els anys 1787 i 1815 el Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven a l’ermita cada 29 d’abril, indicant que els pagesos de l’Hospitalet, juntament amb milers de persones d’altres pobles, pujaven per tal d’anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll,… i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava,… A continuació, la descripció d’un d’aquests aplecs:
«La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora».
REFERÈNCIES
- Trons a Remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat
- Refranyer Hospitalenc, dins del llibre Coses de l’Hospitalet escrit pel Ramón Morales i publicat dins de la col·lecció Medusa, núm. 4, de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet a l’any 1990.
- De Pedralbes a Finestrelles amb el Baró de Maldà, de Josep Moran. Les Corts, 24 d’abril de 2005
- Sant Pere Martir i Esplugues, de Natalia Hernández a Crònica de la Vida d’Esplugues- 01.02.1992, pàg 10-11 (història de l’ermita i el sant)
- Puig d’Ossa a la Viquipèdia
- Notes de toponimia antiga del Pla de Barcelona de J. Moran i Ocerinjauregui (pàg 104)
- La Vanguardia, 29.04.1926 (història)
- La Vanguardia, 02.06.1926 (primera pedra de la reconstrucció)
- La Vanguardia, 25.11.1926 (història de l’ermita)
- La Vanguardia 10.06.1928 (romeria)
- Foto 1 – Búnker antiaéreo de Sant Pere Mártir al bloc anotherbcn’s
- Foto 2 – de papiripostals a todocoleccion
- Fotos 3-6 – de Els Encants a todocoleccion
- Foto 7 – de Sirina a todocoleccion
Casualitats de la Pepsi
Això sembla un publireportatge, però no ho és, simplement és un joc de coincidències que ha ocorregut al grup de facebook,…
Aquesta primera imatge és del pare de la Carmen Gimeno Sánchez (que li deien la filla del Pepsicola); me la va mostrar, juntament amb d’altres imatges, quan fa uns dies vaig fer el petit article sobre la fàbrica de la Pepsi que entre els anys 1956-1984 podíem trobar al núm. 15 de la Granvia.
Al principi li vaig dir que em semblava una fotografia molt bona, d’anunci, però que no es distingia res de l’Hospitalet, i pot ser no interessaria als usuaris del bloc. però bé, he canviat d’opinió,… (Ah!, la Carmen pregunta si algú coneix al home que hi ha darrera fumant, el seu cognom era Pérez)
Avui mateix Mariano Andrés Bodi, sense conèixer la fotografia anterior, ha compartit a la pàgina de facebook el seu supercarnet que li donava dret a beure tanta Pepsi com volgués. Ens ha comentat també que allà a la fàbrica els dijous a la tarda passaven uns vídeos publicitaris americans, i a més els donaven unes galetes salades que venien de fora i no es veien a Espanya,…
Resulta que li he mostrat les fotografies de la Carmen i s’ha trobat amb imatges de la casa on va nàixer i de les seves veïnes! Resulta que ell i la família de la Carmen es coneixen de tota la vida!!
Però continuem,… tenia guardades aquestes fotos per més endavant i avui les he tornat a revisar ja que recordava que hi havia un vehicle de la Pepsi,… Les comento una mica: a sota tenim els voltants de l’ermita de Bellvitge, és l’1 de gener de l’any 1970 i el que veiem és la caravana que organitzava, juntament amb d’altres activitats nadalenques, el Departament de Promoció Social de Bellvitge.
Com veieu hi ha un Land Rover petit amb la publicitat de la Pepsi precedit per unes motos de la Guàrdia Urbana i seguit d’uns vehicles amb unes coses al sostre que no acabo de veure que són,…
A la següent imatge es veu el vehicle de la Pepsi i els dos de les coses rares al sostre, i també un home amb bigoti envoltat de nens que crec que si sembla molt al pare de la Carme,… el Sr. Gimeno.
Una altra imatge del home que es sembla al pare de la Carme esperant per pujar pel carrer de l’Ermita de Bellvitge. Li he enviat un correu a la Carme, encara no tinc resposta però crec que posaria la ma al foc!.
i ja està,… no em direu que no en teniu ganes de beure una Pepsi fresqueta,… 🙂
REFERÈNCIES
El Corpus Christi
El Corpus Christi és la celebració catòlica de la eucarestia i es realitza el següent dijous al vuitè diumenge després del Diumenge de Resurrecció, i aquest any va ser ahir.
L’últim vestigi que queda d’aquesta festivitat a la nostra ciutat, fora de l’àmbit religiós, és l’ou com balla, organtizat per l’associació Gent de Pau i que s’instal·la al brollador de la plaça de Mossèn Homar, i aquest any també al de Ca n’Arús; però abans, fins fa uns 45 anys, aquesta festa era molt important a l’Hospitalet.
Aquesta festa és d’origen medieval i la imatge més antiga que he vist a la nostra ciutat és de 1929. A inicis dels anys 60 es feia la processó del barri de Santa Eulàlia el mateix dijous de Corpus, i al Centre i Collblanc els dos diumenges següents, així les autoritats, i també els gegants de la ciutat, podien estar a tots tres barris. A l’any 1962 s’afegeixen les processons de les noves parròquies: Sant Josep, Sant Isidre, la Llum i Santa Gemma Galgani.
Dies abans la ciutat s’abocava en l’embelliment de les façanes de les cases i dels carrers. Es realitzaven les tradicionals catifes de flors, s’instal·laven domassos i vànoves als balcons, i algunes famílies realitzaven altars a la porta de casa seva. Tothom, grans i petits, preparaven la millor roba per aquell dia.
Aquesta imatge és de finals dels anys 50, i ha estat cedida per la Carme Alcaraz Jaén. Es veu l'altar que es feia al carrer Progrés,45 (Collblanc), amb unes hortènsies molt maques que eren de la seva avia, Maria Sempere Mas, la dona del cabell blanc a l'esquerra i que fa molt de temps tenia una espardenyeria a aquest carrer.
Els gegants i capgrossos encapçalaven la processó i darrere anaven els diversos grups escolars del barri, identificats mitjançant un pendó; darrere els diferents estaments ciutadans (entitats culturals i recreatives, casinos, gremis de comerciants, associacions parroquials,…) que lluïen també una ensenya portada per les juntes directives. Més enrrere anava el sacerdot, protegit per un tàlem, que portava la custòdia amb el Santissím Sagrament durant tot el recorregut. Tancaven el seguici les autoritats i les forces de l’ordre, i no sé en quina posició també anava una banda de música.
La processó acabava quan el Santíssim creuava la porta de l’església i era tret de la custodia per tornar de nou al sagrari.
Aquesta fotografia ha estat cedida per Teresa Arnal, la nena petita de la foto, que va amb la seva tieta. Està feta al 1959 al Carrer Sant Joan, on per cert es veuen les antigues casetes ja desaparegudes.
Fotografia cedida per Aurora Santos on es veuen sinó m'equivoco, la filla del Dr. Miró, la Maria Teresa, la Montserrat Ibarz, i la Teresa Arnal. Era l'any 1962 i anaven totes vestides de comunió, com totes les nenes i nens que la feien aquell any.
REFERÈNCIES
L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Realitzat per la Mireia Mascarell i edidat per l’Editorial Efadós al 2003. (Al llibre, que podeu trobar a qualsevol biblioteca de la ciutat, podeu trobar fins a 50 imatges comentades i moltes més informació de la que jo he extret)
Rambla de la Marina, 1975
Tornant a revisar el superàlbum de fotos antigues que té el grup Memòria de barri de La Torrassa m’he trobat amb la sorpresa de que hi ha unes relativament noves del barri de Bellvitge!, que van fotografiar quan van anar a veure a la seva oficina al recentment desaparegut Josep Mulet. No m’he pogut estar d’agafar-la per fer-li difusió.
La imatge forma part d’una sèrie de varies fotos relitzades a l’estiu de l’any 1975, on es veuen els gegants de la ciutat, els primers, els que va ser beneïts a l’any 1928 i que el senyor Mulet, llavors regidor, va trobar a l’any 1974 arraconats i malmesos a Can Buxeres. Va encarregar que fossin reparats per poder tornar a sortir i va organitzar aquesta desfilada amb majorettes, tambors i trompetes (no sé de quina entitat) per tota la ciutat, a l’àlbum també hi ha imatges dels gegants a la plaça Espanyola de la Torrassa.
Si voleu veure els gegants i la resta de imatges haureu de seguir l’enllaç de les referències, es que no he demanat permís per agafar la foto, i no és qüestió d’abusar,…
També el que veiem és un edifici d’habitatges a l’inici de la seva construcció, un dels últims que es van fer a Bellvitge; és el que es troba entre el Merca2 i el parc de Bellvitge, per que us situeu, al fons, passada la Rambla de la Marina veureu l’edifici de la Telefònica, i si seguiu a la gent arribareu a l’actual CAP, al club vermell, a l’església, al Joan XXIII,…
REFERÈNCIES
Bloc del grup Memòria de Barri de La Torrassa (a dalt a la dreta teniu l’enllaç que us portarà a les imatges)
Aplec de la Pasqua Florida a l’Ermita de Bellvitge, 1956
Aquesta serie de fotografies de l’ermita de Bellvitge ens arriben via Cels Dobaño, que cedides per l’Elvira Solà i Adalid, les ha compartides al grup de facebook de l’ermita de Bellvitge. Cels ens comenta que l’Elvira és del Prat, i que ella com molts veïns i veïnes de l’altra banda del Llobregat, venien caminant o en bici als diferents aplecs que es realitzaven a l’ermita.
L’aplec l’organitzava l’Hermandad Sindical de Labradores i aquest que veiem és el de la Pasqua Florida, o el del dilluns de Pasqua de Resurrecció, concretament de l’any 1956. No he trobat els actes d’aquest any, però sí els de l’any abans:
“Comenzaron los actos por la mañana, con un solemne oficio, durante el cual hizo una magnífica prédica el reverendo doctor Tena. Seguidamente y en la explanada situada frente a la mencionada ermita, se celebró una selecta audición de «ballets», a cargo del «esbart» del Centro Católico de Hospitalet de Llobregat, dirigido por el señor vicario don José Arpa, y el «Esbart Dansaire» del Prat. Tras de los «ballets», siguió una destacada audición de sardanas, que fue seguida y bailada por innumerable cantidad de asistentes” (La Vanguardia 13.04.1955, pàg. 20)
El camí que anava des de la Granvia cap a l’ermita amb motocicletes aparcades i els veïns que anaven a reunir-se a la plaça de l’entrada
Aquests dos nens formaven part d’un grup infantil de caramelles. Aquestes colles de nens pasaven per les cases dels barris i per les masies cantant i com a recompensa rebien ous, diners o una mica de coca, disposaven de tres dies per fer el recorregut, des del dissabte de Glòria, fins aquest dia, el dilluns de Pasqua, quan actuaven després de la missa.
Els nens anaven així, amb pantalons negres i camisa blanca i també amb faixa, barretina i corbata de color vermell. Les nenes vestien el vestit de catalana amb una caputxeta blanca rivetejada de color blau cel.
A l’ombra de la façana de l’ermita i de la casa de l’ermitana es poden veure els músics (no sé si acaben o encara no han començat) envoltats d’una gran multitud que també veurem a les fotografies posteriors.
En una data molt propera, el 28 d’abril del 1956 sortia publicat a la Vanguardia que el «Plan Parcial de Ordenación del Sector de Nuestra Señora de Bellvitge, en Hospitalet de Llobregat» comprendido entra la prolongación de la calle de Aragón, la línea del Ferrocarril de Madrid a Barcelona, la prolongación de la Avenida de José Antonio Primo de Rivera, de Barcelona, y la Zona de Parque Urbano junto al rio Llobregat sortia a exposició pública,… i com ja sabeu, tot canviaria a partir de la seva execució,…
REFERÈNCIES
- “L’abans. L’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” de la Mireia Mascarell, editat per l’editorial Efados a l’any 2003.
- Grup de facebook de l’ermita de Bellvitge
Carrer del Parral, anys 60
La Teresa Arnal em va enviar dissabte passat aquestes dues imatges del carrer del Parral, fetes mirant cap Just Oliveras, i la veritat és que són molt interessants, primer perquè són les primeres fotografies amb certa antiguitat que veig d’aquest carrer (no surt ni al llibre “l’Abans,…” de la Mireia Mascarell, que té unes 1200 imatges de la ciutat). Són interessants per que veiem el carrer tal com era fa uns 5o anys, i no sols el carrer sinó com vestia la Teresa per anar al col·legi i també els regals que li van portar els reis aquell any, i això ens ajuda a transportar-nos a aquells anys.
Teresa anomena els patis que es veuen a la dreta de la foto com eixides, i ens diu que la seva iaia tenia allà les gallines i els conills, també ens diu que l’edifici amb dues teulades que veiem a ma dreta de la sortida cap a la rambla es va tirar a terra i actualment trobem un bloc de pisos. Aquests edificis es diuen les Cases Barates, de l’arquitecte hospitalenc Ramon Puig i Gairalt, i ja vam parlar a una altra entrada al bloc dels dos que encara ens queden, actualment patrimoni arquitectònic de la ciutat.
Un altre record que ens ofereix és que l’edifici de l’altre cantó del carreró que porta a la rambla era una fàbrica, i que es va cremar a finals dels 60. Això em planteja un dubte: Es possible que aquest incendi afectés a la Casa Barata desapareguda, i per això es tirés a terra? Encara no ho sabem,…
Ahir vaig descobrir al llibre “Història de l’Hospitalet – Una síntesi del passat com a eina de futur” (1997) del Centre d’Estudis una història curiosa d’aquest carrer, que diu: “D’altra banda es pot confirmar la hipòtesi de Joan Casas sobre les «Cases d’en Samada». Aquesta filera de vivendes que avui es conserven al carrer Parral, gairabé segur que són els «edificis» de Bartolomé Samada on tenia 25 telers l’any 1846. Els germans Samada llogaven la casa amb els telers obtenint així una doble renda” L’he preguntat a Teresa si tenia més dades d’aquesta història, però la seva familia va arribar d’un poble de Tarragona a principis del segle XX. De totes maneres m’ha dit que preguntarà pel carrer,… Esperem les seves notícies,… Ah! i moltes gràcies!
Díptic de les festes nadalenques del 1943 al Centre Catòlic
L’Arxiu Municipal presenta com a document del mes desembre aquest “programa de les festes nadalenques que l’any 1943 va organitzar una de les entitats més antigues de la ciutat: el Centre Catòlic, una de les entitats sempre present en les activitats del barri Centre i de les més arrelades entre el seu veïnat.
A iniciativa de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida va ser creat a l’any 1904 per contrarestar la influència de l’associacionisme obrer que va caracteritzar aquelles dècades i oferir, en el marc del catalanisme conservador, altres alternatives pel que fa a l’educació de nenes i nens, les activitats culturals i de lleure. Ubicat inicialment al carrer de l’Església, l’any 1926 es va traslladar al nou local de la Rambla Just Oliveras on continua funcionant.
El teatre i el bàsquet, així com la promoció de la llengua i la cultura catalanes, especialment la sardana, han estat activitats centrals al llarg de la seva història”
Els Gegants de la Ciutat a la plaça Espanyola, 1974
Avui ens anem a visitar el bloc del grup Memòria de barri de La Torrassa on trobem una entrada que parla d’una visita que fan els seus membres al local del Sr Josep Mulet (Serveis Integrals de l’Espectacle). Ens diuen:
“Aquest senyor, ens va explicar que l’any 1974 sent ell Concejal de l’Hospitalet, i sabent que els Gegants de la Ciutat eren al Parc de Can Boixeres, arraconats i bastant malmesos, es va encarregar de que fossin reparats per poder tornar a sortir pels carrers. L’any 1975 es va organitzar una desfilada de majorets i Gegants, celebrant que feia anys que no sortien als carrers”
A la imatge, una de les dues que hi ha al bloc, es pot observar el campanar de l’església de la Mare de Déu dels Desamparats i part de la plaça Espanyola quan el carrer de Mossèn Jaume Busquet continuava per la plaça fins el carrer del Montseny,… i clar, també els Gegants de la Ciutat.
REFERÈNCIES
L'Hospitalet de Llobregat 
