Carrer del General Manso, 1931 i 1935
Ahir la Marta Agramunt ens sorprenia amb dues fotografies de Pubilla Cases, un dels barris més esquius en això de rememorar el seu passat, ho dic per que no conec publicacions sobre la seva història (això no vol dir que no existeixen) i sempre he d’anar a llibres d’una cobertura més àmplia.
Segons la Marta ens trobem davant de dues fotografies del carrer del General Manso preses a l’any 1931, si és així el barri pràcticament acabava de començar,… el carrer, com ens indica, rebia el bonic nom de Flor A’ametller i sols eren quatre cases a banda i banda. La plaça que es veu es trobava a l’actual avinguda de Tomás Giménez, que justament era l’alcalde que havia vist pujar aquestes cases, i que al 31 marxava amb l’arribada de la segona república.
La historia de Pubilla Cases comença amb l’intent de crear una ciutat jardí (d’aquí els noms botànics dels carrers) per part de Ramon Puig i Gairalt, el que va ser l’arquitecte municipal. L’any 1926 havia planejat que aquest barri seria el millor de l’Hospitalet, amb molt bones vistes cap a mar, degut a la seva alçada relativa, amb carrers i places radials, molts jardins i cases baixes unifamiliars. Es va començar a construir en 1930 però a mesura que augmentaven els nous vinguts, es va anar abandonat l’idea dels jardins i els edificis van deixar de tenir una sola planta, la condícia com sempre va guanyar, i bé, tenim el que tenim,…
A aquesta segona imatge, datada al 1935, podem veure un grup de nens amb pantaló negre i camisa blanca, i també faixa i barretina,… darrere les nenes totes de blanc. Per algunes imatges similars que he vist a l’ermita de Bellvitge crec que són caramellaires (encara que les nenes no porten caputxa i no veig la corbata dels nens). Si són caramellaires, aquests nens i nenes tenien tres dies per voltar i recollir diners per tota la ciutat, des del dissabte de Glòria fins el Dilluns de Pasqua, quan es feia un aplec a l’ermita citada.
Veieu que hi ha un nen amb un pal?, doncs aquest és el que s’ocupava de recollir els donatius. A dalt de tot del pal hi havia una cistella amb picarols, cintes, flors que apropava a les finestres més altes, si era necessari, per tal de fer més còmode el pagament voluntari.
La imatge inferior és del 1947, en principi 15 anys posterior, i segurament el numero de cases és més gran, i això que volia ser una ciutat jardí es sembla més al que ara tenim, però encara s’observen algunes cases enjardinades i el carrer motiu d’aquest text es sembla bastant al de les imatges de la Marta.
També veiem l’edifici de l’estació transformadora, La Canadiense, que també podem trobar a la dreta a la segona fotografia, igual que can Rigalt que s’intueix a la dreta de tot, i també els camps que separen el carrer de la carretera de Collblanc. És una bon guia.
La següent és actual, i podeu veure els noms dels carrers, La Canadiense, Can Rigalt i tot,… tot menys el que surt a les fotos, clar, encara que queda una casa de dues plantes, al núm. 25, que jo crec que encara és d’aquells temps,…
REFERÈNCIES
L’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic (1890-1965). Escrit per la Mireia Mascarell i publicat per l’editorial Efadós l’any 2003.
Aplec de la Pasqua Florida a l’Ermita de Bellvitge, 1956
Aquesta serie de fotografies de l’ermita de Bellvitge ens arriben via Cels Dobaño, que cedides per l’Elvira Solà i Adalid, les ha compartides al grup de facebook de l’ermita de Bellvitge. Cels ens comenta que l’Elvira és del Prat, i que ella com molts veïns i veïnes de l’altra banda del Llobregat, venien caminant o en bici als diferents aplecs que es realitzaven a l’ermita.
L’aplec l’organitzava l’Hermandad Sindical de Labradores i aquest que veiem és el de la Pasqua Florida, o el del dilluns de Pasqua de Resurrecció, concretament de l’any 1956. No he trobat els actes d’aquest any, però sí els de l’any abans:
“Comenzaron los actos por la mañana, con un solemne oficio, durante el cual hizo una magnífica prédica el reverendo doctor Tena. Seguidamente y en la explanada situada frente a la mencionada ermita, se celebró una selecta audición de «ballets», a cargo del «esbart» del Centro Católico de Hospitalet de Llobregat, dirigido por el señor vicario don José Arpa, y el «Esbart Dansaire» del Prat. Tras de los «ballets», siguió una destacada audición de sardanas, que fue seguida y bailada por innumerable cantidad de asistentes” (La Vanguardia 13.04.1955, pàg. 20)
El camí que anava des de la Granvia cap a l’ermita amb motocicletes aparcades i els veïns que anaven a reunir-se a la plaça de l’entrada
Aquests dos nens formaven part d’un grup infantil de caramelles. Aquestes colles de nens pasaven per les cases dels barris i per les masies cantant i com a recompensa rebien ous, diners o una mica de coca, disposaven de tres dies per fer el recorregut, des del dissabte de Glòria, fins aquest dia, el dilluns de Pasqua, quan actuaven després de la missa.
Els nens anaven així, amb pantalons negres i camisa blanca i també amb faixa, barretina i corbata de color vermell. Les nenes vestien el vestit de catalana amb una caputxeta blanca rivetejada de color blau cel.
A l’ombra de la façana de l’ermita i de la casa de l’ermitana es poden veure els músics (no sé si acaben o encara no han començat) envoltats d’una gran multitud que també veurem a les fotografies posteriors.
En una data molt propera, el 28 d’abril del 1956 sortia publicat a la Vanguardia que el «Plan Parcial de Ordenación del Sector de Nuestra Señora de Bellvitge, en Hospitalet de Llobregat» comprendido entra la prolongación de la calle de Aragón, la línea del Ferrocarril de Madrid a Barcelona, la prolongación de la Avenida de José Antonio Primo de Rivera, de Barcelona, y la Zona de Parque Urbano junto al rio Llobregat sortia a exposició pública,… i com ja sabeu, tot canviaria a partir de la seva execució,…
REFERÈNCIES
- “L’abans. L’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” de la Mireia Mascarell, editat per l’editorial Efados a l’any 2003.
- Grup de facebook de l’ermita de Bellvitge
L'Hospitalet de Llobregat 
