Imatges retrospectives d'una ciutat

Can Colom

Can Colom, 1913

He trobat aquesta fantàstica fotografia de can Colom, realitzada per Josep Salvany i Blanch l’any 1913. Es troba al seu fons  fotogràfic, a la Biblioteca de Catalunya, sota el nom de “Torre a la Bordeta”

També deixo una fotografia on veureu com ha quedat després de la rehabilitació de Meritxell Inaraja,…

REFERÈNCIES 

Anuncis

Un retall de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat, 1850

A la memòria del primer pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat tenim unes molt interessants Notes sobre la història de les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat escrites per Joan Casas a l’any 1983. Aquest text també el va editar la Ponència d’Ensenyament Dinàmica Educativa dins dels Quaderns Urbans núm. 3 sota el títol De pagesos a aturats, que és d’on he tret aquests plànols, de baixa qualitat, però que encara així ens donen molta informació sobre aquesta part de la ciutat a l’any 1850.

“Plano geométrico de la porción detallada en el estado de este mnm. regable con las aguas procedentes del Río Llobregat por medio del canal titulado Serma Sra Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón construido a espensas de los terratenientes de su comprencion” (entre 1817 i 1819), per tant queda clar que el que tenim és un plànol de part del canal de la Infanta, que és la línia que ens limita el plànol pel nord. Com veieu el ferrocarril encara no surt, tan sols falten quatre anys per que el construeixin paral·lelament al canal.

Al sud tenim la carretera antiga del Prat, que anava per sota de l’actual carrer de les Ciències; a llevant es dibuixa l’antiga frontera amb el municipi de Santa Maria de Sans, i cap a ponent, de dalt a baix, sinó erro, els següents carrers: el de l’Estrella, fins al carrer d’Enric Prat de la Riba, després l’avinguda de la Fabregada, fins la carretera del Mig (o de la barca del Prat), i més cap al sud la carretera de l’Hospici, esborrada totalment i que passaria per Bellvitge, concretament pel carrer de França i després creuant els blocs que hi ha entre el passeig de Bellvitge i l’avinguda de Europa; just a on gira el camí ara passa l’AVE soterrat i un munt de vies en superfície que encara no existien, com tampoc l’avinguda de la Gran Via.

Aquest mapa també ens permet observar, a la dreta, el sector que va passar a mans Sants anys després i que ja vaig comentar al post sobre la Mitja Galta (teniu un enllaç a les referències).

He senyalat amb rectangles verds tot el que crec que són edificis, crec que em deixo uns quants per prudència fins que obrin l’arxiu municipal. Els dos punts taronges són els molins fariners de Lleonart i el de la Bordeta, moguts per les aigües del canal.

Què queda d’aquests rectangles verds? De torrent Gornal cap a ponent no en queda cap, fa res l’ajuntament seguint les queixes dels veïns per problemes de salubritat, va tirar a terra l’últim, l’edifici del carrer Juan de Toledo, de l’any 1765, i que encara així no estava dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat (també deixo un enllaça a sota).

Per sota de la carretera de la barca del Prat he buscat Cal Gotlla, l’edifici més antic que ens queda a aquesta part de la ciutat, però no l’he trobat, ja que en principi és 10 anys posterior al mapa.

Amb el mapa següent, que he agafat del lloc web de l’Arxiu Històric Santa Eulàlia de Provençana, podrem veure molt millor la part de llevant. Tan sols he pogut localitzar tres edificis actualment dempeus: l’ermita, Can Colom i pot ser, encara que no queda molt clar el moment del seu origen, Cal Bitllera, també anomenada l’Escorça. A sobre del canal també podem trobar l’edifici de la Torrassa,… per tant ens queda ben poca cosa.

Un tema també interessant és que molts dels carrers i illes actuals conserven les línies de les antigues propietats agrícoles, i aquestes del sistema de regatge que es va crear amb el canal de la Infanta, però això ja el deixo per vosaltres,…

REFERÈNCIES


Can Colom

D’aquest edifici del carrer de Martí i Codolar, 2-4 no he trobat molta informació a pesar de formar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat i d’haver estat recentment restaurat. Es veu que es va construir entre el segle XVIII i el XIX i sols he trobat la següent informació, anterior a la seva restauració:

“de tres cuerpos (crujías de 3-4 m) y planta cuadrada con nave posterior (celler) y patio cubierto posterior con pilares de funcición e iluminación cenital. Posteriormente se le añadieron dos cuerpos laterales, uno de capilla (derecho) y otro de porche (izquierdo) de inspiración neogótica-eclecticista con falsas pilastras.

Fachada revocada y caracterísitcas interiores originales (vigas, bóvedas, etc,…).

Estructura: paredes de 50 cms. ancho. cubierta a dos aguas. Torre asimétricamente colocada.

Patio con entrada a c/Apretadora de puerta de fundición con pilares con adornos cerámicos.

Arbolado interior; Varias higueras”.

El dia 5 de juny de 2003 (segons CIU) l’Ajuntament va signar un acord amb la Conselleria de Justicia per tal de que fos rehabilitada dins de les actuacions previstes al projecte de la Ciutat de la Justícia, però la rehabilitació no es va iniciar fins 5 anys més tard, quan la Ciutat de la Justícia ja estava en funcionament. Al mitjans de 2010 es va finalitzar i actualment es la seu del Programa Municipal per a la Dona.

REFERÈNCIES