Imatges retrospectives d'una ciutat

Cal Miquel del Ros

Cal Cabo / Cal Miquel del Ros, 1952

L’Albert Graells m’ha tornat a enviar una altra fotografia de la ciutat, en aquesta ocasió d’un lloc on encara no havia posat cap imatge. Es situa a la carretera del Mig, concretament a l’encreuament dels carrers de la rambla de la Marina(a Cornellà)/Femades(a l’Hospitalet), just a tocar de Cornellà. Si avui anem allà ens trobaríem envoltats de naus industrials però quan es va fer la fotografia, l’any 1952, allà sols teniem caps i cases a ambdós costats de la carretera sense asfaltar, i com veieu bastant estreta i en mal estat.

Aquesta casa es deia segons el plànol de la ciutat de 1951 cal Miquel de Cos, però sembla una errada ja que al plànol de la ciutat de 1963 li diuen cal Miquel del Ros; un altre nom per aquest conjunt d’edificis el trobem al plànol del Francesc Marcé i Sanabra que l’anomena cal Cabo.

La Matilde Marcé i Piera al seu llibre sobre els motius de la ciutat recull els dos noms, però sols en comenta cal Miquel del Ros i no es tracta d’aquesta casa, sinó d’una altra que es situava a tocar de la Gran Via i de la que ja vaig publicar algunes imatges. Al comentari inferior de francesc Vinyals es desvela el misteri,…

A les fotografies següents, de 1958 i 2012, trobareu la carretera del Mig des de ca l’Esquerrer fins el carrer de Campoamor; cal Cabo en color verd.

REFERÈNCIES

Anuncis

Manso Guirnardi i Manso Tarragona, dos de tants motius perduts.

El document següent considero que és molt interessant ja que en ell podem trobar alguns topònims del segle XIX, que fa moltes dècades que van ser abandonats sobretot degut a que els noms de les cases, també dits motius, van evolucionant amb el temps.

El manso Guirnardi i el manso Tarragona es corresponen respectivament a les masies de cal Miquel del Ros (desapareguda), i a cal Masover Nou (apunt). Aquests últims noms ja es recollien a una llista de masies que va realitzar l’ajuntament l’any 1863, per tant és molt possible que els del document que comparteixo aquí siguin molt més antics, ja que han sortit del Registre de la Propietat.

Intento explicar-me, el Registre de la Propietat es va fundar l’any 1861 sobre la base de les antigues Comptadories d’hipoteques, creades l’any 1768. Quan un nom d’una propietat entra en aquest registre queda fossilitzat, i encara que la casa canviï de propietari, i segurament de nom, de motiu, al Registre sempre es dirà igual, ja que si no fos així seria un embolic! Es a dir, si ara anem al registre de la Propietat i busquem la fitxa de cal Masover Nou, encara que faci més de 150 anys que tothom li diu així, al registre figurarà el primer nom en que es va registrar, es a dir, manso Tarragona. Per cert, a cal Masover Nou últimament també li deien cal Garsa, però aquesta és una altra història,…

Hi ha un altre topònim molt interessant, la peça de terra que rebia el nom de la “Salsareda” amb un gran número de arbres que anomenaven “Llachs”. Probablement aquest nom ve de que hi havia salzes,… però aquests rebien el nom de llachs? No he trobat res,…

He fet aquest collage amb un mapa del 1933 a on situo les dues masies, els camins que es mencionen, i també l’hospital de Bellvitge i per on passa la Gran Via, per tal d’orientar-nos millor.

REFERÈNCIES 


Masies des del Prat de Llobregat, 1967?

A aquesta fotografia la protagonista es la Papelera Española, al Prat de Llobregat, però també trobem una mica del nostre municipi, de quan Bellvitge ja tenia els primers blocs fets, i encara no s’havia fet el nus de carreteres que ens separa del Llobregat, ni tan sols s’havia ampliat el pont de la Granvia, com es diu: “tot eren camps”.

He posat uns cartellets a sobre de les construccions i camins amb els topònims que sé, i he descobert una masia que no tenia localitzada, la que es troba més a la vora del riu; no sé, no surt a cap mapa dels que he vist fins ara,… serà qüestió de buscar més,…

REFERÈNCIES

Imatge del grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Jose Manuel Gomez Arribas Magnífica instantánea, pero también horrorosa, los maravillosos campos, las masias y ahí la Papelera en medio y los horribles edificios de Bellvitge….
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Bueno, tampoco son tan horribles!! ;-P

Cal Miquel del Ros

Cal Miquel del Ros del llibre "Cop d'ull als Motius de L'Hospitalet" (1991) de Matilde Marcé i Piera. Segons diu el llibre, la fotografia és propietat de l'Elena Viusà i Vinyals

Cal Miquel del Ros era una antiga vaqueria que als anys 30 era propietat de Juan Viñals Segales. A la Vanguardia del 12 de gener de 1935 es pot llegir sobre un incendi a una de les quadres i que va causar pèrdues per 5000 pessetes.

Quan van fer aquest tram de la ronda Litoral, entre 1980 i 1983, van expropiar-la, juntament amb la masia de Cal Xic de la Barca, situada una mica més cap a l’oest. Van desaparèixer per sempre però encara tenim algunes fotografies.

Cal Miquel del Ros del llibre "Una mirada a la Marina d'ahir" (1980) de Francesc Marcé i Sanabra

Els cercles taronges senyalen de dalt a sota: Cal Trabal, Cal Masover Nou i La Torre Gran. El cercle verd es troba on es situava Cal Miquel del Ros. Al 1958, cap a l'oest, podem veure Cal Xic de la Barca. L'Hospital de Bellvitge queda ara a la dreta i els camps que es veuen són el que encara queda de la Marina de l'Hospitalet de Llobregat, ja sabeu que en gran part en perill de desaparició. Si piqueu es fa més gran!

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Joan Antoni Aquesta masia va ser refugi de moltes colles de jovenets i ens servia per fugir de les mirades controladores de veïns i veïnes de Bellvitge.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ah! síiii?, suposo que als anys 80 ja no quedava res, la foto és d’aquella època.
  3. Joan Antoni jajajaja parlo d’una mica abans! una década per ser més precís.
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) cuenta, cuenta,…
  5. Joan Antoni Al barri no tenien gaira infraestructura, com ja deus saber, així que buscaven alternatives on puguesim tenir un espai propi. En aquest cas, i sobretot els estius, aprofitaven l’abandonament d’aquesta masia com una mena de “cabana de l’arbre” encare que més d’una vegada vem haber de sortir correns quan ens descubria el pagès…jajaja quins temps!
  6. Aurora Gómez Miralles Que hermosa era la ermita solitaria entre los campos, cerquita de la carretera para que hubiera facilidad de llegar a ella. No había ni una sola casa que le quitara el encanto. Era toda una excursión ir a merendar allí con la familia.