Imatges retrospectives d'una ciutat

Sant Antoni – Els Tres Tombs

El passatge Carbonell, inicis dels 30

Tot el que bé a continuació és obra de Jaume Ventura i Costas, ajudat per la seva mare, Carmen, filla de Cal Carlos Guàrdia, que es situava al núm. 11 del passatge Carbonell.

A la següent fotografia, realitzada el 1947, Jaume ens ha assenyalat el desaparegut barri de Can Pi i altres llocs propers també esborrats per sempre. Ara aquí trobareu un polígon industrial, i a la part dreta la plaça Europa, la fira,… encara que a gran part de l’espai on es situava el nucli de Can Pi podem trobar un solar.

Jaume Ventura també ens ha realitzat un plànol del passatge Carbonell on ha situat els noms de les cases i comerços  que hi havia abans de la guerra. Aquesta informació és molt important ja que no sé si es troba escrita a cap lloc, jo al menys no el conec.

Llegint la Vanguardia també he llegit que al bar de la Cisqueta, també li deien “Sisqueta Club Marina”, i es jugava als “peohibits”; també es celebraven actes polítics, i que al barri li deien del “Bé Negre” (amb el Bé amb accent ¿?).

 

També incorporo cinc fotografies, comentades pel mateix Jaume, que ens permeten situar-nos millor a aquell moment i espai.

Alguns membres de la família de Cal Carlos Guardià. Al fons, Teresa Blanch, la meva àvia materna, qui té un nen a la falda és Isabel Perez, la tia Isabel dona de l’oncle Benet; el nen és el Carlitos, el seu fill, el meu cosí. Al costat de la tia Isabel, la meva mare, Carmen Costas, al darrera el meu pare, Amadeu Ventura, i al costat de ma mare, Montserrat Fuster, la seva cosina.

Els carros de Cal Carlos Guardià al passatge, el que és al devant, és Benet Costas, un dels meus oncles materns.

La matança del porc, el que té el ganivet a la ma, és Enric Costas, un altre dels meus oncles materns, l’altre és un treballador de casa

Dia de Sant Antoni, 17 de gener de 1945. El que es troba a l’esquerra, és l’oncle Enric.

Grup de Guardies Jurats, que vigilaven els camps de conreu. El que es troba a l’esquerra dret, és Carlos Costas, el meu avi matern.

REFERÈNCIES

Grup de Facebook: Records del barri de Can Pi (L’Hospitalet de Llobregat) 

Anuncis

Una imatge dels Tres Tombs al Centre

La fotografia d’avui és de la festa dels Tres Tombs a principis del segle XX. Encara que fa molts anys, l’aspecte d’aquesta cantonada, la del carrer Sant Joan amb riera de la Creu, pràcticament no ha canviat, a banda esquerra crec que encara podem trobar-nos els mateixos edificis. 

La festa de Sant Antoni es feia al nostre municipi el 17 de gener i constava de tres actes principals, l’ofici religiós, la benedicció dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs.

Aquell dia, pagesos, carreters, traginers, negociants de bestiar, aturaven el seu treball i donaven descans als animals, de fet no fer-lo augurava mala astrugança. També els oferien un pinso extraordinari i es guarnien com els reis de la festa.

Tothom es posava elegant per la festa i feia exhibició dels seus carruatges i productes agraris.

A Collblanc la celebració es feia a mitges amb Barcelona. A Santa Eulàlia prenia rellevància l’antic barri de Can Pi, la benedicció es feia a una petita capella dedicada a Sant Antoni i els genets anaven cap a la plaça Espanya. Al barri del Centre la cavalcada era molt gran ja que s’unien els pagesos de la Marina i molts de Cornellà.

La quasi total desaparició de la agricultura, la decadència de la cultura del cavall i l’aparició dels vehicles a motor, que van venir acompanyats d’importants canvis socials, van produir que a mitjans dels anys 50 es deixés de celebrar.

 

REFERÈNCIES

Fofografia del llibre “Les festes majors a l’Hospitalet – Barris Centre i Sant Josep” (1999) d’Agustí G. Larios i Carles Santacana i Torres.
Informació del llibre “L’abans de l’Hospitalet de Llobregat – Recull gràfic 1890-1965” (2003) de Miereia Mascarell, Ed. Efadós.

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. La Nena Cósmica los carruajes irán tirados por caballos?
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Creo que sí
  3. La Nena Cósmica no me gusta
  4. Marta Martin Doncs era una festa molt maca. Jo era molt petitona però recordo els carruatges i la gents dels carruatges ens tiarava caramels, anaven vestits de gala i era molt maco