Imatges retrospectives d'una ciutat

Ermita de Bellvitge

El camí que portava a l’ermita de Bellvitge, anys 60

A principis de mes Esteban Reina Lorenz  em van enviar aquesta fotografia del camí que portava a l’ermita de Bellvitge.  Al fons a l’esquerra veiem l’alineació d’arbres de la Gran Via quan puja per sobre de les vies del ferrocarril.

Esteban em comenta que possiblement la fotografia és de l’any 1962-63, però jo no puc afinar més, sé que és posterior a l’any 1960, ja que l’ermita ja està restaurada, es pot veure la creu a dalt del campanar, i anterior a 1964, que és quan es va començar a construir el barri; poca cosa més, la Gran Via és de 1954, i els 600 que hi ha a l’aparcament de l’ermita van començar a fabricar-se l’any 1957.

Pot ser el que m’ha sobtat més és el mal estat del camí, un camí de carros que desapareixeria a l’inici de l’urbanització del polígon i que es transformaria en part de l’actual avinguda de la mare de Déu de Bellvitge (segons google maps), encara que pot ser és el carrer de l’Ermita o segurament l’actual carrer de la Residència,… tinc una mica d’embolic en posar nom a aquest carrer,… Us deixo una imatge de que veuríeu si feu la foto avui

A sota us deixo també una imatge de finals de 1959 on us situo més o menys des d’on es va realitzar la fotografia

DEFERÈNCIES 

Gràcies a Esteban Reina de Reina Papeleria Tecnica.  Al seu perfil de facebook trobareu una imatge molt maca de la plaça Mare de Deu de Montserrat!

Anuncis

Algunes imatges del Bellvitge de 1971

De nou he de donar les gràcies a Lluís Curto per compartir les seves fotografies de joventut amb nosaltres.

La primera la trobo fantàstica! crec que sembla la portada d’un disc, o pot ser un anunci del Seat 600. La noia és la Gloria, la dona de’n Lluís, i es troba a l’avinguda d’Amèrica de Bellvitge.

L’edifici que teniu a l’esquerra és el col·legi Pare Enric d’Ossó, més conegut al barri com el de  “Les Teresianes”, o sencillament com “Les Monges”, inaugurat a finals de 1970. A la dreta veiem la Gran Via, encara sense ampliar, i per tant l’avinguda d’Amèrica es veu el doble d’ampla del que és ara.

En Lluís, impecable, al mateix carrer i al costat de la tanca de “Les Monges”.

A la següent veiem la Gloria i en Lluís pujats a un d’aquells castells dels parcs infantils. El lloc segurament és al costat de Bellvitge on es troba l’ermita, ja que l’edifici no té balcons

Després de tant color, ara una fotografia en blanc i negre amb en Lluís davant de l’ermita. En aquells anys l’ermita estava bastant malament; els porxos, construïts el 1968, s’havien apuntalat per que no caiguessin.


Excursió a l’ermita de Bellvitge, 1853

L’any 1853 la publicació El Católico va tenir l’idea de dedicar uns escrits als oratoris catalans dedicats a la verge Maria, rememorant el treball fet pel frare Narcís Camós al seu llibre el Jardín de María l’any 1657. El text que incorporo al bloc és el de l’excursió cap a l’ermita de Bellvitge (o Bellvitja), on ens descriu la ruta que segueix i també la llegenda de la seva creació.

No sé concretament quan es va realitzar la caminada que es relata, però cal dir que el 24 i el 26 de maig d’aquell any, després de tres dies sencers de pluges, van haver-hi dos desbordaments del riu molt importants. Es van portar la barca del Prat, van enderrocar masies, i van esborrar els camins del delta. El governador Civil va ordenar als alcaldes que socorressin la zona afectada, i el nostre, Baldiri Coll, va agafar una barca i va  recórrer la Marina fins al Prat prestant auxili. Pot ser l’excursió es va realitzar pocs dies després, i per això hi havia tant de fang.

L’Hospitalet de 1853 no arribava a 3000 habitats i més del 75% de la població es situava a la Vila Vella, l’actual barri del Centre. Faltava un any per que s’inaugurés la línia de tren de Vilanova a Vilafranca, però l’industria ja penetrava per la banda de Santa Eulàlia i Collblanc, al costat de l’industriós Sants. L’any 1853 és l’any en que s’instal·la La Aprestadora Española, i encara que anys abans ja existien industries als barris citats, es pot considerar que aquesta gran empresa és la que dona la llum verda a l’era industrial a l’Hospitalet.

També ens parla d’una casa de camp que es deia Esferrer, d’aquest motiu sols sé que ja surt al mencionat Jardín de María i també que el nom es sembla una mica a ca l’Esquerrer, una masia del segle XVI que encara exisiteix a la carretera del Mig, al costat de la deixalleria.

Un altre motiu és La Famada, que segurament té a veure amb can Femades (o Famades,…), construida al segle XVII i encara avui situada en front de la caserna de la Remunta i dita casa Serra. També hi ha una altra casa que es va conèixer amb aquest nom, és la Torre Gran, situada per sota de la Gran Via, a uns cent metres del riu, però construïda més tard, segons cadastre al 1843, i que es on van anar a viure els últims Famades.

I per últim una fotografia de l’ermita, no és molt antiga, però al menys no està molt vista, o al menys jo no l’havia vist fins avui, surt a la publicació La Esfera del 23 de març de 1929 i la va realitzar P. Cano Barranco.

REFERÈNCIES


L’Ermita d’Ignasi Mallol, 1925

Avui, una pintura d’Ignasi Mallol i Casanovas (1892-1940) realitzada l’any 1925 i titulada l’Ermita,… l’ermita de Bellvitge.

Ignasi Mallol és un home clau a la cultura de les comarques tarragonines ja que a més de realitzar part de la seva obra allà, va promoure al 1931 l’escola taller de pintura i escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, dirigida juntament amb l’escultor Joan Rebull i Torroja. A més va tenir un paper molt important a la salvaguarda del patrimoni cultural fins que al 1939 es va tenir que exiliar a Colòmbia on va morir un any després. El juliol del 2010 es va editar el llibre “Ignasi Mallol. La Catalunya quiescent” i es va realitzar una exposició a Valls sobre l’autor; si mireu el vídeo localitzareu aquesta obra dins de les exposades.

He tingut la sort de poder contactar amb Miquel-Àngel Codes Luna, l’autor del llibre citat i m’ha informat de que actulment la pintura es troba al MNAC, sense exposar; de que la va tenir el col·leccionista Rossend Partagàs com a mínim des de 1926 fins el 1945, quan la donà al museu; de que va formar part de l’exposició individual de Mallol a la Galeria Areñas de Barcelona, celebrada del 12 al 15 de maig de 1926.

L’obra d’aquest autor es divideix en dos períodes, el primer, l’olotí (1917-1929) en el que fou reconegut com un dels artistes que amb més semblança ha pintat el paisatge d’Olot i el de Tarragona (1929-1939) que suposa la cloenda de la seva trajectòria artística. Per tant, aquesta obra, per dates, entraria dins de l’etapa olotina. Durant aquells anys no es va estar sempre a Olot, ja que va baixar en algunes ocasions a participar a exposicions de la Sala Parés a Barcelona, com en 1911 o en 1928; El 1923 va viatjar a moltes capitals d’Europa, es a dir que es difícil determinar el moment en que es va realitzar el quadre i de la ma de qui va arribar fins a Bellvitge,…

L’autor del llibre citat també m’ha comentat que sobre Mallol i el Llobregat, en una altra exposició individual a La Pinacoteca de Barcelona (5-18 de maig de 1934), va presentar un quadre que es titulava “El Prat de Llobregat”, però no ha pogut identificar-lo.

Deixo una fotografia de l’ermita de més o menys la mateixa època, segons el llibre d’Antonio Valcarcel, és d’entre 1920 i 1936, sembla que al quadre els xiprers són més alts, per tant la foto ara es podria datar com a màxim de l’any 1925,…

REFERÈNCIES


Bones festes i feliç any 2012!!


Ja tenim un llibre sobre l’ermita de Bellvitge!

En els temps que corren l’aparició d’aquest llibre és tota una proesa,… no sé al final d’on s’hauran tret els calers, però tinc constància de que Antonio ha volgut comptar amb el suport d’institucions, entitats, comerços,… fins i tot amb els responsables de l’Hespèria Tower, tot per treure a la llum el fruit d’hores i hores d’investigacions a multitud d’arxius durant anys; fruit que portava massa temps a un calaix a l’espera d’uns diners que no arribaven, i que sigui el que sigui el preu del llibre, segur que no paguen mínimament el treball desenvolupat.

Antonio Valcárcel Sangil, originari de Lugo, té 70 anys i és veí de Bellvitge des de 1968, és un apassionat de la història, un autodidacta mogut en aquest llibre sols per la passió de treure els secrets d’un dels edificis més importants de la ciutat, del seu barri, l’ermita de Bellvitge.

Esteu convidats a la presentació del llibre el pròxim dissabte 17 de desembre a les 5 de la tarda a la Parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge, carrer de l’Ermita 65-67.


Bellvitge, 1969

El primer que faig quan m’arriba una fotografia és intentar datar-la. En aquesta per dir que és de 1969 m’he basat en que el bloc d’habitatges Neptuno, situat a l’avinguda d’Europa (al grup de blocs de la dreta, dels tres del davant, el del mig), es trobava en obres, i també en que sé que les claus les van donar a finals de 1969, va ser el segon bloc de la Cooperativa de Viviendas Obreras de la barriada de la Bomba.

Una altre lloc per fixar-se és en l’escola Mare de Deu de Bellvitge (situada davant del grup de blocs que queda a la part superior esquerra), que també està en obres, i s’inauguraria al juliol de 1970.

Una altra cosa que m’agrada fer és pensar un lloc i buscar el que hi havia abans, per exemple, a l’IES Joan Miró, què hi trobem a la foto?, doncs una masia!, que es deia, segons el plànol on mirem, l’Hospici o bé cal Creixells. Ara a l’inrevés, just entre els tres grups de blocs construits hi ha una altra masia, aquesta es deia cal Rei,… i què tenim ara a sobre?, doncs la rambla de la Marina, que  abans, molt més estreta, es deia carretera de Sant Roc.

A aquesta imatge podem veure també que la travessia Industrial encara no està feta, i que per fer-la van tirar part del carrer de Vilardosa, que es situa al costat del C.E. Jaume Balmes (podeu veure l’edifici alt d’aquest centre educatiu ja construït); abans era uns 50 m més llarg, per sobre del recorregut de la travessia; encara que no acabo de distingir on, allà hi havia dues masies, cal Pere de la Coixa i cal Quimet del Garro. D’aquesta última conec una fotografia, a veure si un dia puc traslladar-la aquí.

A la imatge també veiem l’ermita de Bellvitge, i al costat dos edificis baixos, el gran, que encara existeix, era les oficines de la immobiliària i l’altre no ho sé, pot ser es feia servir de pis de mostra. Veiem la nau de CIDESA on es feien les peces prefabricades per construir els blocs, encara tots iguals, excepte pel balcó, que alguns tenen i altres no.

i no sé que més dir-vos,…

Incorporo unes etiquetes, i també marco per on ara passa la travesia Industrial, així crec que queda més clar,…