Tobogan al parc de Can Buxeres, 1970
A la Yolanda Domènech li van fer aquesta foto quan es llançava pel tobogan d’un parc de Can Buxeres, que com veieu es trobava en obres. La Yolanda va néixer el novembre de 1966 i el parc es va inaugurar el setembre de 1970. Crec que ella té uns quatre anys, no menys, i pels abrics que porten no sembla que sigui estiu, per tant crec que podríem situar la fotografia a principis de 1970.
Repassant les fotografies que compartiu a la pàgina de facebook m’he trobat aquesta de José Luna, que també ens comenta que és de principis dels 70
Al fons veiem els edificis de Can Serra, però el que no reconec és l’edifici que queda a l’esquerra dels nens, algú sap què era?
La flama olímpica a Pubilla Cases
Alex Molina m’ha enviat per compartir al bloc un munt de captures del pas de la flama olímpica pel barri de Pubilla Cases el 16 de juny de 1992. Concretament per la plaça de la Pubilla Casas i després per l’avinguda de Tomás Giménez. Per no fer un post massa llarg he seleccionat sols cinc imatges.
A la primera es veu que la flama s’apropa, veiem el Col·legi de Lope de Vega i la plaça de la Pubilla Casas a la dreta.
A aquesta ens trobem a la cantonada de la plaça amb l’avinguda de Tomás Giménez, es veu la botiga de caçats Napoli que crec que encara existeix.
La flama la porta Celestino Corbacho, quan encara no era l’alcalde, i es veu que no estava previst ja que a l’edició del 19 de juny de 1992 del Mundo Deportivo figuraven com a rellevistes previstos Juan Ignacio Pujana, Encarna López, Roberto Ruiz, Alejandra Calvente, Santiago Diaz, Antoni Mateus, José Sasín, José Ramón Ramón i Antoni Ros. És a l’edició del 20 de juny del mateix diari on surt Celestino Corbacho com a primer relleu de l’etapa que acabava cap a Lleida. Després correrien Juan Ribas, Eduardo Durán i Juan José Parra.
A la següent passem per la botiga de mobles FF, que em sembla que també perdura
També deixo altres dos articles que va aparèixer al diari Mundo Deportivo,…
Gràcies a Alex Molina, que ha pujat el vídeo al youtube, podeu recordar aquests instants d’una manera més fidel,…
REFERÈNCIES
- Mundo Deportivo 19.06.1992 (relleus etapa Manresa-l’Hospitalet)
- Mundo Deportivo 20.06.1992 (relleus etapa l’Hospitalet-Lleida)
Els pins blancs de Can Buxeres, 1987
Aquesta imatge del parc de Can Buxeres realitzara al 1987, podria servir per explicar moltes coses, per exemple, es podria escriure sobre la Carpa, sobre la bòbila del torrent de can Nyac, de la masia de can Cervera, ja a Esplugues,… però el que més m’ha agradat és que encara surten els pins blancs de Can Buxeres,… i també que es pot fer molt gran si piqueu a sobre,…
Com llegireu a continuació, la tala d’aquests antics arbres fa 14 anys no va agradar molt als veïns, encara que segons l’ajuntament va ser una acció necessària per tal d’evitar accidents.
La imatge següent és més actual i ens permet observar com han evolucionat els pins pinyers que van plantar per substituir-los, així com d’altres modificacions que s’han realitzat en la vegetació del parc.
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Les fonts de tota la vida
A l’Hospitalet tenim algunes fonts per beure que tenen una historia darrere, podríem parlar de la de la plaça del Repartidor (1867), de la de la plaça Espanyola (1905), de la de la plaça de la Constitució (XIX?),… o per què no, de la del passeig de Bellvitge, construïda pels propis veïns a finals dels anys 70. Fonts desaparegudes, com la del camí de la Fonteta, la font de la Puda, o la que existia al costat de l’ermita de Bellvitge,… suposo que hi ha més exemples.
Però i les de tota la vida?, ja sabeu, aquelles columnes de ferro negre que trobem a les cantonades dels carrers, que de tant veure-les ja ni les veiem, i ja no gosem ni a beure per si ens contagien quelcom. i aquestes? tenen històries?
No he trobat qui va dissenyar aquestes fonts tan i tan populars, però el que sí he trobat és que algunes són molt antigues, dels inicis del segle XX, i inclús al lloc web patrimoni.gencat cinc diu que formen (o van formar) part del nostre patrimoni, menciona les del carrer de Muns, carrer de Santa Eulàlia, Can Boixeres, Parc de la Marquesa i Plaça dels Avis; però pot ser hi ha més.
A la pàgina anterior també he trobat aquestes fotografies realitzades per Gaspar Coll i Rosell a l’abril de 1986. No sé si encara existeixen, ja que no reconec els carrers on van ser fotografiades.
Fa un temps MuNh Radeac escrivia a aquest bloc “La font que dius abans estaba situada a l’entrada del carrer [del Parral] i era el lloc on hi anaven a “buscar” aigua perque, llavors a les cases, al menys a la meva, no teniem aigua corrent. ¡La de viatges que he fet a aquesta font!” i això és el que passava a molts llocs de la nostra ciutat, quan es van instal·lar era per cobrir les necessitats d’aigua potable dels veïnat, ja que si no tenies ni aigua corrent ni pou i volies beure aigua potable, sols et quedava la font del costat… deixo una foto de la ara solitària font a que es referia MuNh
També vull compartir aquest vídeo on la Mila entrevista en ple carrer a membres del Grup Memòria de Barri la Torrassa a propòsit de la font que espero que encara trobem a la cantonada dels carrers d’Holanda amb Santiago Apòstol, amb diuen més de 70 anys d’antiguitat!.
I si teniu cap record sobre aquests elements urbans en extinció,… expliqueu, expliqueu,…
REFERÈNCIES
Fonts públiques de l’Hospitalet al lloc web patrimoni.gencat
Itinerari insòlit per l’Hospitalet, 1975
Avui un article de Francesc Marcé i Sanabra parlant de la nostra ciutat poc abans de la mort de Francisco Franco. És un itinerari a través dels monuments, els que més tard serien i encara són el nostre patrimoni arquitectònic, però també és una pluja de records sobre l’Hospitalet d’abans.
REFERÈNCIES
- Francesc Marcé i Sanabra, creador del Museu d’Història
- Francesc Marcé sobre la Medusa
- Biografia de Francesc Marcé i Sanabra a “l’Hospitalet escriu”
Lluis Llach a Can Buxeres, 1974
La imatge d’avui es d’una cua de joves esperant per entrar al recinte de Can Buxeres, volen veure a Lluís Llach en concert. Era l’estiu de 1974.
Aquesta era una de les activitats que es feia als “Festivales Populares de Verano”, que es van començar a organitzar a l’any 1966 programant música, cine, molt teatre,… a diferents barris de la ciutat. He trobat referències d’aquests festivals fins a l’any 1976, però no sé si van durar més temps.
REFERÈNCIES
Tres monuments històric-artístics d’interès local a l’Hospitalet, 1975
Avui ens anem al BOE del 18 de desembre de 1975, moment en que es publicava que Can Sumarro, l’Harmonia i La Casa España eren declarats monuments històric-artístics d’interès local,… però realment això s’havia atorgat el 10 de novembre del mateix any,… és tan sols una curiositat, però en mig d’aquestes dues dates va caure una dictadura, es va proclamar l’actual rei i es va anomenar com a president a Arias Navarro, suposo que per això va tardar tant en sortir aquesta ordre.
Una altra curiositat es que es parla de la Llei del 13 de maig de 1933 i el Reglament del 16 d’abril de 1933, normativa de la Segona República que encara era vigent,… si voleu saber sobre aquesta normativa podeu picar aquí
I res més, ja sabeu que aquests edificis actualment alberguen equipaments culturals públics i que podeu entrar per augmentar els vostres coneixements.
La Carpa a Can Buxeres, 1987
L’altre dia, a l’entrada amb dues imatges de la Carpa a Can Serra, Miguel Angel Lara comentava: “Madre mía que foto. Si era el teatro portátil, o más conocido como las tetas de la Ramona entre los niños del barrio, fue desmontado de la Carpa y montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y allí murió siendo desmontada su estructura para su desaparición, que recuerdos”
A un llibre d’aquests que no agafa ningú (menys els frikis com jo) a les biblioteques, que va sobre les propostes d’urbanisme del nostre Ajuntament a l’any 1987, he trobat un munt de imatges aèries que poso a la cola per publicar. La primera sobre les tetes de la Ramona, que deia Miguel Ángel,…
Incorporo una imatge moderna més o menys de la mateixa àrea. El camp de futbol del CD Aguilarense no era cap dels que es veuen a les imatges, quedaria al descampat que hi ha sota el petit. M’ha picat la curiositat i he buscat informació sobre aquest club; he trobat que va desaparèixer al 1988 per la fusió amb el CD Infico Rayo, FC Ràpid l’Hospitalet i el CD Pubilla Casas per donar el CE Pubilla Casas. Aquest últim, al 1990 també es va fusionar amb el Peña Luis del Sol. També he buscat a l’hemeroteca del diari Mundo Deportivo i es menciona des d’octubre 1977 fins a setembre de 1988, pot ser va jugar aquests anys,… He trobat fins l’escut a un pin! (a sota,…)
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
- Sobre el CD Aguiarense: Política esportiva i història social de l’esporta a l’Hospitalet de Llobregat (1975-2008) d’Aleix Augé Bailac (pàg 75)
- CD Aguilarense a l’hemeroteca de El Mundo Deportivo
- Escut del CD Aguilarense i altres clubs de l’Hospitalet
- Web C.E Pubilla Casas
La Carpa, 1975
“Can Serra havia de ser, segons deien els diaris del moment, L’Hospitalet del futur, ciutat residencial, el Pedralbes de l’Hospitalet. Però aviat començaren noves modificacions sobre el Pla Parcial del 61.
La immobiliària “Amaltea” va comprar el terreny de la Carpa, solar més cèntric del barri, per construir 13 blocs de 14 plantes. L’associació de veïns de Can Serra no acceptava aquest projecte i en canvi volien fer un mercat, un ambulatori i una escola donada la gran quantitat de nens que havia al barri.
Per aconseguir tots els objectius es feien reunions a la casa de la Reconciliació i a l’Associació de Veïns de Can Serra. Finalment s’arriba a un acord. Fruit d’innombrables hores de reunió amb representants polítics i tècnics de l’Ajuntament, la Corporació Metropolitana i l’Associació de veïns. Assembles obertes al barri, manifestacions, noves recollides de firmes, accions legals i accions il.legals. Es per això que a Can Serra, el nom de “la Carpa” tenen un caràcter mític. Ara, finalment, a la Carpa ja hi ha una escola de d’EGB, ara CEIP, que porta precisament aquest nom, un mercat municipal, una plaça i un parc.
En aquell descampat on volien fer aquest projectes hi havia dues carpes de ferro cobertes amb lona on feien espectacles, teatre. Desprès de molt anys de lluita i treball per part dels veïns liderats per L’Associació dels veïns, en Juny de 1976, finalment el barri va tomar possessió del solar. Es va netejar i es celebra per primera vegada la Festa Major coincidim amb nit de Sant Joan”
REFERÈNCIES
Fragment de la història del CEIP La Carpa de Can Serra
La primera imatge, de 1975, ha estat cedida per Pilar Massana, a més de veïna del barri, presidenta del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. La segona, sense data precisa, ha estat cedida pel fotògraf Ramón Costa (encara que realment és del seu sogre) i va ser una aportació al grup de facebook que va generar molts comentaris. que incorporo a continuació, ja que alguns són molt interessants!
- Ramon Costa Bueno es una foto antigua ,no la hice yo ya que aun no habia nacido.Me la ha cedido mi suegro. La he retocado lo mejor posible ,espero os guste y a quien se acuerde que le traiga buenos recuerdos de su infancia
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Muchas gracias!! En ese parque estaban previstos otros 13 bloques de 14 plantas, conseguir que no se hiciesen fue una victoria vecinal de las épicas. En el libro “Cincuanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey se explica con bastante extensión. Me lo voy leyendo a ratos pero aún no sé para qué se utilizaba la carpa???
- Agustin Martinez Padre Es posible que por el año 1969 ó 1970 se utilizara como teatro, recuerdo la asistencia de Fraga Iribarne, ministro de cultura? haber si alguien recuerda algo más.
- Miguel González DIOSSSS! Esto no tiene nada que ver con la actualidad! Segun me han explicado, las carpas estaban cubiertas con una lona. Era como un tipo de circo/teatro/centro cívico.
- Francisco Javier Galván Siles JO! yo me acuerdo de haber jugado mucho allí de pequeño. Creo recordar que eran de color verde. Y por lo que sé, decián que eran las carpas de un circo o algo así. JAJA! un día estabamos quemando un colchón creo y llegó un policía y tuvimos que salir corriendo! vaya tiempos! 😀
- Joan Rius Agustina Yo asisti con el colegio Eugeni D’Ors a varias funciones de teatro,estaba en la EGB,seria por el 1971 al 74 aprox.Tosa una señora excursion de Collblanc a Can Serra. Por cierto felicidades por este grupo,es genial!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gracias Joan!,… así que se hacía teatro allí, y se cubría con toldos?
- Andreu Trias Era el “Teatro Popular Portátil del Ministerio de Información y Turismo”,anomenat popularment “La Carpa”. Jo hi era el dia de la visita d’en Fraga. Si no recordo malament, ens hi van portar a l’Institut Torras i Bages i vàrem anar a veure “Don Gil de las calzas verdes” de Tirso de Molina. El quadre escènic del Centre Catòlic hi va representar també alguna cosa. Buscant al google apareix l’hemeroteca de La Vanguardia que en diu alguna cosa.
- Miguel Angel Lara Madre mía que foto.Si era el teatro portatil,o más conocido como las tetas de la ramonas entre los niños del barrio fue desmontado de la Carpa i montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y alli murio siendo desmontada su estructura para su desaparicion que recuerdos. Comparto la foto con permiso es que es increible.
- Bgo Ampudia Mi padre me enseñó a montar en bicicleta en la Carpa!
- Miguel Medina Que foto y que de recuerdos !!! Nosotros que éramos del Barrio Sanfeliu, le llamábamos tetas marcianas, por su color verde.
- Oscar Cuesta Jajaja las tetas de la Ramona, sí señor. Yo ya solo las recuerdo en Can Boixeres y totalmente sin uso. En la Carpa llegaron a haber varios circos ambulantes, con sus payasos, pero no usaban ya esta estructura.
- Fernando Garcia Fernandez en mi barrio las tetas marisol jeje
Hoſpitalet, 1732
Primer de tot dir que aquest plànol no és l’original, és una adaptació que es va fer pel Noticiari Pratenc de 1936. L’original el trauré quan el trobi en condicions, ja que encara que està a molts llibres,… o és molt petit o es troba dividit en dues pàgines, de manera que no es pot escanejar sense perdre una part important de la imatge.
De totes maneres, aquesta versió te un interès afegit, ja que l’autor, Josep Pujol i Capsada, va incorporar els límits del nostre municipi de principis de segle XX. Podem veure tres camins d’est a oest
- Camí que va a Cornellà – Camí de Barcelona a Santa Eulàlia: serien les actuals B-200, carrer Major, carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Santa Eulàlia
- Carretera de la Barca: crec que serien les actuals carretera del Mig i carrer de l’Aprestadora.
- Carretera del Gual dels Tarongers: aquesta és més difícil, ja que encara no he trobat per on passa, bé, sí pel costat de l’ermita de Bellvitge
També trobem a més de Hoſpitalet, unes poques cases, que intento comentar:
- Girona – Es va enderrocar al 1741 per construir Can Rigalt
- Caſas – Actual Pubilla Casas
- Alemany – Actual Can Buxeres
- Auguſti – Actual Remunta
- Sunÿer – Can Riera?
- Borras – Podria ser Cal Tres?, que era on ara es troba el Centre Catòlic
- Alos – La despareguda Ca n’Alós
- Torraſſa – Actual Casa Torrassa
- Sa Eularia – Actual ermita de Santa Eulàlia de Provençana
- Fexaſſos Paperayre – No tinc ni idea!, encara que la segona paraula significa “paperer”
- Bellvitge – Actual ermita de nostra senyora de Bellvitge
- Colegi – Podria ser la Torre Gran? (va ser un col·legi de franciscans, però segons la informació que tinc és de mitjans del segle XIX)
- Bayls – desapareguda Cal Vehils
- Torra del cap del Riu – En principi és on ara es situa el far (1852)
Després crec que caldria incloure dins del nostre municipi la masia Sabater, que per l’aspecte i la situació, al costat de la carretera del Mig, seria Ca l’Esquerrer construïda l’any 1572.
I això era Hoſpitalet, penseu que a l’any 1718 sols vivien 504 habitants, que van pujar fins a 1633 a l’any 1787,…
També podem veure la masia Femades que encara que es troba a Cornellà es troba tan a prop que tothom pensa que és de l’Hospitalet, ara es diu Casa Serra (antiga Can Famades), Can Cervera, que encara existeix a Esplugues; Torre Melina (Malina), que se la van carregar al 1992,…
Un altra dia escriuré del riu mort, el riu viu, i el riu fach,… del Llobregadell, de les basses i dels estanys. Ara us deixo un experiment que he fet,… no sé,…
REFERÈNCIA
Plànol: “Braços del riu, estanys i maresmes del delta del Llobregat” (1984) escrit per Ramon Planas i Torres i editat per la Caixa d’Estalvis de Catalunya.
Barri del Centre, 1850
Avui farem una visita als carrers i indrets del barri del Centre i rodalies de l’any 1850, gràcies a un dibuix, part d’una sèrie de diferents anys, que va fer en Valentí Julià a l’any 1983, segons projecte de Francesc Marcé i Sanabra. Aquests dibuixos són en color, però he trobat aquest tan gran a internet (heu de picar a sobre per augmentar-lo) i he decidit compartir-lo.
Sols he assenyalat vint cases o carrers per no emplenar el dibuix de numerets, però podriem posar més, per cert algú sap els noms de les masies que es situen als números 4, 6, i 14?
- Ca n’Agustí o Ca n’Angulo (Caserna de la Remunta)
- Can Famades, a Cornellà, al costat del carrer Major i el carrer Femades
- Mas Burguera o Modolell de la Torre (amb la Talaia)
- ¿?
- Can Sumarro
- Carrer de Sant Roc al carrer Xipreret amb carrer Riera de l’Escorxador
- Can Riera
- Carrer Xipreret (o dels Republicans)
- Casa Espanya (Can Llunell, Can Molines)
- L’Harmonia (Torre Blanca)
- Esglèsia antiga de Santa Eulàlia de Mèrida
- Rectoria i la palmera, que encara avui existeix!
- Can Buxeres (Casa Alta o Casa Alemany)
- Canal de la Infanta
- Carrer de Sant Joan amb carrer Riera de la Creu
- Carrer Santa Bàrbara
- Carrer de Joan Pallarés
- Carrer del Centre
- Carrer del Parral
- Can Tres (al mateix lloc que l’actual Centre Catòlic)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac Aqui, ja es veu casa meva. Car que encara jo no havía nascut. I com ho troves? Mira que jo busco i busco i busco :))
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Segur que es veu,… que és la que està al costat del 14?
- MuNh Radeac Si es clar, la que está al costat del 14. El que no es veu es la línea del FFCC. No estava construida?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No, és de l’any 1854 🙂
- Xènia Aida hola, m’havien dit que la palmera de l’església és la més antiga de Catalunya, inclús més que la de la catedral. algú sap alguna cosa?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Lamentablement a l’Hospitalet no existeix la figura de protecció “arbre monumental”, i no sé si hi ha estudis sobre aquesta palmera, si existeixen, jo no els he vist,… http://avbellvitge.wordpress.com/2009/02/06/el-arbres-de-lhospitalet-de-llobregat/ Sobre la palmera, si fem cas al dibuix, almenys té 160 anys
La Casa Alta (Can Buxeres) a finals del s XIX
La casa que es veu a la fotografia és de l’edifici de Can Buxeres abans de rebre aquest nom, ja que la propietat, de la familia Alemany, era coneguda com “Casa Alta” des del segle XVIII.
A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou.
A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeras Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona. Ell la remodelaria per convertir-la en una residència d’estiueig.
REFERÈNCIES
Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: Centre d’Estudis Joan XXIII
Text: Web del CEIP Ausias March i del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Francisco Javier Galván Siles JAJA! i pensar que jo em vaig casar en aquesta finca!
- Mari Llum Arrufat Catalan Venia a estiuejar aquí??? I jo que sempre me’n vaig!!! Jajaja
Can Buxeres als anys 20
La propietat es coneguda des del segle XVIII, quan es deia “Casa Alta” i era de la familia Alemany.
A l’any 1875 fou adquirida per Joaquima Casanovas, que hi féu construir una torre d’estil neomudejar, que en realitat era un molí de vent destinat a extreure aigua d’un pou (aquest molí es pot observar a la fotografia)
A partir de l’any 1877 és quan rep el nom de Can Buxeres, ja que fou adquirida per Lluís Buxeres Abat, advocat originari de Martorell que feia poc que s’havia traslladat a Barcelona.
Can Buxeres no era més que una masia rural que després de moltes remodelacions realitzades des de principis del segle XX la van convertir en una residència d’estiueig elegantisima amb 15 habitacions i sumptuosos salons. Es van afegir unes cotxeres, el templet modernista, una casa pels masovers, es van tancar els jardins amb un mur, van fer unes pistes de tennis,…
Els Buxeres es dedicaven al comerç de productes de la Guinea Espanyola, on tenien terres destinades al cacau i el café. Formaven part de la burgesia catalana i eren tan importants que al 1927 van rebre a la reina Victòria Eugènia i les seves filles a la visita que va realitzar per inaugurar la nova seu de Correus a la plaça del Repartidor.
Durant la Guerra Civil, van assassinar al propietari, Enric Buxeres i van requisar la finca que farien servir com a escola fins l’any 1939 que es va retornar a la família, que no va tornar a residir.
A l’any 1969 fou adquirida per l’ajuntament i al 1972 es va inaugurar el parc
REFERÈNCIES
Font de la imatge: Arxiu Municipal de L’Hospitalet – Arxiu Històric. Vía: http://www.aprenentdelanostrahistoria.org/
Text: http://www.xtec.es/centres/a8034862/veu/30.htm i Del llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell
- Trujillo Fernández Me acuerdo ahora de mi padre que casi cada domingo nos llevaba al parque y despues subiamos por él hasta el campo de futbol que habia mas arriba. ¿Por cierto hace años que no lo visito y no se si el campo de futbol existe aún?
- Antonio Vargas si te refieres al campo de fútbol de la Can Cervera,k apra ir a los vestuarios tenías k cruzar la carretera,me parece k ya no está
- Ana Villaescusa tenéis más fotos??
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No,… quiero más fotos, sobre todo del barrio de Sanfeliu,… ¿tienes?
- Ana Villaescusa nops 😦
- Alicia Verós Alegre ¿SE SABE QUIÉN ASESINÓ A BUXERES? ¿Y QUÉ FUE DEL RESTO DE LA FAMILIA?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pues por ahora no se sabe,… justamente ayer devolví libros a la biblioteca donde es posible que lo mencionase.
- Rosa M Fernandez R Yo soy de este barrio!!! A ver si encuentro alguna foto en casa de mis padres y la cuelgo 🙂
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Vale!
- Miguel Beltrán Vidal …a mí cualquier ubicación me inspiraba….me convertí en un asíduo…T´estimo Can Buxeres….
- M Carmen Izquierdo Alcaide La primera vez que fui a un concierto siendo una adolescete, fue a Can Buixeres. ¿ SABEIS QUIEN ACTUABA? pue unos ovencimos LLuis LLach i M del Mar Bonet, aquel concierto en una época de reivindicaciiones marco mi juventud.
- Miguel Beltrán Vidal ¿¿No hay fotos del interior del parque?????
- Esther Cabello Es curiosa la transformación del nombre, de Can Buxeres a Can Boixeres… Alguien mencionó Can Cervera… no sabéis nada de su historia? Ahora está totalmente en ruinas…
- Juan Rodrigues Ciutad Estais equivocados. El campo de futbol que hay justo encima, es el del antiguo Can Serra, ahora llamado Can Boixeres FC. Es el campo donde se rodo la serie de Pelotas, en TVE1 de Jose Corbacho. Can Cervera esta aun mas para arriba, o estaba, ya que no existe y ahora es aparcamiento para camiones. Saludos.
L'Hospitalet de Llobregat 
