El pont de la Gran Via a l’alçada del carrer sense nom
A veure si recordeu aquest pas de vianants de la Gran Via, a l’alçada d’entre el carrer pendent d’anomenar (segons el lloc web de l’ajuntament) i el carrer de l’Alhambra. La veritat és que no tinc molta informació sobre el pont, sols que Bartolomé Fite, la persona que me la va enviar, em va dir que la fotografia es va fer l’any 1980, però no sé quan de temps existia abans, ni quant després.
De tot el que veieu sols queda l’edifici on posa “HOTEL·OFICINAS·COMERCIAL – TEL 2586100 (l’antic telèfon d’IBUSA)”, la Gran Via va ser soterrada i la caserna de Lepanto va ser enderrocada per construir la Ciutat de la Justícia.
Deixo a sota la localització del carrer pendent d’anomenar. Gràcies per l’apreciació Juan Manuel!
Deixo també una fotografia aèria de l’any 1986-87 on es veu la situació exacta del pont.
Perllongació de la Gran Via, 1928 (i 2)
A l’anterior post vam poder veure dues imatges de les obres de la perllongació de la Gran Via de 1928, realitzades enfocant cap a Barcelona. A aquesta nova entrada al bloc podeu veure en primer lloc aquestes dos mapes de 1926 i de 1933, un just abans de les obres i un altre posterior, on ja podeu veure els 880 metres de Gran Via construïts, des de la riera Blanca fins a la carretera antiga del Prat (Independència).
Comparant els dos mapes també podreu veure com a l’antiga llera de la riera Blanca apareix la caserna de Lepanto, construïda entre 1929 i 1931
També he trobat aquestes dues imatges, aquesta primera és de 1928, i podem veure les obres des de Barcelona, possiblement des de l’alçada del carrer de Parcerisa. On acava el paviment veiem murs a costat i costat, ens trobem quasi a l’alçada de la riera Blanca. La casa que veiem a l’esquerra, una vegada passat el mur, l’he trobada amb dos noms diferents, cal Juan del Fan i també com cal Joanet del Sant, en tot cas, just després de la masia trobaríem la riera Blanca, i començaria l’Hospitalet. Les tres xemeneies de la dreta són les de l’empresa Caralt-Pérez y compañía, que son les que vam veure a les fotografies d’ahir.
A la següent fotografia ja ens trobem a l’Hospitalet, crec que a l’alçada de l’empresa Caralt-Pérez i companyia, passada la riera Blanca. El final de la carretera, com ja sabem, perquè es fins on van fer les obres és el carrer Independéncia o carretera antiga del Prat. Les cases de la dreta possiblement són les del carrer d’Enric Morera, i les barraques de l’esquerra són les del barri de la Bomba, que pot ser encara no rebia aquell nom, pot ser encara no disposaven de la bomba que els donava aigua.
De fet, l’Exposició Internacional de 1929, les obres del Metropolità Transversal (Bordeta-Catalunya), aquestes mateixes obres de la Gran Via i moltes altres a la ciutat van atreure multitud d’emigrants en busca de millors condicions de vida, i que no van tenir altre remei que viure en barraques distribuïdes per Barcelona i la seva perifèria, com les del barri de la Bomba; i ara poso la nota reivindicativa: és una llàstima que els mandataris de la nostra ciutat encara no hagin fet cap homenatge, cap monument a les persones d’aquell barri, tal com s’ha fet a d’altres barris, per sort desapareguts (però ben recordats), de Barcelona.
Al fons de la Gran Via, a la seva dreta, veiem la xemeneia de l’empresa Viuda e Hijos de Jaime Trias, també coneguda com Les Sangoneres, que posteriorment va perdre una part de la seva superfície quan va continuar la perllongació de la Gran Via, però que encara avui dia existeix i forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat. A la part dreta tenim una altra xemeneia, que es correspondria a la fàbrica d’adobs Vendrell i Monjo, de la qual he trobat molt poca informació, igual que de les naus industrials que trobem a ma dreta, a tocar de l’obra i al final del carrer d’Enric Morera.
També vull destacar l’elevació que portava l’obra respecte els camps de cultiu, la qual es pot observar a ma esquerra amb l’alçada de les rampes.
I no sé si veieu alguna cosa més vosaltres,…
REFERÈNCIES
Caserna de Lepanto, 1983
Una altra imatge cedida per en Barto de l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud on podem veure la caserna de Lepanto el mateix dia que passa per allà el Rally Inernacional de cotxes d’epoca.
Aquesta fotografia ha estat molt fàcil de datar ja que la portada del Mundo Deportivo del diumenge 27 de febrer de 1983 també ha quedat immortalitzada. Per cert, aquell dia, contra tot pronòstic, l’Hospi de Roberto Puerto perdia 0-3 contra el Talavera, després d’un any sense perdre cap partit al seu camp.
REFERÈNCIES
Plaça d’Ildefons Cerdà, anys 70,…
Avui tornem a entrar a Barcelona per veure com era la plaça d’Ildefons Cerdà als anys 70, i ho farem mitjançant sis fotografies del que era conegut com l’scalextric. Aquest nus es va crear a l’any 1971 quan es va fer passar per la plaça el Primer Cinturó de Ronda, es a dir la Ronda del Mig; el que va suposar que en un mateix espai es van instal·lar 3 nivells de carreteres. També podreu veure les 5 torres d’il·luminació anomenades els “platets volants”.
Aquestes obres van afectar molt als veïns del Conjunt Residencial Granvia ja que pràcticament van quedar aïllats per les obres i no van disposar de cap pas per creuar la Granvia fins que van estar molt avançades, al maig de 1971 (gran part del nus es va inaugurar el 18 de juliol de 1971)
A la primera imatge de 1972 podem veure els platets volants i els edificis de la filial de la SEAT, realitzats al 1958 per Cesar Ortiz-Echague y Rafael Echaide (el primer us sonarà dels menjadors de la SEAT, va ser el seu arquitecte)
Aquesta segona fotografia és de 1974 i ens mostra la Granvia, amb Can Batlló a ma esquerra. Com a curiositat podem veure un anunci de la Inmobiliaria Ciudad Condal SA, que ven pisos a Bellvitge, a 5 minuts de la plaça.
Aquesta postal també és del 74 i és similar a l’anterior però ens permet veure una mica la nostra ciutat, amb la caserna de Lepanto i els blocs del Conjunt Residencial Granvia. Aquí l’anunci de Bellvitge ha estat esborrat a la postal, no voldrien fer publicitat,… per cert, el cartell de Philips que hi ha a sota és de color groc, mentre a la resta és vermell ¿?
La següent no té data, però als comentaris, ncr1975 ens diu que les escriptures de l’edifici que s’està construint a l’esquerra són de 1982, per tant la fotografia seria anterior a aquesta data. En aquesta ocasió es troba orientada per veure la Ronda del Mig
Aquesta següent no és una postal i encara és més moderna que l’anterior, segur que és posterior al 1981, ja que aquest logo de SEAT es va començar a utilitzar aquell any,… Als comentaris David ens dona un munt d’arguments per situar-la als anys 1988-89,…
La següent deixa veure principalment la caserna de Lepanto, però també ens permet veure una petita part del nus.
Deixo una imatge anterior a l’scalextric on es poden veure els planters de Valent Petit, nom que s’ha conservat per als jardins que hi ha a part d’aquesta zona actualment, i que es situen a la ciutat de Barcelona. A l’esquerra de tot, la caserna de Lepanto.
REFERÈNCIES
- Primera imatge del bloc Postales Inventadas/Making up Postcards
- Segona imatge d’antopal a todocoleccion
- Cinquena imatge de SEIM al fòrum skyscraperscity
- Setena imatge del lloc web lamarina-zonafranca
- La Vanguardia 20.02.1971 (problemes causats als veïns del Conjunt Residencial Granvia )
- La Vanguardia 06.04.1971 (imatge aèria de la construcció)
- La Vanguardia 17.07.1971 (imatges de la construcció)
- La Vanguardia 18.07.1971 (noticia sobre la inauguració)
- La Vanguardia 11.12.1971 (imatge aèria molt dolenta de la plaça)
La plaça dels veïns, 1975
Primer de tot donar-li les gràcies a Manuel Domínguez, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet per enviar-me la primera imatge que trec d’aquesta zona de l’Hospitalet, i el mateix agraïment per Bartomeu Fité, de l’Associació de Veïns “Ildefons Cerdà” de Granvia Sud, que m’ha explicat algunes cosetes.
A sota us deixo la situació d’aquest barri, just al límit (en verd) amb Barcelona, fent una bossa sota la Granvia. Aquesta situació va fer que durant molt de temps hi haguessin molts problemes al barri, sobre tot derivats de la dificultat dels habitants de comunicar-se amb la resta de la ciutat. Tant era així que moltes persones es sentien més de Barcelona que de la nostra ciutat, i utilitzaven els serveis de la Zona Franca, molt més propers.
El que veiem és la plaça dels veïns a l’any 1975, un solar de terra que servia d’aparcament i poc més. A la imatge superior ja la podeu veure pavimentada, amb un escenari i amb un edifici allargat on es troben les entitats, com per exemple l’Associació de Veïns citada.
Del mateix any també us mostro la imatge inferior on els veïns planten arbres reivindicant aquest espai com a públic, en comptes d’utilitzar-se per fer més edificis com estava previst.
També es pot observar el rudimentari pont que es feia servir per creuar la Granvia i que van construir els sapadors de la caserna de Lepanto. No sé quan de temps va durar però a l’any 1980 ja s’havia realitzat un més “decent”.
Caserna de Lepanto (Batalló de Transmissions nº 4)
Ahir vaig trobar de casualitat el lloc web de l’Asociación Compañía Expedicionaria Transmisiones IVª. (1958-1959) – A.O.E. VETERANOS SAHARA 1956 – 1975, formada per un grup d’amics que van participar als fets del Sidi-Ifni i el Sahara Occidental Espanyol. Tenen com a prioritat aportar esforços per portar a terme el Referèndum per l’Autodeterminació del Sahara.
El cas és que han reunit un munt de imatges de la caserna de Lepanto, tant de l’exterior com de l’interior, on es poden veure despatxos, tallers, escoles, menjadors, la perruqueria, el cinema, la piscina,… Aquí sols incorporo quatre del batalló de Transmissions.
Segons em comenten des de l’associació, la caserna estava dividida per una tàpia en dos sectors, a un costat estaven Sapadors, i a l’altre Transmissions, amb un Tinent Coronel al comandament de cada secció.
La caserna de Transmissions tenia el mot d’Hotel Lepanto, ja que havia un rancho excel·lent. També em comenten que els comandaments superiors i els fills de families benestants de Barcelona anaven com a Voluntarios de Cuerpo y Destino, i això significava que servien uns mesos més però cada dia anaven a les seves cases.
Això es va acabar el 20 de juny de 1958, quan els soldats de Transmissions van ser destinats com a expedicionaris a la Guerra del Sahara, on van estar fins el mes de juny de 1959,… A sota deixo diferents enllaços a la pàgina de l’associació i també a un petit article que vaig fer de la caserna l’octubre passat.
REFERÈNCIES
La Caserna de Lepanto
Avui, una foto i cinc cèntims sobre la caserna de Lepanto,… ocupava una superfície de 50.000 m2 i va costar edificar-la uns 4,5 milions de pessetes. Va ser construïda a principis de 1930 per substituir la de Drassanes i fins 1992 va albergar un regiment de sapadors, que posteriorment es van traslladar a la caserna del Bruc. Es considera que van passar per aquesta caserna unes 200.000 persones.
Els terrenys van ser adquirits per la Generalitat el 29 de setembre de 1999, per 1.800 milions de pessetes (10,8 de euros). Es va tirar a terra a l’any 2000 i des de l’any 2002 fins al 2008 es va construir l’actual Ciutat de la Justícia.
MÉS INFORMACIÓ
- El Cuartel de Lepanto (2000) de Marc Lloret Piñol
- La modernización del sistema de acuartelamiento en la ciudad de Barcelona: del derribo de las murallas (1854) a la Guerra Civil de 1936 (2001) de Marc Lloret Piñol
- Adiós al cuartel de Lepanto de Francisco L. de Sepúlveda
- Grup de facebook de la caserna de Lepanto
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Jordi Ibañez Nielles Que recuerdos.. tuve varios amigos haciendo la mili ahi. Ya no me acordaba del viaducto hacia las rondas.
- Pablo Atienza No se si tendrá algo que ver esta pregunta, pero tengo la duda desde hace muchp tiempo. ¿El polígono de la Gran Via pertenece a Santa Eulàlia? Algunos me han dicho que si y otros que no.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Yo te lo resuelvo,… En el año 2002 se crea el distrito económico de Granvia L’H (distrito VII), actualmente comparte regidoria con el de Santa Eulalia (distrito III).
- Daniel Rubio Recuerdo con bastante claridad ese paisaje. La carretera elevada a la que se refiere Jordi se hacía llamar “el cinturón”, cuando eso de las rotondas aún no se le había ocurrido a nadie. El edificio que aparece en la parte inferior derecha pertenecía a SEAT y el descampado de la derecha a una empresa de cuyo nombre no logro acordarme pero que tenía un peazo terreno que alucinas. El acceso para ir de Hospitalet hasta Zona Franca se hacía por unos túneles malolientes, de mini azulejos verdes y llenos de pintadas. Siendo un niño oí algunas noticias sobre algunas violaciones que ahí hubo y también tengo recuerdos de mendigos que, en ocasiones, dormitaban ahí. Esto, si no voy errado, creo que debe datar de los años 60 o así. Una part molt fugaç d’aquest tram sota “el cinturón” del que parlo, surt en una escena de persecució de la película “Perros Callejeros”. He tallat el vídeo del que us parlo aquí: http://www.tubechop.com/watch/99469
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies Daniel,… he de revisar-me aquestes pel·licules ja que surten algunes imatges de l’Hospitalet,… vaig curt de temps. A veure si trobo una imatge de la plaça Cerdà des d’un altre angle,…
- Jordi Ibañez Nielles Si , la imatge mes famosa es quan el torete mata al patriarca xafant-lo contra la pared del que era abans, crec, el Cine Lumiere.
- Isabel Ibars Tambien me acuerdo de la caserna de Lepanto el recuerdo que me llega es cuando el golpe de estado, ya que mi pareja trabajaba en el paralelo y para ir a casa debia pasar por delante y esa noche nosabes lo que sufri por lo que pudiera pasar
L'Hospitalet de Llobregat 
