Imatges retrospectives d'una ciutat

Cal Gotlla

Un retall de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat, 1850

A la memòria del primer pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat tenim unes molt interessants Notes sobre la història de les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat escrites per Joan Casas a l’any 1983. Aquest text també el va editar la Ponència d’Ensenyament Dinàmica Educativa dins dels Quaderns Urbans núm. 3 sota el títol De pagesos a aturats, que és d’on he tret aquests plànols, de baixa qualitat, però que encara així ens donen molta informació sobre aquesta part de la ciutat a l’any 1850.

“Plano geométrico de la porción detallada en el estado de este mnm. regable con las aguas procedentes del Río Llobregat por medio del canal titulado Serma Sra Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón construido a espensas de los terratenientes de su comprencion” (entre 1817 i 1819), per tant queda clar que el que tenim és un plànol de part del canal de la Infanta, que és la línia que ens limita el plànol pel nord. Com veieu el ferrocarril encara no surt, tan sols falten quatre anys per que el construeixin paral·lelament al canal.

Al sud tenim la carretera antiga del Prat, que anava per sota de l’actual carrer de les Ciències; a llevant es dibuixa l’antiga frontera amb el municipi de Santa Maria de Sans, i cap a ponent, de dalt a baix, sinó erro, els següents carrers: el de l’Estrella, fins al carrer d’Enric Prat de la Riba, després l’avinguda de la Fabregada, fins la carretera del Mig (o de la barca del Prat), i més cap al sud la carretera de l’Hospici, esborrada totalment i que passaria per Bellvitge, concretament pel carrer de França i després creuant els blocs que hi ha entre el passeig de Bellvitge i l’avinguda de Europa; just a on gira el camí ara passa l’AVE soterrat i un munt de vies en superfície que encara no existien, com tampoc l’avinguda de la Gran Via.

Aquest mapa també ens permet observar, a la dreta, el sector que va passar a mans Sants anys després i que ja vaig comentar al post sobre la Mitja Galta (teniu un enllaç a les referències).

He senyalat amb rectangles verds tot el que crec que són edificis, crec que em deixo uns quants per prudència fins que obrin l’arxiu municipal. Els dos punts taronges són els molins fariners de Lleonart i el de la Bordeta, moguts per les aigües del canal.

Què queda d’aquests rectangles verds? De torrent Gornal cap a ponent no en queda cap, fa res l’ajuntament seguint les queixes dels veïns per problemes de salubritat, va tirar a terra l’últim, l’edifici del carrer Juan de Toledo, de l’any 1765, i que encara així no estava dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat (també deixo un enllaça a sota).

Per sota de la carretera de la barca del Prat he buscat Cal Gotlla, l’edifici més antic que ens queda a aquesta part de la ciutat, però no l’he trobat, ja que en principi és 10 anys posterior al mapa.

Amb el mapa següent, que he agafat del lloc web de l’Arxiu Històric Santa Eulàlia de Provençana, podrem veure molt millor la part de llevant. Tan sols he pogut localitzar tres edificis actualment dempeus: l’ermita, Can Colom i pot ser, encara que no queda molt clar el moment del seu origen, Cal Bitllera, també anomenada l’Escorça. A sobre del canal també podem trobar l’edifici de la Torrassa,… per tant ens queda ben poca cosa.

Un tema també interessant és que molts dels carrers i illes actuals conserven les línies de les antigues propietats agrícoles, i aquestes del sistema de regatge que es va crear amb el canal de la Infanta, però això ja el deixo per vosaltres,…

REFERÈNCIES

Anuncis

El Gornal, 197?

Aquest imatge m’ha arribat de José Garrido i és del barri del Gornal en plena construcció. Veiem el carrer de Carmen Amaya amb els 5 edificis, més baixets, que es van construir per persones grans i matrimonis sense fills. També veiem el Xaloc, un col·legi molt anterior al barri, que va obrir el 5 d’octubre de 1964.

A l’esquerra un element del patrimoni arquitectònic de la ciutat, la fàbrica Godó i Trias, de 1903, i un altre element que es veu molt petit és la masia Cal Gotlla, al fons.

La data de la imatge la podem situar entre l’inici de la construcció del barri, en juliol de 1972 fins al 1977, que és quan en principi s’acava la primera fase de construcció. Em faria falta una cronologia de l’edificació del barri però no l’he sabut trobar a cap dels tres llibres que he consultat. A veure si vosaltres teniu més idea,…

REFERÈNCIES


Cal Gotlla

Cal Gotlla és una de les poques masies que encara perduren al nostre municipi, ja que es troba dins del Pla especial de protecció del nostre patrimoni arquitectònic i això la va salvar, encara que la van fer sofrir bastant.

Aquesta masia es l’única que queda al nostre municipi amb estructura II-3, segons la classificació de Danés i Torras, es a dir, els vessants de la teulada llencen les aigües cap a les façanes laterals i la construcció és de tipus basilical. Com Cal Gotlla també eren les desaparegudes Ca n’Alós i Cal Miquel del Ros, ja comentades a aquest bloc.

Aquesta masía és típica del segle XVII, però no es coneix la data concreta de construcció, es veu que la primera referència és molt posterior i es tracta d’un llistat de masies que va fer l’ajuntament el 4 de març de 1863, a on també es diu que es troba cap a orient, a 45 minuts de l’Ajuntament, i això és concretament a la cantonada dels actuals Carrer de les Ciències amb el de Salvador Espriu, a tocar de l’IKEA.

Del Llibre "Una mirada a la marina d'ahir. Les Nostres masies" (1980) de Francesc Marcé. Editat pel Museu d'Història de la Ciutat.

No fa molts anys que estava tota envoltada de camps. A la pàgina 607 del llibre “L’abans,…” de la Mireia Mascarell es veu una imatge de 1926 on Alfons Ferrer Soldevila i Joan Soldevila menjan raïm envoltats de ceps al costat de la masia,…

Del Llibre "Cop d'ull als motius de l'Hospitalet" (1991) de Matilde Marcé i Piera. Editat per l'Ateneu de Cultura Popular

A principis dels anys 90 la masia queda abandonada i en pocs anys el seu estat empitjora tant que a l’any 2001, els tècnics que van fer el pla de protecció del patrimoni, reclamen una intervenció urgent a la teulada, façana, obertures, etc. Aquesta intervenció tardaria 7 anys,…

Imatge de 1994 que apareix a la fitxa 84 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (2001)

Imatge de Gabriel Cazado apareguda a la publicació "L'Hospitalet" el 27.11.2006

Diferents imatges aèries d'abans i després de ser restaurada, probablement anys 2007-2008

A finals de l’any 2004 el Consorci de la Zona Franca i el nostre ajuntament van signar un conveni per tal de rehabilitar la masia. A finals de 2006 es va presentar el projecte i el Consorci va ser l’encarregat d’executar-lo ja al 2008.

Imatge apareguda a la publicació "L'Hospitalet" en data 25.05.2009

Ah! gotlla és el nom que reben les guatlles a algunes comarques. Una guatlla (Coturnix coturnix) és un au amb un aspecte similar a una perdiu però més petita. Pot ser que el nom de la masia vingui d’aquest ocell ¿?